Economia al batxillerat

Amb aquest Bloc treballem la matèria de modalitat ECONOMIA. És una eina per aclarir conceptes, discutir i repassar. També és el mitjà habitual de participació dels alumnes aportant dubtes, plantejant problemes i redactant els exercicis que el professor proposa. També és el mitjà a través del qual els alumnes podreu ampliar coneixements.

L’assignatura ECONOMIA té AVALUACIÓ CONTÍNUA. Això significa que la nota de la 1a Avaluació és el resultat de tots els tests, els exàmens i treballs, més la valoració del comportament a les classes, des de l’inici de curs fins la data de la 1a. avaluació. Així mateix, la nota de la 2a Avaluació també és el resultat de tots els tests i tots els exàmens, etc. de TOT EL CURS, des del primer dia de setembre fins la data de la 2a avaluació. Igualment, la  nota de la 3a Avaluació és la nota Final i és el resultat de TOTA LA FEINA DE TOT EL CURS, de setembre a juny.

En cada avaluació, la nota de l’examen trimestral pesa un 40%, l’altre 40% és la mitjana dels tests, i un 20% és la mitjana dels exercicis i notes de comportament a classe. Per a la 2a i 3a avaluació les notes dels exàmens dels trimestres anteriors, el de la 1a i 2a avaluació respectivament, passen a ocupar una nota més al costat de les notes dels tests que es van acumulant al llarg del curs. Per tant, l’examen trimestral sempre pesa un 40% de la nota de l’avaluació corresponent.

Exàmens trimestrals

Els tres exàmens trimestrals es confeccionen a partir d’un ventall de preguntes dels temes treballats durant el trimestre i que es llisten en el present Bloc. D’aquesta manera, els alumnes, es preparen, amb dies d’antelació, les respostes. Del llistat, a l’examen hi haurà 5 preguntes que si es responen correctament puntuen 2 punts cadascuna d’elles.

Tests

Es faran tests per capítols del Programa, un test per lliçó.

Cada test consta de 5 preguntes amb 4 respostes possibles i només 1 és la correcta. Es puntua de la manera següent:

5 respostes correctes: 10

4 respostes correctes i 1 en blanc: 8

4 respostes correctes i 1 errònia: 7

3 respostes correctes i 2 en blanc: 6

3 respostes correctes i 1 errònia i 1 en blanc: 5

3 respostes correctes i 2 errònies: 4

2 respostes correctes i 3 en blanc: 4

2 respostes correctes, 1 errònia i 2 en blanc: 3

2 respostes correctes, 2 errònies i 1 en blanc: 2

2 respostes correctes i 3 errònies: 1

Resta de resultats i combinacions: 0

No hi ha notes negatives.

Els treballs

Obligatòriament, els alumnes han de formar grups de tres persones màxim i confeccionar UN article diferent en aquest Bloc amb els exercicis de cada lliçó. En cada article cal copiar les preguntes i respondre correctament el que es planteja. Hi ha una data límit per presentar aquests treballs que és la data del test corresponent. Després d’aquesta data ja no es poden presentar els exercicis corresponents però sí les millores. Les millores es podran presentar si l’alumne/a ha fet els deures de manera que el professor els ha corregit, i, sobre els comentaris redactats pel professor i indicacions, l’alumne pot refer els exercicis i millorar-los aconseguint una millora substancial de la nota. Quan abans presenti els treballs l’alumne/a més temps i vegades tindrà per millorar-los, sense més límit que la data de l’examen trimestral a partir de la qual ja no es podran introduir millores de cap mena. els tres alumnes del grup hauran de tenir el mateix treball al Bloc, per tant, n’hi haurà tres versions idèntiques. No hi ha recuperacions.

Aquells alumnes que no aprovin l’assignatura pel juny i hagin d’anar a proves extraordinàries de setembre podran fer i refer els treballs no fets o pendents, òbviament, individualment.

A classe s’explicaran els detalls tècnics per esdevenir usuari autoritzat del Bloc i poder-hi treballar.

LA NOTA DE FINAL DE CURS ÉS:

UN 40% L’EXAMEN DEL TERCER TRIMESTRE,

UN 20% LA MITJANA DE TOTS ELS DEURES I COMPORTAMENT DE TOT EL CURS, I

UN 40% LA MITJANA ARITMÈTICA DE TOTS ELS TESTS I ANTERIORS EXÀMENS DE TOT EL CURS.

 

BONA FEINA!

