Que us sembla aquest dibuix de Francesco Tonucci (Frato) ?
Caldrà adaptar substancialment les metodologies docents a les noves tecnologies o penseu que són canvis més de forma que de fons?
18 thoughts on “Les TIC requereixen adaptar la metodologia docent?”
cavila
De les noves tecnologies penso que es van implantant a poc a poc. Cal que els professors anem coneixent i, si és possible que no ho sé, dominant asumptes com el moodle. (Al menys ho intentem)
Bromes apart, tinc clar que les noves tecnologies acabaran estant molt més presents a les aules i que professors i alumnes ens hem de fer la idea del canvi que tot aixó suposarà.
A més a més, veient el que pesen les motxilles dels xavals carregades de llibres, espero que puguem substituir-los per CDs.
Bon dia,
Sens dubte el dibuix té la seva gràcia i la seva ironia. Les noves tecnologies ens han canviat a tots la vida, a nosaltres ens agradi o no ens toca posar-nos al dia,ja que estem vivint un era tecnològica i com a bons docents volem treure el màxim profit de lo que això ens ofereix. Els adolescents mateixos ens ho demanen i no podem passar l’oportunitat d’aprende-ho.El fons sempre serà el mateix, que els alumnes aprengin, però la forma sens dubte s’haurà d’anar canviant a poc a poc per conseguir optimitzar els resultats.La pissarra es podrà convertir en una pantalla de projecció o una pissarra tàctil, i el guix en un ordenador, però l’important és que els alumnes continúen aprenent, estudiant, fent exàmens i creixent com a persones!
Carme Estellé i Adela Martí
Sí que de sortida, l’ús de les TIC sembla més atractiu pels nostres alumnes, però no hem d’oblidar que impliquen tot un procés de formació per part del professorat (encara hi ha un gran nombre de professors que no dominem bé les TIC)i una bona estona de preparació de classes. Disposem realment de tant temps?
D’altra banda, la relació directa alumne-professor es va empobrint perquè acabarà relacionant-se més amb l’aparell que té davant que amb el professor. Aquesta relació personal,és fonamental, no hauria de desaparéixer.
Molt ens temem que aquest canvi de fons del que ens parlen, serà únicament un canvi de forma.
pere
Comentari de pere:
Evidentment l’actitud del professor de la imatge no està adaptant cap canvi al seu procediment, és possiblement el que no hem de fer.
Penso que tampoc hem d’hipotecar el temps en les TIC, que crec que requereixen molt d’aquest que cada professor a hores d’ara ja tenim molt ben organitzat. Pensar que hem d’organitzar-nos el temps d’una altra manera no agrada a molta gent, a mi, no.
El canvi ha de ser més formal, emprar les TIC en alguna classe, compaginar-ho amb l’explicació presencial, amb l’exercici escrit per l’alumne, …. serà fonamental per no crear una societat que no sàpiga escriure, que inverteix el seu temps i espai davant d’un ordinador. La discussió entre professor i alumne, on quedarà? La mirada i gest d’un professor que és capaç de dir-ho tot què?
Ho veig com un conte de fades moltes vegades. Si l’alumnat no té més ganes de treballar, tan si val si posem TIC o TOC.
Ricard
Mentre tinguem clar (professors i alumnes) que les TIC només són una eina de treball i no l’objectiu final de l’aprenentatge, tot anirà bé. Ara bé, jo que treballo amb més assiduïtat amb l’ordinador començo a veure en l’alumnat que només veuen en l’ordinador un element de lleure, lúdic, i que, com menys esforç mental et demani, millor. Jo en dic la síndrome “Morse”: un moviment ràpid i compulsiu del dit sobre el ratolí passant de pantalla en pantalla sense llegir moltes vegades les instruccions que l’aparell et demana. Caldrà lluitar molt per invertir la tendència i fer que els alumnes pensin i siguin crítics davant el que surt a les pantalles. Perquè l’impuls primari és divertir-se amb allò que veuen (ni que sigui una banalitat) i passar al següent sense reflexionar sobre l’anterior. En fi, les TIC ens ajuden per la banda de la motivació però ens generen altres problemes que caldrà superar. O és que us pensàveu que això seria la solució miraculosa a les nostres penalitats ?
