El Bloc de l’Edu3.cat

La memòria històrica és un esforç actual per part de la societat i de les institucions d’un país per recuperar part de la seva història passada, de trobar restes d’un passat que en un moment determinat de la història es va ocultar i que, posteriorment, va ser manipulat per esborrar definitivament la seva petjada.

Aquest esforç és important perquè amb el pas del temps hi ha personatges o fets històrics que poc a poc es van perdent en la memòria de la societat.

Per a la majoria dels joves el franquisme és una època allunyada, per això és important ensenyar-los a recuperar la memòria històrica.

En aquest vídeo que us presentem a continuació, els nois i les noies de quart d’ESO de l’IES Esteve Terrades de Cornellà de Llobregat, mitjançant un crèdit comú, fan una aproximació a fonts escrites i orals i investiguen què va ser el franquisme i què va suposar.

Cada any, la Festa del Modernisme permet conèixer com era la vida a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. En aquesta festa els veïns de la Colònia Güell recreen teatralment, al carrer, l’ambient i escenes de la vida dels primers anys de la Colònia, a principis el segle XX. Aquesta recreació és tractada amb un context festiu i se situa el marc incomparable de l’arquitectura modernista pròpia de la Colònia. Aquest any, els dies 19, 20 i 21 d’octubre tindrà lloc una nova edició d’aquesta festa , organitzada per l’Associació La Colònia Modernista.

Durant la Festa, i en els caps de setmana posteriors, hi ha exposicions de caràcter històric o cultural en general i, al llarg de l’any, l’Associació La Colònia Modernista programa la visita a la Cripta d’en Gaudí i altres activitats que també trobareu anunciades en aquesta web.

Les Festes del Modernisme pretenen mostrar de la manera més fidel possible a la història, aspectes de la vida social d’aquesta colònia crepuscular, els elements d’arqueologia industrial que conté i la seva arquitectura. Més encara, divulgant el coneixement es pretén contribuir a la preservació de la seva identitat, la conservació del seu patrimoni i la cohesió del seu veïnat.

Us convidem, doncs, a la Festa del Modernisme. Podreu passejar per més de vint racons teatralitzats al llarg i ample de la colònia.

Per obrir boca podeu veure el següent vídeo del programa televisiu Què va passar?, el qual parla de la història d’aquesta colònia i mostra la Festa del Modernisme de la Colònia Güell.

L’origen rural dels pobladors de la colònia va ser la clau per a la deslocalització de la fàbrica dels Güell de Barcelona i el seu trasllat a Santa Coloma de Cervelló.

L’historiador Josep Padró explica que les causes del trasllat de la fàbrica del Vapor Vell a la Colònia Güell van ser la necessitat d’un creixement industrial i la fugida de les condicions que el moviment obrer imposava. Els Güell només es van endur de la fàbrica de Sants una dotzena de famílies fidels a l’empresa.

Josep Padró es vesteix un cop a l’any d’Eusebi Güell per representar davant del públic la relació amb la seva dona i el director de la fàbrica.

A la colònia hi regnava una relació paternal entre l’amo i els obrers. Entre els serveis que tenia la colònia per facilitar l’accés al treball de les dones hi havia la casa bressol, on unes monges es feien càrrec de les criatures de les mares treballadores. Un servei que es completava amb el mercat, l’escola, la cooperativa i la cripta, ideada per l’arquitecte Antoni Gaudí.

La família Güell va continuar al capdavant de la colònia fins al 1943, any en què va passar a mans del grup Bertran i Serra. Els treballadors van aconseguir la propietat de les cases quaranta anys més tard, poc després de la fi de l’activitat de la fàbrica.

La Colònia Güell està declarada Bé d’Interès Cultural. La conservació de l’espai i de la memòria és una activitat que mantenen viva els veïns. Per això, un cop a l’any, organitzen la Festa del Modernisme.

El 14 d’octubre de 1940 un tribunal militar, en consell sumaríssim de guerra, condemnava Lluís Companys a mort per rebel·lió militar.

La matinada del 15 d’octubre de 1940 Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola, va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Va rebutjar posar-se la bena als ulls i les seves últimes paraules van ser “per Catalunya!“.

Així doncs, 72 anys després de la seva mort a mans de l’exèrcit franquista tal dia com avui, recordem la seva figura amb aquest vídeo:

Actualment i amb motiu de la celebració del seu 74 aniversari, els mítics estudis cinematogràfics romans de la Cinecittà (la ciutat del cinema, en italià) estan oberts al públic per primer cop des que van ser creats. Aquest estudis, situats a la perifèria de la capital italiana i inaugurats amb el propòsits propagandístics per part del règim feixista de Benito Mussolini, –sota el lema “Il cinema è l’arma più forte” (el cinema és l’arma més forta)– s’han convertit amb els anys en un dels espais més emblemàtics de la història del cinema mundial.

Grans clàssics com la superproducció nord-americana Ben-Hur (dirigida per William Wyler i guanyadora d’onze estatuetes Oscar el 1960) han estat rodats entre els seus decorats. A partir dels anys 50 i especialment a causa de l’èxit de pel·lícules com La Dolce Vita (1960), els estudis van quedar molt associats a la trajectòria cinematogràfica del gran director Federico Fellini. Posteriorment hi han treballat altres directors de renom internacional, com Martin Scorsese o Wes Anderson, entre d’altres. Ara s’ha creat un museu amb records de les produccions més mítiques que hi han tingut lloc, i de manera inèdita els seus platós es poden vistiar, amb guia o sense, fins el 30 de novembre d’aquest any 2011.

La Filmoteca de Catalunya organitza, per segon any consecutiu i com a conseqüència de l’èxit obtingut en el seu primer any de rodatge, un conjunt de sessions matinals de didàctica cinematogràfica emmarcades sota el títol de Filmoteca per a les escoles.  Es tracta d’una proposta destinada a acostar al públic més jove la cultura cinematogràfica abordada des d’aspectes molt diversos. Les projeccions combinen pel·lícules actuals variades amb grans clàssics del cinema, començant per les primeres creacions dels germans Lumiéres i l’auge del cinema mut. A més a més, es complementen els films amb activitats destinades, depenent de la sessió, a alumnes (i professors) de les diferents edats d’escolarització, des d’infantil fins a batxillerat o cicles formatius. Ja pot consultar-se el dossier informatiu de totes les sessions programades, que inclou un complet calendari escolar en el qual es distribueixen  per data i horari, temàtica,  i per la fraja d’edat a què van dedicades, trobareu la informació fent clic aquí o a sobre de la imatge posterior.

Des d’aquí celebrem aquesta interessant iniciativa que promou la cultura cinematogràfica i audiovisual i l’anirem seguint, aportant la informació pertinent sobre els diferents cicles que es portin a terme. Filmoteca per a les escoles compta amb la col·laboració de Drac Màgic, Modiband i A Bao a Qu/Cinema en curs, i enguany s’hi afegeixen la Federació Catalana de Cineclubs i el col·lectiu El Guionista.