Josep Maria Benet i Jornet, 45 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista català, ha estat guardonat amb el 45 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, una distinció que atorga Òmnium Cultural.

Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940), fascinat pel teatre ja des de ben jove, ha convertit el món escènic en la seva gran passió. Als vint-i-tres anys s’estrenà com a autor dramàtic amb Una vella, coneguda olor (1963), a la qual han seguit fins avui una quarantena de peces teatrals, que li han valgut nombrosos guardons.

La seva producció, caracteritzada al principi pel to realista i la problemàtica col·lectiva -Berenàveu a les fosques (1973), La desaparició de Wendy (1971), Revolta de bruixes (1975), ha anat evolucionant cap a temàtiques més íntimes i existencials. En aquesta línia cal destacar les obres Desig (1989), Fugaç (1992) i Testament (1993). Algunes de les seves produccions han estat adaptades al cinema. També ha conreat el teatre infantil i juvenil. Des dels anys setanta col·labora amb la televisió, on ha demostrat la seva capacitat d’adaptar-se amb encert al gran públic amb sèries de llarga durada com Poble Nou (1992-95), Laberint d’ombres (1998-99) i Ventdelplà (2005-06).

En aquest capítol de la sèrie Veus literàries farem un repàs a la seva trajectòria.

 

Baltassar Porcel, home de lletres.

L’escriptor mallorquí ha mort als 72 anys a Barcelona víctima d’un tumor cerebral. Gran narrador, autor d’”Els argonautes” i “Cavalls cap a la fosca” ha rebut, entre altres, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al conjunt de la seva obra.

Baltassar Porcel havia tingut un càncer ara fa tres anys que els últims dies el va obligar a ingressar a l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha mort aquest 1 de juliol. La capella ardent quedarà instal·lada divendres a partir de les 10 del matí al Palau Moja de Barcelona i l’enterrament tindrà lloc dissabte a Andratx, el lloc on va néixer.

Des de l’Edu3.cat volem retre un sentit homenatge a la figura d’aquest escriptor il·lustre guardonat amb una vintena de premis.Destaquem el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Serra d’Or, el Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura que atorga la Generalitat o el Ramon Llull.

Us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/veus/7374.rm" width="322" height="288"/]

Cosmopolita i ciutadà del món, Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937) considera, però que la seva única pàtria és la llengua catalana. En aquesta llengua, a excepció de la poesia, ha tocat pràcticament tots els gèneres literaris: narrativa, teatre, assaig, biografia, crònica de viatges i periodisme. Però ha destacat especialment en la novel·la i en el periodisme. Gran part de la novel·lística de l’autor està centrada en el seu poble, Andratx, la realitat del qual transforma i reinventa fins a convertir-la en mite. Dins l’anomenat “Cicle d’Andratx” cal remarcar les novel·les “Cavalls cap a la fosca”, “El cor del senglar” i “Olympia a mitjanit”. Fruit dels viatges de l’escriptor arreu del món són les novel·les “Les pomes d’or” i “Els dies immortals”, ambientades a l’Àfrica. Altrament les experiències barcelonines de Porcel -des de 1960 resideix a Barcelona- han inspirat, entre altres obres, “Lola i els peixos morts” i “Ulisses a alta mar”. En el camp periodístic destaquen les seves entrevistes a “Serra d’Or” i “Destino” i la seva columna diària a “La Vanguàrdia”. També ha col·laborat assíduament a la ràdio i la televisió. Ha rebut els premis més prestigiosos de les lletres catalanes i la seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües.

+info 3cat24.cat

Amb aquesta frase de Heidegger  que vas fer teva  volem agrair el teu mestratge:

La llengua és la casa de l’ànima

Equip Edu3

Les “Veus literàries”

El portal Edu3.cat us ofereix nous capítols del programa “Veus literàries” per apropar-nos als nostres escriptors. La col·lecció dóna a conèixer algunes de les Veus Literàries més emblemàtiques de la literatura catalana contemporània.

Us proposem:

Maria Antònia Oliver

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/veus/5m7284.rm" width="352" height="288"/]

Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946) es dóna a conèixer com a escriptora amb 23 anys amb la publicació de la novel·la “Cròniques d’un mig estiu”. Casad el 1969 amb el també escriptor Jaume Fuster, amb qui va compartir vida i literatura, s’instal·la a Barcelona, on s’integra en els moviments literaris més avantguardistes. Escriure es converteix per a ella en una necessitat vital. D’una banda, col·labora en la premsa escrita, treballa per a la ràdio i la televisió i fa guions de cinema. Paral·lelament escriu narrativa, en la qual es mou en els camps i els gèneres més diversos, entre altres, sagues familiars, móns mitològics, novel·la detectivesca, literatura juvenil o teatre. Cal destacar les seves novel·les “Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà”, “Crineres de foc”, “Joana E.” i “Amor de cans”. També ha traduït al català diversos autors de la literatura universal. Una greu operació i la mort el 1998 del seu company, Jaume Fuster, l’aboquen durant uns anys al silenci literari. El 2000 publica la novel·la “Tallats de lluna”. Ha obtingut diversos guardons, entre els quals remarcarem, el Prudenci Bertrana, el Ramon Llull del Govern Balear i el Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.

Podeu trobar més informació relacionada amb els escriptors de veu literàries des d’aquest enllaç
de l’Associació d’Escriptors En Llengua Catalana i l’Edu365

Equip Edu3