Aquest any voleu fer panallets de peta-zeta? Voleu sorprendre la classe amb panellets d’espècies innovar sense perdre la tradició?
Mireu-vos bé aquest capítol de Dolça Catalunya a l’Edu3.cat
Panellets
Quan arriba la festivitat de Tots Sants, l’estrella de les pastisseries són els panellets. “Dolça Catalunya” descobreix els secrets de la seva elaboració.
La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, visita l’obrador de la pastisseria Mas, a Barcelona. Allà, el pastisser Joan Mas elabora panellets tradicionals i també d’innovadors.
Per fer tots aquests panellets, primer cal preparar el massapà amb pols d’ametlla, ous i sucre de llustre. Després, els ingredients varien segons el tipus de panellets: pinyons, taronja confitada, codonyat, confitura de fruites, coco ratllat, festucs, avellanes, gerds en pols… També es poden aromatizar amb curri, cardamom, coriandre, te verd, nou moscada, anís estrellat, canyella en pols, vainilla, cafè soluble, cacau en pols…
D’altra banda, al programa també es parla d’altres receptes que es fan en altres països, coincidint també amb la festivitat de Tots Sants, amb tres persones procedents d’Anglaterra, Mèxic i el Japó.
Finalment, Jordi Pla parla del tipus de panellets que poden menjar les persones que tenen necessitats especials en la seva dieta, especialment les que tenen problemes amb el sucre.
I si us quedeu amb ganes…més receptes de primera visiteu el web del programa.
Et proposem compartir una estona amb nosaltres i el nostre amic Kento.
En Kento i els jocs japonesos
En aquesta edició de “Jugamón”, en Kento rep els companys de la colla del programa i els proposa dos jocs. En un cal dominar l’art de la papiroflèxia, i l’altre és una versió japonesa del joc de pedra, paper, tisora.
En Kento viu al barri de les Corts, a Barcelona. La seva mare és japonesa i a ell li agrada molt llegir en japonès, especialment còmics manga. També li agrada jugar a videojocs i practicar waterpolo.
Primer de tot, en Kento ensenya casa seva als companys del programa. Després, en un parc, els proposa dos jocs. Com que en Kento és aficionat a la papiroflèxia, l’art de fer figures de paper, per jugar al primer joc cal que tothom es prepari un barret de samurai i estrelles ninja de paper. Per jugar-hi s’han de fer tres equips i cada grup s’ha de col·locar en un arbre, que fa de base. Cada equip ha de perseguir els jugadors de l’arbre de la dreta i escapar-se dels de l’esquerra. Guanya l’equip que atrapa els rivals o que els pren totes les estrelles.
El segon joc és una versió japonesa del joc de pedra, paper tisora. Després, el joc acaba en pessigolles.
I ara, practica la papiroflexia amb els teus amic i amigues de l’escola!
El vent és aire en moviment, i la seva força sempre ha estat aprofitada per l’home per desplaçar-se. El programa “Quèquicom” mostra com es mouen un globus aerostàtic i un veler gràcies al vent.
El reporter Pere Renom puja en globus acompanyat pel pilot Pep Julià. Primer de tot, per enlairar un globus aerostàtic cal escalfar-ne l’aire de l’interior. Després, per desplaçar-se, cal trobar la capa de vent que més interessi. A una certa altitud, el globus es mou a la mateixa velocitat que el vent i en la seva mateixa direcció. Finalment, per aterrar, només cal refredar l’aire de l’interior del globus.
Pel que fa a la navegació a vela, el perfeccionament de la quilla i de la vela al llarg del temps ha fet possible anar augmentant els rumbs i poder navegar, gairebé, contra el vent. La navegació a vela es basa en el fet d’ajustar, de la millor manera possible, la posició de les veles per aprofitar el vent al màxim. Pere Renom viu una dura jornada de navegació al costat de Dani Schneider, oceanògraf i patró major de cabotatge.
La força del vent es mesura amb l’escala de Beaufort, basada en l’estat de la mar, les onades i la velocitat del vent. Aquesta escala va del 0 al 12, i la força 12 correspon a un huracà de categoria 1.
Un expert en la força del vent, l’enginyer Enric Trillas, adverteix que alguns edificis es construeixen sense haver estudiat el perill que comporten les turbulències. Trillas, que fa anys que estudia l’acció del vent sobre els edificis, n’analitza el comportament en túnels de vent i hi fa assajos amb maquetes per mesurar la distribució de pressions i detectar les parts on es creen turbulències, remolins que poden danyar l’estructura dels edificis.
Finalment, a la secció “La masia”, el biòleg Cristian Ruiz Altaba parla de la fotosíntesi de les plantes i dels efectes dels boscos sobre la temperatura.
El dia 15 d’octubre del’any 1940 el 123è president de la Generalitat de Catalunya, Molt honorable Senyor Lluís Companys va ser injustament afusellat al Fosar de les Moreres. Demà farà 69 anys.
A l’Edu3.cat us convidem a conèixer de prop el personatge, a seguir les pistes del 123è President de Generalitat de Catalunya abans del cop d’estat franquista l’any 1936.
Bust de LLuís Companys per l'artista Josep Maria Subirachs
República i Generalitat:
La sèrie d’animació “Història de Catalunya” parla, en aquest capítol, dels esdeveniments que van des de la proclamació de la República Espanyola fins a l’esclat de la Guerra Civil. Com sempre, en Dragui n’explica els detalls.
Després de la Dictadura de Primo de Rivera i de la Dictablanda de Berenguer, l’any 1931 es van convocar a Espanya eleccions municipals. A 46 de les 50 capitals de província espanyoles hi van guanyar els candidats republicans, i, a Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Francesc Macià i Lluís Companys, va arrasar. Davant aquests resultats, el rei Alfons XIII va renunciar al tron i va abandonar Espanya.
