Educació Especial Santa Anna

Bon dia!

Aquí us deixem unes quantes MANDALES per pintar. Als nens els hi agrada molt i a part ajuden a centrar l’atenció!!

Esperem que us agradi!

Mandales per pintar

Mandales

Aquí us deixem una bona explicació sobre el TDA-H, què és?  les seves característiques, símptomes en diferents edats, com es detecta i què s’ha de fer? Al final de tot trobareu uns enllaços per poder accedir a més informació i/o ajuda de prefessionals.

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és una síndrome conductual. Les persones que ho pateixen solen presentar les següents característiques a nivell conductual, emocional i escolar:

• A nivell conductual:

Hiperactivitat

Entesa com un moviment corporal constant. És el trastorn més aparent de les persones amb TDAH i sol manifestar-se en el nen des de molt petit. Els nens hiperactius solen córrer d’un costat per a un altre, es pugen als mobles, els costa molt quedar-se quiet en un lloc o romandre asseguts, es mouen mentre dormen i parlen molt però són incapaços de mantenir l’atenció durant el discurs oral. En ocasions poden resultar agressius.

Dèficit d’atenció i control

És altra característica fonamental de la síndrome. Aquestes persones es solen distreure amb facilitat, tenen dificultats per a concentrar-se en el treball escolar, en un joc o en una tasca que exigeixi atenció i no solen acabar les coses que comencen.

Impulsivitat

El nen hiperactiu actua sense pensar les conseqüències dels seus actes, canvia amb excessiva freqüència d’una activitat a una altra, té dificultats per a organitzar-se, necessita constant supervisió, cal cridar-li l’atenció a casa i a classe amb freqüència i li costa guardar el torn en els jocs o en les situacions grupals.

• A nivell emocional:

Irritabilitat

El nen hiperactiu té escassa tolerància a la frustració i s’irrita fàcilment quan la seva conducta ha generat una situació de tensió o confusió.

Autoestima deficient i dificultats per a relacionar-se amb els companys.

• A nivell escolar:

Dificultats en l’aprenentatge

Són lògica conseqüència de les característiques anteriorment esmentades. Aquestes dificultats són molt notòries en els continguts matemàtics, en la lectura, en l’escriptura i en les activitats de memorització, coordinació visual i motora i orientació espacial.

Aquest trastorn del comportament es calcula que afecta d’un 3% a un 5% dels nens en edat escolar i suposa gairebé un 30% de les consultes en psiquiatria infantil.

Etiologia

Existeixen proves científiques que reforcen que el TDAH és un trastorn amb base biològica. Recentment, els investigadors de l’Institut Nacional de Salut Mental van fer servir la tornografia d’emissions tipus positró i van observar que hi ha una disminució important en l’activitat metabòlica de les regions cerebrals que controlen l’atenció, el judici en situacions socials i el moviment en persones amb TDAH, en comparació amb l’activitat metabòlica dels que no pateixen aquest trastorn. Els estudis biològics també suggereixen que els nens amb TDAH poden tenir nivells més baixos del neurotransmissor dopamina en regions crítiques del cervell.

Altres teories suggereixen que el tabac, l’alcohol i els fàrmacs fets servir durant l’embaràs o l’exposició a les toxines en el medi ambient, com el plom, poden causar TDAH. Els estudis també apunten cap a una base genètica, de manera que el TDAH tendeix a manifestar-se en famílies.

Classificació

Existeixen tres tipus de TDAH, cadascun d’ells amb unes característiques diferents: en el primer predomina la falta d’atenció i concentració; en el segon predomina l’excés d’activitat i la impulsivitat i el tercer que seria una combinació dels anteriors.

