Una de les qüestions que més inquieten a la humanitat és l’existència o no d’altres civilitzacions intel·ligents a l’Univers.
Tot i que no s’han trobat proves de la seva presència, varis autors han mantingut posicions optimistes sobre el tema. La Paradoxa de Fermi planteja la contradicció que existeix entre l’absència d’evidències en les nostres observacions i els càlculs científics que demostren tot el contrari.
Diversos autors han especulat que els esdeveniments que van donar lloc a la vida a la Terra han esdevingut en milers de milions de llocs més. Un dels autors més preocupats per aquest tema va ser Carl Sagan, que acollint-se a l’equació de Drake de 1961 per establir una aproximació sobre el nombre de galàxies que hi ha a l’Univers, defensà que hi ha diferents especies intel·ligents tecnològicament avançades a la nostra galàxia.
Acostar la ciència i l’astronomia al públic ha estat sempre un repte, però per a una generació completa, Carl Sagan és sinònim de ciència. Amb una extensa carrera com a astrònom i la seva vinculació als programes espacials Viking i Voyager, Sagan va dedicar la major part de la seva vida a divulgar les ciències. Va publicar nombrosos llibres i articles i va utilitzar el mitjà de comunicació més atraient i massiu per divulgar la cosmologia, la història i l’astronomia: la televisió.
El seu treball més recordat és la mítica sèrie televisiva “Cosmos” de 1980, que en tretze episodis va apropar l’astronomia, la cerca de vida extraterrestre i la investigació espacial al públic. “Cosmos” va guanyar diversos premis Emmy i Peabody i es va convertir en la sèrie científica de més èxit de la televisió.
Altres programes com Nostranau. Cosmos també han apostat per apropar la ciència i l’astronomia a tots els públics. Agrupats per temàtiques, els episodis descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions i les galàxies amb imatges provinents de l’observació i recreacions realitzades per ordinador d’acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.
Avui us portem una recomanació que us farà mirar al cel. La web Sixty Symbols és un repositori de vídeos sobre ciència en el que ens descobreixenel significat dels símbols de la física i de l’astronomia.
La web ens il·lustra amb un vídeo fàcil d’entendre els símbols que identifiquen les diferents constel·lacions i fenòmens físics relacionats amb l’astronomia.
Sixty Symbols consta de les següents seccions: Planets, on trobem vídeos sobre els planetes, Questions on hi ha vídeos que tracten qüestions plantejades pels usuaris, Scientist, on els científics ens donen respostes directament, Projects on s’exposen diferents projectes relacionats amb l’astronomia i la física. A més, hi trobem una secció amb enllaços a altres pàgines d’interès, un directori d’imatges, i enllaços als seus espais dins de les xarxes socials, Twitter i Facebook, així com al seu blog, Periodic Videos, al que també us convidem a visitar.
Als astrònoms de tot el món se’ls ha girat feina amb la notícia anunciada aquesta passada setmana per laNASA, segons la qual haurien descobert un exosistema extremadament semblant al sistema solar. Es tracta d’un total de 6 planetes que giren al voltant d’una estrella de mida similar al sol anomenada Kepler 11, que està situada a 2000 anys llum de la terra. Segons va publicar-se a la revista Nature, 5 d’aquests planetes tindrien una grandària semblant al nostre, i la distància a què es troben de la seva estrella fa que entrin dins l’anomenada “franja d’habitabilitat”, ja que es calcula que per la seva temperatura podrien contenir aigua líquida, un element clau per permetre la vida.
Es tracta del major sistema extrasolar descobert fins ara amb la tècnica del trànsit, que es la que utilitzen els científics de la NASA per buscar planetes més enllà del sistema solar que, com la terra, tinguin una òrbita al voltant d’una estrella. La seva eina de treball és el telescopi espacial Kepler, un satèl·lit llançat a l’espai el passat març de 2009 que estudia la lleugera atenuació de llum d’una estrella quan s’hi creua un planeta, per tal de detectar-los.
Per altra banda, no és el primer cop que s’anuncia un descobriment d’aquestes característiques. Fa uns mesos, uns astrònoms dels EUA liderats per Steven Vogt van proclamar l’existència d’un planeta anomenat Gliese 581 (conegut també amb el nom de Zarmina) que gira al voltant d’una estrella en aquest cas a 20 anys llum de la terra. Aquest hipotètic nou planeta ha estat notícia aquests dies ja que ha suposat una autèntica trifulga entre els científics nord-americans i els europeus. Els primers diuen que és habitable (asseguren que la seva temperatura és tan ideal que seria perfecte fins i tot per anar-hi de vacances i que per les seves condicions seria més que probable que hi hagués vida), mentre que els del vell continent es mostren convençuts que aquest suposat bessó de la terra ni tan sols existeix.
