Ahir es va celebrar el 540 aniversari del naixement de Nicolau Copèrnic (Torun, 19 de febrer de 1473 – Frombork, 24 de maig de 1543), un dels astrònoms més importants de la nostra història.
Aquest astrònom polonès va dir per primera vegada que la Terra girava al voltant del Sol i no al revés, tal com es pensava fins a aquell moment. La seva teoria heliocèntrica suposava una ruptura amb la teoria geocèntrica formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II, segons la qual la Terra estava immòbil al centre de l’univers i la resta de planetes, el Sol i les estrelles giraven al seu voltant. Copèrnic pensava en un Univers homogeni i infinit situat al voltant del Sol.
La seva visió de l’univers va obrir nous camins i noves investigacions científiques, convertint-se així en la figura clau de la revolució astronòmica i científica, sovint coneguda com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.
Van haver de passar cinquanta anys perquè un altre astrònom, Galileo Galilei, comprovés que Copèrnic tenia raó.
Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna al establir les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton culminar la revolució astronòmica —en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos imperant fins aleshores.
D’aquesta forma, va quedar clar que Copèrnic havia estat un revolucionari al camp de l’astronomia i que amb ell s’havia començat a posar les bases de l’astronomia moderna.
En aquest vídeo de la sèrie Nostranau podreu aprofundir més en al figura de Copèrnic.
Fa pocs dies es va poder veure un eclipsi total de Sol a Austràlia i part de l’oceà Pacífic.
L’eclipsi total va començar tot just després de la sortida del Sol al nord d’Austràlia, per tant, es va poder veure una doble sortida del Sol, com si es fes de dia dos vegades en un matí.
Aquest eclipsi és el primer que es pot veure des d’Austràlia en una dècada i també serà el darrer que es vegi des de qualsevol part del món fins l’any 2015.
Avui en dia, gràcies a les explicacions astronòmiques, considerem els eclipsis solars totals com a fenòmens naturals, però a l’antiguitat eren atribuïts a causes sobrenaturals.
Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna, durant la fase de lluna nova, es situa entre el Sol i la Terra, ocultant una part o tota la superfície de la Terra, és a dir, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció mirant des de la Terra.
Per entendre millor i aprofundir en aquest tema, us animem a veure el capítol Eclipsi total de la sèrie Nostranau:
El telescopi de l’Observatori Europeu del Sud, situat a la localitat xilena de La Silla, ha descobert a Alfa Centauri, que és el sistema estel·lar més proper al nostre sistema solar, l’existència d’un planeta que gira entorn d’una estrella similar al Sol i que es troba a només 4 anys llum, una distància considerada curta en termes astronòmics. Aquest planeta situat fora del Sistema Solar és el més proper i semblant a la Terra de tots els planetes que coneixem fins ara.
Una fita i una gran descoberta si tenim en compte que fins ara havíem descobert una gran quantitat d’exoplanetes i cosos similars a la Terra sempre en sistemes estel·lars llunyans.
Alfa Centauri es el sistema estel·lar més proper al Sol; es troba a uns 41,3 bilions de quilòmetres de distància. Des de l’antiguitat ha estat considerada com una única estrella i amb gran importància mitològica (Centaure). És la més brillant de la constel·lació de Centaure, fet que podem observar sense ajuda de telescopi. Tot i que, en realitat, és la superposició de dos estrelles brillants d’un possible sistema de tres. Va ser l’astrònom francés Nicolas Louis de Lacaille qui va descobrir l’any 1752 que Alfa Centauri era una estrella binària.
Per ampliar els vostres coneixements sobre el sistema estel·lar Alfa Centauri us recomanem veure aquest capítol de la sèrie Nostranau:
Una de les qüestions que més inquieten a la humanitat és l’existència o no d’altres civilitzacions intel·ligents a l’Univers.
Tot i que no s’han trobat proves de la seva presència, varis autors han mantingut posicions optimistes sobre el tema. La Paradoxa de Fermi planteja la contradicció que existeix entre l’absència d’evidències en les nostres observacions i els càlculs científics que demostren tot el contrari.
Diversos autors han especulat que els esdeveniments que van donar lloc a la vida a la Terra han esdevingut en milers de milions de llocs més. Un dels autors més preocupats per aquest tema va ser Carl Sagan, que acollint-se a l’equació de Drake de 1961 per establir una aproximació sobre el nombre de galàxies que hi ha a l’Univers, defensà que hi ha diferents especies intel·ligents tecnològicament avançades a la nostra galàxia.
Acostar la ciència i l’astronomia al públic ha estat sempre un repte, però per a una generació completa, Carl Sagan és sinònim de ciència. Amb una extensa carrera com a astrònom i la seva vinculació als programes espacials Viking i Voyager, Sagan va dedicar la major part de la seva vida a divulgar les ciències. Va publicar nombrosos llibres i articles i va utilitzar el mitjà de comunicació més atraient i massiu per divulgar la cosmologia, la història i l’astronomia: la televisió.
El seu treball més recordat és la mítica sèrie televisiva “Cosmos” de 1980, que en tretze episodis va apropar l’astronomia, la cerca de vida extraterrestre i la investigació espacial al públic. “Cosmos” va guanyar diversos premis Emmy i Peabody i es va convertir en la sèrie científica de més èxit de la televisió.
Altres programes com Nostranau. Cosmos també han apostat per apropar la ciència i l’astronomia a tots els públics. Agrupats per temàtiques, els episodis descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions i les galàxies amb imatges provinents de l’observació i recreacions realitzades per ordinador d’acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.
Avui us portem una recomanació que us farà mirar al cel. La web Sixty Symbols és un repositori de vídeos sobre ciència en el que ens descobreixenel significat dels símbols de la física i de l’astronomia.
La web ens il·lustra amb un vídeo fàcil d’entendre els símbols que identifiquen les diferents constel·lacions i fenòmens físics relacionats amb l’astronomia.
Sixty Symbols consta de les següents seccions: Planets, on trobem vídeos sobre els planetes, Questions on hi ha vídeos que tracten qüestions plantejades pels usuaris, Scientist, on els científics ens donen respostes directament, Projects on s’exposen diferents projectes relacionats amb l’astronomia i la física. A més, hi trobem una secció amb enllaços a altres pàgines d’interès, un directori d’imatges, i enllaços als seus espais dins de les xarxes socials, Twitter i Facebook, així com al seu blog, Periodic Videos, al que també us convidem a visitar.
Aquest astrònom polonès va dir per primera vegada que la Terra girava al voltant del Sol i no al revés, tal com es pensava fins a aquell moment. La seva teoria heliocèntrica suposava una ruptura amb la teoria geocèntrica formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II, segons la qual la Terra estava immòbil al centre de l’univers i la resta de planetes, el Sol i les estrelles giraven al seu voltant. Copèrnic pensava en un Univers homogeni i infinit situat al voltant del Sol.
