REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ. (DAVID DE LAS HERAS)

Han d’existir les escoles d’educació especial?

Dimecres, 09/01/2008 (13:35)

Molts cops la gent no copsa que encara existeixen dos modalitats educatives l’escola d’educació especial i l’escola ordinària. No és cap secret que les escoles d’educació especial la majoria neixen d’un conjunt de pares, que volen educar els seus fills de diferents deficiències. Provocat per una mentalitat molt poc oberta de la societat i podem dir que també la d’ara.

Perquè no és cap secret que en els nostres dies, malgra’t en determinats moments de la nostra vida potser necessitem d’ajuda psicològica o psiquiàtrica, i amagar-ho perquè també no ens diguim que som boix.

La concepció d’Esquirol del segle XVIII que va definir el retard mental com idiota sembla que en la nostra societat encara no ha superat aquests tabús segregador.

L’escola d’educació especial existeix perquè la societat necessita que  existeixi. 

Si hi hagués un canvis de valors on realment la diferència es valorés com una riquesa en vés de un problema desapareixeria aquesta modalitat educativa. Però la veritat és que no s’està preparat encara perquè succeixi això.

Per això defenso l’escola d’educació especial, ja que per manca de recursos l’escola ordinària no els pot acollir correctament. Espero que un dia la societat de Benestar aconsegueixi superar tots els tabus, i l’escola inclusiva sigui una realitat.

Classificat dins EDUCACIÓ, GENERAL | Editar | Sense comentaris »

Important les aportacions d’en Jordi Pujol

Dimecres, 09/01/2008 (17:09)

En Jordi Pujol, el nostre president més influyent de la nostra era. Ens ha deixat un article clar i sense ambigüetat, que el punt diari avui ha realitzat la següent notícia http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2691622

us  transcric l’article que es refereix la Notícia.:

l’accent en el paper primordial dels mestres a l’escola i, per tant, en la formació del professorat, en la potenciació de la figura i del rol dels directors, en la recuperació de l’autoritat i del respecte a les aules. També s’insisteix en què les escoles tinguin més autonomia. Per altra banda, més que en l’abundància de crèdits s’insisteix en els que han de ser els objectius principals de l’ensenyament, que són la lectura, l’escriptura i les matemàtiques. I també s’insisteix en què els coneixements han de ser avaluats.

Pel que fa a l’escola concertada ja comença a ser hora que el tema es tracti sense la hipocresia amb què s’ha tractat durant molts anys. També en això és un bon moment, perquè el Govern de la Generalitat està ple de càrrecs, i no poc importants, que tot i haver fet grans discursos en contra de la concertada hi porten els fills. I perquè poden conèixer millor les conseqüències econòmiques que tindria la supressió o l’ofec de la concertada. I també ara, des del Govern, poden conèixer millor la contrapartida econòmica que comporta la justa reclamació que a l’escola concertada hi hagi més alumnes procedents de la immigració.

Per tots aquests motius podria ser –i tant de bo fos així– que aquest tema cabdal de l’ensenyament s’enfoqui sense demagògia i amb coneixement de causa.
     _______________

De tota manera no serà fàcil. Perquè, suposant que el Departament o el principal partit de l’oposició hi col•laborin, tot canvi d’orientació toparà amb moltes altres dificultats corporatives, sindicals, ideològiques –ideològiques polítiques i pedagògiques–, mediàtiques, etc. I caldrà molt de diàleg. Però a favor hi pot haver la pressió social. Ara la societat ja sap que no anem prou bé. Ho saben les institucions econòmiques per la necessitat que tenen de millorar la competitivitat, ho sap tot el corrent d’opinió que reclama que funcioni l’ascensor social, ho sap la universitat, que es queixa d’una formació de base no prou bona, etc.

Si tota aquesta societat fa pressió, els partits, els sindicats i, en general, el món de l’ensenyament trobaran la manera de modificar el model educatiu en un sentit de més qualitat. I així s’aconseguirà que d’aquí a tres anys els resultats del PISA siguin millors.

Abstret de la web d’en Jordi Pujol