Ahir va fer 35 anys que Nadia Comaneci va aconseguir per primera vegada a la història dels jocs olímpics la màxima puntuació en una prova de gimnàstica. A Montreal 1976, l’esportista romanesa va passar a la història amb només 14 anys en aconseguir tres medalles d’or (general individual, barra d’equilibri i paral·leles asimètriques), una de plata (general per equips) i una de bronze (en terra), però sobretot perquè la seva actuació perfecta la va convertir en la primera gimnasta que va obtenir un 10 en aquesta competició, una puntuació per a la qual ni tan sols els sistemes de puntuació estaven adaptats (els panells són recordats a nivell anècdòtic perquè en lloc del 10 s’hi podia llegir “1.0″ ja que el sistema contava només amb un espai per a un nombre enter i un nombre decimal).
Aquest és el moment històric que va deixar admirat el món i un jurat olímpic.
Comaneci va establir un precedent inèdit fins al moment que ella mateixa va igualar repetidament. Actualment, als seus 49 anys continua vinculada al món de la gimnàstica i juntament amb el seu marit participa en nombroses iniciatives vinculades al món de l’esport i la solidaritat internacional que poden consultar-se al seu lloc web oficial. Continua essent recordada com una de les millors atletes de tots els temps.
Actualment i amb motiu de la celebració del seu 74 aniversari, els mítics estudis cinematogràfics romans de la Cinecittà (la ciutat del cinema, en italià) estan oberts al públic per primer cop des que van ser creats. Aquest estudis, situats a la perifèria de la capital italiana i inaugurats amb el propòsits propagandístics per part del règim feixista de Benito Mussolini, –sota el lema “Il cinema è l’arma più forte” (el cinema és l’arma més forta)– s’han convertit amb els anys en un dels espais més emblemàtics de la història del cinema mundial.
Grans clàssics com la superproducció nord-americana Ben-Hur (dirigida per William Wyler i guanyadora d’onze estatuetes Oscar el 1960) han estat rodats entre els seus decorats. A partir dels anys 50 i especialment a causa de l’èxit de pel·lícules com La Dolce Vita (1960), els estudis van quedar molt associats a la trajectòria cinematogràfica del gran director Federico Fellini. Posteriorment hi han treballat altres directors de renom internacional, com Martin Scorsese o Wes Anderson, entre d’altres. Ara s’ha creat un museu amb records de les produccions més mítiques que hi han tingut lloc, i de manera inèdita els seus platós es poden vistiar, amb guia o sense, fins el 30 de novembre d’aquest any 2011.
La preservació de la informació a l’era digital és un tema important del qual ja ens hem fet ressó en aquest bloc. Pel que fa al cas concret de la imatge digital, hi ha un sector cada cop més gran dels professionals del sector que promouen la conservació d’imatges RAW, en el format que, a diferència d’altres com el JPG, no comprimeix la informació de la imatge. El RAW es considera l’equivalent del negatiu analògic, ja que no és per ell mateix una imatge sinó que necessita ser processada per programes específics, però conté tota la informació per crear-la. De fet raw en anglès significa cru, i és d’aquí d’on agafa el nom. L’emmagatzament RAW es considera més fidel a la captació original de la càmera, i per això s’han creat iniciatives com OpenRAW, amb la intenció de potenciar la preservació de la informació digital en documentació oberta. Aquesta plataforma ofereix als usuaris informació gratuïta i d’allò més interessant sobre les diferents varietats d’aquest format.
El vídeo mostra el procés elemental del funcionament de la imatge digital.
