El Bloc de l’Edu3.cat

Avui us portem una proposta molt interessant per aquells que esteu interessats en el món de la il·lustració infantil, el Festival Mini-Station 2011, la versió infantil del festival d’il·lustració i edició independent de Barcelona.

Del 5 de febrer al 5 de març a la llibreria Abracadabra de Barcelona (C/ General Álvarez de Castro 5) es convertirà en el Pol Sud, i s’omplirà de foques, pingüins i ossos polars.

En aquesta edició dedicada a l’Antàrtida s’organitza un concurs de dibuix entre Espanya i França en què tots els infants entre 4 i 10 anys estan convidats a dibuixar el nou amic de Federico, la genial creació de Maxi Luchini. Ja podeu veure alguns dels dibuixos a la seva pàgina web (www.mini-station.blogspot.com) i en la seva pàgina de Facebook.

A més a més, aquest festival també compta amb una exposició de pingüins dibuixats per il·lustradors de tot el món, qui han volgut col·laborar en el repoblament de l’Antàrtida amb les seves creacions.

Per saber-ne més entreu en la pàgina web del festival!!!

Animeu-vos a participar i descobriu la il·lustració infantil de la mà de Ilus·tation!!!

En aquest capítol de la sèrie “Què m’has dit” descobrirem el significat de les expressions “murri“, “minorització lingüística“, “clavilla“, “bombeta” o “connexió de servei”.

Saps que vol dir murri? En aquest vídeo ho veuràs!!!E

A tot el món hi ha “llengües minoritàries“. Aquestes llengües es parlen en una àrea petita d’un estat o en una regió i tenen una presència nul·la o molt reduïda a l’administració. La seva feblesa fa que, de mica en mica, el nombre de parlants d’aquestes llengües es redueixi en favor d’una altra llengua. D’aquest procés se’n diu “minorització lingüística“.

En aquest capítol també descobrirem una de les característiques de l’alguerès col·loquial que sovint fa una transposició de sons, és a dir, un canvi d’ordre de sons. Per exemple, diuen “bòria” (“boira”), “craba” (“cabra”), “dromir” (“dormir”), “fromatju” (“formatge”), “prebe” (“pebre”) o “trunell” (“turmell”).

A més, també aprendrem llenguatge relacionat amb l’electricitat: bombeta, clavilla, quadre de llums encastat o connexió de servei.

Avui us presentem un episodi d’una de les sèries que ens fa viatjar pel temps amb imatges i ens apropa als seus creadors. Amb les imatges del món”Fotògrafs” dedica el programa al fotògraf Joan Guerrero i a la seva mirada sobre els immigrants del barri de Ciutat Vella de Barcelona.

Joan Guerrero va néixer a Tarifa l’any 1940. Ha treballat als diaris “El Periódico”, “Diari de Barcelona”, “L’Observador” i, en l’actualitat, a “El País”. Ha fet unes quaranta exposicions individuals i té publicats set llibres: Imatges i paraules, El parc, El riu, En tierra amiga, etc.

Amb el treball La nova Ciutat Vella, Joan Guerrero plasma escenes de la vida quotidiana dels immigrants que viuen en aquest barri de Barcelona.

A més de fer fotografies, Joan Guerrero parla amb els immigrants que ha fotografiat. Creu que ningú no vol deixar la seva terra, i si la deixa és perquè hi ha una situació dramàtica.

Per ell és important que la fotografia no forci res, però que toqui la fibra sensible.

Avui ens aproparem amb el següent capítol de la sèrie “Dígits” a la història de les matemàtiques, concretament a les matemàtiques dels antics grecs.

El llegat de l’antiga Grècia en diferents disciplines és impressionant, hi trobem referències en l’arquitectura, l’escultura, la filosofia, i també en les matemàtiques. Avui en parlarem dels coneixements de personatges com Tales, Pitàgores, Euclides o Arquimedes.

Tales creia que tot tenia un origen comú, que tot provenia d’un únic principi: l’aigua. Per Tales, les causes dels fenòmens de la naturalesa s’havien de buscar en la mateixa naturalesa, i no entre els déus i els mites. Aquesta era una nova manera de pensar que va donar lloc, entre altres coses, a la matemàtica.

El primer gran matemàtic va ser Pitàgores, que pensava que l’origen de tot eren els números. Per això buscava harmonies numèriques pertot arreu, cosa que el va portar a formular el seu famós teorema.

Un altre matemàtic important va ser Arquimedes, interessat també per la física i l’aplicació dels seus principis a la construcció de màquines. Les idees matemàtiques d’Arquimedes es troben a l’obra “Palimpsest“, que conté, per exemple, un mètode per calcular la relació entre el perímetre d’un cercle i el diàmetre. D’aquest càlcul es dedueix el valor del número pi. El llibre també parla del concepte de número infinitament petit, infinitèsim. Al cap d’uns vint segles, Newton i Leibniz el van tornar a descobrir i la física va canviar per sempre.

A la Grècia antiga, el sistema per fer operacions amb números i representar-los es basava en l’alfabet. Les nou primeres lletres representaven les unitats, les nou lletres següents, les desenes, i les nou últimes, les centenes.

Avui us presentem un documental que analitza l’educació des del punt de vista històric, econòmic, pedagògic i polític. Aquest fa un repàs per un segle d’història de l’educació a Espanya, a partir de l’impuls modernitzador que va viure el país a principis del segle XX amb l’assaig pedagògic de l’Institut-Escola, una proposta educativa mixta i laica.

En aquest documental hi apareixen diferents personalitats com ara l’ex director general d’Educació, Alejandro Tiana, o l’ ex president, Pasqual Maragall, que opinen sobre les aportacions de l’Institut-Escola, així com també hi participen antics alumnes que ens traslladaran a aquelles aules a través dels seus records.

A través d’aquesta producció es vol retre homenatge a aquest experiment sense precedents que va treballar per fer créixer el nivell culutural de la nació amb la màxima del respecte absoulut a l’infant. Tot i la seva contribució a la modernització del pais, només els investigador recorden la seva influència.

Clicant sobre aquest link: La escuela olvidada accedireu a aquest homenatge a la innovació pedagògica.

+ info