El Corte Inglés, diferent per a cada barri

El Corte Inglés, diferent per a cada barri

La recerca de rendibilitat obliga les seves botigues a especialitzar-se segons la ubicació i tipus de clients.

El Corte Inglés afronta un ambiciós pla de reestructuració dels centres comercials, que, en la pràctica, suposa una creixent adaptació de cada botiga als seus clients i la seva ubicació. En el cas de Barcelona, el luxe guanya presència a la Diagonal, l’oferta d’alimentació s’apodera d’espai al de Francesc Macià i el turista és el protagonista gairebé absolut al de la plaça de Catalunya (el 70% de les vendes). Malgrat que la imatge comuna es manté, el cert és que els responsables de cada centre comercial d’El Corte Inglés guanyen protagonisme en el dibuix de l’estratègia per millorar el compte de resultats. És el que els experts en màrqueting denominen hipersegmentació dels centres.

La hipersegmentació creixent amenaça d’elevar les diferències entre centres. A El Corte Inglés neguen taxativament que hi hagi diferències més enllà de les lògiques, però es fan cada vegada més evidents, especialment entre els extrems de l’oferta comercial del grup. I és que paradoxalment resulta rendible en ocasions mantenir l’aspecte gairebé marginal d’algun centre comercial, mentre que les grans marques només estan disposades a apostar per enclavaments amb clients potencials clars i d’alt poder adquisitiu. Els dos factors abonen la sensació de l’existència de centres de primera, segona i fins i tot de quarta. En el sector de la distribució, és habitual que les grans cadenes disposin d’estratègies de preu diferents en funció de la ubicació de la botiga i la competència.

L’entrada en l’accionariat del xeic qatarià Xeik Hamad bin Jassim bin Jaber al-Thani no sembla la causa d’aquests canvis. Però el cert és que la injecció de capital ha obert la porta a projectes aparcats els últims anys. Queda a la recambra afrontar un nou pla d’internacionalització, en què el qatarià podria obrir portes. La sortida a la borsa sempre plana també en el futur del grup, i el termini de tres anys sembla cada vegada més plausible. El Corte Inglés va tancar l’exercici 2014 (finalitzat el febrer del 2015) amb una xifra de negoci consolidada de 14.592 milions d’euros, el 2,6% més que l’any anterior, en el que va representar el primer increment des del 2008. La companyia de grans magatzems està valorada en uns 8.000 milions d’euros.

El gegant de l’electrònica i les noves tecnologies Worten aterrarà a Tarragona al novembre

Resultat d'imatges de WORTEN

La marca de distribució d’electrodomèstics i electrònica ha invertit 2,5 milions en diverses accions a Catalunya.

La marca de distribució d’electrodomèstics i electrònica Worten ha invertit 2,5 milions d’euros en la renovació d’una botiga al barri barceloní de Sant Antoni, la transformació de dos centres a Montigalà (Badalona) i Sant Boi de Llobregat (Barcelona), la nova ubicació a Calafell (Tarragona) i un nou espai a Tarragona que obrirà les portes al novembre.
Així ho ha explicat aquest dijous en roda de premsa el director general de Worten Espanya, Miguel Águas, en la reinauguració de la botiga de Sant Antoni, un nou concepte d’establiment de més de 1.300 metres quadrats en dues plantes dividides en cinc àrees: Fun Cooking –electrodomèstics de cuina–, Living Room –imatge i so–, Office Zone –ordinadors, impressores, ‘tablets’ i smartphones–, Smart Life –tecnologia esportiva– i Domòtica –controls electrònics per a la llar–.

Águas ha sostingut que Worten està buscant noves ubicacions a Barcelona i altres zones de Catalunya: “Necessitem més creixement a Catalunya perquè és un mercat molt important per a nosaltres en què tenim una presència inferior a la nostra visibilitat”.
Worten va aterrar a Catalunya el 2009, amb l’obertura de Sant Boi de Llobregat, i amb la futura botiga de Tarragona tindrà sis centres en la comunitat catalana, que té un pes del 12% de la facturació nacional.
“Les nostres vendes han augmentat en botiga física un 6% aquest any a Catalunya respecte a l’any passat, i la botiga en línia ha registrat un creixement del 80%”, ha dit Águas, que ha afegit que el mercat català ha suposat, en total, un augment del 10% en facturació aquest any.
A la resta d’Espanya, on Worten contracta més de 1.000 treballadors –més d’un centenar a Catalunya–, la cadena té 38 establiments i també busca ubicacions en diverses autonomies; en els pròxims dies llançarà un nou web.

NEIX LA ZONA DE LLIURE COMERÇ MÉS GRAN DEL MÓN

EUA i 11 països més del Pacific pacten liberalitzar els seus mercats.
L’acord servirà per contenir la influència xinesa a la regió
.

