La catedràtica en Història d’Ensenyament Secundari Eugènia de Pagès ha publicat un llibre titulat La generació Google en el qual explica amb perspectiva neurocientífica els canvis que les noves tecnologies han provocat en la manera de pensar i aprendre dels joves en els últims anys.
Sabem que la xarxa Internet és responsable grans avenços en molts àmbits de la nostra vida, també en ensenyament, però és evident que a més a més ha suposat un canvi en els hàbits i en la manera d’accedir al coneixement. Algunes teories plantegen que la sobreinformació i l’exposició constant a estímuls que les noves tecnologies propicien poden afavorir de manera negativa en la capacitat de concentració a les aules. L’autora parla de la necessitat d’una atenció sostinguda per a que es doni l’aprenentatge (es basa en estudis que asseguren que sense esforç i repetició és més difícil que el coneixement qualli), i la facilitat per obtenir informació immediata a la xarxa juntament amb la volatilitat d’aquesta podrien dificultar-la.
Entrevista a l’experta Eugènia de Pagès en el canal de notícies 3/24
De Pagès, que és assessora de centres de Primària i Secundària com a experta en temes de Concentració i Relaxació a l’aula, proposa una solució que ha demostrat efectiva contra problema de la dispersió mental: la introducció de petites estones de silenci entre classe i classe, que contribueixen a pal·liar l’estrès i, sobretot, afavoreixen a una millor cristal·lització dels coneixements adquirits durant les sessions teòriques.
“Computer History Museum” és una iniciativa pensada per ajudar-nos a copsar la història dels ordinadors, aquests aparells que han suposat progressivament un canvi revolucionari en la nostra forma de viure. A banda de les exposicions i xerrades presencials que s’ofereixen, la plataforma també posa a l’abast dels internautes una sèrie d’exposions en línia que poden visitar-se de manera gratuïta. A més a més, en el seu canal de youtube hi trobem interessants propostes didàctiques com la que inserim a continuació:
L’era digital ha portat evidents avenços en la forma de gestionar la informació, no es pot negar que comporta grans avantatges a l’hora de compartir-la i emmagatzemar-la. Amb tot, aquesta intangibilitat de les dades que les fa tan pràctiques, també és la causa de les males experiències relacionades amb la seva mateixa facilitat per desaparèixer sense deixar rastre. És cert que la digitalització permet generar una quantitat d’informació molt més gran que en èpoques passades, però existeix el dubte latent a la societat sobre quin percentatge d’aquestes dades que només existeixen en format digital –a les quals, per tant, es depèn de la tecnologia per accedir-hi– es conservaran en un futur, sobretot a nivell personal.
Doncs bé, ha nascut als EUA una iniciativa impulsada per la Library of Congres (Washington D. C) que cal seguir de prop, perquè sembla haver trobat una solució lògica i pràctica al problema. Es tracta de Personal Archiving: Preserving Your Digital Memories una plataforma que dóna als usuaris particulars les directrius per preservar a la xarxa tots els seus arxius personals, ja siguin fotografies, vídeos casolans, cartes i qualsevol altre tipus de document per tal de “no perdre mai els nostres vincles amb el passat” sense haver de renunciar a la privacitat. A la pàgina web fins i tot s’hi pot consultar un vídeo sobre la importància de conservar les dades digitals, amb consells pràctics que poden seguir-se en el dia a dia.
En vídeo de sobre és un capítol del programa “Tu decideixes”, que més que amb la preservació de dades està relacionat amb la creació d’una identitat digital, un tema que cal tenir en compte a l’hora de decidir quina informació pugem en segons quines plataformes. Mostra una situació que sovinteja a la xarxa Internet, en la qual els joves i adolescents es troben en situacions de gestió de continguts complexes que posen en alerta la privacitat, en què convé decidir amb responsabilitat.
Avui us presentem una aplicació que ha rebut tres premis dels Webby Awards, els anomenat Oscars d’Internet. Es tracta de“Dropbox” una aplicació que com moltes altres permet compartir i emmagatzemar tot tipus d’arxius a l’anomenat “núvol d’Internet”.
Dropbox permet emmagatzemar els teus arxius a Internet i accedir-hi des de qualsevol altre ordinador simplement entrant a la pàgina Dropbox. A més a més, permet compartir aquests continguts amb els nostres contactes, només cal obrir un compte gratuït i afegir a aquelles persones amb qui desitgem compartir el contingut. Aquest compte gratuït permet emmagatzemar fins a 2 Gb, mentre que en les comptes de pagament permet emmagatzemar fins a 100 Gb.
Us deixem el vídeo de presentació en el que de forma molt gràfica se’ns explica com funciona i quina és la filosofia d’aquest programa.
El passat 15 de gener, la Wikipèdia va fer 10 anys i dos mesos més tard, celebrem els 10 anys del a Viquipèdia en català.
La Vikipedia en català va ser creada el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya, i durant dos mesos va ser l’única amb articles en llengua no anglesa.
Així s’ha convertit en una institució que comparteix el mateix objectiu que les institucions culturals: difondre el coneixement, i en aquest cas utilitzant la llengua catalana.
Per celebrar aquest aniversari, a més de les activitats organitzades des de la Wikimedia Foundation arreu del món, la Viquipèdia ha realitzat una sèrie d’actes durant aquest mes de març per tots els Països Catalans.
Una de les activitats més destacades per celebrar aquest aniversari és aconseguir arribar als 2.000 editors en un sol dia, fet que suposaria un nou rècord d’edició, doncs normalment hi editen un 300 editors, que sumats farien uns 1.300 editors al mes.