Laura
Hola.
Contestant a la pregunta que se’ns planteja, considero que si que les TIC requereixen adaptar la metodologia docent, però estic d’acord amb els companys/es que tampoc hauríem de centrar-ho tot en elles. És a dir, les TIC ens faciliten molt la feina quan les sabem utilitzar correctament però quan no és així que? Estic d’acord en aquesta evolució, però mai hauríem d’arribar a substituir el llapis i el paper ja que la interrelació entre professors i alumnes podria arribar a ser inexistent, cosa que comportaria començar a treballar amb màquines i no amb persones, i això a mi em desespera, ja que ja he treballat amb màquines i com no tinc un feedback (encara que sigui negatiu) no m’agrada.
Enric
Moltes TIC, molt de temps i paraules amb això.
No crec que arribem al que surt a la vinyeta però casi.Fixeu-vos que quan parlem de les TIC no estem parlant de fer les coses d’una altra manera sinó de fer el mateix però substituint el guix per una canó, la pissarra per una pantalla de plasma. AIXÒ NO ÉS.
Hem de canviar-ho tot.
Llàtzer
Evidentment que les TIC representen una evolució i requereixen un canvi de metodologia per part del professor.Ara bé el professor prèviament ha de tenir un domini absolut de tots els conceptes informàtics perquè davant de qualsevol dubte que es pugui presentar en el transcurs d’una sessió de classe,poder oferir una solució d’immediat.
Tanmmateix,crec que tota novetat tecnològica evoluciona d’una forma tant ràpida que no tens temps de digerir-la.Quan comences a familiaritzar-te en alguna cosa -perquè estem parlant de coses i no de persones-,aleshores en surt una de nova.
En definitiva,que tot avenç tecnològic requereix molt temps per dominar el seu “manual d’informació” i jo personalment en dedicaré una petita part; però pensem que la vida passa molt de pressa -i més ràpid del que pugue evolucionar la ciència- i la vida també són altres coses:la parella,els fills,la família,els amics,els companys,saber estar,saber rectificar,saber demanar disculpes,saber escoltar,ser sincer,ser una persona humil,ajudar els altres…Realment us pregunto li dediqueu el suficient temps a tots aquests aspectes o us deixeu absorvir per les “caixes tontes” que en moltes ocasions et fan perdre molt temps.
jprunonoPost author
Penso que la tecnologia ha de estar al servei del humans i facilitar-les la vida. Em sembla que és possible que siga més motivadora i puga donar més oportunitats d’aprenentatje a tots els alumnes, però també hauria de facilitar-nos el treball al professorat i estalviarnos temps o maldecaps. Aixó,segons està la xarxa al nostre païs i els meus coneixements com usuari de les TIC, entre altres coses, està complicat.
Carme del Rio
Lara
Jo crec que les TIC són una molt bona eina, però no podran mai substituir les classes presencials. Jo tinc l’experiència d’haver sigut alumna en la universitat presencial, i després en la UOC, on els estudis són virtuals. Sens dubte, em quedo amb la presencial, perquè hi ha moltíssimes coses com la interactivitat, l’intercanvi d’opinions… que, tot i que els estudis virtuals intenten suplir amb fòrums i altres eines, no arriben mai al nivell d’interacció que es dóna a nivell presencial. A més, no és el mateix una explicació d’un professor personalment que un text escrit. Hi ha molts matissos que es perden.
Per altra banda, jo sóc partidària d’educar als alumnes (i al professorat) a l’ús de les TIC i sobretot, dotar-los de recursos per tal de complementar les classes presencials, ja que sí que es cert que l’ordinador et permet utilitzar molts recursos que dificilment els podem plasmar sobre paper.
