El trimestre anterior, el mes de desembre, l’Aina Farrés ens va deixar amb un lloc buit a l’aula. Va marxar a l’escola Paideia, trista per deixar-nos, però contenta d’haver aconseguit estar en un lloc que se sentia mes feliç i amb nous amics que tenen les mateixes ganes d’estar amb ella que nosaltres. Fins ara feia escola compartida, però ha decidit acabar els seus estudis a l’altra escola.
L’Aina és una nena molt simpàtica i quan vam saber la notícia ens vam posar molt tristos, perquè a l’Aina l’estimem molt, fa molts anys que esà ambnosltres a l’escola Thau, però vam pensar que seria molt millor per a ella anar a l’altra escola, perquè aprendria més i gaudiria molt. l’Aina tenia molts amics, sempre ens explicava historietes dels seus companys de Paideia.
Va arribar el dia d’acomiadar-nos, ens va ser molt difícil d’actuar amb normalitat sabent que l’Aina ens deixaria aquella mateixa tarda.
Tota la classe vam preparar sense que ella ho sabés un petit detall de part de tots els professors i alumnes de l’escola, vam fer amb ella un últim berenar va ser una mica dur perquè s’acostava l’hora del comiat definitiu, però amb l’ajuda del Victor Busquets, un dels seus millors amics, tots ens vam afegir a un ball.
Tot seguit vam anar a la corona d’advent on ens esperaven la resta de classes de cinquè, va encendre ella les espelmes i les va apagar. Va arribar l’hora de donar-li el regal, es va posar molt contenta en veure el magnífic regal que li vam fer, però estava molt nerviosa .
Després de la corona d’advent va ser definitivament l’hora del comiat, tothom es va posar tant trist que fins i tot alguns van plorar .
Va ser un gran comiat per una gran persona .
Per sort la seguim veient abans dels entrenaments de futbol o quan ve a recollir a la seva germana.
Aina, t’estimem!
Paula Rodríguez, Paula Terrés i Maria Velasco.
