El Bloc de l’Edu3.cat

Els esdeveniments nacionals i internacionals més rellevants d’aquell 1983 s’han plasmat, d’una manera o una altra, en diverses produccions de l’emissora pública catalana, que ara podeu trobar a l’Edu3.cat.

• Un terratrèmol destrueix la ciutat de Popayán, a Colòmbia, el 31 de març de 1983

Si Catalunya patís un terratrèmol d’intensitat 7, “El nas de Cleòpatra“

A principis del segle XV es van produir diferents terratrèmols a Catalunya que van provocar centenars de víctimes mortals. Concretament, el 2 de febrer de 1428 hi va haver un terratrèmol d’intensitat 9 a l’escala Mercali que va tenir l’epicentre a Queralps i que va afectar les comarques d’Osona i el Ripollès, destruint ciutats senceres com Olot. Aquest episodi d’”El nas de Cleopatra” explica que, si ara patíssim un terratrèmol d’intensitat 7, els efectes segurament no serien tan devastadors perquè els nous edificis són més segurs.

• La revista alemanya Stern publica els Diaris de Hitler el 6 de maig de 1983. Més tard es descobrirà que són falsificacions.
  

Franquisme i nazisme, “En guàrdia“

A l’Edu3.cat, “En guàrdia” és un programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l’aventura i l’acció. En aquest capítol es tracten les relacions entre el franquisme i l’Alemanya de Hitler, en especial els acords de no bel·ligerància, la participació de la Legió Condor en els bombardejos de Guernika i en la batalla de l’Ebre, i la participació de la División Azul en l’ofensiva alemanya a Rússia.

• L’ex-president cubà Osvaldo Dorticós es suïcida a l’Havana el 24 de juny de 1983.

Els Casals Catalans durant l’exili, “Veus de l’exili“

El 1850 un grup de catalans residents a Cuba funda a l’Havana la “Societat de Beneficència”, amb la intenció d’ajudar els catalans que travessaven l’Atlàntic. Altres exiliats van crear a partir de 1939 grups culturals a diferents països d’Amèrica perquè fossin punts de trobada on mantenir viva la llengua i la cultura catalanes.

• El mont japonès Oyama entra en erupció el 3 d’octubre de 1983, destruint 400 cases, milers d’hectàrees de bosc i un llac.

Viatge al Japó (amb el nen), “Eduqueu les criatures“

En aquest capítol d’”Eduqueu les criatures” en Carles Capdevila parla per telèfon amb en Lluís Gavaldà, que es troba de viatge al Japó. Així, l’episodi ens apropa a la cultura japonesa des d’una mirada paterna: ofereix alguns consells per viatjar-hi amb criatures i, en general, aporta una primera impressió del país del sol ixent.

• La pel·lícula El retorn del Jedi s’estrena el 23 de maig de 1983, posant fi a la trilogia de La Guerra de les Galàxies.

Cinema 1a part, “La finestra indiscreta“

En aquest capítol de la sèrie “La finestra indiscreta” en Sergi Cotillas i l’Àlex Gorina realitzen un programa radiofònic especial dedicat al cinema. El programa detalla l’any 2006 en el món del setè art, fa un recull de les bandes sonores, dels directors i de les principals estrenes d’ara fa dos anys.

Gaudiu, doncs, de les múltiples produccions de Catalunya Ràdio incloses a l’Edu3.cat.

Per molts anys!

Equip Edu3.cat

Els esdeveniments nacionals i internacionals més rellevants d’aquell 1983 s’han plasmat, d’una manera o una altra, en diverses produccions de la cadena pública catalana, que ara podeu trobar a l’Edu3.cat.

• Georges Rémi (àlies Hergé), autor de còmics belga i creador de Tintín, mor el 3 de març de 1983 a Brussel·les.