Coni
Sí,em sembla que les noves tecnologies exigeixen un replantejament de qualsevol conjunt de procediments, no només a l’ensenyament, sinó pràcticament en qualsevol àmbit de la vida, però especialment a l’ensenyament perquè és part essencial de l’educació ensenyar a l’alumne a utilitzar les eines que facin més eficaç o potenciïn el treball que ha de realitzar. I segons la meva opinió no es pot aconseguir aquest objectiu restant lligat a procediments que se’n van quedant endarrerits.
Viure aquesta allau de noves tecnologies representa, sobretot per als que ja no som tan joves, un esforç d’aprenentatge, però paga la pena intentar agafar pas en aquesta carrera, perquè al final el domini o el maneig d’una eina més ens donarà alguna possibilitat de arribar al que ens proposem.
marisa
Sí, és cert, les noves tecnologies ens fan “perdre” molt de temps. Els nostres alumnes es passen hores conectats a internet, parlant amb els amics i amigues, mentres tenen al costat el quadern de fer exercicis; és clar, així surten els exercicis. Però és innegable que les noves tecnologies són aquí, igual que fa més de 500 anys va apareixer la impremta i es va carregar la confecció d’uns llibres preciosos, mimats des del ventre de la vedella que seria sacrificada per a que la pell del seu nadó fós convertida en pergamí. També en devien tindre de detractors les noves tecnologies!Però es va imposar la impremta.
Crec que ens equivoquem si els hi tenim por o no sabem fer-les servir. Elles s’imposaran malgrat nostre. I crec que ja va sent hora que els nostres alumnes vinguin a classe portant només el seu ordinador. A classe hi serem tots, profes, alumnes i pisarres i canons, i es pot compaginar el tracte humà, l’assistència a l’aula i l’ordinador. Al menos en les meves matèries no hi veig cap problema.
Quan això es faci, representarà nous problemes i nous reptes, però segur que ens en sortirem. I penso que si encara fem servir llibres i llibretes és pel problema que representa exigir ordinador a tothom, perquè evidenciaria massa desigualtats, però això és un altre tema.
Mercè Izquierdo
Estic d’acord amb el comentari de Pere. És cert que nosaltres, com a professors, també ens hem d’anar posant al dia amb l’ús de les noves tecnologies. És veritat que els alumnes amb les noves tecnologies s’engresquen i potser es motiven un poquet més, però tampoc ens hauríem d’oblidar que l’intercanvi de paraules i gestos entre professor i alumnes és vital i això amb un ordinador al davant no pot ser mai igual.
Apostarem pel canvi i renovació de les nostres metodologies, però amb moderació. L’ideal fora arribar a un equilibri entre allò que és nou i els mètodes que, fins ara, ens han funcionat bé.
Sandra
Crec que ens hem d’adaptar a les TIC ja que moltes vegades ens faciliten la feina(quan els aparells i la xarxa volen, je,je!!) però crec que les TIC van més ràpid que la nostra formació i a mi, això m’estressa!!! però a poquet a poquet anirem fent! Com deia el Capità Enciam “els petits canvis són poderosos”
ricard escandell
Quantes coses i totes interessants, molt interessants.
Ara, com que ho toqueu tot…
Si, estic d’acord que són una eina més, però una eina que ens arriba a alguns quan jatenim uns sistemes de treball consolidats i, això, fa que l’adaptació sigue més lenta i costosa: s’han de respectar el ritmes, l’angoixa no és productiva, és inhibidora.
Sí, la imatge ens diu que podem fer una adaptació superficial de l’eina quan crec que és una eina que pot fer reconsiderar aspectes importants des de què ensenyem (continguts) a com (metodologies) passant pels procediments.
