El Bloc de l’Edu3.cat

El 23 de febrer de 1981 a les 18.23h, un grup de dos-cents guàrdies civils va entrar al Congrés dels Diputats i va segrestar el govern i els parlamentaris amb l’objectiu de derrocar la democràcia i retornar el país a un règim dictatorial i autoritari.

Aquest cop d’estat va ser el resultat de la disconformitat de determinats sectors de les forces armades amb la fi del franquisme i l’inici d’un procés de democratització que va comptar amb el suport de la ultradreta civil, representada per Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada.

Després de 18 hores de segrest, el cop no va prosperar i els rebels van ser arrestats i condemnats amb penes màximes de 30 anys per als tres caps visibles de l’aixecament (Tejero, Milans del Bosch i Alfonso Armada), cap dels tres, però, no va complir la seva condemna.

Gràcies a la televisió i a les càmeres del Congrés, tothom es va assabentar de tot el que estava succeïnt, i avui podem veure a aquells moments històrics de tensió que van posar en perill la democràcia.

Des de l’edu3, us convidem a que descobriu els fets entorn a aquest cop d’estat a través dels següents audiovisuals i enllaços i completeu la informació que us permetrà entendre millor tot el que va significar.

Un 23-F de hace 30 años (RTVE): Aquí trobareu un recull de vídeos de del mateix dia, acompanyats d’un reportatge.

Record del 23-F a València, trenta anys després (Vilaweb): Entrevista amb J. J. Pérez Benlloch sobre el cop d’estat i les conseqüències que encara duren.

1981: Rebel army seizes control in Spain (BBC): Article de la BBC on es narren els fets del 23-F

Finalment, completem aquest recull amb la pel·lícula que es va estrenar ahir, 23-F, la película.

El poble egipci ha sortit al carrer després de trenta anys sota un règim autoritari. Són diverses les causes que han empès a la revolta als egipcis, des de l’extrema pobresa en la que viuen, passant per l’elevada taxa d’atur, l’augment dels preus, la corrupció i la falta d’expectatives pels joves. Tot plegat, un conjunt de circumstàncies molt semblants a les que van desenvolupar la revolta a Tunísia.

Aquest moviment d’oposició que s’ha organitzat gràcies a les xarxes socials, té una cara visible, Mohamed ElBaradei, premi Nobel de la Pau, qui sempre s’ha manifestat en contra del règim de Mubarak i a favor de que la democràcia arribi a Egipte. Gràcies a aquesta revolta ha pogut tornar al seu país i ha rebut el recolzament de diferents grups de l’oposició per encapçalar el procés de negociació per sortir de la crisi, fins i tot dels Germans Musulmans, un grup religiós amb una forta influència per tot el país.

Egipte, és un dels països més influents del món àrab amb una població que arriba als vuitanta milions d’habitants. A més a més, és una peça clau en el procés de pau entre Palestina i Israel (el 1979, Egipte es va convertir en el primer país a signar un tractat de pau amb Israel).

Des de l’Edu3 us proposem dos recursos audiovisuals per tal d’il·lustrar aquesta revolta. Per entendre el paper d’Egipte en el procés de pau entre Palestina i Israel us deixem el capítol de “El nas de Cleòpatra” titulat “Si Israel no hagués vençut Egipte i Síria l’any 1973”, on s’analitzen les conseqüències que hauria tingut aquest derrota.

D’altra banda i per entendre millor com és el caràcter i el dia a dia dels egipcis us deixem el següent vídeo que forma part del programa presentat per Miquel Calçada, “Afers Exteriors” dedicat a Egipte.

Per a saber-ne més visiteu:

Egypt unrest : Web de la BBC dedicada a l’aixecament egipci.

Anger in Egypt : Web monogràfica d’Egipte d’al-Jazira

Egypt : Web del diari The New York Times

Unrest in Egypt : Web de Vilaweb a l’escola dedicada a la revolta egipcia

Avui us presentem un documental que analitza l’educació des del punt de vista històric, econòmic, pedagògic i polític. Aquest fa un repàs per un segle d’història de l’educació a Espanya, a partir de l’impuls modernitzador que va viure el país a principis del segle XX amb l’assaig pedagògic de l’Institut-Escola, una proposta educativa mixta i laica.

En aquest documental hi apareixen diferents personalitats com ara l’ex director general d’Educació, Alejandro Tiana, o l’ ex president, Pasqual Maragall, que opinen sobre les aportacions de l’Institut-Escola, així com també hi participen antics alumnes que ens traslladaran a aquelles aules a través dels seus records.

A través d’aquesta producció es vol retre homenatge a aquest experiment sense precedents que va treballar per fer créixer el nivell culutural de la nació amb la màxima del respecte absoulut a l’infant. Tot i la seva contribució a la modernització del pais, només els investigador recorden la seva influència.

Clicant sobre aquest link: La escuela olvidada accedireu a aquest homenatge a la innovació pedagògica.

+ info