Els propers dimarts, dimecres i dijous fins al 18 d’agost el CCCB ofereix gratuïtament interessants sessions de cinema a la fresca emmarcades sota el títol “Gandules’11 Acció!“. La programació, seleccionada per Núria Aidelman i Gonzalo de Lucas, se centra en pel·lícules sobre desigualtats socials que il·lustren la pressió dels diners en les persones a la vegada que fan èmfasi en la vessant poètica i la forma subersiva amb què un determinat tipus de cinema ha representat aquestes qüestions.
Ahir a la nit una orquestra israeliana va interpretar a Berlin la peça “Siegfried Idyll” de Richard Wagner. Això no seria notícia si no fos per la controvèrsia que històricament ha acompanyat la figura del mític autor alemany, a qui se li atribueixen alguns assajos antisemites i a qui el dictador Adolf Hitler reivindicava com el seu compositor preferit.
La interpretació d’aquesta obra –que Wagner va escriure per la seva segona esposa, Cosima, en motiu del naixement del seu fill Siegfried el 1869– en el marc del Festival de Bayreuth (ja reconegut en temps del nazisme) ha tingut diverses interpretacions. Per una banda, mostra una voluntat de trencar amb els tòpics i de passar pàgina per part de l’orquestra israeliana i dels programadors de l’esdevenitment, com un gest conciliador. Alguns sectors de la comunitat jueva, però, creuen que el fet que músics jueus interpretin una peça de l’autor convertit en símbol nazi pel Fürher, en el mateix festival en què li va retre homenatge durant els anys d’esplendor del seu mandat, és una falta de respecte per a les víctimes i els supervivents de l’holocaust.
Aquesta polèmica obre el debat sobre si és lícit vincular alguns aspectes tan concrets de la cultura a una ideologia, o si és convenient interpretar l’art simplement pel que és, al marge dels usos que històricament se n’hagin fet. De fet, Wagner i Hitler no van coincidir en el temps, i malgrat que el compositor fou un personatge controvertit mentre va viure, és agosarat fer-lo responsable de l’ús que el dictador va fer de la seva obra.
Aquest capítol del programa radiofònic “Guia d’orquestra ” analitza “l’Obertura de Tannhäuser” de Wagner.
Avui 23 de juny és la nit de Sant Joan, sens dubte una de les nits més especials de l’any, carregada a la nostra cultura d’una gran simbologia. A la revetlla de Sant Joan, en què tradicionalment se celebra el solstici d’estiu, un dels protagonistes principals és el foc –tant que en algun àmbit també és coneguda com la nit del foc–.
Les fogueres, els petardos o els focs artificials són elements bàsics de la tradició catalana que solen ser convidats d’honor en moltes festes populars, però és important ser conscients que la seva bellesa porta implícit un cert risc. Per això, en un dia tan senyalat com avui, us deixem amb aquest capítol del programa “Tarrasca“que explica la importància del foc en la tradició festiva i fins i tot en el desenvolupament humà, però que també fa incís en la seva força destructora i en la necessitat de ser previsors per evitar els possibles accidents.