Sí, el canvi de rol del profe és fonamental, i pot ser una bona oportunitat per aproximar els sistemes d’aprenentatge als ususaris sense que això supose cap pèrdua de contacte ni cap maquinització ni cap altre fantasma similar. Ara, desenganyem-nos: ens hem d’adaptar a un món canviant. Com ja deia el Bernat Metge allà pel segle XV (!) “Seguesca el temps qui viure vol, si no es podria trobar sol”.
I pensem que les coses estan per fer… que les podem fer… que hem de fer les nostres aportacions com a docents, és el nostre repte.
viqui almuni
Fa molts anys que treballo i mai he deixat de reflexionar sobre si la meva manera de plantejar les classes ajuda als alumnes a aprendre de manera constructiva coneixements, habilitats i valors (les tres al mateix nivell). Amb el temps he guanyat confiança i m’he acomodat una mica, però mai he considerat que ho feia prou bé com per a no intentar millorar. En aquest sentit la introducció en el món de les TIC ha suposat per a mi un revulsiu. M’ha fet replantejar la metodologia d’aula i m’ha mostrat les possibilitats d’estratègies, com el treball en equip, que fins ara havia explorat molt poc. Només per això ja les considero positives. Potser tinc el defecte que m’implico ràpid amb allò que em crida l’atenció, però això m’ajuda a mantenir l’interès en la feina i en el món en general.
Sobre la necessitat del contacte directe entre professor i alumne, penso que l’ensenyament secundari mai deixarà de ser presencial. Però això no impedeix que moltes coses es puguin fer via telemàtica. Ben gestionat ens ajudarà a racionalitzar esforços, i sense cap dubte la possibilitat de recursos que ofereix la xarxa és difícil d’aconseguir per una altra via.
En resum, hem d’aprofitar les possibilitats de les TIC per a anar millorant dins del possible, sense voler fer cap revolució però imposant-nos petits canvis:
“Si seguim fent el que hem fet sempre, seguirem aconseguint el que hem aconseguit sempre” (Anònim)
“La perseverància no és una carrera de llarga distància, consisteix en moltes carreres curtes, successives” (Walter Eliot)
Elsa
Vaja! Heu escrit tantes veritats que no sabria per on començar! El cert és que les TIC és un món encara per explorar i explotar. Hi ha tantes coses a fer i de vegades tant poc de temps! No obstant, crec que ho hem de valorar com una eina més sense oblidar tot el que implica ser professor.
Bru
Les noves tecnologies són una magnífica oportunitat per millorar l’ensenyament-aprenentatge dels nostres alumnes. Però també sabem que la millor manera per desinformar és que l’usuari no tinga temps per pair l’allau d’informació. De fet, el repte no és la informació (la qual hauria de ser de qualitat,plural, lliure i respectuosa amb els drets humans ), sinó que el veritable desafiament és que arribem a la societat del coneixement. Pel que fa a aquesta meta, sovint em trobo que la qualitat de les activitats TIC que ens proposa l’administració és força baixa. Així, si bé és cert que el canal informàtic serveix per a motivar l’alumnat, el contingut de les tasques segueix els mateixos esquemes que s’han estat utilitzant des de l’any de la picor. Algú es creu que les típiques activitats d’assaig-error (en què l’única tasca que ha de fer l’alumne és la d’emplenar buits arrossegant paraules que ni tan sols ha d’escriure) serveixen per a ensenyar a pensar? La resposta, potser, és que no interessen la raó i l’home i és millor subordinar-los a la tecnologia i la màquina.
Si us plau, deixem de banda Pavlov i els seus gossos i aprofitem els aspectes positius que té Internet, els quals, evidentment – o no? -, no passen pel fet que els treballs de recerca dels nostres “estimats deixebles” siguen un sofregit matusser en què es barregen autèntics disbarats com a conseqüència de l’ús indiscriminat del “tallar i enganxar” i de fet d’encomanar-se a Sant Rincón del Vago.