Publicat dins de General | Envia un comentari

Exercici 19, per Marina Rubio

L’Estat del Benestar està integrat essencialment per prestacions com les pensions, el subsidi de l’atur i serveis com la sanitat, l’ensenyament, la dependència i altres serveis socials. Hi ha un ampli consens sobre el fet de que un bon nivell de l’estat del benestar contribueix a reduïr els desequilibris i a fomentar la igualtat d’oportunitats.

Per evaluar la sostenibilitat de l’estat del benestar podem realitzar diverses consideracions:

  • En els últims anys ha crescut la demanda de recuros necessàris per finançar l’estat del benestar. Això s’explica per diferents motius, entre els quals destaquen l’increment de l’atur i la pobresa, així com els avanços en medicina que incrementen els costos sanitaris i allarguen l’esperança de vida de la població, amb el consegüent increment del número de pensionistes. A Espanya, per  exemple, hi ha menys de 17 milions de treballadors per una població de 47 milions.

 

  • Reducció de la recaptació de tributs, degut a la crisi. Això implica un increment del dèficit i del deute públic. L’objectiu de millorar els comptes públics ha implicat importants retallades que afecten a tots els serveis públics. En els Països Baixos, el govern ha manifestat que l’estat del benestar tal com s’havia conegut fins ara ha arribat al seu final. A si mateix, per Europa no és fàcil competir en costos amb la resta del món mentre té més del 70% de la despesa mundial en estat de benestar.

 

  • Alts nivells de frau. A Espanya tenim xifres rècord d’economia submergida, que representa prop del 25% del PIB i implica que es deixen de recaptar tributs per un valor de 80.000 milions d’euros a l’any. Però també existeix frau en l’aspecte de la despesa. Així, per exemple, les inspeccions de treball detecten que una tercera part de les persones que cobren l’atur treballen il·legalment. Si aquests fraus es combatissin de forma efectiva, no seria necessàri retallar.

 

  • La despesa social genera un imapcte molt positiu en l’economia.

 

  • Necessitat de millorar la eficiència econòmica en la gestió pública. Últimament s’han realitzat retallades en el sector públic, però no s’ha realitzat cap reforma important en la línia de fer més amb menys. En aquest àmbit és imprescindible comptar amb una nova gestió pública basada en la eficàcia, la eiciència i la transparència. La col·laboració entre l’àmbit públic i el privat pot ser de gran ajuda per cumplir aquests objectius.

La conclusió, doncs, és que l’estat del bienestar que hemos conocido hasta ahora está en peligro, y que sólo se podrá mantener si se mejoran los ingresos, se reduce el fraude y se gana eficiencia en el gasto.

Publicat dins de General | Envia un comentari

EXERCICI 19, ESTAT DEL BENESTAR, Per Marc Gonzalez, Claudio Garrido i Toni Barba

L’estat del benestar

L’estat del benestar és un sistema d’economia que es caracteritza per reconèixer una sèrie de drets bàsics per a tota la població.

El seu objectiu és aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne i es redueixin les desigualtats socials.

TIPUS:

Bloc nòrdic (Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Noruega): També anomenat socialdemòcrata, per la gran força d’aquesta opció política en els governs dels països nòrdics. La tasca d’aquests estats es troba motivada per objectius igualitaris i redistributius, impulsats a través de polítiques universals. Per aconseguir aquests objectius la despesa pública i la implicació de l’Estat en tots els camps es força important. En el nostre estudi el representen Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Noruega.

Bloc continental (Alemanya, Àustria, Bèlgica, França i Països Baixos): Tot i mantenir un alt nivell de despesa pública, els efectes de l’EB continental no comporten un canvi en l’estratificació social. De fet, és tracta d’un sistema reproductor de les desigualtats socials. Les polítiques públiques no són universals sinó selectives i els nivells de cobertura varien, depenent sobretot, de la posició dins el mercat laboral. El principi a garantir no és la igualtat sinó la seguretat davant posicions febles dins el mercat laboral. Els països amb aquest sistema en el nostre estudi són: França, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Països Baixos.

Bloc anglosaxó (Irlanda i Regne Unit) :També dit liberal, aposta per un estat assistencial, que sigui la darrera xarxa de protecció al ciutadà quan totes les altres fallin. La confiança en les forces de mercat és molt superior a les dels altres models, i es considera que les interferències de l’Estat han de ser mínimes i destinades únicament a corregir les fallides del mercat. Desenvolupen un baix nivell de despesa pública i una cobertura realment baixa en els serveis. En el nostre treball es troba representat per Irlanda i el Regne Unit.

