Per Tots sants…castanyes i panallets ens fan grans!

29 10 2009

Aquest any voleu fer panallets de peta-zeta? Voleu sorprendre la classe amb panellets d’espècies innovar sense perdre la tradició?

Mireu-vos bé aquest capítol de Dolça Catalunya a l’Edu3.cat

Panellets

Quan arriba la festivitat de Tots Sants, l’estrella de les pastisseries són els panellets. “Dolça Catalunya” descobreix els secrets de la seva elaboració.

La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, visita l’obrador de la pastisseria Mas, a Barcelona. Allà, el pastisser Joan Mas elabora panellets tradicionals i també d’innovadors.

Per fer tots aquests panellets, primer cal preparar el massapà amb pols d’ametlla, ous i sucre de llustre. Després, els ingredients varien segons el tipus de panellets: pinyons, taronja confitada, codonyat, confitura de fruites, coco ratllat, festucs, avellanes, gerds en pols… També es poden aromatizar amb curri, cardamom, coriandre, te verd, nou moscada, anís estrellat, canyella en pols, vainilla, cafè soluble, cacau en pols…

D’altra banda, al programa també es parla d’altres receptes que es fan en altres països, coincidint també amb la festivitat de Tots Sants, amb tres persones procedents d’Anglaterra, Mèxic i el Japó.

Finalment, Jordi Pla parla del tipus de panellets que poden menjar les persones que tenen necessitats especials en la seva dieta, especialment les que tenen problemes amb el sucre.

I si us quedeu amb ganes…més receptes de primera visiteu el web del programa.

Web del programa



Juguem amb en Kento?

28 10 2009

T’agrada la papiroflexia?

Et proposem compartir una estona amb nosaltres i el nostre amic Kento.


En Kento i els jocs japonesos


En aquesta edició de “Jugamón”, en Kento rep els companys de la colla del programa i els proposa dos jocs. En un cal dominar l’art de la papiroflèxia, i l’altre és una versió japonesa del joc de pedra, paper, tisora.

En Kento viu al barri de les Corts, a Barcelona. La seva mare és japonesa i a ell li agrada molt llegir en japonès, especialment còmics manga. També li agrada jugar a videojocs i practicar waterpolo.

Primer de tot, en Kento ensenya casa seva als companys del programa. Després, en un parc, els proposa dos jocs. Com que en Kento és aficionat a la papiroflèxia, l’art de fer figures de paper, per jugar al primer joc cal que tothom es prepari un barret de samurai i estrelles ninja de paper. Per jugar-hi s’han de fer tres equips i cada grup s’ha de col·locar en un arbre, que fa de base. Cada equip ha de perseguir els jugadors de l’arbre de la dreta i escapar-se dels de l’esquerra. Guanya l’equip que atrapa els rivals o que els pren totes les estrelles.

El segon joc és una versió japonesa del joc de pedra, paper tisora. Després, el joc acaba en pessigolles.

I ara, practica la papiroflexia amb els teus amic i amigues de l’escola!

+info

Visiteu l’Edu3.cat, investiga i aprèn amb el teu portal educatiu de ràdio i TV … tens molts secrets per descobrir.

logo.png

Equip Edu3.cat



El motor invisible

20 10 2009

Aereogenerador

Aereogenerador

Font:Wikimedia Commons

El vent és aire en moviment, i la seva força sempre ha estat aprofitada per l’home per desplaçar-se. El programa “Quèquicom” mostra com es mouen un globus aerostàtic i un veler gràcies al vent.

El reporter Pere Renom puja en globus acompanyat pel pilot Pep Julià. Primer de tot, per enlairar un globus aerostàtic cal escalfar-ne l’aire de l’interior. Després, per desplaçar-se, cal trobar la capa de vent que més interessi. A una certa altitud, el globus es mou a la mateixa velocitat que el vent i en la seva mateixa direcció. Finalment, per aterrar, només cal refredar l’aire de l’interior del globus.

Pel que fa a la navegació a vela, el perfeccionament de la quilla i de la vela al llarg del temps ha fet possible anar augmentant els rumbs i poder navegar, gairebé, contra el vent. La navegació a vela es basa en el fet d’ajustar, de la millor manera possible, la posició de les veles per aprofitar el vent al màxim. Pere Renom viu una dura jornada de navegació al costat de Dani Schneider, oceanògraf i patró major de cabotatge.

La força del vent es mesura amb l’escala de Beaufort, basada en l’estat de la mar, les onades i la velocitat del vent. Aquesta escala va del 0 al 12, i la força 12 correspon a un huracà de categoria 1.

Un expert en la força del vent, l’enginyer Enric Trillas, adverteix que alguns edificis es construeixen sense haver estudiat el perill que comporten les turbulències. Trillas, que fa anys que estudia l’acció del vent sobre els edificis, n’analitza el comportament en túnels de vent i hi fa assajos amb maquetes per mesurar la distribució de pressions i detectar les parts on es creen turbulències, remolins que poden danyar l’estructura dels edificis.

Finalment, a la secció “La masia”, el biòleg Cristian Ruiz Altaba parla de la fotosíntesi de les plantes i dels efectes dels boscos sobre la temperatura.

Web de programa