Els nens que tenen un TDAH on predomina la falta d’atenció:

• Tenen dificultat per centrar l’atenció en detalls
• Tenen dificultat per centrar durant molta estona seguida l’atenció en una tasca determinada
• Semblen no escoltar quan se’ls hi parla directament
• No segueixen les instruccions donades i no enllesteixen les feines
• Tenen dificultats per organitzar-se, perden materials, els fulls, etc.
• Eviten, els disgusta o es neguen a participar en aquelles tasques que demanen un esforç sostingut
• Es distreuen fàcilment amb qualsevol estímul extern

Els nens que tenen un TDAH on el que predomina és la hiperactivitat i impulsivitat:

• Juguen amb les mans i amb els peus i no poden estar-se quiets al seu seient. Es mouen en excés
• S’aixequen encara que la situació exigeixi quedar-se asseguts
• Parlen excessivament i responen de forma impulsiva
• No respecten el torn de paraula
• Interrompen i molesten als companys

Els nens amb un TDAH combinat és el més freqüent.

Tractament

El tractament del TDAH és un tractament multidisciplinari que ha de comptar amb la col·laboració de totes aquelles persones que formen part de l’educació del nen. La implicació dels pares i els mestres perquè el nen s’adoni de la seva situació i aprengui a afrontar-la és indispensable. Un cop el nen ho té assimilat, l’ajuda psicopedagògica i la medicació (en casos en què l’ajuda psicopedagògica és insuficient) són la millor forma per tal que el TDAH afecti el mínim en la seva vida. Sigui com sigui, els nens amb TDAH necessiten rebre reforç i ànims per aprendre a organitzar-se, i adquirir habilitats socials i de vida. El problema que manifesten té una causa biològica, no és una excusa. Aprendre i entendre el TDAH són els primers passos per ajudar aquests nens a treballar i manegar amb el seu desordre. Els mestres són llavors capaços d’ubicar i controlar de millor manera aquest tipus d’alumne i així afavorir un millor nivell acadèmic, ja que una de les principals complicacions del TDAH és el baix rendiment acadèmic i el fracàs escolar.

Tractament des de l’escola

L’escola deuria proporcionar a l’alumne amb TDAH un ambient estructurat, amb rutines, organitzat i motivador, que ajudarà el nen hiperactiu a millorar el seu autocontrol. El mestre es deuria convertir, per tant, en un model per a l’alumne amb TDAH i també per els seus companys, doncs si el mestre mostra una actitud tolerant, flexible i pacient i entén les característiques pròpies del TDAH, aconseguirà un millor comportament per part del alumne amb aquesta síndrome conductual.

Es recomana que, amb un grup on estigui present un nen amb TDAH, no mai es deuríen programar activitats difícils i avorrides, demanar tasques per un període de temps prolongat, tenir poc control del grup (en patis, classes, espais oberts, excursions o transicions d’aules…) i realitzar canvis a activitats que el nen amb TDAH no controli. A banda, el nen ha de saber què s’espera d’ell, que no sols se li recorden els errors, que se l’accepti tal com és, que se’l respecti i que no sigui castigat en excés.

Però, si això no és possible, es pot millorar el comportament del nen amb TDAH si els mestres adopten les següents mesures de modificació de conductes:

• Supervisió constant (mirar-lo sovint, trobar una consigna com ara tocar l’esquena, passar pel costat amb l’objectiu d’assegurar-nos que ha començat la tasca, etc). La supervisió ha de servir per anticipar i preveure situacions que sabem que poden representar un problema (per exemple, en acabar una activitat o participar en una tasca grupal), generant així, en el mateix nen, major seguretat i autocontrol.

• Tutories individualitzades d’uns 10 min. Aquestes tutories serveixen per indicar al nen què s’espera d’ell, quins senyals o consignes es poden pactar per millorar el seu comportament i rendiment i marcar els límits o normes bàsiques de comportament dins de l’aula (objectius concrets que pensem que el nen/adolescent podrà assolir). S’ha de convertir en un espai de comunicació positiva amb l’alumne.

• Ús d’eines bàsiques per al control del comportament: reforç positiu, extinció, temps-fora i establiment de límits.