Bloc Mediterrani( Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal): Els països del sud d’Europa són el darrer bloc a entrar dins els estudis dels sistemes d’EB donat que aquest arriba de manera tardana a la zona mediterrània. La presència de dictadures a la segona meitat del segle XX va provocar un desenvolupament mancat de les estructures de benestar, el que donà com a resultat uns sistemes socials basats en les estructures socials i familiars. L’estat té poc poder trencador de les estructures socials. Els països típics d’aquest model són Espanya, Grècia i Portugal i sovint Itàlia s’inclou o no. Tot i que a Itàlia la democràcia va arribar molt abans que als altres tres països, la importància de les estructures criminals mafioses que debiliten l’acció estatal i les similituds en l’estructura social (especialment familiar) ens porten a incloure’l dins aquest grup de països.

A Espanya:

 

Serveis:

Sanitat: Amb independència del nivell d’ingressos, a Espanya qualsevol persona té dret a rebre assistència sanitària.

Educació: Necessitat de transmetre valors com ara la tolerància, respecte a les normes, convivència..). La educació és obligatoria fins als 16 anys.

Habitatge: D’acord amb la Constitució, tothom té dret a un habitatge digne.Mesures per poder garantir aquest dret: Reducció d’impostos en l’adquisició del primer habitatge; Habitatges de protecció oficial; Establir subvencions en funció del nivell d’ingressos.

 

Prestacions:

Prestacions universals: s’ofereixen gratuitament a tota la població, com per exemple sanitat o educació.

Prestacions contributives: Són per qui ha aportat una sèrie de quotes a la seguretat social, com per exemple pensions de jubilació, per les cuals és necessari haver cotitzat un mínim de 15 anys.

Prestacions socials: Les més solidàries, ja que els beneficiats són col·lectius amb recursos escassos o nuls.

 

Finançament:

Mixte: per una banda, per les cotitzacions de totes les persones que treballen i dels impostos de tots els espanyols.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

exercici 19

ESTAT DE BENESTAR:

L’estat del benestar (Welfare State en anglès, per comparació al “warfare state” o estat de guerra alemany després de la Segona Guerra Mundial) és, segons el sociòleg T.H. Marshall una combinació específica entre democràcia, benestar i capitalisme. Es tracta d’un conjunt de polítiques consistents en la implantació d’una sèrie de serveis socials amb caràcter universal. Aquests serveis tenen com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic. L’estat garanteix l’accés a l’ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació.

Origen[modifica | modifica el codi]

El primer estat del benestar sorgeix del sistemes d’assegurament establert per Otto von Bismarck a Alemanya al segle XIX. Seguidament els països escandinaus van establir sistemes mutualistes que a poc a poc es varen anar integrant durant la primer meitat del segle XX, i després de la seva crisi arran de la gran depressió dels anys 1930 es van desenvolupar un cop acabada la Segona Guerra Mundial, especialment liderats per les reformes proposades per Sir William Beveridge, qui va establir un sistema d’assegurança nacional per fer front a les necessitats socials.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Segons diversos autors hi han diferents tipus d’estats del benestar com ara els models anglosaxó, centre europeu, mediterrani i el de l’Europa de l’est.

Atenent els beneficiaris, l’Estat del benestar espanyol estableix tres grups de prestacions:

Les prestacions universals, que s’ofereixen a tota la població gratuïtament, i només requereixen que el benefiari les sol·liciti. Per exemple, la sanitat o l’educació.

Les prestacions contributives que són les que es corresponen a aquelles persones que han cotitzat una sèrie de quotes a la Seguretat Social durant un període de temps determinat. Cal dir que existeix un període de cotització mínim per a aquest tipus de prestacions. Per exemple, el subsidi d’atur o desocupació, la pensió de jubilació o les pensions de viduïtat/orfandat.

Les prestacions socials, que són les més solidàries donat que són aquelles que reben les persones que estan sota el llindar de pobresa i tenen recursos escassos o nuls. Exemples són les ajudes que presten els menjadors socials, els salaris socials.

Bloc nòrdic[modifica | modifica el codi]

Bloc nòrdic (Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Noruega): També anomenat socialdemòcrata, per la gran força d’aquesta opció política en els governs dels països nòrdics. La tasca d’aquests estats es troba motivada per objectius igualitaris i redistributius, impulsats a través de polítiques universals. Per aconseguir aquests objectius la despesa pública i la implicació de l’Estat en tots els camps es força important. En el nostre estudi el representen Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Noruega.