Tintín i l’aventura de la ciència, “Quèquicom“

L’Edu3.cat acull un capítol del programa “Quèquicom” que comprova la viabilitat d’alguns experiments apareguts en els còmics de Tintín. Hergé coneixia molts fenòmens físics i, mitjançant el personatge del professor Tornassol, va mostrar enginys tecnològics abans que fossin realitat. Per exemple, quan l’home va trepitjar la Lluna, Tintín ja feia quinze anys que hi havia anat. Per això, el dibuixant belga es va haver d’inventar, fins i tot, les proves a les quals s’haurien de sotmetre els futurs astronautes.

• L’escriptora catalana Mercè Rodoreda mor el 13 d’abril de 1983 a Girona.

Mercè Rodoreda, “Aleph“

El programa “Aleph” dedica un dels capítols inclosos a l’Edu3.cat a Mercè Rodoreda, autora de “La plaça del Diamant”. Les seves primeres publicacions van ser contes per a revistes. L’any 1938 va guanyar el premi Crexells de novel·la amb “Aloma”, que va tornar a publicar l’any 1969. Després de la Guerra Civil espanyola es va exiliar, primer a França i tot seguit a Suïssa. Vint anys de silenci literari més tard, va reaparèixer amb obres com “La plaça del Diamant”, “El carrer de les Camèlies” i “Mirall trencat”. A mitjan anys setanta va tornar a Catalunya, i el 1980 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

• La central nuclear d’Ascó II entra en funcionament el 16 de juny de 1983.

Ascó (la Ribera d’Ebre), “Viure Catalunya“

L’Edu3.cat inclou un episodi del programa “Viure Catalunya” dedicat al poble d’Ascó. Precisament, el presentador, Enric Nogueras, visita les instal·lacions d’una de les dues centrals nuclears de la població amb estudiants de l’assignatura de Tecnologia Industrial i Electrotècnia. El guia els explica que les centrals d’Ascó funcionen amb reactors d’aigua a pressió: La producció comença amb la fissió de l’urani per escalfar aire. El vapor obtingut fa girar una turbina que produeix l’energia que després serà transformada en electricitat.

• L’exèrcit turc proclama la República Turca de Xipre del Nord el 15 de novembre de 1983.

Turquia, “L’oblit del passat“

A l’Edu3.cat, el programa “L’oblit del passat” mostra el patrimoni artístic de Turquia en un recorregut que passa per Istanbul, Pèrgam, la Capadòcia i Nemrut. Istanbul és una gran metròpoli amb més de deu milions d’habitants. Tot i que la capital administrativa de Turquia és Ankara, la ciutat d’Istanbul en continua sent la capital històrica, a més del pont d’unió entre Europa i l’Àsia.

• El pintor català Joan Miró mor a Palma de Mallorca el dia de Nadal de 1983.

Joan Miró: amb els peus a terra, “El meu avi“

Retrat personal i professional del pintor Joan Miró a través dels records i comentaris de persones que el van conèixer. Miró va néixer a Barcelona l’any 1893. El 1920 va fer el seu primer viatge a París, on va entrar en contacte amb un gran nombre d’artistes. En aquesta ciutat, el pintor va desenvolupar un estil únic, influït pel surrealisme. L’any 1978, li van atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, i l’any 1980, la Medalla d’Or de Belles Arts.

Gaudiu, doncs, de les múltiples produccions de Televisió de Catalunya incloses a l’Edu3.cat.

Per molts anys!

Equip Edu3.cat

Saben els espectadors mirar la televisió? Saben com utilitzar-la? Per ajudar-los, l’Edu3.cat proposa “Mira’m bé”, un programa adreçat al públic infantil i juvenil, que ofereix consells útils a través del gènere de la comèdia. El nostre portal us proporciona més d’una vintena d’episodis d’aquesta producció perquè descobriu la fórmula televisiva.

La trama de ficció que desenvolupa el programa es fonamenta en tres factors bàsics del món de la televisió: un presentador; una directora i una família, els membres de la qual reben a casa els efectes de la feina dels anteriors. En Vador Lladó és un presentador una mica especial, que cada capítol assaja un gènere televisiu; tot i que mai l’acaba d’encertar. Sort en té de la directora, que el posa en contacte amb els millors especialistes.