Però, l’escola no només ha de millorar el comportament a l’aula d’un alumne amb TDAH i la seva atenció en el treball. També ha de treballar la motivació i l’autoestima dels nens amb TDAH ja que existeixen estudis que demostren que els nens amb TDAH es valoren a si mateixos més negativament, amb més problemes, més impopulars i menys feliços que els altres nens de la seva edat. Més del 50% de nens amb TDAH presenten problemes emocionals com ara sentiments depressius, sentiments de desconfiança, inseguretat o baixa autoestima. A més, un nen amb baixa autoestima dins de l’aula pot fer que el seu rendiment sigui inferior al que el mestre voldria. Per això és important dedicar temps a incrementar-la. Per a fer-ho, hem de tenir en compte les següents orientacions:

• Acceptar les dificultats que suposa tenir un alumne amb TDAH dins l’aula.

• Un cop es coneixen aquestes dificultats és més fàcil identificar els esforços per part de l’alumne i elogiar-lo quan realitza alguna cosa ben feta.

• Oferir-li major grau de confiança en la seva persona i en les seves competències.

• Intentar modificar el nostre llenguatge per tal d’evitar el NO.

• Evitar l’acusació, la ridiculització i la falta de respecte .

• Potenciar activitats que fomentin la integració social del nen amb TDAH dins del grup-classe.

Referències

Enllaços externs

• Recursos informàtics especialitzats per nens i adults amb TDAH Entrenament especialitzat per millorar la memòria i la concentració.
• The History of TDAH: 1798, Alexander Crichton, with pictures of the original works and sources. ADHD och ADD Koncentrerat Digest
• The History of TDAH: 1902 with some original pictures of Sir George Frederick Still and his work. ADHD och ADD Koncentrerat Digest
• [1] Mena Pujol, B; Nicolau Palou, R, Salat i Foix, L; i Tort Almeida, P. (2009) L’alumne amb TDAH: Guia pràctica per a educadors. Adana Fundació. Barcelona.

Font: Viquipèdia

Aquí us deixem una bona explicació sobre la dislèxia, què és?  les seves característiques, símptomes en diferents edats, com es detecta i què s’ha de fer? Al final de tot trobareu uns enllaços per poder accedir a més informació i/o ajuda de prefessionals.

La dislèxia és el trastorn per excel·lència del llenguatge escrit. Les persones que pateixen dislèxia es caracteritzen per tenir una lectura i escriptura pobres. La lectura de les paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba o fins i tot so a so. Poden ometre, substituir i invertir lletres a l’hora de llegir. No veuen la paraula globalment a primer cop d’ull, l’han de desxifrar. A l’hora d’escriure poden presentar disgrafia (dificultat en la cal·ligrafia) i cometen faltes d’ortografia arbitrària (regles ortogràfiques) i d’ortografia natural (es poden equivocar ja en fer el pas de fonema a grafema substituint-lo o ometent-lo).

Característiques de la dislèxia

Les característiques més comunes de la dislèxia són les següents:

• No tenen bona ortografia a l’hora d’escriure.
• Acostumen a ser considerats com a “ximples”, “descuidats”…
• Tenen més facilitat realitzant exàmens orals que escrits.
• Normalment té una baixa autoestima, ja que es frustra fàcilment i no li agrada anar a l’escola, fer exàmens ni llegir.
• Té talent en l’art, música, teatre, esports…
• Dificultat en posar atenció.
• També tenen problemes per veure i escoltar. Perfeccionista i molt sensible.
• Té canvis radicals en el seu humor.
• Molta curiositat i creativitat.
• Facilitar a tenir més infeccions d’oïda.
• La seva son pot ser molt profunda o bé tenen molta facilitat per despertar-se.

Nivell evolutiu

La dislèxia evoluciona a mesura que el infant creix per tant acostuma a detectar-se en les següents etapes:

Preescolars (de 3 a 5 anys)

En aquesta etapa ja es comencen a detectar alguns símptomes, com ara:

• Dificultats per pronunciar paraules i seguir instruccions.
• Retard en el desenvolupament de la parla.
• Falta d’atenció.
• Poca precisió saltant i corrent.
• Conductes problemàtiques amb la resta de persones.
• Retard per memoritzar (abecedari, dies de la setmana, formes, colors…)
• Poc control en menjar i altres eines de treball.

