REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ. (DAVID DE LAS HERAS)

Conveni de lleure de menjadors

Gener 28th, 2008

Us recordeu del article que em van publicar. He rebut diferents correus demanant ajuda d’informació que parla el conveni. Us transmeto un d’aquests.

 Hola david,
queria comentarte algunas cosas que he hablado hoy con el empresario de mi comedor escolar, en el que yo soy monitora. Me dice que la subida de sueldos es por cursos, o sea se calculó en set 07 y sirve hasta jun 08, que ni IPC ni nada, que el convenio dice unas cosas pero que el como empresa puede interpretarlo como quiera, no tenemos derecho a visita de medico pagada, ni a dia de libre eleccion, ni ha subida de sueldo, ni nada, eso si a los supuestos de faltas por parte del trabajador si, en fin que hace con el covenio lo que le da la gana, entonces…, para que sirve el convenio? ahhhh disculpa que te escriba en castellano, me he distret,que et sembla? no mes volia saber que en penses tu, per saber si vaig equivocada o no.
gràcies per endavant, salutacions.

Que li recomanaria jo. Que anés als sindicats i que fes eleccions sindicals. Però quin problema es trobarà? que els monitors de menjadors mai tenen contracte fixe. Això fa que el perill que facin fora, mai poden fer res. Que fem aquests casos? ensenyeu-me perquè no ho tinc clar ni jo.

Torno a la meva normalitat després de parlar tants de dies de la catosfera. I com no potser trec un altre tema polèmic, que justament aquests curiosament ho estava pensant. Fins a tal punt que he d’escriu aquest enunciat. Els llibres d’escola no poden ser gratuïts! potser em portareu la contrària, segurament, però vull crear debat sobre el tema, perquè no el tinc clar.

D’entrada per donar-vos matèria us recordo el meu àntic post i ara us transmeto la notícia completa del diari avui. Us transcric un tros:

Sistema cooperatiu

La segona opció, defensada des de la conselleria, consisteix a garantir la gratuïtat a partir de l’extensió dels programes de reutilització de llibres de text, una opció no sols més econòmica sinó que entronca amb tota una filosofia de socialització del material recollida al Pacte Nacional per l’Educació, i que han implantat comunitats com Galícia i Andalusia. Educació tampoc no descarta que hi pugui haver una fórmula “mixta”.

Els editors són totalment contraris a la reutilització i alerten, amb diversos estudis estatals i europeus, dels “danys col·laterals” d’aquesta aposta. Entre aquests, Comas destaca els efectes negatius que podria provocar la falta d’inversió, no només pel que fa a la supervivència de les petites editorials que editen llibres de text en català, sinó també en el “mercat paral·lel” d’obres de literatura infantil i juvenil, a més de considerar, també, que es produiria un “afebliment de la cadena de valor del llibre”.

La meva opinió i com sempre les opinions són manejables com la veritat fins a trobar la veritat definitiva. Aquesta és una frase que m’he inventat avui.

1. Molts mestres encara no s’han renovat, per tant no podem treure els llibres de les aules, si els donem gratis o el socialitzem al final els editors elaborarant llibres de menys qualitat i el sistema educatiu deteriorà més del que està.
2. La propietat, és un be que fa protegir quelcom que tens. La socialització no! quins mecanismes donem per la gent que no els cuida.
3. Formació pels mestres per adaptar el material segons els infants o joves que tenen davant. Assumint les seves necessitats.
4. Més diners a l’escola per copisteria moltes tenen un límit, que fa que els mestre o professors no puguin fer material.

Conclusió deixem de subvencionar tant els llibres, subvencionem una part, i cerquem que alguns llibres els mestres els puguin fer dintre l’escola per tal d’adaptar-se al medi que tenen. D’aquesta forma farem que els editors busquin l’excel·lència dels llibres ja que una part sempre s’haurà de comprar. Però el xec és una ajuda que queda bé, però possiblement hi ha altres prioritats. És hora de reflexionar