Com en Vador, vosaltres també podeu aprendre’n amb els capítols de “Mira’m bé” a l’Edu3.cat.

La telerealitat

En els darrers anys, els programes de telerealitat s’han posat tant de moda que se’n fan versions de tota mena: amb famosos, amb rics, amb aspirants a cantants,… En Vador parla amb Tinet Rubira, director de programes de Gestmusic, que li explica l’equip necessari per fer una producció com “Operación Triunfo” i analitza, també, per què aquest tipus de programes tenen tant d’èxit.

El càsting

Una de les fases més importants dels programes de telerealitat és, precisament, el càsting. El programa “Mira’m bé” descobreix, en aquesta ocasió, com es trien els presentadors i els actors de les sèries i de les pel·lícules. En Vador ha de passar un càsting i, per preparar-se, decideix parlar amb Pep Armengol, director de càsting de televisió, teatre i cinema, i Laia Espot, del Departament de Càsting de TV3.

Història de la televisió

En definitiva, “Mira’m bé” vol analitzar tots els racons de la televisió i, per això, repassa els canvis (tècnics i de continguts) més importants que aquest mitjà ha experimentat des de que va néixer. En Vador ha de fer el millor programa de la història de la televisió, de manera que decideix visitar Víctor-M. Amela, crític de televisió de “La Vanguardia”. Amela parla del mitjà televisiu a Espanya i als Estats Units, de programes basats en mentides, de les preferències de l’audiència i dels canvis vertiginosos que ha experimentat la televisió.

Per aprendre a mirar millor la tele, proveu aquesta proposta còmica però rigurosa a l’Edu3.cat!

Equip Edu3.cat

Des de l’Edu3.cat ens unim a la celebració del vint-i-cinquè aniversari de Catalunya Ràdio i de TV3.

Per molts anys!

Actualment, a Catalunya hi ha comunitats d’immigrants provinents de més de 160 països. Cadascun dels programes de “Karakia” està dedicat a un d’aquests grups culturals, que es descobreix a partir de la seva gastronomia. Curiosament, en totes les cultures el menjar és senyal d’hospitalitat.

A l’Edu3.cat, podeu començar tastant les propostes culinàries següents:

Alla polacca

En aquest cas, “Karakia” repassa la història, la música, l’art i els costums de Polònia, a través de la cuina dels ciutadans polonesos que viuen a Catalunya i a les Illes Balears. El recorregut del programa comença a l’illa de Mallorca, on va viure temporalment el compositor polonès Chopin. Ara, s’hi han instal·lat en Josef, que també és músic, i la seva dona, la Jolanta. Ella mostra la recepta de plats com el “kluski”, el “knedle” o la “zupa ogórkowa”, una sopa de cogombres fermentats.

Camins de mar afins (1)

“Karakia” dedica aquest capítol a la comunitat turca i a la seva gastronomia. Els turcs que viuen a Catalunya conformen una petita comunitat i, quan es reuneixen, la majoria de plats que cuinen són amb verdures. Els seus avantpassats van barrejar receptes hitites, perses, àrabs, bizantines i romanes fins a crear una cuina pròpia que ara és la mare de moltes altres cuines. Alguns plats, com el “kebab”, ja han esdevingut universals.

Sagarmatha: el cap al cel

En aquesta edició, “Karakia” s’acosta a la comunitat nepalesa de Catalunya. Fins que l’antic regne del Nepal no va obrir les portes al món, als anys 50, els seus habitants vivien tancats en les pròpies tradicions, marcades per un fort component religiós. Ara, ciutadans nepalesos expliquen a “Karakia” plats de carn i verdures, com el “hnê palu”, “l’alu tama”, el “gundruk achar” o el famós “dhal bhat”, una recepta amb llenties, arròs, verdures saltades i carn.

Aneu fent boca amb aquests episodis, però recordeu que l’Edu3.cat us ofereix moltes altres receptes i cultures per descobrir.

Bon profit!

Equip Edu3.cat