Bloc continental[modifica | modifica el codi]

Bloc continental (Alemanya, Àustria, Bèlgica, França i Països Baixos): Tot i mantenir un alt nivell de despesa pública, els efectes de l’EB continental no comporten un canvi en l’estratificació social. De fet, és tracta d’un sistema reproductor de les desigualtats socials. Les polítiques públiques no són universals sinó selectives i els nivells de cobertura varien, depenent sobretot, de la posició dins el mercat laboral. El principi a garantir no és la igualtat sinó la seguretat davant posicions febles dins el mercat laboral. Els països amb aquest sistema en el nostre estudi són: França, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Països Baixos.

Bloc anglosaxó[modifica | modifica el codi]

Irlanda i Regne Unit: També dit liberal, aposta per un estat assistencial, que sigui la darrera xarxa de protecció al ciutadà quan totes les altres fallin. La confiança en les forces de mercat és molt superior a les dels altres models, i es considera que les interferències de l’Estat han de ser mínimes i destinades únicament a corregir les fallides del mercat. Desenvolupen un baix nivell de despesa pública i una cobertura realment baixa en els serveis. En el nostre treball es troba representat per Irlanda i el Regne Unit.

Bloc mediterrani[modifica | modifica el codi]

Format per Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal: Els països del sud d’Europa són el darrer bloc a entrar dins els estudis dels sistemes d’EB donat que aquest arriba de manera tardana a la zona mediterrània. La presència de dictadures a la segona meitat del segle XX va provocar un desenvolupament mancat de les estructures de benestar, el que donà com a resultat uns sistemes socials basats en les estructures socials i familiars. L’estat té poc poder trencador de les estructures socials. Els països típics d’aquest model són Espanya, Grècia i Portugal i sovint Itàlia s’inclou o no. Tot i que a Itàlia la democràcia va arribar molt abans que als altres tres països, la importància de les estructures criminals mafioses que debiliten l’acció estatal i les similituds en l’estructura social (especialment familiar) ens porten a incloure’l dins aquest grup de països.

 

OPINIÓ PERSONALE:

Jo crec que un bon metode per millorar al estat de benestar en els països del 3er món seria que atraiesin el parasitisme de les escoles un bon exemple seria els estats units que fann que les escoles publicas són gratuites peró si els alumnes suspenen molt tindran que anar a l’escola privada i tambe el govern dels estats units fan que totes les escoles publiques facin un examen i els que tinguin millor nota global el gobern lis dona diners per poder millorar les instalacions.

Publicat dins de General | 1 comentari

Anàlisi de Factures, per Clara Berenguer i Elisa Gómez

Companyia Sorea, servei municipal d’aigua potable a Sant Celoni:

En la factura de l’aigua observem 4 tipus d’impostos:

  • El primer impost fa referència a la conservació del comptador, i l’import en euros és: 1,74€ en una factura trimestral.
  • Després trobem l’ impost de clavegueram , que consisteix en un import de 2,18€.
  • Seguidament també hi ha el cànon d’aigua; a través del qual els usuaris de l’aigua contribueixen als costos dels serveis del cicle de l’aigua, i consisteix en 2,93€.
  • Per últim trobem l’ impost de l’ I.V.A, el qual afecta a tres valors:
    • IVA al 8% de l’ import d’aigua domèstica (19,80€), que són 1,58€.
    • IVA al 18% de la conservació del comptador (1,74€), que són 0,31€.
    • IVA al 8% del cànon d’aigua (29,39€), que són 2,35€.

Finalment, el valor total de la factura trimestral de l’aigua és de 57,35€.

 

Companyia Simyo, telefonia mòbil:

En la factura del mòbil observem que la base d’import a pagar és de 7,16€. En aquesta factura com a impost només trobem l’I.V.A, que al ser d’un 21%, s’incrementa un 1,51€ en l’ import anterior.

El total de la factura per tant serà de 8,67€, i és una quota mensual.

