Economia al batxillerat

Amb aquest Bloc treballem la matèria de modalitat ECONOMIA. És una eina per aclarir conceptes, discutir i repassar. També és el mitjà habitual de participació dels alumnes aportant dubtes, plantejant problemes i redactant els exercicis que el professor proposa. També és el mitjà a través del qual els alumnes podreu ampliar coneixements.

L’assignatura ECONOMIA té AVALUACIÓ CONTÍNUA. Això significa que la nota de la 1a Avaluació és el resultat de tots els tests, els exàmens i treballs, més la valoració del comportament a les classes, des de l’inici de curs fins la data de la 1a. avaluació. Així mateix, la nota de la 2a Avaluació també és el resultat de tots els tests i tots els exàmens, etc. de TOT EL CURS, des del primer dia de setembre fins la data de la 2a avaluació. Igualment, la  nota de la 3a Avaluació és la nota Final i és el resultat de TOTA LA FEINA DE TOT EL CURS, de setembre a juny.

En cada avaluació, la nota de l’examen trimestral pesa un 40%, l’altre 40% és la mitjana dels tests, i un 20% és la mitjana dels exercicis i notes de comportament a classe. Per a la 2a i 3a avaluació les notes dels exàmens dels trimestres anteriors, el de la 1a i 2a avaluació respectivament, passen a ocupar una nota més al costat de les notes dels tests que es van acumulant al llarg del curs. Per tant, l’examen trimestral sempre pesa un 40% de la nota de l’avaluació corresponent.

Exàmens trimestrals

Els tres exàmens trimestrals es confeccionen a partir d’un ventall de preguntes dels temes treballats durant el trimestre i que es llisten en el present Bloc. D’aquesta manera, els alumnes, es preparen, amb dies d’antelació, les respostes. Del llistat, a l’examen hi haurà 5 preguntes que si es responen correctament puntuen 2 punts cadascuna d’elles.

Tests

Es faran tests per capítols del Programa, un test per lliçó.

Cada test consta de 5 preguntes amb 4 respostes possibles i només 1 és la correcta. Es puntua de la manera següent:

5 respostes correctes: 10

4 respostes correctes i 1 en blanc: 8

4 respostes correctes i 1 errònia: 7

3 respostes correctes i 2 en blanc: 6

3 respostes correctes i 1 errònia i 1 en blanc: 5

3 respostes correctes i 2 errònies: 4

2 respostes correctes i 3 en blanc: 4

2 respostes correctes, 1 errònia i 2 en blanc: 3

2 respostes correctes, 2 errònies i 1 en blanc: 2

2 respostes correctes i 3 errònies: 1

Resta de resultats i combinacions: 0

No hi ha notes negatives.

Els treballs

Obligatòriament, els alumnes han de formar grups de tres persones màxim i confeccionar UN article diferent en aquest Bloc amb els exercicis de cada lliçó. En cada article cal copiar les preguntes i respondre correctament el que es planteja. Hi ha una data límit per presentar aquests treballs que és la data del test corresponent. Després d’aquesta data ja no es poden presentar els exercicis corresponents però sí les millores. Les millores es podran presentar si l’alumne/a ha fet els deures de manera que el professor els ha corregit, i, sobre els comentaris redactats pel professor i indicacions, l’alumne pot refer els exercicis i millorar-los aconseguint una millora substancial de la nota. Quan abans presenti els treballs l’alumne/a més temps i vegades tindrà per millorar-los, sense més límit que la data de l’examen trimestral a partir de la qual ja no es podran introduir millores de cap mena. els tres alumnes del grup hauran de tenir el mateix treball al Bloc, per tant, n’hi haurà tres versions idèntiques. No hi ha recuperacions.

Aquells alumnes que no aprovin l’assignatura pel juny i hagin d’anar a proves extraordinàries de setembre podran fer i refer els treballs no fets o pendents, òbviament, individualment.

A classe s’explicaran els detalls tècnics per esdevenir usuari autoritzat del Bloc i poder-hi treballar.

LA NOTA DE FINAL DE CURS ÉS:

UN 40% L’EXAMEN DEL TERCER TRIMESTRE,

UN 20% LA MITJANA DE TOTS ELS DEURES I COMPORTAMENT DE TOT EL CURS, I

UN 40% LA MITJANA ARITMÈTICA DE TOTS ELS TESTS I ANTERIORS EXÀMENS DE TOT EL CURS.

 

BONA FEINA!

