Els propers dimarts, dimecres i dijous fins al 18 d’agost el CCCB ofereix gratuïtament interessants sessions de cinema a la fresca emmarcades sota el títol “Gandules’11 Acció!“. La programació, seleccionada per Núria Aidelman i Gonzalo de Lucas, se centra en pel·lícules sobre desigualtats socials que il·lustren la pressió dels diners en les persones a la vegada que fan èmfasi en la vessant poètica i la forma subersiva amb què un determinat tipus de cinema ha representat aquestes qüestions.
Ahir a la nit una orquestra israeliana va interpretar a Berlin la peça “Siegfried Idyll” de Richard Wagner. Això no seria notícia si no fos per la controvèrsia que històricament ha acompanyat la figura del mític autor alemany, a qui se li atribueixen alguns assajos antisemites i a qui el dictador Adolf Hitler reivindicava com el seu compositor preferit.
La interpretació d’aquesta obra –que Wagner va escriure per la seva segona esposa, Cosima, en motiu del naixement del seu fill Siegfried el 1869– en el marc del Festival de Bayreuth (ja reconegut en temps del nazisme) ha tingut diverses interpretacions. Per una banda, mostra una voluntat de trencar amb els tòpics i de passar pàgina per part de l’orquestra israeliana i dels programadors de l’esdevenitment, com un gest conciliador. Alguns sectors de la comunitat jueva, però, creuen que el fet que músics jueus interpretin una peça de l’autor convertit en símbol nazi pel Fürher, en el mateix festival en què li va retre homenatge durant els anys d’esplendor del seu mandat, és una falta de respecte per a les víctimes i els supervivents de l’holocaust.
Aquesta polèmica obre el debat sobre si és lícit vincular alguns aspectes tan concrets de la cultura a una ideologia, o si és convenient interpretar l’art simplement pel que és, al marge dels usos que històricament se n’hagin fet. De fet, Wagner i Hitler no van coincidir en el temps, i malgrat que el compositor fou un personatge controvertit mentre va viure, és agosarat fer-lo responsable de l’ús que el dictador va fer de la seva obra.
Aquest capítol del programa radiofònic “Guia d’orquestra ” analitza “l’Obertura de Tannhäuser” de Wagner.
El passat mes de juny, la Serra de Tramuntana va ser designada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Es tracta d’una serralada que ocupa la part nord-occidental de l’illa de Mallorca, el cim més alt de la qual és el Puig Major, amb 1445 metres d’alçada. La seva geografia fortament lligada al mar, fa que hi trobem uns penya-segats de gran bellesa que causen un impacte especial pel seu contrast amb la proximitat de l’aigua marina. A més a més, la Serra ha esdevingut única a causa de l’impacte que una agricultura milenaria ha tengut en els vessants de les seves muntanyes, que per mor de les particularitats del terreny i escassos recursos d’aigua, ha transformat el paisatge de manera inaudita amb la creació dels admirats marges. L’aïllament a què ha estat sotmesa la serralada durant segles i mil·lenis fa que també hi trobem una flora i fauna endèmiques d’especial riquesa.
En aquest capítol del programa “Quèquicom” s’expliquen algunes de les peculiaritats de la Serra de Tramuntana.