Ara bé, no vull ser pessimista. El fet de tenir Internet a l’aula és com si obrissem una finestra al món. Ràpidament, i amb l’ajut del canó, podem projectar, posem per cas, un discurs de Martin Luther King, la qual cosa sempre serà millor que lliurar la clàssica fotocòpia. I have a dream…
De les noves tecnologies penso que es van implantant a poc a poc. Cal que els professors anem coneixent i, si és possible que no ho sé, dominant asumptes com el moodle. (Al menys ho intentem)
Bromes apart, tinc clar que les noves tecnologies acabaran estant molt més presents a les aules i que professors i alumnes ens hem de fer la idea del canvi que tot aixó suposarà.
A més a més, veient el que pesen les motxilles dels xavals carregades de llibres, espero que puguem substituir-los per CDs.
Bon dia,
Sens dubte el dibuix té la seva gràcia i la seva ironia. Les noves tecnologies ens han canviat a tots la vida, a nosaltres ens agradi o no ens toca posar-nos al dia,ja que estem vivint un era tecnològica i com a bons docents volem treure el màxim profit de lo que això ens ofereix. Els adolescents mateixos ens ho demanen i no podem passar l’oportunitat d’aprende-ho.El fons sempre serà el mateix, que els alumnes aprengin, però la forma sens dubte s’haurà d’anar canviant a poc a poc per conseguir optimitzar els resultats.La pissarra es podrà convertir en una pantalla de projecció o una pissarra tàctil, i el guix en un ordenador, però l’important és que els alumnes continúen aprenent, estudiant, fent exàmens i creixent com a persones!
Sí que de sortida, l’ús de les TIC sembla més atractiu pels nostres alumnes, però no hem d’oblidar que impliquen tot un procés de formació per part del professorat (encara hi ha un gran nombre de professors que no dominem bé les TIC)i una bona estona de preparació de classes. Disposem realment de tant temps?
D’altra banda, la relació directa alumne-professor es va empobrint perquè acabarà relacionant-se més amb l’aparell que té davant que amb el professor. Aquesta relació personal,és fonamental, no hauria de desaparéixer.
Molt ens temem que aquest canvi de fons del que ens parlen, serà únicament un canvi de forma.
Comentari de pere:
Evidentment l’actitud del professor de la imatge no està adaptant cap canvi al seu procediment, és possiblement el que no hem de fer.
Penso que tampoc hem d’hipotecar el temps en les TIC, que crec que requereixen molt d’aquest que cada professor a hores d’ara ja tenim molt ben organitzat. Pensar que hem d’organitzar-nos el temps d’una altra manera no agrada a molta gent, a mi, no.
El canvi ha de ser més formal, emprar les TIC en alguna classe, compaginar-ho amb l’explicació presencial, amb l’exercici escrit per l’alumne, …. serà fonamental per no crear una societat que no sàpiga escriure, que inverteix el seu temps i espai davant d’un ordinador. La discussió entre professor i alumne, on quedarà? La mirada i gest d’un professor que és capaç de dir-ho tot què?
Ho veig com un conte de fades moltes vegades. Si l’alumnat no té més ganes de treballar, tan si val si posem TIC o TOC.
Mentre tinguem clar (professors i alumnes) que les TIC només són una eina de treball i no l’objectiu final de l’aprenentatge, tot anirà bé. Ara bé, jo que treballo amb més assiduïtat amb l’ordinador començo a veure en l’alumnat que només veuen en l’ordinador un element de lleure, lúdic, i que, com menys esforç mental et demani, millor. Jo en dic la síndrome “Morse”: un moviment ràpid i compulsiu del dit sobre el ratolí passant de pantalla en pantalla sense llegir moltes vegades les instruccions que l’aparell et demana. Caldrà lluitar molt per invertir la tendència i fer que els alumnes pensin i siguin crítics davant el que surt a les pantalles. Perquè l’impuls primari és divertir-se amb allò que veuen (ni que sigui una banalitat) i passar al següent sense reflexionar sobre l’anterior. En fi, les TIC ens ajuden per la banda de la motivació però ens generen altres problemes que caldrà superar. O és que us pensàveu que això seria la solució miraculosa a les nostres penalitats ?