El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, que va durar només tres dies, ja que Catalunya, amb Francesc Macià al capdavant, es va sentir compromesa a consolidar el règim republicà a tot Espanya.
La nova República Espanyola va admetre la recuperació de la Generalitat de Catalunya i va prometre acceptar un estatut d’autonomia.
Els parlamentaris catalans es van reunir a Núria per elaborar el projecte d’Estatut. Després d’haver rebut el suport dels regidors dels ajuntaments i del poble català, el president Francesc Macià va anar a Madrid per discutir-lo amb el president espanyol, Niceto Alcalá Zamora, i el cap de govern, Manuel Azaña. L’Estatut va ser aprovat amb retallades i tot seguit es va procedir a dur a terme els traspassos de serveis.
El president Frances Macià, conegut popularment com “l’avi”, va morir el dia de Nadal de 1933. El va succeir Lluís Companys.
Els enfrontaments entre la dreta i l’esquerra a Espanya eren cada vegada més violents. José Antonio, fill del dictador Primo de Rivera, va fundar el partit Falange Espanyola. El nou president del govern espanyol, Alejandro Lerroux, va demanar l’ajut a la dreta més reaccionària per governar.
El 6 d’octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Al cap de tres hores, l’exèrcit de la República va assetjar el Palau de la Generalitat i va posar fi a l’Estat Català. L’autonomia va quedar suspesa durant més d’un any i els membres del govern van ser empresonats.
Els dos anys que van entre el 1934 i el 1936 s’anomenen el Bienni Negre. Després, les esquerres van guanyar les eleccions i aquest triomf va comportar la llibertat de Lluís Companys.
Com a rèplica democràtica als Jocs Olímpics de Berlín, el 19 de juliol de 1936 s’havia d’inaugurar a Barcelona una Olimpíada Popular, amb la participació d’atletes de tot el món, però no es va poder dur a terme perquè la Guerra Civil ja havia començat.
Extracte de la sentència de mort del summari de Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya (1933-1940).
Nascut el 21 de juny de 1882 al poble del Tarròs, que forma part del municipi de Tornabous a la comarca d’Urgell, en el si d’una família agrària benestant, fill de Josep Companys i Fontanet, i de Maria Lluïsa de Jover, ambdós d’origen nobiliari, fou el segon cabaler d’un total de cinc germans i tres germanes: Josep, Lluís, Camil, Manuel, Ramon Maria; Neus, Maria Alba i Ramona; tots els quals assoliren una bona formació cultural. Així doncs, després d’haver acabat el batxillerat als tretze anys, cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona.
autor: Francesc Coll i Arnau(2000)
Fets del sis d’octubre:
Els fets del sis d’octubre va ser el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català de la República Federal Espanyola.
Durant l’any 1934 impulsà la polèmica Llei de contractes de conreu, que l’enfronta amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El 6 d’octubre de 1934 protagonitza una sublevació contra la legalitat republicana arran de l’entrada al govern de la República de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat
«
Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l’Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!
»
Lluís Companys i Jover, 6 d’octubre de 1934
Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1932 suspès. El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid, a on fou jutjat i condemnat, junt a tot el Govern català, a trenta anys de reclusió major. Posteriorment se’l traslladà al penal d’el Puerto de Santa María (Cadis). Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tota Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per l’UGT i la CNT a Astúries. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936.
A l’Edu3.cat també fem país i us convidem a participar amb nosaltres.Envia’ns noves pistes i propostes per l’aula sobre aquest tema i les publicarem a l’espai “Experiències” didàctiques del portal.
El cor batega amb força quan les persones viuen intensament un fet, quan s’entreguen apassionadament, quan s’emocionen. “Batecs” és un programa de TV3CAT que ens acosta les passions que mouen diverses poblacions de Catalunya.
A través del testimoni de diferents persones el programa descobrirà com es viuen celebracions de festes tradicionals, esports, menjars i espais emblemàtics molt arrelats a alguns punts de la geografia catalana.
La primera temporada de “Batecs” tindrà 12 capítols. Cada capítol s’estrenarà els dilluns a les 18.40 i s’emetrà en multidifusió al llarg de la setmana a tota la programació de TV3CAT.
Batecs
La primera vegada que es va jugar a rugbi a Catalunya va ser a Sant Boi de Llobregat. L’espai “Batecs” visita les instal·lacions de la Unió Esportiva Santboiana per saber com va arrelar aquest esport en aquesta població.
L’estadi Baldiri Aleu és la seu de la Unió Esportiva Santboiana, el club de rugbi més antic de Catalunya i de l’estat espanyol. Baldiri Aleu era un jove santboià, que va anar a estudiar Veterinària a la Univeritat de Tolosa de Llenguadoc, on va conèixer i practicar l’esport del rugbi. Quan va tornar a Sant Boi per exercir la seva feina de veterinari, va muntar un equip de rugbi i va fundar la Unió Esportiva Santboiana.
Per tradició familiar, les ganes de jugar s’han anat transmetent i hi ha famílies en les quals hi ha hagut jugadors de quatre generacions diferents.
El club té més de 400 jugadors en actiu, des dels petits, que aprenen a jugar a l’Escola de Rugbi, fins als seniors.
El rugbi té una tradició que és igual a tot el món: els partits tenen tres temps. Dos temps es fan a dins del terreny de joc, però el tercer consisteix en una trobada, que pot ser un àpat, entre els dos equips i l’àrbitre.
Gaudiu de “Batecs”en directe. I tot a TV3, la nostra!
