La jubilació a tel·la de judici

Temps era temps, als 65 anys ja una persona es podria afirmar que havia madurat cap a una nova etapa de la seva vida anomenada vellesa. Segurament fa 30 anys enrrera aquesta edat era a la pròpia. Però ara mateix penso que cal una reflexió sobre aquest camp. Avui mateix m’han explica que una mestra de l’escola es jubila. La veritat és que em sap greu, més de 30 al servei de l’ensenyament, i es marxarà per la porta sense cap tipus de gratificació, només s’enporta la seva pensió… Avui en dia, els 65 anys és una edat que encara les persones podem fer molta feina, no és el mateix ara que fa 30. Però en ves d’utilitzar la seva sabiduria sembla que ens molestin. Com poden parlar dels infants i joves que és molt important cuidar els avis quan el que fem és jubilar-los de cop. No vull dir que hi hagi alguns que ho desitgin, però estic segur que d’altres es voldrien quedar fent un horari reduït. El que passa és que l’administració no els ajuda amb la seva nova etapa de la vida, i els discrimina per no donar-los la opció de quedar-se a la seva antiga feina, fent tasques més reduïdes. Sembla la pensió un xec en blanc. No convertirem els avis en pares dels nostres fills?