El Bloc de l’Edu3.cat

L’artista Hanoch Piven és una icona del món creatiu i cultural israelí que ha desenvolupat una proposta per explorar la creativitat d’una forma fàcil i divertida a través del joc i l’experimentació amb curiosos collages, formats per tota mena d’objectes quotidians.

Hanoch Piven volia ser il·lustrador i caricaturista, però la manca de tècnica el va portar a investigar altres formes d’expressió artística diferents de les tècniques tradicionals del dibuix. Avui en dia és un reconegut artista internacional i els seus retrats amb objectes quotidians de personalitats han estat portada de prestigiosos mitjans: Times, The New York Times, The Washington Post, Esquire i Times Magazine, i Rolling Stone entre d’altres.

Cada any, la Festa del Modernisme permet conèixer com era la vida a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. En aquesta festa els veïns de la Colònia Güell recreen teatralment, al carrer, l’ambient i escenes de la vida dels primers anys de la Colònia, a principis el segle XX. Aquesta recreació és tractada amb un context festiu i se situa el marc incomparable de l’arquitectura modernista pròpia de la Colònia. Aquest any, els dies 19, 20 i 21 d’octubre tindrà lloc una nova edició d’aquesta festa , organitzada per l’Associació La Colònia Modernista.

Durant la Festa, i en els caps de setmana posteriors, hi ha exposicions de caràcter històric o cultural en general i, al llarg de l’any, l’Associació La Colònia Modernista programa la visita a la Cripta d’en Gaudí i altres activitats que també trobareu anunciades en aquesta web.

Les Festes del Modernisme pretenen mostrar de la manera més fidel possible a la història, aspectes de la vida social d’aquesta colònia crepuscular, els elements d’arqueologia industrial que conté i la seva arquitectura. Més encara, divulgant el coneixement es pretén contribuir a la preservació de la seva identitat, la conservació del seu patrimoni i la cohesió del seu veïnat.

Us convidem, doncs, a la Festa del Modernisme. Podreu passejar per més de vint racons teatralitzats al llarg i ample de la colònia.

Per obrir boca podeu veure el següent vídeo del programa televisiu Què va passar?, el qual parla de la història d’aquesta colònia i mostra la Festa del Modernisme de la Colònia Güell.

L’origen rural dels pobladors de la colònia va ser la clau per a la deslocalització de la fàbrica dels Güell de Barcelona i el seu trasllat a Santa Coloma de Cervelló.

L’historiador Josep Padró explica que les causes del trasllat de la fàbrica del Vapor Vell a la Colònia Güell van ser la necessitat d’un creixement industrial i la fugida de les condicions que el moviment obrer imposava. Els Güell només es van endur de la fàbrica de Sants una dotzena de famílies fidels a l’empresa.

Josep Padró es vesteix un cop a l’any d’Eusebi Güell per representar davant del públic la relació amb la seva dona i el director de la fàbrica.

A la colònia hi regnava una relació paternal entre l’amo i els obrers. Entre els serveis que tenia la colònia per facilitar l’accés al treball de les dones hi havia la casa bressol, on unes monges es feien càrrec de les criatures de les mares treballadores. Un servei que es completava amb el mercat, l’escola, la cooperativa i la cripta, ideada per l’arquitecte Antoni Gaudí.

La família Güell va continuar al capdavant de la colònia fins al 1943, any en què va passar a mans del grup Bertran i Serra. Els treballadors van aconseguir la propietat de les cases quaranta anys més tard, poc després de la fi de l’activitat de la fàbrica.

La Colònia Güell està declarada Bé d’Interès Cultural. La conservació de l’espai i de la memòria és una activitat que mantenen viva els veïns. Per això, un cop a l’any, organitzen la Festa del Modernisme.

Ahir a la nit una orquestra israeliana va interpretar a Berlin la peça “Siegfried Idyll” de Richard Wagner. Això no seria notícia si no fos per la controvèrsia que històricament ha acompanyat la figura del mític autor alemany, a qui se li atribueixen alguns assajos antisemites i a qui el dictador Adolf Hitler reivindicava com el seu compositor preferit.

