Què és el fetus?

Cap al final del 2n mes de gestació l’embrió ja adquireix una aparença humana. És en aquest moment que es deixa de parlar d’embrió i es comença a parlar de fetus.

Aquest desenvolupament transcorre des del moment en que es completa l’etapa embrionària i fins abans que es produeixi el naixement. Durant la vida fetal no es formen òrgans o teixits nous, sinó que maduren els que ja existeixen.

En el segon mes de l’embaràs, l’embrió ja té completament desenvolupada la placenta i està, surant, a l’interior de la cavitat amniòtica, envoltat pel líquid amniòtic. D’aquesta manera roman aïllat de l’exterior i protegit dels traumatismes i els canvis de temperatura..

El fetus està unit a la placenta pel cordó umbilical. El cordó umbilical és per on passen els vasos sanguinis que comuniquen la placenta amb el fetus.

A la placenta els capil·lars sanguinis de la mare i de l’embrió intercanvien nutrients i productes de rebuig.

Les substàncies nutritives passen de la sang de la mare a la sang del fill. Les substàncies de rebuig, de la sang del fill a la sang de la mare. Mai, però, la sang de la mare i la del fill entren en contacte ni es barregen.

Del 3r al 9è mes de gestació els òrgans del fetus acaben de desenvolupar-se. A partir del 5è mes, la mare pot notar el moviment del seu fill i els batecs del cor (130 per minut).

Al 7è mes, s’han aconseguit les condicions mínimes per a la vida. Si l’infant neix prematurament, amb l’ajut d’una incubadora, podrà viure.