Després de més de cinc anys de negociacions, els Estats Units, el Japó i 10 nacions més del Pacífic han arribat a un acord per crear l’àrea de lliure comerç més gran del planeta, un espai que englobaria el 40% de l’activitat econòmica mundial i prop de 800 milions de persones.
Amb el pacte, que reduirà aranzels i liberalitzarà els mercats, es persegueix que creixin les exportacions entre els seus membres en més de 300.000 milions de dòlars durant la pròxima dècada i els ingressos dels treballadors.

Batejat com l’Acord d’Associació Transpacífica (TPP, en les sigles en anglès), suposa una important victòria política del president Back Obama. A més dels Estats Units i el Japó, el tractat inclou dos països oceànics (Austràlia i Nova Zelanda), quatre d’americans (Canadà, Mèxic, Xile i Perú) i quatre d’asiàtics (Vietnam, Malàisia, Singapur i Brunei). Perquè el TPP entri en vigor, haurà de ser ratificat per tos els parlaments implicats.

L’acord implica un redisseny integral de les regles comercials que imperen als 12 països implicats. Sectors molt proteccionistes com l’agricultura o l’alimentació hauran d’obrir les portes i reduiran les tarifes aranzelàries. La protecció del medi ambient hauria de millorar, especialment en aquells països amb lleis més laxes. També es liberalitzarà internet i s’enduriran les lleis de propietat intel·lectual. Les empreses públiques hauran de competir en igualtat de condicions que les privades.
El tractat té a més connotacions geopolítiques, a l’haver-se concebut com una forma de frenar la influència xinesa a la regió, i podria servir com a model per a futurs acords comercials.

Els detractors de l’acord sostenen que dificultarà el desenvolupament de fàrmacs genèrics i impulsarà a l’alça els preus de molts medicaments. També podria haver prevalgut la posició dels EUA respecte al sector financer. Washington s’oposava a implementar mecanismes per impedir la fuga del capital especulatiu, cosa que afecta les economies en desenvolupament. El gruix dels demòcrates i alguns republicans temen que el TPP obri la porta a més deslocalitzacions, destrucció de llocs de treball i harmonització a la baixa dels salaris.

És difícil predir quin país serà el més beneficiat. Els EUA tenen molt a guanyar en qüestió aranzelària perquè el 80% dels productes dels seus socis ja entren al país lliures de tarifes i, segons la Casa Blanca, a l’equiparar-se les regles del joc més de 18.000 exportacions nord-americanes rebran el mateix tractament a l’àrea de la TTP. També hi guanyarà la seva indústria farmacèutica, Hollywood i Silicon Valley al reforçar-se la protecció del copyright. Una altra cosa són els seus treballadors, que hauran de competir amb mà d’obra barata.

 

Difícil panorama per a l’estalvi. Els inversors es passen als fons pel baix benefici dels dipòsits.

Invertir amb rendibilitat i sense risc s’ha convertit en un problema per als estalviadors que fugen dels dipòsits bancaris en la mesura que els baixos tipus d’interès han eliminat el seu atractiu com a instruments d’inversió. Els fons, sobretot els de renda mixta -amb proporcions variables de borsa- s’han convertit en el gran substitut. Els inversors, sobre el paper, compensen el risc més alt d’aquesta inversió amb uns rendiments superiors als dipòsits, mentre que els bancs -els principals intermediaris en els mercats- conserven els estalvis dels clients en el seu perímetre i, a més a més, poden cobrar comissions de gestió que no perceben amb els comptes a la vista.

El problema és que la volatilitat dels mercats dificulta que aquesta relació resulti guanyadora per a les dues bandes. Es trenca per la part més feble: no es pot assegurar la rendibilitat per al client.

Tot i això, les últimes dades disponibles reflecteixen un gran transvasament de fons cap a productes en què la renda variable ja té un cert pes. De fet, les subscripcions de fons de renda fixa mixta (amb certa proporció de renda variable) realitzades fins al juliol d’aquest any destaquen substancialment respecte a la resta de fons, amb moltes modalitats que han reduït el volum de subscripcions netes en el conjunt de l’any.

Aquesta situació posa els inversors davant d’una situació inapel·lable. «Ja no es poden aconseguir rendibilitats altes sense assumir riscos», afirma José Ramón Aranda, director de banca privada de Banca March. La rendibilitat dels dipòsits ha passat del 4% al 0,2% de mitjana. «Hem d’adequar les nostres expectatives -aconseguir un 4% en aquests moments és un rendiment alt- o modificar el nostre perfil de risc», afegeix Aranda. «Si un client no pot dormir a la nit perquè la seva cartera d’inversió ha caigut un 3% està en un perfil de risc inadequat per a ell, però tampoc pot esperar una rendibilitat per sobre del 3% si no assumeix el repte», comenta Aranda.