Hola.
Contestant a la pregunta que se’ns planteja, considero que si que les TIC requereixen adaptar la metodologia docent, però estic d’acord amb els companys/es que tampoc hauríem de centrar-ho tot en elles. És a dir, les TIC ens faciliten molt la feina quan les sabem utilitzar correctament però quan no és així que? Estic d’acord en aquesta evolució, però mai hauríem d’arribar a substituir el llapis i el paper ja que la interrelació entre professors i alumnes podria arribar a ser inexistent, cosa que comportaria començar a treballar amb màquines i no amb persones, i això a mi em desespera, ja que ja he treballat amb màquines i com no tinc un feedback (encara que sigui negatiu) no m’agrada.
Moltes TIC, molt de temps i paraules amb això.
No crec que arribem al que surt a la vinyeta però casi.Fixeu-vos que quan parlem de les TIC no estem parlant de fer les coses d’una altra manera sinó de fer el mateix però substituint el guix per una canó, la pissarra per una pantalla de plasma. AIXÒ NO ÉS.
Hem de canviar-ho tot.
Evidentment que les TIC representen una evolució i requereixen un canvi de metodologia per part del professor.Ara bé el professor prèviament ha de tenir un domini absolut de tots els conceptes informàtics perquè davant de qualsevol dubte que es pugui presentar en el transcurs d’una sessió de classe,poder oferir una solució d’immediat.
Tanmmateix,crec que tota novetat tecnològica evoluciona d’una forma tant ràpida que no tens temps de digerir-la.Quan comences a familiaritzar-te en alguna cosa -perquè estem parlant de coses i no de persones-,aleshores en surt una de nova.
En definitiva,que tot avenç tecnològic requereix molt temps per dominar el seu “manual d’informació” i jo personalment en dedicaré una petita part; però pensem que la vida passa molt de pressa -i més ràpid del que pugue evolucionar la ciència- i la vida també són altres coses:la parella,els fills,la família,els amics,els companys,saber estar,saber rectificar,saber demanar disculpes,saber escoltar,ser sincer,ser una persona humil,ajudar els altres…Realment us pregunto li dediqueu el suficient temps a tots aquests aspectes o us deixeu absorvir per les “caixes tontes” que en moltes ocasions et fan perdre molt temps.
Penso que la tecnologia ha de estar al servei del humans i facilitar-les la vida. Em sembla que és possible que siga més motivadora i puga donar més oportunitats d’aprenentatje a tots els alumnes, però també hauria de facilitar-nos el treball al professorat i estalviarnos temps o maldecaps. Aixó,segons està la xarxa al nostre païs i els meus coneixements com usuari de les TIC, entre altres coses, està complicat.
Carme del Rio
Jo crec que les TIC són una molt bona eina, però no podran mai substituir les classes presencials. Jo tinc l’experiència d’haver sigut alumna en la universitat presencial, i després en la UOC, on els estudis són virtuals. Sens dubte, em quedo amb la presencial, perquè hi ha moltíssimes coses com la interactivitat, l’intercanvi d’opinions… que, tot i que els estudis virtuals intenten suplir amb fòrums i altres eines, no arriben mai al nivell d’interacció que es dóna a nivell presencial. A més, no és el mateix una explicació d’un professor personalment que un text escrit. Hi ha molts matissos que es perden.
Per altra banda, jo sóc partidària d’educar als alumnes (i al professorat) a l’ús de les TIC i sobretot, dotar-los de recursos per tal de complementar les classes presencials, ja que sí que es cert que l’ordinador et permet utilitzar molts recursos que dificilment els podem plasmar sobre paper.
