El Bloc de l’Edu3.cat

Avui us oferim un reportatge que forma part de la sèrie “L’Europa Rebel” en el que s’explica la història d’un grup de dones de Suècia que van aconseguir forçar els poders públics a canviar completament els seus objectius polítics. La seva lluita va ser un gran pas per a la igualtat entre homes i dones, tot i que, vist en perspectiva, el resultat final pot generar algun dubte.

Normalment, es considera que Suècia és un país capdavanter pel que fa a la igualtat entre homes i dones. A aquesta situació s’hi va arribar durant la dècada del 1970, quan la posició de les dones es va reforçar mitjançant una sèrie de reformes polítiques. Entre altres coses, es va augmentar el nombre de guarderies, es van instaurar els permisos de baixa paternal i es van millorar les condicions per a les mares solteres. La dependència de les dones respecte als marits, a l’hora de pujar la família, va disminuir en gran mesura.

Però el famós “model suec” no es va dur a terme gràcies a la devoció dels polítics (gairebé tots homes) per la qüestió de la igualtat de drets. L’espurna va ser el descontentament de vuit noies joves d’Estocolm que estaven cansades de la situació injusta en què vivien i van emprendre la lluita contra la “trampa de la mestressa de casa”, i contra el que eren, segons la seva opinió, condicions d’esclavatge en l’existència de les dones.

Gràcies a tota una sèrie d’accions espectaculars als carrers, van aconseguir que desenes de milers de dones que se sentien com elles s’afegissin al moviment. Es van fer dir Grup de les Vuit i, en molt poc temps, es van convertir en un fenomen de masses arreu del país. Al cap de poc temps, eren tantes i feien tant de soroll que l’”establishment” polític va començar a considerar-les una autèntica amenaça i es va veure obligat a prendre’s la qüestió de la igualtat seriosament. Al cap de pocs anys, totes les exigències del Grup de les Vuit s’havien fet realitat.

Gunilla Thorgren va ser una de les membres fundadores del Grup de les Vuit. Actualment té 59 anys i és escriptora. En el reportatge recorda amb alegria i orgull els anys emocionants de començaments de la dècada dels setanta, però també mostra una certa preocupació en veure en què ha desembocat el seu moviment.

Quina és la situació de les seves filles, avui dia? Potser ella ha contribuït involuntàriament a posar un doble pes en la vida de les dones? Potser actualment s’espera que les dones tinguin una vida professional d’èxit i alhora que s’ocupin de la família? En una obra de teatre de la Gunilla, “Gardenroben”, una filla ja gran diu a la seva mare: “la veritat de la teva famosa lluita és que ara les dones han de treballar com els homes, i alhora han de ser sensuals i també dolces”.

Actualment el moviment feminista suec continua, tot i que les joves feministes d’avui dia lluiten amb mitjans diferents i se centren en problemàtiques diferents de les dels anys 70.

Descobreix la Història amb l’Edu3!!!

Com ja us varem mostrar fa pocs dies, el Nadal es viu de diverses maneres a tot el món. Avui tornem a recuperar els estudiants d’Erasmus que ens expliquen el Nadal a les diferents ciutats europees. En aquesta ocasió, Pare Noel, Santa Claus i Sant Nicolau són els noms que rep el personatge que reparteix joguines als infants la nit de Nadal. “Blog Europa”, gràcies als vídeos de diferents estudiants repartits per Europa, mostra com es viu el Nadal a ciutats com Amsterdam, Brussel·les, París o Londres.

Haarlem. Paula Jiménez

El Pare Noel no el va inventar la Coca Cola, sinó els holandesos. La llegenda americana de Santa Claus no és més que l’adaptació de la forma holandesa “Sinterklaas”. Però el més curiós és que l’home de vermell, originàriament, és espanyol. A Amsterdam, Paula Jiménez assisteix a una cercavila del Sinterklaas i dels seus ajudants.

Brussel·les. Maria Diumaró

A Bèlgica, la nit del 5 al 6 de desembre és la més màgica de l’any, ja que és quan Sant Nicolau i el seu ajudant volten per tot el país repartint regals. Maria Diumaró parla d’aquesta tradició i explica que Sant Nicolau és un senyor gran, que vesteix com un bisbe i que sempre va acompanyat pel seu ajudant, Zuarte Piet.

Lugano. Marta Vives

Per Nadal, el paisatge de Suïssa pot semblar l’escenari ideal per celebrar aquestes festes. Però Marta Vives constata que, en contra del que es pugui pensar, a Lugano no hi ha cap tradició nadalenca pròpia.

París. Marta Sábado

La família Ferron explica a Marta Sábado com passen el dia de Nadal. Primer, cal anar a comprar el menjar: formatges, foie gras, pollastre, vi… A casa dels Ferron, el plat principal és el capó farcit de castanyes, però també hi són presents el foie gras i el salmó. I per postres: un tronc de xocolata.

Londres. Maria Padró

Al Regne Unit, el 26 de desembre és el “Boxing Day”. Aquesta tradició ve de l’edat mitjana, quan l’endemà del dia de Nadal els més rics donaven capses amb menjar als més pobres.

El Nadal no es viu de la mateixa manera a tot arreu. Cinc estudiants catalans mostren, a “Blog Europa”, com són les festes nadalenques a les ciutats on fan l’Erasmus.

Praga. Sibila Estruch

Carpes vives, mercats al carrer, dolços, vi calent… Sibilia Estruch repassa, amb la seva professora, el vocabulari gastronòmic nadalenc txec. I també descobreix alguns costums curiosos del Nadal a Praga.

Copenhaguen. Cristina Oliver

Per Nadal, a Copenhaguen fa molt fred, però els danesos saben com gaudir d’aquesta època i fer que això no tingui tanta importància. Cristina Oliver copsa com combaten aquest fet meteorològic a base de “glögg” i uns bons tiberis. La neu fa la seva aparició, a la ciutat hi ha més vida que mai i el Tívoli és una festa.

Lodz. Yaiza Santonja

Els nens i nenes de l’orfenat de Lodz van rebre la visita d’una associació local amb motiu de les festes nadalenques. Malauradament, no són trobades a què estiguin acostumats habitualment i sempre s’ha d’esperar aquests dies perquè aquest tipus d’actes tinguin lloc. En el seu reportatge, Yaiza Santonja mostra que fàcil i important que és fer feliç un nen.

Milà. Gerard Àrias

El Nadal arriba a Milà i tota la ciutat s’engalana i es transforma en un gran centre comercial. Pels carrers només es veuen bosses de regals amunt i avall, però aquí, en lloc dels tres Reis d’Orient, tenen la Befana. Gerard Àrias recorre els carrers de Milà amb la seva càmera per viure el Nadal de prop.

París. Mireia Chavarria

Quan arriba el mes de desembre, la gran ciutat de les llums es transforma en la ciutat de les il·lusions: pistes de gel, joguines, cavallets… Un món fet a la mida dels més somiadors. Mireia Chavarria explica un conte per il·lustrar com és el Nadal a París.

Viu el Nadal amb l’Edu3!!!