De fet, les entitats financeres accepten aquesta situació i ofereixen als seus clients productes que incorporen una mica més de risc fins i tot en les alternatives conservadores d’inversió. CaixaBank, els fons  de la qual registren aquest any el volum de subscripcions més alt, comercialitza el que denomina la gamma elecció, que inclou tres tipus de fons mixtos –Equilibri, Creixement i Oportunitat-, dels quals el més conservador inclou fins al 30% de renda variable a la cartera. Va aconseguir una rendibilitat del 4,8% el 2014. «És el fons més gran d’Espanya, amb 10.000 milions de patrimoni», destaquen a l’entitat.

El Sabadell Prudent és el fons estrella del banc vallesà. El 51% de la seva cartera és renda fixa, però incorpora un 15% de renda variable. Acumula l’1,41% de rendibilitat fins al setembre. «Creiem que és un bon rendiment, tenint en compte quina ha sigut la situació dels

mercats des de l’estiu», comenta Ramon Gras, director de segments del Banc Sabadell, que reconeix que el perfil de risc és baix, però més alt que el que ofereixen els dipòsits, amb una rendibilitat d’entre el 0,20% i el 0,40%, segons la vinculació.

PER INICIAR-SE / CatalunyaCaixa, integrada al BBVA, incorpora un 30% de renda variable al seu CX Multiactiu 30, el fons mixt més conservador que comercialitza. «És per a clients que s’iniciïn en els fons d’inversió», es destaca des de l’entitat. El banc ofereix fons per a perfils més arriscats, amb una proporció de renda variable més alta, fins al 100%, i un rendiment i un risc superior. Però per als més conservadors ofereix dipòsits estructurats, amb garantia del capital i amb rendibilitats lligades a accions o índexs. Això vol dir que el guany depèn del subjacent, i per tant no sempre es pot aconseguir.

FONT: www.elperiodico.cat

¡Compte amb la llum, són les 7!

Les companyies comencen a aplicar aquest dijous el nou mecanisme de facturació horària en què el preu final varia segons l’hora en què en produeix el consum.

Matí, tarda, nit. Primera hora, última… Són factors que hauran de tenir en compte els usuaris d’electricitat subjectes a tarifa regulada (preu voluntari per al petit consumidor) a partir d’aquest dijous, quan entra en vigor de forma efectiva la facturació horària.

Aquesta nova tarifa estableix un preu per a la llum que varia al llarg del dia segons la cotització energètica. D’aquesta manera, el preu final de la factura dels consumidors variarà depenent de l’hora en què s’hagi produït el consum. La tarifa canvia cada hora en funció de diversos factors, des de metereològics fins a tècnics o de demanda.

El nou sistema només serà aplicable a aquells consumidors que estiguin a collits al mercat elèctric regulat (Preu Voluntari al Petit Consumidor), en cap cas a les tarifes lliures. El PVPC  sustitueix a l’antiga TUR.

El sistema, que va ser ideat a corre-cuita pel Ministeri d’Indústria després de disparar-se la subhasta elèctrica trimestral el desembre del 2013, deixa subjecte a la volatilitat del mercat (24 preus al dia i 720 al mes) una part del rebut. Aquesta suposa al voltant del 40% del preu total que es paga. La improvisació va fer que la nova modalitat no pugui aplicar-se fins més d’un any després d’aprovar-se. A través de la pàgina de REE i altres aplicacions, cada dia el consumidor pot accedir als preus del quilowat (kW) cada hora. En general, el cost més alt sol ser quan hi ha més demanda. Entre l’hora més cara del 29 de setembre (les 7 del matí) i la més barata (12 de la nit) hi havia un 13% de diferència de preu. Però varia diàriament. Un dels problemes és que el mercat majorista, sobre el qual s’edifica tot el sistema de preus, és un oligopoli. De fet, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha iniciat una anàlisi del mercat de generació per detectar «beneficis extraordinaris» i «avantatges competitius» de les elèctriques.

L’electrodomèstic que més consumeix en una llar és el frigorífic, que suposa més del 30% total, i sol estar sempre en marxa, de manera que difícilment s’utilitzarà segons el preu del kW cada hora. El segueixen la tele (12%), la rentadora (11,8%) i l’stand-by (10), és a dir, deixar els dispositius en repòs, no apagats totalment. El marge més gran d’estalvi l’aporten dispositius com l’aire condicionat a l’estiu i la calefacció (si és elèctrica) a l’hivern.

