Estimats Crispetaires,
Quan ja pensava retirar-me al meu cau d’estiu per començar les meves vacances rosegaires, el Xef de les Gavarres, va i em posa un formatge emmental davant dels meus sensibles bigotis. I, com podeu endevinar, no me n’he pogut estar de tastar-lo perquè les flaires arribaven fins el meu cau. Però quina ha estat la meva sorpresa quan he descobert que era un plant d’autèntic emmental suís servit amb dauets de codonyat: quina delícia!
Els que em coneixeu sabeu, perfectament, que no m’agraden les ensucramentes però aquesta exquisidesa suïssa VOS, anomenada “Las chicas de la lenceria”, (Die herbszeitlosen) que signa una directora anomenada Bettina Oberli, m’ha alegrat una tarda de dilluns.
És un d’aquells plats que pot agradar a tothom perquè té bones matèries primeres: pura llet de vaca suïssa per elaborar un bon formatge i uns codonys de primera qualitat i sucre amb els quals les àvies preparaven un codonyat deliciós, per posar un contrapunt dolç al plat. Aborda temes com la vellesa, les il·lusions, fins quan tenim dret a esperar coses de la vida… i es manté en aquella línia que no permet llagrimetes fàcils ni sensibleries. En fi, un cant a l’esperança i a la vida que ens fa apropar a la gent gran que tots volem arribar a ser algun dia.
L’altre plat de la setmana ve de l’est i el serveix un xef una mica juganer i experimental: es tracta d’Emir Kusturika, l’home que juntament amb Goran Bregovic, ha popularitzar la música dels Balcans. La juguesca culinària que ens presenta es diu Prométeme (Zavet) i és una mena de conte infantil, a estones molt adult, un pèl surrealista i totalment desmesurat que ofereix imatges d’una poesia que es desborda per la pantalla. I si no, poseu atenció a l’escena entre l’avi i la mestra penjats dels dos extrems de la corda que subjecta la campana del poble, o en el moment del descobriment del sexe d’un adolescent a través del voyeurisme , o també, el mateix protagonista ,banyant-se en una bassa plena de pomes surant…
Amants de la crispeta, no perdeu ni un segon i sortiu cap al cinema, no sigui que quan arribeu ja no es servissin aquests plats.
RATATOUILLE
Entries (RSS)
July 15th, 2008 at 12:46
Ratolinet: a) “Las chicas etc.” volia veure-la, però no m’acabava de fer gràcia (això de “las chicas de la lencería” haig de reconèixer que em carregava una mica). Després de llegir la teva crítica, no tan sols l’aniré a veure, sinó que a més m’hi posaré prou bé per degustar-la. b) Pel que fa a Zavet (t’hauries de començar a acostumar a anomenar els films pel seu nom–ja saps allò de “Josep-Lluís, aquí i a la Xina”–), estic totalment d’acord amb tu; però el Kusturika d’ençà que es manifesta contra el Kosovo independent i ens mostra aquest nacionalisme que em recorda tant el nacionalisme espanyol (ai, perdó, que els nacionalistes som els altres) em fa eriçar els pèls i em fa adonar de missatges del film (“Aquí encara no em resolt la Segona Guerra Mundial”, per exemple, ai) que una altra vegada m’haurien passat per alt i ara no tans sols els detecto sinó que a més no em fan riure gens; amb tot, 3 estrelles. Ciao.–MBB
July 15th, 2008 at 12:49
Perdó, ratolinet, dues correccions: on diu “no em resolt” hi ha de dir, esclar, “no hem resolt”, i on diu “tans sols”, “tan sols”. Au.–MBB
July 15th, 2008 at 20:38
fa una estona que acabo d’arribar de veures “las chicas de …” recomanable al cent per cent. A partir de certa edat més ben dit, a partir de certa maduresa=saviesa. M’ho he passat molt bé. per fer servir una frase gastronòmica com les teves et diré que és un apple-pie .
a més per la gent que digui que Suïssa és un país fantàstic i avançat i modern, que mirin bé els personatges (sobretot quan van amb els vestits regionals
siau
Dolors