Aquest maig duu tempestes, ahir els paisatges de Catalunya van tenir tempestes, però com hem de conduir amb pluja?Perquè es formen les tempestes?O com actuar quan hi ha una emergència?
Destaquem:
“La Pluja”
<a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27589"><img src="http://www.edu3.cat/img/logo_embed.png" alt="Edu3.cat" width="37" height="39" border="0" /> </a>
<div><object id="rvideo" classid="D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" width="616" height="313"><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><param name="movie" value="http://www.edu3.cat/html/swf/video/video2.swf" /><param name="quality" value="high" /><param name="flashvars" value="url=http://www.edu3.cat/portal/pls/portal/edu3tv.flash.get_av_info?p_hash=26221b4cb255c9bae60b&embed=http%3A%2F%2Fwww.edu3.cat%2Fportal%2Fpls%2Fportal%2Fedu3tv.flash.get_page%3Fp_hash%3D26221b4cb255c9bae60b" /><param name="bgcolor" value="#000000" /><embed height="313" width="622" flashvars="url=http://www.edu3.cat/portal/pls/portal/edu3tv.flash.get_av_info?p_hash=26221b4cb255c9bae60b&embed=http%3A%2F%2Fwww.edu3.cat%2Fportal%2Fpls%2Fportal%2Fedu3tv.flash.get_page%3Fp_hash%3D26221b4cb255c9bae60b" allowscriptaccess="always" quality="high" name="rvideo" src="http://www.edu3.cat/html/swf/video/video2.swf" type="application/x-shockwave-flash" /></embed></object></div>
<p>
Aquest capítol del programa “Méteo K” repassa diferents aspectes relacionats amb la pluja: d’on surt, on va a parar quan cau, com es calcula la quantitat de pluja… Marcos Amores, meteoròleg, explica que la pluja es forma a partir de l’aigua que s’evapora del mar. Un cop s’ha evaporat, l’aigua puja a l’atmosfera i es condensa. Quan s’ha condensat forma els núvols. Dins els núvols, les gotes microscòpiques d’aigua s’ajunten fins que tenen prou pes per caure i formar la pluja. La pluja és una part important del cicle de l’aigua. El lloc del món on més plou és una muntanya de l’illa de Hawaii, amb 350 dies de pluja a l’any. L’indret amb menys pluges de la Terra és el desert d’Atacama, a Xile. Quan plou, si les gotes d’aigua cauen a terra, per exemple en un bosc, són drenades fins a un riu. Després, el riu les porta fins al mar. Les gotes d’aigua també poden caure sota terra, en embassaments subterranis que es diuen aqüífers. Si plou sobre el mar, l’aigua no es perd, ja que entrarà de nou dins el cicle i es tornarà a evaporar per formar més pluja. La pluja és bona per als conreus, omple els embassaments i apaga els incendis. Però la pluja també pot ser dolenta, ja que pot provocar inundacions i és perillosa per a la conducció. Per mesurar la quantitat de pluja caiguda es fan servir uns aparells anomenats pluviòmetres.
L’embassament a casa
<a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=37352"><img src="http://www.edu3.cat/img/logo_embed.png" border="0" alt="Edu3.cat" width="37" height="39" /> </a></p>
<div><object id="rvideo" classid="D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" width="616" height="313"><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><param name="movie" value="http://www.edu3.cat/html/swf/video/video2.swf" /><param name="quality" value="high" /><param name="flashvars" value="url=http://www.edu3.cat/portal/pls/portal/edu3tv.flash.get_av_info?p_hash=10c06430c148244dfb88&embed=http%3A%2F%2Fwww.edu3.cat%2Fportal%2Fpls%2Fportal%2Fedu3tv.flash.get_page%3Fp_hash%3D10c06430c148244dfb88" /><param name="bgcolor" value="#000000" /><embed type="application/x-shockwave-flash" width="622" height="313" src="http://www.edu3.cat/html/swf/video/video2.swf" flashvars="url=http://www.edu3.cat/portal/pls/portal/edu3tv.flash.get_av_info?p_hash=10c06430c148244dfb88&embed=http%3A%2F%2Fwww.edu3.cat%2Fportal%2Fpls%2Fportal%2Fedu3tv.flash.get_page%3Fp_hash%3D10c06430c148244dfb88" allowscriptaccess="always" quality="high" name="rvideo"></embed></object></div>
<p>
Recollir l’aigua de pluja, que es pot destinar al reg o a les cisternes dels vàters, comporta un gran estalvi. “El medi ambient” mostra com funcionen els dipòsits de captació d’aigua instal·lats en diferents habitatges. Cinc grans dipòsits instal·lats en una casa de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, s’han de soterrar. La seva funció és acumular aigua de pluja per reduir la despesa en aigua de xarxa. L’empresa Aiguadepluja Innovacions és una de les poques que, a Catalunya, es dediquen a aquests sistemes de captació. Cada un dels dipòsits té una capacitat de vuit mil litres. Una bomba impulsarà el líquid, que serà utilitzat per regar el jardí, les cisternes dels vàters i la rentadora. La teulada té dos-cents metres quadrats de superfície, i això permetrà aprofitar bona part dels cinc-cents litres per metre quadrat anuals que cauen, de mitjana, en aquesta zona. En aquest cas, els dipòsits estaven inclosos en el disseny inicial, però també es poden instal·lar en cases ja acabades. Un exemple el tenim en una casa de Santa Coloma de Farners, a la Selva. Aquí, la superfície de captació és una quarta part de l’anterior, però la precipitació és una mica superior. Josep Solà es va fer instal·lar un parell de dipòsits al garatge. Cada un té dos mil litres de capacitat i la seva forma ha permès aprofitar l’espai i encabir-hi també el sistema de filtratge. L’objectiu dels dipòsits d’aigua de pluja és evitar l’ús de la xarxa quan no es necessita aigua potable. En Josep en recollirà prou quantitat per regar el jardí i per al petit hort que vol fer-s’hi. També rega el seu hort amb aigua de pluja Joan Carulla. Però ho fa en un entorn en què hi ha una gran demanda d’aigua: Barcelona. Aquí, els dipòsits comportarien un estalvi important, tot i que el seu rendiment depèn de la densitat i del tipus d’edificis de la zona. Els càlculs de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona indiquen que, als barris més favorables, la recollida d’aigua de pluja, sumada a mesures d’estalvi a les llars, podria arribar a satisfer fins a un 40 % de les necessitats totals d’aigua no potable.
+programes
Benvinguts a l’Edu3.cat!