Sí,em sembla que les noves tecnologies exigeixen un replantejament de qualsevol conjunt de procediments, no només a l’ensenyament, sinó pràcticament en qualsevol àmbit de la vida, però especialment a l’ensenyament perquè és part essencial de l’educació ensenyar a l’alumne a utilitzar les eines que facin més eficaç o potenciïn el treball que ha de realitzar. I segons la meva opinió no es pot aconseguir aquest objectiu restant lligat a procediments que se’n van quedant endarrerits.
Viure aquesta allau de noves tecnologies representa, sobretot per als que ja no som tan joves, un esforç d’aprenentatge, però paga la pena intentar agafar pas en aquesta carrera, perquè al final el domini o el maneig d’una eina més ens donarà alguna possibilitat de arribar al que ens proposem.
Sí, és cert, les noves tecnologies ens fan “perdre” molt de temps. Els nostres alumnes es passen hores conectats a internet, parlant amb els amics i amigues, mentres tenen al costat el quadern de fer exercicis; és clar, així surten els exercicis. Però és innegable que les noves tecnologies són aquí, igual que fa més de 500 anys va apareixer la impremta i es va carregar la confecció d’uns llibres preciosos, mimats des del ventre de la vedella que seria sacrificada per a que la pell del seu nadó fós convertida en pergamí. També en devien tindre de detractors les noves tecnologies!Però es va imposar la impremta.
Crec que ens equivoquem si els hi tenim por o no sabem fer-les servir. Elles s’imposaran malgrat nostre. I crec que ja va sent hora que els nostres alumnes vinguin a classe portant només el seu ordinador. A classe hi serem tots, profes, alumnes i pisarres i canons, i es pot compaginar el tracte humà, l’assistència a l’aula i l’ordinador. Al menos en les meves matèries no hi veig cap problema.
Quan això es faci, representarà nous problemes i nous reptes, però segur que ens en sortirem. I penso que si encara fem servir llibres i llibretes és pel problema que representa exigir ordinador a tothom, perquè evidenciaria massa desigualtats, però això és un altre tema.
Estic d’acord amb el comentari de Pere. És cert que nosaltres, com a professors, també ens hem d’anar posant al dia amb l’ús de les noves tecnologies. És veritat que els alumnes amb les noves tecnologies s’engresquen i potser es motiven un poquet més, però tampoc ens hauríem d’oblidar que l’intercanvi de paraules i gestos entre professor i alumnes és vital i això amb un ordinador al davant no pot ser mai igual.
Apostarem pel canvi i renovació de les nostres metodologies, però amb moderació. L’ideal fora arribar a un equilibri entre allò que és nou i els mètodes que, fins ara, ens han funcionat bé.
Crec que ens hem d’adaptar a les TIC ja que moltes vegades ens faciliten la feina(quan els aparells i la xarxa volen, je,je!!) però crec que les TIC van més ràpid que la nostra formació i a mi, això m’estressa!!! però a poquet a poquet anirem fent! Com deia el Capità Enciam “els petits canvis són poderosos”
Quantes coses i totes interessants, molt interessants.
Ara, com que ho toqueu tot…
Si, estic d’acord que són una eina més, però una eina que ens arriba a alguns quan jatenim uns sistemes de treball consolidats i, això, fa que l’adaptació sigue més lenta i costosa: s’han de respectar el ritmes, l’angoixa no és productiva, és inhibidora.
Sí, la imatge ens diu que podem fer una adaptació superficial de l’eina quan crec que és una eina que pot fer reconsiderar aspectes importants des de què ensenyem (continguts) a com (metodologies) passant pels procediments.
Sí, el canvi de rol del profe és fonamental, i pot ser una bona oportunitat per aproximar els sistemes d’aprenentatge als ususaris sense que això supose cap pèrdua de contacte ni cap maquinització ni cap altre fantasma similar. Ara, desenganyem-nos: ens hem d’adaptar a un món canviant. Com ja deia el Bernat Metge allà pel segle XV (!) “Seguesca el temps qui viure vol, si no es podria trobar sol”.