 

Escolars (de 6 a 11 anys)

En aquesta apareixen símptomes com ara:

• S’inverteix l’ordre de les lletres, nombres i de les paraules.
• Es confon l’ordre de les lletres.
• Dificultats en pronunciar paraules.
• Dificultat per connectar lletres i sons.
• Es té una coordinació motora molt pobra i això li provoca que tingui una mala cal·ligrafia.
• La seva gramàtica i ortografia són deficitàries.
• Dificultat en l’aprenentatge de conceptes numèrics.
• Comprensió lectora molt pobra.
• No agafa bé el llapis.
• Confon la dreta i l’esquerra.
• Té problemes amb el temps i no sap dir l’hora, el dia , el mes i l’any.

De 12 anys en endavant

• Dificultat de concentració quan llegeix o escriu.
• Falla en la memòria immediata.
• Interpreta malament la informació, ja que no entenen els conceptes.
• Té dificultats per organitzar els treball i els seus pensaments en escriure o en parlar.
• No aconsegueix planificar el seu temps i no acaba a temps les seves feines.
• Treballa amb lentitud i no s’adapta a ambients nous.
• Els hi costa molt socialitzar-se i no tenen facilitat per fer amics ni entendre les discussions.
• Evita llegir i escriure, així com les matemàtiques i es bloqueja emocionalment.

Com detectar la dislèxia i el seu procés

El procés d’avaluació no és fàcil, perquè cal tenir en compte una gran quantitat de factors:

• Els professionals encarregats de la mateixa
• Els símptomes
• Les proves dissenyades
• Els models del trastorn
• Els problemes associats

Tots aquests elements que actuen s’han d’analitzar, perquè després de la identificació cal seleccionar estratègies educatives per a millorar.

Cal fer una doble avaluació:

• L’avaluació neuropsicològica: permet conèixer la naturalesa del fracàs de la lecto-escriptura.
  • Historial evolutiu
  • Historial educatiu
  • Historial mèdic
  • Historial social

• L’avaluació psicolingüística: la prova de Seymour i MacGregor.
  • Vocalització
  • Decisió lèxica
  • Decisió semàntica
  • Processament visual

Un cop fet tot això, és possible dir quin grau es pateix de dislèxia.

Més freqüent en nens que a nenes

El cervell de l’embrió mascle dislèctic té més neurones, i això dificulta l’espai entre les neurones. Això significa que un excés de molècules en una mateixa zona es molesten entre si.

Aquest fenomen tècnicament s’anomena displàsia cortical i està situada a la zona implicada en la lectura o l’escriptura del cervell. Aquesta displàsia apareix en el cinquè i/o sisè mes de gestació. El cervell de l’embrió femení disposa de l’hormona femenina, que protegeix molt més perquè això no succeeixi.

Enllaços externs

• www.aeud.blogspot.com
• www.dyslexia.com (castellà)
• Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques
• Única escola de dislèxia d’Espanya (Barcelona)
• Recursos informàtics especialitzats en dislèxia en l’àmbit escolar

Font: Viquipèdia

Us deixem un conte molt bonic, ens fa veure que encara que tinguem algunes dificultats per poder viure, no ens podem donar per vençuts. Si confiem amb nosaltres mateixos i deixem que ens ajudin tot serà més fàcil. El Cazo de Lorenzo, (Editorial Joventud)

És un conte molt adient perque els alumnes entenguin les limitacions i dificultats que presenten alguns nens/es que pateixen alguna discapacitat.

Esperem que us agradi!

Hola a tothom!

Abans de res ens hauríem de presentar, no creieu? Som la Maribel Galiano i l’Ana Zamora, mestres d’Educació Especial (a partir d’ara EE) de l’escola Sta. Anna.

Aquesta és la nostra primera entrada al bloc de l’escola i estem molt il·luisonades. Esperem poder obrir un petit espai per tal de comunicar-nos i poder compartir les diferents vivències.

Benvinguts al nostre bloc ……som-hi!