Moisès Broggi

El passat 31 de desembre va morir als 104 anys de vida el metge barceloní Moisès Broggi.

Broggi va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona (UB) i es va especialitzar com a cirurgià. Va participar durant la Guerra Civil Espanyola al bàndol republicà, exercint com a cap de l’equip quirúrgic de les Brigades Internacionals i col·laborant en la creació dels primers quiròfans mòbils. Al acabar la guerra, el règim franquista el va destituir de tots els càrrecs públics, obligant-lo a deixar l’Hospital Clínic de Barcelona.

La seva carrera professional va continuar a Terrassa i a diversos centres de Barcelona, essent reconegut pels seus estudis en anatomia quirúrgica i per ser un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. Va innovar al camp de la medicina i la cirurgia amb els seus estudis de tractament de ferides i fractures i amb l’anestèsia amb respiració controlada, que permet fer llargues operacions. Va treballar amb metges de renom com els germans Trias i Pujol i Josep Trueta.

Broggi va rebre nombrosos guardons durant la seva extensa carrera professional, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2008). Va ser nombrat president de la Comisió de Deontología del Col·legi de Metges, també va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1966, i va ser nomenat president l’any 1980. També va ser membre fundador de l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), on Broggi i metges de tot el món van firmar un manifest en contra de la cursa armamentística l’any 1982. Per aquest manifest, el IPPNW va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1985.

Durant els darrers anys de vida es va implicar activament en política, en la defensa del catalanisme i en la independència.

Podeu veure també aquest capítol del programa “(S)avis“, on Moisès Broggi parla, entre altres temes, de la seva experiència com a metge durant la Guerra Civil Espanyola i fa un repàs de gairebé un segle de vida: la dictadura de Primo de Rivera, la República i les diverses guerres que van sotragar el segle XX europeu.

 

Silenci, el meu avi està rodant un curt

Sota la premissa que “sempre hi ha una història interessant per explicar i una càmera de vídeo per enregistrar-la”, en Gabriel Amdur, fidel a la seva passió per l’audiovisual, ha tingut la genial idea de crear el taller de cinema de l’Espai Gent Gran de Sant Antoni. L’objectiu, apropar el cinema a un col·lectiu de persones generalment poc familiaritzades amb aquest tipus d’activitats. En Joan Domínguez, un dels alumnes del taller ens explica fins a quin punt ell i els seus companys estan satisfets amb l’experiència:

Es tracta d’una activitat innovadora amb un gran potencial engrescador que no passa per alt cap de les fases de la producció cinematogràfica. Des del guió fins a l’edició final, passant per les fases més específiques del muntatge, els alumnes del taller, amb l’ajuda d’en Gabriel, són els encarregats de tot el procés creatiu, que inclou dibuixar l’story board o la correcció de color final.

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Mor Vicenç Ferrer

(Foto: Fundació Vicenç Ferrer)

Avui ha mort a Anantapur (Índia) en Vicenç Ferrer a l’edat de 89 anys.El cooperant català no ha pogut superar una crisi respiratòria derivada d’una embòlia que va patir fa uns mesos.La seva vida ha estat un exemple de lluita en favor dels més desafavorits, els pobres entre els pobres.
Vicenç Ferrer va rebre molts reconeixements i guardons al llarg de la seva vida, com el Premi Príncep d’Astúries, el Ciutat de Barcelona i la Creu de Sant Jordi, Català de l’Any 2008 entre d’altres.

Des de l’Edu3.cat volem retre un homenatge pòstum a la persona i a l’obra vital del nostrat (S)avi posant de relleu la seva figura en una de les darreres entrevistes produïda per Televisió de Catalunya.

Us facilitem l’enllaç per retre-li homenatge:

Homenatge a Vicenç Ferrer

Gràcies Pare Vicenç !

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/974857.rm" width="322" height="288"/]

El protagonista d’aquesta edició de “(S)avis” és l’exjesuïta Vicenç Ferrer, que és entrevistat a l’Índia per la periodista Núria Solé.

Vicenç Ferrer és un dels catalans més internacionals. Aquest exjesuïta de 88 anys continua al peu del canó en la seva intensa lluita contra la pobresa extrema i la marginació dels intocables, els més pobres dels pobres de l’Índia. En una apassionant entrevista, Ferrer explica els motors de la seva vitalitat i la capacitat transformadora tant del seu discurs com de la seva obra.

Conegut a l’Índia com el “Sant Blanc”, Vicenç Ferrer ensenya la feina que la seva fundació fa a la zona d’Anantapur, la més pobra del país, on els seus projectes beneficien prop de dos milions i mig de persones. Proposat dues vegades per al Nobel, Ferrer continua mesclant humor, saviesa i intel·ligència quan parla.

Algunes de les seves declaracions al llarg de la conversa són:

“La pobresa no cal entendre-la, cal combatre-la.”

“Déu no és responsable de la pobresa. Ell ens va deixar un univers riquíssim en herència i som nosaltres, els humans, els qui no hem sabut repartir-la.”

“Jo no crec en Déu. Jo el sento, el veig, hi parlo, però Ell, a vegades, no m’escolta.”

“Si tens l’acció bona al cor, que és la pràctica del bé, ja t’has alliberat, ets lliure.”

“Jo mai no he estat revolucionari. He estat un home d’esperit. Si això és ser revolucionari, tots els sants que hi ha hagut ho són.”

