En aquest capítol de la sèrie “Tecnologia”, l’Esteve Sala presenta les darreres novetat del sector, en aquest ocasió ens mostra com aprofitar el PC per contribuir a la recerca biomèdica. Cal desar el programari des de PS3Grid.net que s’instal·la a la Play Station3 i en un sol dia pot elaborar dades que un ordinador ho faria en tres dies, la seva especialització és l’anàlisi de les proteïnes.
PS3GRID és un projecte de computació voluntària basat en la PlayStation3 i en BOINC per a simulacions dinàmiques moleculars amb tots els àtoms i d’altres aplicacions científiques especialment optimitzades pel processador Cell. La teva contribució és molt important perquè el nostre programari ‘Cell MD molecular dynamics’ s’executa en la PlayStation3 obrint un nou camí per a experiments de computació innovadors. Us parlem de les novetats al mercat en el món de les noves tecnologies.
Avui fa tres dies va començar la mostra internacional de cinema d’animació a la ciutat de Lleida.La mostra ofereix un programa interessant amb títols suggerents.
Entre d’altres novetats d’aquesta edició destaquem la integració de la mostra internacional “Animac” en el món de les xarxes socials i la nova oferta per seguir el festival des de dispositius mòbils:
?????? (Well, that glasses)
Atsushi Wada
Japó, 2007, 6′, SD
Aprendre tècniques d’animació
Des de l’Edu3.cat us proposem aquest capítol del programa “Bit@bit”per aprendre tècniques d’animació 3D:
3D
Què tenen en comú Godzilla, Shrek i la Bitbit, la presentadora del programa? Doncs que tots tres han estat creats en tres dimensions. “Bit@bit” explica els secrets d’aquesta tècnica d’animació per ordinador.
Durant la dècada del 1980 es van crear les primeres pel·lícules que utilitzaven imatges creades per ordinador, com “Tron” o “Indiana Jones”. Més tard, els anys 90, amb l’arribada de “Terminator 2″ o “Jurassic Park”, els efectes especials en 3D van canviar la percepció del cinema d’animació. “Toy Story” va ser la primera pel·lícula feta totalment per ordinador i va ser tot un èxit.
El primer pas per fer una pel·lícula d’animació per ordinador és fer el guió il·lustrat, l’”storyboard”. Després s’hi afegeixen veus per fer una pel·lícula en brut. Tot seguit es decideixen els colors i la textura dels personatges i es dissenyen els espais.
El modelatge es fa esculpint la figura com si fos de fang i modelant-la en tres dimensions amb l’ordinador. Per il·luminar les escenes es fa servir llum digital.
La part final del procés consisteix a afegir-hi la banda sonora, els efectes de so, els efectes especials i la veu dels personatges.
La pel·lícula “Final Fantasy” fa servir un estil fotorealista, que genera les imatges amb càlculs matemàtics. En canvi, “El príncep d’Egipte” aplica l’animació en 3D per crear els fons, però els personatges es fan en 2D.
Altres tècniques són la rotoscòpia, que consisteix a filmar actors reals, o la captura de moviments amb sensors o marques sobre el cos dels actors.
L’apartat “Bit@l’aula” està dedicat a explicar com els alumnes de l’IES Manuel Sales i Ferrer, d’Ulldecona, al Montsià, fan servir el bloc i el sistema wiki per treballar diverses matèries.
Una iniciativa pionera que promou i brinda un espai per aquest gènere cinematogràfic a Catalunya.
L’espai “Què va passar?” visita el Museu Farinera de Castelló d’Empúries i recorda com funcionaven els molins fariners i les fàbriques de pasta alimentària.
Castelló d’Empúries és un dels centenars de pobles de Catalunya que tenien un molí de farina mogut per la força de l’aigua. Avui, el molí és un museu on es pot veure l’evolució tecnològica de la mòlta del blat des del segle XIV fins ben entrat el segle XX. En aquest interval de temps, s’ha passat de centenars de molins repartits per tot el territori català a les desenes de farineres que hi ha avui: un descens lligat al menor consum de pa, però, sobretot, a les millores tecnològiques.
La farinera de Castelló d’Empúries ha continuat en funcionament fins i tot després de convertir-se en museu, tot i que rarament es posa en marxa.
La principal innovació tecnològica en la mòlta de la farina va arribar de l’imperi Austrohongarès, a mitjans segle XIX. Aquestes màquines es van instal·lar principalment a Catalunya, un fet que va comportar un avantatge competitiu sobre la resta de productors.
A Calella s’hi va instal·lar una de les primeres fàbriques de pasta alimentària de Catalunya. La pasta es fa a base de sèmola, que són els grans de blat més durs mòlts per la mateixa farinera. A Catalunya, la pasta hi tenia molta tradició per l’activitat dels fideuers, uns artesans que, al segle XVIII, ja tenien un gremi propi. Fàbriques com Saula van aportar una producció molt important que va arribar a molta més gent, fins al punt que una part de la producció es transportava al port de Barcelona, des d’on es portava a Cuba.