 

Companyia Endesa, llum:

En la factura de la llum observem que es poden contractar diferents valors de Kw contractats, de manera que veiem:

  • L a part fixa de la factura consistiria en: la quantitat de kW contractada (en el nostre cas de 4,40), multiplicat pel preu de kW i el peatge d’accés, que es troba inclòs en aquest. El preu de peatge d’accés es refereix a pagar un tant per la circulació de l’electricitat pel cablejat de la companyia. Representat en números: 4,4Kw x 0,115187€/kW x 60 dies = 30,41€.
  • Ara passem a parlar del consum, que serà el valor variable de la factura. Aquest import es basa en multiplicar els kW/hora consumits en el període de facturació pel preu del terme d’energia contractat (inclou el peatge d’accés). Representat en números: 524 kW/h x 0,128858 Eur/kWh = 67,52€.
  • El total de la factura (sense incloure impostos) seria de 97,93€, però falta aplicar els impostos en aquest preu per tant:
    • L’impost d’electricitat és de 5,01€.
    • V.A (del 21%) esdevé 21,62€.

Finalment, el que cal pagar pel consum de llum és 124,56€.

Publicat dins de General | 1 comentari

Exercici 15

RISBANK  (SUÈCIA)

 fecha de modificación porcentaje
 28 octubre 2014 0,000 %
 03 julio 2014 0,250 %
 17 diciembre 2013 0,750 %
 18 diciembre 2012 1,000 %
 06 septiembre 2012 1,250 %
 16 febrero 2012 1,500 %
 20 diciembre 2011 1,750 %
 05 julio 2011 2,000 %
 20 abril 2011 1,750 %
 15 febrero 2011 1,500 %

Per complementar la informació hem afegit l’interès d’altres bancs mundials.

 tipo de interés región porcentaje fecha
 Interés RBA Australia 2,500 % 06-08-2013
 Interés BACEN Brasil 11,750 % 03-12-2014
 Interés BOC Canadá 1,000 % 08-09-2010
 Interés PBC China 5,600 % 21-11-2014
 Interés FED Estados Unidos 0,250 % 16-12-2008
 Interés BCE Europa 0,050 % 04-09-2014
 Interés BoE Gran Bretaña 0,500 % 05-03-2009
 Interés BoJ Japón 0,100 % 05-10-2010
 Interés CBR Rusia 17,000 % 16-12-2014
 Interés SARB Sudáfrica 5,750 % 17-07-2014
Publicat dins de General | 1 comentari

Anàlisi de Factures, per Clara Berenguer i Elisa Gómez

Companyia Sorea, servei municipal d’aigua potable a Sant Celoni:

En la factura de l’aigua observem 4 tipus d’impostos:

  • El primer impost fa referència a la conservació del comptador, i l’import en euros és: 1,74€ en una factura trimestral.
  • Després trobem l’ impost de clavegueram , que consisteix en un import de 2,18€.
  • Seguidament també hi ha el cànon d’aigua; a través del qual els usuaris de l’aigua contribueixen als costos dels serveis del cicle de l’aigua, i consisteix en 2,93€.
  • Per últim trobem l’ impost de l’ I.V.A, el qual afecta a tres valors:
    • IVA al 8% de l’ import d’aigua domèstica (19,80€), que són 1,58€.
    • IVA al 18% de la conservació del comptador (1,74€), que són 0,31€.
    • IVA al 8% del cànon d’aigua (29,39€), que són 2,35€.

Finalment, el valor total de la factura trimestral de l’aigua és de 57,35€.

 

Companyia Simyo, telefonia mòbil:

En la factura del mòbil observem que la base d’import a pagar és de 7,16€. En aquesta factura com a impost només trobem l’I.V.A, que al ser d’un 21%, s’incrementa un 1,51€ en l’ import anterior.

El total de la factura per tant serà de 8,67€, i és una quota mensual.

 

Companyia Endesa, llum:

En la factura de la llum observem que es poden contractar diferents valors de Kw contractats, de manera que veiem:

  • L a part fixa de la factura consistiria en: la quantitat de kW contractada (en el nostre cas de 4,40), multiplicat pel preu de kW i el peatge d’accés, que es troba inclòs en aquest. El preu de peatge d’accés es refereix a pagar un tant per la circulació de l’electricitat pel cablejat de la companyia. Representat en números: 4,4Kw x 0,115187€/kW x 60 dies = 30,41€.
  • Ara passem a parlar del consum, que serà el valor variable de la factura. Aquest import es basa en multiplicar els kW/hora consumits en el període de facturació pel preu del terme d’energia contractat (inclou el peatge d’accés). Representat en números: 524 kW/h x 0,128858 Eur/kWh = 67,52€.
  • El total de la factura (sense incloure impostos) seria de 97,93€, però falta aplicar els impostos en aquest preu per tant:
    • L’impost d’electricitat és de 5,01€.
    • V.A (del 21%) esdevé 21,62€.

