Avui celebrem la nit de Nadal durant la qual en una part del món se celebra el naixement de Jesús. Però, és veritat que Jesús va néixer l’any zero? Els astres ens suggereixen una resposta.

Sobre la data exacta del naixement, no se’n sap res. La data del 25 de desembre va ser adoptada al segle IV. En aquell temps el calendari que es feia servir l’havia establert Juli Cèsar, i és la base del calendari actual. En aquest calendari, els anys començaven a comptar a partir de la data de la fundació de Roma. Com que aquest procediment no satisfeia els cristians, l’any 525, el Papa va encarregar al seu arxiver que calculés l’any exacte del naixement de Jesús, per fer-lo servir com a any d’inici de la nostra era. Després de molts càlculs, l’arxiver va arribar a la conclusió que Jesús va néixer l’any 754 de la fundació de Roma. Aquest és l’any que nosaltres, actualment, en diem zero. Però l’arxiver es va equivocar.

Se sap que Cèsar August va manar fer un cens de la població, i que Josep i Maria van viatjar a Betlem per a enregistrar-s’hi justament quan va néixer Jesús. Aquest cens es va realitzar entre els anys 6 i 8 abans de Crist. Per tant, en la data de naixement de Jesús hi ha un error d’entre 6 i 8 anys.

Hi ha un altre camí per precisar-ne la data. Ens el donen els astres. Està documentat que Herodes va morir poc després d’un eclipsi de Lluna i poc abans de la Pasqua jueva. Com que els jueus utilitzaven un calendari lunar, la Pasqua jueva començava 10 dies després de la primera Lluna nova després del dia de l’equinocci de primavera.

Un eclipsi de Lluna només podia tenir lloc 14 dies abans de la Lluna nova, quan la Lluna era plena. Analitzant tots els eclipsis de Lluna de la història i les dates de la Pasqua jueva, els astrònoms han arribat a la conclusió que només podia ser l’eclipsi de Lluna del 13 de març de l’any 4 abans de Crist. Va ser un eclipsi parcial.

Avui podem reproduir, amb tota exactitud, aquell eclipsi que va cridar tant l’atenció dels jueus que en van deixar constància escrita. Així el devien veure… Al capvespre, la penombra de la Terra va començar a cobrir la superfície de la Lluna. A dos quarts de dotze va iniciar-se l’eclipsi parcial, que és quan es projecta sobre el disc lunar l’ombra del nostre planeta. L’eclipsi va arribar al màxim cinc minuts abans de tres quarts d’una: cobria un 36 per cent de la Lluna. L’eclipsi penombral es va acabar poc després de tres quarts de dues.

Se sap que, en el seu intent d’eliminar l’infant Jesús, Herodes va fer matar tots els nens mascles de menys de dos anys. Per tant, el naixement de Jesús es devia produir entre l’any 4, l’any d’aquest eclipsi de Lluna, i de la mort d’Herodes, i l’any 6 de la nostra era. En definitiva, Jesús no va néixer l’any zero sinó de 4 a 8 anys abans.

Descobreix l’astronomia i la història amb l’Edu3!!!

L’equip del portal Edu3.cat us desitja un Bon Nadal i un feliç any 2011

L’Equip de l’Edu3 us desitja unes bones festes i un feliç i pròsper any nou!!!

A mode de felicitació us proposem el següent capítol del programa radiofònic “Eduqueu les criatures” dedicat als versos i les cançons de Nadal. Per aquesta ocasió el programa compta amb la col·laboració de diferents corals i nens, així com es presenta la coral del programa.

Disfruteu del Nadal amb l’Edu3 i continueu atents a aquest bloc doncs l’activitat no s’atura aquests dies!!!

Com ja us varem mostrar fa pocs dies, el Nadal es viu de diverses maneres a tot el món. Avui tornem a recuperar els estudiants d’Erasmus que ens expliquen el Nadal a les diferents ciutats europees. En aquesta ocasió, Pare Noel, Santa Claus i Sant Nicolau són els noms que rep el personatge que reparteix joguines als infants la nit de Nadal. “Blog Europa”, gràcies als vídeos de diferents estudiants repartits per Europa, mostra com es viu el Nadal a ciutats com Amsterdam, Brussel·les, París o Londres.

Haarlem. Paula Jiménez

El Pare Noel no el va inventar la Coca Cola, sinó els holandesos. La llegenda americana de Santa Claus no és més que l’adaptació de la forma holandesa “Sinterklaas”. Però el més curiós és que l’home de vermell, originàriament, és espanyol. A Amsterdam, Paula Jiménez assisteix a una cercavila del Sinterklaas i dels seus ajudants.

Brussel·les. Maria Diumaró

A Bèlgica, la nit del 5 al 6 de desembre és la més màgica de l’any, ja que és quan Sant Nicolau i el seu ajudant volten per tot el país repartint regals. Maria Diumaró parla d’aquesta tradició i explica que Sant Nicolau és un senyor gran, que vesteix com un bisbe i que sempre va acompanyat pel seu ajudant, Zuarte Piet.

Lugano. Marta Vives

Per Nadal, el paisatge de Suïssa pot semblar l’escenari ideal per celebrar aquestes festes. Però Marta Vives constata que, en contra del que es pugui pensar, a Lugano no hi ha cap tradició nadalenca pròpia.

París. Marta Sábado

La família Ferron explica a Marta Sábado com passen el dia de Nadal. Primer, cal anar a comprar el menjar: formatges, foie gras, pollastre, vi… A casa dels Ferron, el plat principal és el capó farcit de castanyes, però també hi són presents el foie gras i el salmó. I per postres: un tronc de xocolata.

Londres. Maria Padró

Al Regne Unit, el 26 de desembre és el “Boxing Day”. Aquesta tradició ve de l’edat mitjana, quan l’endemà del dia de Nadal els més rics donaven capses amb menjar als més pobres.