El Bloc de l’Edu3.cat

En el post d’avui us presentem un capítol del programa radiofònic “En Guàrdia” on es debateixen les diferències entre l’anarquisme i el socialisme com a tendències ideològiques dins del moviment obrer a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX fins després de la guerra civil espanyola el 1939.

Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d’Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, el programa compta en aquesta ocasió amb dos professors de la Universitat Autònoma Barcelona Just  Casas i José Luis Martín Ramos, especialistes en el moviment obrer a Catalunya i Occident.

El segle XIX és el segle de la burgesia on els liberlas imposen el seu model social i Occident s’industrialitza. És en aquest context en el què l’obrerisme comença a organitzar-se i van adquirint dues tendències la socialista i l’anarquista.

A Catalunya, durant moltes dècades el moviment anarcosindicalista va tenir una gran implantació i la CNT juntament amb la FAI es varen convertir en les forces obreres més importants. Els xocs entre les dues ideologies van ser molt forts fins arribar als enfrontaments de la Guerra Civil.

Descobriu la Història més recents de Catalunya amb l ‘Edu3!!!

+Web del programa

Demà, dimarts 30 de novembre a les 20:30h. el CCCD emet en diferit l’òpera “La Gioconda“de Pochinelli des de l’Arena de Verona als Cinemes Girona de Barcelona.

El Circuit Català de Cinema Digital (CCCD) és una iniciativa que neix amb la  intenció d’acostar el consum cultural audiovisual al públic de comarques a través de les sales cinmatogràfiques que aposten per la innovació tecnològica.

Els seus principals objectius són democratitzar la cultura i acostar-la al públic comarcal, trencant la capitalitat i donar proximitat i un nou accés als grans esdeveniments d’entreteniment cutlural, concerts, estrenes de cinema, teatre, etc. que sovint només s’organitzen a les grans ciutats.

És en aquest context en el que apareix la temporada d’òpera organitzada pel CCCD i on s’hi troba programada l’òprea La Gioconda de Pochinelli.

FITXA

Sinopsi: Amb la seva dramatúrgia sumptuosa, espectacular, rica en danses (entre les quals cal destacar la cèlebre Dansa de les Hores), efectes i cops escènics, La Gioconda és considerada el producte més típic i representatiu del gènere de la Grande Opera, que l’òpera italiana havia importat de França sobre el model de la Grand Opéra. El libretto de Boito li va conferir, a més, trets poc convencionals, ja fos per la versificació o per l’esquema dramatúrgic, i un caràcter completament original. El mèrit de l’èxit cal repartir-lo entre el compositor i el llibretista. L’argument està conduït per tres autèntiques figures de ‘dramaturgs’ en escena: Barnaba, Alvise i Gioconda, sent aquesta darrera l’encarregada de fer fracassar els plans dels altres dos, en el segon acte avisant els amants – Laura

Autor: Amilcare Ponchielli. Libretto: Arrigo Boito. Director musical: Donato Renzetti. Director d’escena: Pier Luigi Pizzi. Intèrprets: Andrea Gruber, Marco Berti, Alberto Mastromarino, Carlo Colombara. Orquestra, cor i cos de ball de l’Arena de Verona.

Durada: 162 min.

Per saber-ne més

Avui us parlem de com podeu fer un bloc, potser sou uns grans seguidors d’aquest format i teniu ganes de crear-ne un, és per aixó que us presentem el següent capítol del programa “Bit@bit”. En aquest s’explica com es pot fer un diari per Internet, és a dir, un “weblog” o bloc. A més, en aquest capítol també descobrireu els secrets del rodatge del film “La núvia cadàver”, de Tim Burton.

La majoria de “blogs” o blocs són una mena de diari personal en què cadascú escriu sobre el que vol. És el que s’anomena quadern de bitàcola. Els primers diaris que van aparèixer eren les “web log”. Però el 1999 es va fer un joc de paraules amb “web log” i es va crear l’expressió “we blog”, que vol dir “nosaltres bloguegem”.

Els blocs han comportat un canvi en la manera d’entendre internet. S’ha passat de la pàgina web 1.0 a la web 2.0. En el model web 1.0 una persona hi penja la informació i qui vol la consulta, però en cap cas la pot modificar. En canvi, la web 2.0 és radicalment diferent perquè tothom hi pot publicar continguts. Això vol dir que ja no és una persona només la que crea una pàgina, sinó que ho poden fer moltes persones alhora. Fins i tot es pot agafar la informació que ha penjat algú a la seva pàgina web i publicar-la en una altra.  El mecanisme que permet fer-ho es diu RSS.

A més, en aquest capítol s’hi dedica un apartat dedicat a explicar el procés de creació dels personatges i dels decorats de la pel·lícula “La núvia cadàver”, de Tim Burton. A més a més, la secció de videojocs convida a controlar el món del setè art amb Cinema Empire, i a descobrir com es pot millorar el medi ambient des del joc en línia Alerta CO2. Tot plegat us ofereix unes activitats molt interessants per fer aquest cap de setmana.

El passat dimarts dia 16 de novembre, el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, reunit a Nairobi, va decidir que la Dieta Mediterrània fos declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, juntament amb els Castells i el Flamenc.

El reconeixement de la Dieta Mediterrania com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha estat el fruit del treball de quatre països: Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc, que han coordinat aquesta candidatura a nivell tècnic per la Fundació Dieta Mediterrània, amb seu a Barcelona.

Des de l’Edu3 fem un petit homenatge a la nostra dieta a través del viatge culinari que ens proposen els capítols de la sèrie “Karakia”. És així com descobrirem la cuina de Grècia, d’Itàlia i del Marroc a través dels immigrants que viuen a Catalunya.
Començarem per Grècia, el bressol de la cultura mediterrània i continuarem per Itàlia acabant amb el Marroc.

Grècia

Itàlia

El Marroc

+info

+Web del programa

En aquest article us fem una nova proposta relacionada amb la llengua i la política. En aquests dies on els polítics són més presents als mitjans de comunicació us presentem aquest capítol del programa “Caçadors de paraules” que està dedicat al llenguatge dels polítics catalans, farcit de frases fetes i eufemismes.

El presentador del programa, Roger de Gràcia, és al Parlament de Catalunya, on persegueix els caps de llista dels principals partits per esbrinar com és el català “políticament correcte” i com s’ho fan per ajustar-se als cronòmetres durant les campanyes.

Albert Rivera (Ciutadans), Artur Mas (CiU), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Daniel Sirera (PPC) i Joan Saura (ICV) destaquen expressions i paraules com ara “casa gran del catalanisme”, “cap i casal”, “llenguatge trist i avorrit”, “mancat de vida”, “mesurat”, “taxat”, “canvi climàtic”, “capteniment”, “dimissió”, “doi” o “tenir trellat”.

El conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, nega que parli lentament i destaca paraules com “sospesar”, “pesar” i “romana”. Roger de Gràcia també pregunta al president de la Generalitat, José Montilla, com van les classes de català. I amb el president del Parlament, Ernest Benach, parlen de “renecs” i d’expressions com “tocar ferro”.

Al llarg del programa també apareixen mots com ara “conservador”, “comunista”, “liberal”, “feixista”, “dretes”, “esquerres” i “reformista”.

Finalment, el presentador visita el plató del programa de sàtira política “Polònia” per descobrir les claus lingüístiques d’una bona imitació.

Enten millor què diuen els polítics amb l’Edu3!!!

+info