El Bloc de l’Edu3.cat

El 20 de desembre de 1812 es va publicar la primera edició dels Contes per la infància i la llar, una recopilació de contes de tradició oral alemanya que els germans Jacob i Wilhelm Grimm van recollir i adaptar per escrit.

Aquest llibre es convertiria en un dels més coneguts del món, traduït a 170 idiomes i que forma part de la cultura infantil universal. A més, des de l’any 2005, la primera edició, guardada a la ciutat alemanya de Kassel, forma part del Programa Memòria del Món de la UNESCO.

Blancaneus, La Caputxeta Vermella, Hänsel i Gretel, La Ventafocs, Patufet, El sastre valent,… tots aquests personatges i les seves històries han traspassat la frontera del paper amb nombroses adaptacions literàries, cinematogràfiques, teatrals o televisives.

Un exemple d’aquestes nombroses adaptacions el podem veure amb La Caputxeta vermella:

Una mà de contes

La cuina dels titelles

The Baby Triplets

Ahir, 14 de juny del 2011, van complir-se 25 anys de la mort d’un dels escriptors i intel·lectuals més reconeguts del segle XX, Jorge Luis Borges. L’argentí, guanyador del premi Cervantes 1979, va ser autor d’una obra extensa i prestigiosa, que inclou assajos breus, guions de cinema, contes i poemes.

El Aleph és probablement la seva ficció més reconeguda, com també és un dels textos de referència de la història de la literatura. El seu manuscrit es pot visitar fins el 10 de juliol a la BNE, a l’exposició “América Latina, 200 años de historias”. En podeu consultar la versió on-line aquí. L’autor, que ens va deixar a Ginebra el 14 de juny de 1986 consideraba que “la muerte es una vida vivida. La vida es una muerte que viene”.

Les noves tecnologies no deixen de sorprendre’ns per les revisions que proposen pel que fa fins i tot a les formes d’apropar-nos als clàssics. El famós conte de l’anglès Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles, publicat per primera vegada l’any 1865 (fa gairebé 150 anys), ja ens va impactar el passat any amb l’adaptació en cinema 3D dirigida pel prestigiós Tim Burton que va protagonitzar, i que suposava una seqüela del clàssic conte (adaptat nombroses vegades en mitjans audiovisuals de tot el món). Ara, una de les obres de literatura infantil més prestigioses i populars de tots els temps també té la seva aplicació per iPad. Es tracta d’una versió electrònica del conte que conserva els dibuixos originals però que hi afegeix animacions i altres sorpreses que en dinamitzen la lectura. Us deixem amb un vídeo que ho il·lustra.

Avui és el dia dels Sants Innocents, un dia on es fan moltes bromes, és per això que us proposem el següent conte d’ “Una mà de contes” que dibuixa amb llapis de colors les aventures d’“El nen invisible i la nena voladora”.

Hi havia una vegada un nen que sempre somiava ser invisible per fer bromes als seus amics. Un dia, mentre jugava al parc, va aparèixer una goma d’esborrar gegant i va esborrar completament el nen, com si fos un dibuix.El nen es va posar molt content perquè era invisible i perquè el seu desig s’havia fet realitat.

L’endemà, quan el nen va arribar a l’escola i va entrar a classe sense que ningú el veiés, disposat a fer les bromes més increïbles, va adonar-se que la mestra estava passant llista i que si no el veia el posaria un falta. Però, just en aquell moment, la goma d’esborrar va aparèixer de nou i va esborrar la invisibilitat del nen.

Un dia, al parc, el nen va veure una nena que volava amb una capa vermella. De seguida va pensar que una nena voladora i un nen invisible podrien fer moltes bromes a la gent. El nen va cridar la nena voladora, però la nena no es va aturar perquè tenia molta pressa. Li va demanar que l’acompanyés perquè uns marcians estaven atacant uns avis.

La nena va actuar amb rapidesa i va fer caure en un parany els extraterrestres. Llavors, els marcians van intentar fugir, però el nen invisible els va barrar el pas. La nena els va preguntar per què molestaven els avis i un d’ells va explicar que en veure els avis amb els bastons s’havien espantat. Aleshores, els nens van explicar als marcians que els bastons no eren armes.

Després d’aclarir-ho tot, els avis van convidar els marcians i els nens a jugar una partida de cartes.

Avui us presentem el conte de La Carolina i el tió, un dels contes de la sèrie “Una mà de contes” on  una artista fa un muntatge amb tota mena d’objectes per il·lustrar el conte.

A la Carolina li agradava molt el Nadal, era la seva època preferida i amb els seus pares va col·locar el tió que havien comprat a la Fira de Santa Llúcia, tapat amb una manta al costat de la llar de foc.

A la nit, la Carolina va destapar el tió i hi va entrar a dins per conèixer el misteri dels regals. L’interior del tió era molt fosc i va començar a caminar. Hi va veure moltes joguines: un osset, nines, llapis de colors, una bicicleta… Un conillet molt enfadat la va renyar i li va dir que estava prohibit entrar dins el tió.

Les joguines van decidir tancar la Carolina al magatzem de les llaminadures. Allà, la Carolina va conèixer l’Ot, un ogre que en comptes d’espantar feia riure.

De sobte, el tió va començar a trontollar. Eren els pares de la Carolina, que hi donaven garrotades i cantaven una cançó. Aleshores, la Carolina i l’Ot en van sortir disparats fins a anar a parar sota els peus dels seus pares.

I tu, ja has col·locat el tió a casa teva???

Web del programa