Aquesta setmana arrenca a Barcelona la 16a Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià que organitza el casal Lambda, rebatejada des de fa algunes edicions amb el nom de FIRE!! com a mostra de la volutat d’apropar-se a un públic més ampli i d’unes energies renovades centrades en combatre els prejudicis homòfobs presents a la nostra societat. El festival d’aquest any es basa en el culte a la feminitat, apel·lant al costat femení que tots portem dins més enllà de quina sigui la nostra identitat i orientació sexual. A la programació hi trobem una àmplia varietat de llargmetratges de tot el món, que combina a la perfecció films d’actualitat amb d’altres més que pertinents per a ser rescatats i projectats en una gran pantalla. A més a més, fruit d’aquesta voluntat divulgativa, el FIRE!! també compta amb un interessant programa educatiucomposat de projeccions, conferències i fins i tot concerts amb finalitats didàctiques.
Aquesta nit tindrà lloc la sessió inaugural de la Mostra amb la projecció del film Les amours imaginaires, del jove realitzador canadenc Xavier Dolan (el trailer de la qual es pot veure aquí sobre). Hi podrà assistir de manera gratuïta tothom que ho desitgi, sempre i quan es confirmi assistència abans a l’organització.
Com ja vam anunciar unes setmanes enrere en aquest mateix bloc, la setmana passada va inaugurar-se la 19a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, que s’allargarà fins el proper diumenge. En l’anterior entrada us feiem cinc cèntims de les novetats més destacades, però avui volem fer un recordatori de tota la variada oferta que aquest festival posa a l’abast dels cinèfils de la capital catalana a través del següent clip de vídeo:
Magrat que sovint no en som conscients, n’hi ha prou amb una mirada mínimament crítica per entendre que els films de dones s’han vist relegats a una postura secundària a la història del cinema. Per això, des d’aquí celebrem una iniciativa com aquesta, que ajuda a donar visibilitat a directores independents d’actualitat, com Renate Costa o Céline Danhier; però que a la vegada no s’oblida de reivindicar directores de gran prestigi, absolutament consagrades però mai prou reconegudes, com l’alemanya Ulrike Ottinger o la italiana Cecilia Mangini, que als seus gairebé 84 anys ha concedit als assistents el privilegi de poder gaudir de la seva presència en una de les activitats paral·leles de l’esdeveniment. A més a més, en els propers dies encara teniu l’oportunitat de veure News from home de la belga Chantal Akerman, el particular homenatge de la nord-americana Barbara Hammer a la gran Maya Deren, o Genplin, l’últim llargmetratge de la japonesa Naomi Kawase entre moltes altres propostes interessants.
Consulteu aquí la programació completa per aquesta setmana.
Definició del diccionari en mà, el feminisme és el “moviment que promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres”, per tant, qualsevol persona que defensi la igualtat hi hauria de donar suport. Amb tot i amb això, la paraula “feminisme” té un significat encara envoltat de certs prejudicis que fan que alguns homes i dones hi sentin certa adversió. Aprofitant que aquesta setmana hem celebrat del dia de la dona, és interessant recordar els origen d’aquest moviment i les motivacions que encara en fan una causa oberta.
N’és un bon exemple el capítol de L’Europa Rebel titulat “La meva vida com a feminista“, un homenatge a una generació de dones que van lluitar per uns drets que avui considerem imprescindibles, i que també demostra els entrebancs a què van haver-se d’enfrontar, alguns vigents avui.
A casa nostra, és important reivindicar en aquest sentit figures com Maria Aurèlia Capmany o, posteriorment, Maria-Mercè Marçal. Dos exemples d’artistes i activistes de generacions diferents, conscienciades de la necessitat de replantejar el paper de la dona a la societat.