La facturació horària tot just permetrà un estalvi d’un euro al mes. Una família gasta de mitjana uns 1.000 euros a l’any en electricitat (82,5 euros al mes). La possibilitat de rebaixes mitjançant canvi d’hàbits aprofitant la facturació per hores tot just afecta la part de 30 euros subjecta al mercat. La resta són impostos i els costos regulats. En aquests últims hi ha la part fixa que es paga pels kW contractats de potència. De fet, si tenen més dels necessaris contractats, es poden estalviar 4,3 euros al mes (51,6 euros a l’any) per cada tram de potència que es redueixi. La llar mitjana té contractats 3,9 kW i consumeix uns 200 kWh al mes.

La gran novetat que ofereix la nova tarifa és que els usuaris podran consultar el preu de l’electricitat cada hora del dia anterior en la página web de Red Eléctrica de España (www.ree.es).

Per poder acollir-se al nou sistema de tarifes, els consumidors hauran de disposar d’un comptador intel·ligent. Els clients que no disposin d’equips telegestionats pagaran l’electricitat en funció d’uns paràmetres mitjans de consum.

L’escàndol Volkswagen fulmina Winterkorn

El president del grup dimiteix però nega que formi part de la trampa.

 

L’escàndol descomunal de Volkswagen (VW) ocasionat pel reconeixement de la manipulació a gran escala dels sistemes de mesurament de gasos contaminants en més d’11 milions de cotxes dièsel arreu del món s’ha carregat el seu president, el totpoderós Martin Winterkorn.

Els analistes financers i del sector automobilístic coincideixen que la reputació del grup ha quedat molt tocada, juntament amb la de tota la indústria de l’automòbil alemanya, i tan sols una forta depuració de responsabilitats a tots els nivells podrà ajudar-la a recuperar-se. VW va anunciar ahir, arran del cessament de Winterkorn, que «tots els participants en els fets, que ha provocat un dany incommensurable per a Volkswagen, patiran de ben segur les conseqüències».

El consell de vigilància de VW, reunit ahir d’urgència, és el màxim òrgan d’administració de les grans empreses alemanyes, per sobre del consell d’administració, i serveix precisament per vetllar per la independència de les decisions i les bones pràctiques de la governança empresarial. Ahir, aquest òrgan va voler destacar que el president del grup no en sabia res dels trucatges, malgrat que entre l’opinió pública mundial ningú donava crèdit al fet que una manipulació de tal magnitud es fes al marge de la cúpula i fins i tot del consell de vigilància.

El model de gestió de VW s’havia posat com a exemple de bona governança per la implicació d’accionistes, autoritats regionals i treballadors en els màxims òrgans de control. Encara que ja s’ha vist que el control és precisament el que ha fallat.

«Volkswagen necessita un nou començament, també en termes personals. Amb la meva dimissió deixo el camí lliure», va dir Winterkorn, que va assegurar que estava impactat pels esdeveniments dels últims dies. «Sobretot estic impressionat perquè una conducta errònia a aquesta escala sigui possible en el grup VW», va dir Winterkorn, que va afegir: «Ho faig en interès de l’empresa, fins i tot si sóc conscient que jo no he fet res de malament». Les accions de VW van pujar ahir un 5,19 %, fins a 111,50 euros a la borsa de Frankfurt, després d’haver caigut més d’un 38% en les dues jornades anteriors.

El SAT se lleva 10 carros con material escolar de un supermercado de Sevilla

Notícia de 30 d’agost de 2013
El Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) ha retomado este viernes sus acciones de protesta. Unos 200 sindicalistas se han llevado de una superficie comercial de Sevilla 10 carros con material escolar. En concreto, los hechos han ocurrido sobre las 11.00 en un hipermecado de Carrrefour, situado en la carretera de Utrera. Fuentes del Ministerio del Interior han anunciado que se actuará “con firmeza” y que procederán a identificar, detener y poner a disposición judicial a los asaltantes.

El acto, calificado como “simbólico” por el sindicato, ha consistido en “expropiar” material escolar básico como lápices, gomas de borrar, rotuladores, cuadernos o bolígrafos. Dicho material será entregado en “los próximos días a familias necesitadas”. La entrada al hipermercado ha sido organizada por unos 30 sindicalistas en parejas de dos, que han ido cogiendo material escolar por un valor aproximado de 2.000 euros. Según han precisado, la policía ha llegado hasta el lugar cuando los sindicalistas se marchaban, por lo que no se han producido detenciones. El sindicato señala que la vuelta al cole suma como media entre 100 y 150 euros.
“Con esta acción, el SAT pretende llamar la atención sobre la situación de los dos millones de andaluces y andaluzas en situación de pobreza y las 400.000 familias que no reciben ningún tipo de ayuda ni prestación y que tienen a todos sus miembros en paro”, afirma el SAT, informa Efe.

Font: www.elpais.com