“Una nit, durant la batalla de l’Ebre, vaig veure una llum, era Ell, que lluitava contra el mal, contra la foscor més rotunda.”

“Vaig marxar dels jesuïtes quan vaig veure que havia evolucionat més que ells, la meva persona sabia massa coses.”

“El Vaticà que faci el que vulgui, però si jo fos el Papa potser seria diferent.”

“Guanyar el Premi Nobel seria un suplici: dóna molt pocs diners i et condemna a concedir entrevistes tot el dia.”

Web Programa

+info

Equip Edu3

Josep Benet i Morell

Avui fa un any que va morir en Josep Benet i Morell (Cervera, 1920Sant Cugat del Vallès, 2008) un polític i personatge modèlic de l’etapa democràtica més recent.

En motiu del primer aniversari de la seva mort, us convidem a veure l’entrevista realitzada per la periodista Mònica Terribas al programa (S)avis:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/967062.rm" width="352" height="288"/]

En aquesta edició del programa “(S)avis”, la periodista Mònica Terribas entrevista l’historiador, advocat i polític Josep Benet.

L’historiador, advocat i polític Josep Benet parla, als seus 87 anys i amb total sinceritat, de tots aquells aspectes que han marcat la seva vida: des de la seva estreta relació amb l’abadia de Montserrat i l’abat Escarré, passant per la política en la clandestinitat, l’antagonisme manifest amb Josep Tarradellas o l’admiració per Lluís Companys i els estudis historiogràfics que en va fer. Josep Benet no es mossega la llengua a l’hora de criticar obertament la situació actual de Catalunya i els seus politics.

Dividida en tres blocs, l’entrevista s’inicia fent un repàs de la militància política del convidat, des de la dècada del 1940 fins que va ser el senador més votat en les eleccions del 1979. Continua amb un seguiment de la seva tasca d’historiador i acaba amb una dissecció de la situació política actual de Catalunya.

L’entrevista es va enregistrar en tres localitzacions diferents: l’abadia de Montserrat, el mític menjador de casa del convidat (per on va passar la immensa majoria dels líders de l’antifranquisme) i l’esplèndida biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Algunes de les intervencions de Josep Benet són aquestes:

“Els meus sentiments són els mateixos que fa seixanta anys.”

“Abans teníem uns objectius molt clars. Ara es treballa com si Catalunya fos un país normal i no ho és.”

“Algú creu realment que els que hem patit la guerra i la gana podem tenir amnèsia?”

“El problema és que els polítics actuals no coneixen la història del país, ja que estan formats durant el franquisme.”

“La memòria històrica democràtica és un disbarat! És el mateix que feien a l’URSS i els feixistes italians: feien una història democràtica a la seva mida.”

“És vergonyós que no tinguem ni un sol llibre bo de la Guerra Civil.”

Web del programa

Equip Edu3

Vicenç Ferrer

Aquest cap de setmana ens ha colpit la notícia de la malaltia d’en Vicenç Ferrer que es troba ingressat en un Hospital de la Índia.

Des de l’Edu3.cat volem retre un homenatge al nostre (S)avi personatge i desitjar la seva recuperaci.

El programa (S)avis presenta:

Vicenç Ferrer:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/974857.rm" width="352" height="288"/]

El protagonista d’aquesta edició de “(S)avis” és l’exjesuïta Vicenç Ferrer, que és entrevistat a l’Índia per la periodista Núria Solé.

Vicenç Ferrer és un dels catalans més internacionals. Aquest exjesuïta de 88 anys continua al peu del canó en la seva intensa lluita contra la pobresa extrema i la marginació dels intocables, els més pobres dels pobres de l’Índia. En una apassionant entrevista, Ferrer explica els motors de la seva vitalitat i la capacitat transformadora tant del seu discurs com de la seva obra.

Conegut a l’Índia com el “Sant Blanc”, Vicenç Ferrer ensenya la feina que la seva fundació fa a la zona d’Anantapur, la més pobra del país, on els seus projectes beneficien prop de dos milions i mig de persones. Proposat dues vegades per al Nobel, Ferrer continua mesclant humor, saviesa i intel·ligència quan parla.

Algunes de les seves declaracions al llarg de la conversa són:

“La pobresa no cal entendre-la, cal combatre-la.”

“Déu no és responsable de la pobresa. Ell ens va deixar un univers riquíssim en herència i som nosaltres, els humans, els qui no hem sabut repartir-la.”

“Jo no crec en Déu. Jo el sento, el veig, hi parlo, però Ell, a vegades, no m’escolta.”

“Si tens l’acció bona al cor, que és la pràctica del bé, ja t’has alliberat, ets lliure.”

“Jo mai no he estat revolucionari. He estat un home d’esperit. Si això és ser revolucionari, tots els sants que hi ha hagut ho són.”

“Una nit, durant la batalla de l’Ebre, vaig veure una llum, era Ell, que lluitava contra el mal, contra la foscor més rotunda.”

“Vaig marxar dels jesuïtes quan vaig veure que havia evolucionat més que ells, la meva persona sabia massa coses.”

“El Vaticà que faci el que vulgui, però si jo fos el Papa potser seria diferent.”

“Guanyar el Premi Nobel seria un suplici: dóna molt pocs diners i et condemna a concedir entrevistes tot el dia.”

Web del programa

+info

Equip Edu3.cat,