Finalment, el que cal pagar pel consum de llum és 124,56€.

Publicat dins de General | 1 comentari

exercici 18

Exercici 18

Heu de portar de casa vostra factures d’electricitat, gas, aigua, telèfon, recollida de brossa, etc. I explicar en un article vostre nou si figuren o no taxes, cànons, Impostos, que permetin incorporar en el preu que pagueu les externalitats.

Factura  IBERDROLA (energia)

Resum de Facturació:

ENERGIA:

-Potencia facturada 8kW x 60 dias x 0,118816euros/kW:  57,03 euros                                    (és un preu fix que ens dona dret a tenir electricitat)

-Energia facturada 317 kWh x 0,130225euros/ kW:             41,28 euros                                      (és un preu variable )

-Impost sobre electricitat 4,864% s/98,31 euros x 1,05113:  5,03euros

TOTAL ENERGIA: 103,34 euros

 

-Serveis i altres conceptes (Loguer d’equips de medida):      3,02 euros

TOTAL SERVEIS I ALTRES CONCEPTES: 3,02 euros

 

-Import total:                               106,36 euros

-IVA 21% s/106,36euros:           22,34 euros

TOTAL A PAGAR:  128,70 euros

Publicat dins de General | 1 comentari

Factura de la llum

En la nostra factura de llum, del 6 d’octubre al 5 de desembre té un cost de 102,72€. Podem veure que aquest preu és la suma de diferents conceptes:

1. Termini de potència= 4,4kW x 60 dies x 42,169556€/kWany = 30,50€
2. Consum (P1) = 328 kWh x 0,139920€/kWh = 45,89€
3. Revisió coef. Pèrdues= 0,05

Subtotal = 76,44€

Impost elèctric : 76,39 x 1,05113 x 4,864% = 3,91€
Servei d’assistència de la llar bàsic: 2,30€/mes x 60 dia= 4,54

Base imponible: 84,89€

IVA (21%) de 84,89 = 17,83€

TOTAL FACTURA= 102,72€

Podem veure que a part del consum ens sumen una sèrie d’imposts com l’impost elèctric per la subministració d’electricitat i el servei d’assistència a la llar que ho hem de pagar indiferentment si ho utilitzem o no per què quan ho necessitem tinguem aquest servei.

Al darrera de la factura ens expliquen el destí de la nostra factura i podem observar el següent:

45,79€ de costos regulars, dins dels quals entren els següents:
– 16,61€ per incentius a les energies renovables, cogeneració i residus
– 14,71€ cost de xarxa de transport i distribució
-14,47€ altres costos regulats (incluïda l’anualitat del dèficit)

35,14€ costos de producció d’electricitat i marge de comercialització.

21,74€ per imposts aplicats.

 

Publicat dins de consum, dèficit, Diners, externalitat, Pressupost | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Exercicis 12, 13 i 14 Oriol Gómez i David Martínez

SUÈCIA Edat laboral: 15

- Edat de jubilació: 61-67

- Atur, absolut i en percentatge sobre la seva població activa: 8% (agost, 2014)

- Salari mínim interprofessional: No té salari mínim intrprofessional però cada any es reuneixen els sindicats i fixen una quantitat amb les associacions d’empresaris.

- Salari mitjà: 1756 euros

- Renda Nacional: 53.230 euros

- Renda per càpita: 43.654 $ (35.394 euros)

CATALUNYA

Edat laboral: 16

Edat de jubilació: 65

Atur, absolut i en percentatge sobre la seva població activa: 19% d’atur

- Salari mínim interprofessional: 

Salari mitjà:

- Renda Nacional: 

- Renda per càpita:

Publicat dins de General | 1 comentari

EX 16

BANC SABADELL

Crèdit familiar: Finança les necessitats de la casa i familiars.

Línea Expansió: Extra de 5000 euros per gastar en el que necessitis.

Crèdit Auto: Per pagar el cotxe.

Crèdit per estudis i cursos: Pel pagament de qualsevol tipus d’estudis.

Crèdit Màster: Finançar màsters i cursos de post-grau.

CrediRenta: s’avança la devolució fiscal o finança, el pagament de la seva declaració.

Publicat dins de General | 1 comentari