La interpretació d’aquesta obra –que Wagner va escriure per la seva segona esposa, Cosima, en motiu del naixement del seu fill Siegfried el 1869– en el marc del Festival de Bayreuth (ja reconegut en temps del nazisme) ha tingut diverses interpretacions. Per una banda, mostra una voluntat de trencar amb els tòpics i de passar pàgina per part de l’orquestra israeliana i dels programadors de l’esdevenitment, com un gest conciliador. Alguns sectors de la comunitat jueva, però, creuen que el fet que músics jueus interpretin una peça de l’autor convertit en símbol nazi pel Fürher, en el mateix festival en què li va retre homenatge durant els anys d’esplendor del seu mandat, és una falta de respecte per a les víctimes i els supervivents de l’holocaust.

Aquesta polèmica obre el debat sobre si és lícit vincular alguns aspectes tan concrets de la cultura a una ideologia, o si és convenient interpretar l’art simplement pel que és, al marge dels usos que històricament se n’hagin fet. De fet, Wagner i Hitler no van coincidir en el temps, i malgrat que el compositor fou un personatge controvertit mentre va viure, és agosarat fer-lo responsable de l’ús que el dictador va fer de la seva obra.

Aquest capítol del programa radiofònic “Guia d’orquestra ” analitza “l’Obertura de Tannhäuser” de Wagner.

La pallassa catalana Pepa Plana ha sigut notícia els últims dies perquè s’ha sabut que formarà part  del nou espectacle de la prestigiosa companyia del Quebec Circ du Soleil, que la portarà en una gira mundial durant més d’un any per les ciutats més importants del planeta. L’artista, de llarga trajectòria, té previst seguir amb la seva agenda d’actuacions fins a finals d’any i marxar al gener per començar els assajos al Canadà. El nou espectacle, que donarà la volta al món, està previst que s’estreni a mitjans d’abril de 2012 a Montreal.

Al final d’aquest episodi del programa “Valor Afegit” es parla de les particularitats de la innovadora iniciativa de el Circ du Soleil, que va aconseguir revaloritzar un tipus d’espectacle que es trobava en decadència.

El diari El País ha programat una entrevista oberta per tal que el públic interessat pugui fer arribar les seves preguntes a l’artista des d’avui fins el proper dilluns. Si teniu qüestions que volgueu demanar-li, us hi podeu adreçar aquí.

Aquest mes de febrer arriba a Barcelona l’exposició “Assume Nothing, Celebrating gender diverstity” (No pressuposis res. Celebrant la diversitat de gènere), una mostra que acull els projectes artístics de Rebecca Swan i Kirsty MacDonald que pretén, sobretot, fer visible i promoure el respecte a la diversitat de gènere més enllà dels prejudicis imperants a la nostra societat.

L’exposició, que des del 2008 volta per museus i sales –especialment a Australia i Nova Zelanda, d’on provenen les seves autores– es basa en les fotografies de Rebecca Swan, resultat de les entrevistes que ha realitzat a persones que tenen formes diferents d’expressar la seva identitat de gènere i que volen mostrar-se tal com se senten i compartir les seves experiències. A partir d’aquí, la directora Kirsty MacDonald, commoguda per la força de les imatges, va inspirar-se per crear un documental amb el mateix títol que ara arrodoneix aquesta mostra que s’inaugura el proper dijous 24 de febrer al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i que es podrà visitar fins el 14 d’abril.

En paraules de la mateixa autora, Rebecca Swan, “es tracta d’un viatge a les intimitats, matisos i complexitats de la identitat de gènere. Des de 1995 he fotografiat i entrevistat 27 persones de tot el món. Totes m’han commogut profundament per la seva disposició a ser vulnerables i a compartir les seves histories i imatges perquè tothom entengui qui són. (…) Us convido a Assume Nothing. A mirar, a llegir, a escoltar i a deixar-vos tocar per aquestes histories.”

“Inspirada per les imatges tendres i provocadores de Rebecca Swan, les meves pel·lícules celebren el desdibuixament del binari de gènere omnipresent i la vitalitat, potència, creativitat i valentia dels i les artistes presentades.” Kirsty MacDonald.