I pensem que les coses estan per fer… que les podem fer… que hem de fer les nostres aportacions com a docents, és el nostre repte.
Fa molts anys que treballo i mai he deixat de reflexionar sobre si la meva manera de plantejar les classes ajuda als alumnes a aprendre de manera constructiva coneixements, habilitats i valors (les tres al mateix nivell). Amb el temps he guanyat confiança i m’he acomodat una mica, però mai he considerat que ho feia prou bé com per a no intentar millorar. En aquest sentit la introducció en el món de les TIC ha suposat per a mi un revulsiu. M’ha fet replantejar la metodologia d’aula i m’ha mostrat les possibilitats d’estratègies, com el treball en equip, que fins ara havia explorat molt poc. Només per això ja les considero positives. Potser tinc el defecte que m’implico ràpid amb allò que em crida l’atenció, però això m’ajuda a mantenir l’interès en la feina i en el món en general.
Sobre la necessitat del contacte directe entre professor i alumne, penso que l’ensenyament secundari mai deixarà de ser presencial. Però això no impedeix que moltes coses es puguin fer via telemàtica. Ben gestionat ens ajudarà a racionalitzar esforços, i sense cap dubte la possibilitat de recursos que ofereix la xarxa és difícil d’aconseguir per una altra via.
En resum, hem d’aprofitar les possibilitats de les TIC per a anar millorant dins del possible, sense voler fer cap revolució però imposant-nos petits canvis:
“Si seguim fent el que hem fet sempre, seguirem aconseguint el que hem aconseguit sempre” (Anònim)
“La perseverància no és una carrera de llarga distància, consisteix en moltes carreres curtes, successives” (Walter Eliot)
Vaja! Heu escrit tantes veritats que no sabria per on començar! El cert és que les TIC és un món encara per explorar i explotar. Hi ha tantes coses a fer i de vegades tant poc de temps! No obstant, crec que ho hem de valorar com una eina més sense oblidar tot el que implica ser professor.
Les noves tecnologies són una magnífica oportunitat per millorar l’ensenyament-aprenentatge dels nostres alumnes. Però també sabem que la millor manera per desinformar és que l’usuari no tinga temps per pair l’allau d’informació. De fet, el repte no és la informació (la qual hauria de ser de qualitat,plural, lliure i respectuosa amb els drets humans ), sinó que el veritable desafiament és que arribem a la societat del coneixement. Pel que fa a aquesta meta, sovint em trobo que la qualitat de les activitats TIC que ens proposa l’administració és força baixa. Així, si bé és cert que el canal informàtic serveix per a motivar l’alumnat, el contingut de les tasques segueix els mateixos esquemes que s’han estat utilitzant des de l’any de la picor. Algú es creu que les típiques activitats d’assaig-error (en què l’única tasca que ha de fer l’alumne és la d’emplenar buits arrossegant paraules que ni tan sols ha d’escriure) serveixen per a ensenyar a pensar? La resposta, potser, és que no interessen la raó i l’home i és millor subordinar-los a la tecnologia i la màquina.
Si us plau, deixem de banda Pavlov i els seus gossos i aprofitem els aspectes positius que té Internet, els quals, evidentment – o no? -, no passen pel fet que els treballs de recerca dels nostres “estimats deixebles” siguen un sofregit matusser en què es barregen autèntics disbarats com a conseqüència de l’ús indiscriminat del “tallar i enganxar” i de fet d’encomanar-se a Sant Rincón del Vago.
Ara bé, no vull ser pessimista. El fet de tenir Internet a l’aula és com si obrissem una finestra al món. Ràpidament, i amb l’ajut del canó, podem projectar, posem per cas, un discurs de Martin Luther King, la qual cosa sempre serà millor que lliurar la clàssica fotocòpia. I have a dream…