Publicat dins de General | Envia un comentari

exercici 26 marc bas

Exercici 26

Cada alumne ha de cercar la moneda de curs legal del seu país, enganxar-ne fotografies de cada mesura de moneda i bitllet; també cal cercar la seva actual equivalènciea en Euros i Dòlars. En el cas d’alumnes que tenen un país de la zona Euro, cal cercar la moneda pròpia anterior a l’Euro i respondre a tots els apartats exposats anteriorment i, a més, l’equivalència a Euros en el moment del pas a l’Euro.

Bèlgica

El franco belga era la unidad monetaria de curso oficial en el Reino de Bélgica antes de la introducción del euro el 1 de enero de 2002. Un franco belga se dividía en 100 céntimos. El código ISO 4217 para esta moneda es BEF y su abreviatura común era fr.

Era equivalente al franco luxemburgués, tanto en valor como en validez de uso. Se podían usar tanto en lUXEMBURGO como en Bélgica las monedas y billetes de ambas divisas

El cambio preestablecido con respecto al euro fue fijado en 1999 a razón de:

  • 1 euro = 40,3399 BEF
  • 1.06 dolars =  40,3399 BEF
  •  Monedes belgues
  • Los billetes que estuvieron en circulación hasta la entrada del euro eran los de las denominaciones siguientes:

  • Imagen del anverso Imagen del reverso Denominación Color predominante Dimensiones
    100 Francos Rojo 139 x 76 mm
    BEL-200f-anv.jpg BEL-200f-rev.jpg 200 Francos Amarillo 144 x 76 mm
    BEL-500f-anv.jpg BEL-500f-rev.jpg 500 Francos Azul 149 x 76 mm
    BEL-1000f-rev.jpg 1.000 Francos Marrón 154 X 76 mm
    BEL-2000f-anv.jpg BEL-2000f-rev.jpg 2.000 Francos Violeta 159 x 76 mm
    BEL-10000f-anv.jpg BEL-10000f-rev.jpg 10.000 Francos Gris 169 x 76 mm

Publicat dins de General | 2s comentaris

EXERCICIS UNITAT 8 per Josep Brik i Marc Salicrú

Exercici 23

Inflació i atur. Cal crear un article amb aquest títol “Inflació i atur a Espanya i a Catalunya: 1955-1975 (dictadura franquista, boom econòmic, sortida de l’estancament o autarquia, obertura al món), 1976-2000 (des del restabliment de la democràcia fins integrar-nos a la Unió Europea aproximadament) i des de 2001 fins 2012 (amb l’adopció de l’Euro). Es pot cercar el període sencer (1955-2012) o pels tres trams esmentats. En qualsevol cas, cal poder resumir AL FINAL dades d’inflació per dècades; per exemple, des de 1955 (aproximadament) fins a 1965 l’inflació va ser del … 300% (no és així, és un exemple); o, respecte l’atur: “tal” any de la dècada 1955-1965 enregistra el nivell d’atur més baix a tal any, o bé, enregistra el nivell d’atur més elevat a tal any. És a dir, heu de contemplar les dades i comentar-les, per ressaltar els moments de pitjor situació respecte aquests dos indicadors (inflació i atur) i de millor situació.

 

Els efectes estabilitzadors es van deixar notar a molt curt termini, tant a l’interior com en l’equilibri exterior:

  • El 1959 es va produir un superàvit de la balança de pagaments de 81 milions de dòlars.
  • Les reserves de divises del Banc d’Espanya es van incrementar. La suma de reserves exteriors i crèdits a curt termini de l’Estat va passar de presentar un valor negatiu proper als 2 milions de dòlars al juny de 1959 a un ròssec positiu proper als 500 milions al desembre de 1960.
  • La inflació es va reduir des del 12,6 per cent el 1958 fins al 2,4 per cent el 1960.
  • Increment de la inversió exterior a Espanya i del turisme.
  • Millorar les condicions de competència al país i la incorporació de tecnologies.

L’entrada d’Espanya a l’Europa Comunitària no va ser la millor solució per als molts problemes d’Espanya. Molt aviat es va haver de dur a terme una intensa reconversió industrial perquè els nostres productes fossin competitius a Europa. Això va provocar atur i la protesta dels sindicats. El problema del sector pesquer també es va agreujar amb una obligada reconversió de la flota i les negociacions fallides amb el Marroc. El sector lacti ha sortit molt perjudicat per la quota lletera i els camperols van atacar als nostres camions sistemàticament. Malgrat tot, el balanç sembla positiu a la majoria dels grups polítics i no es qüestiona, amb l’excepció d’IU.

 

b

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Exercici 22

A partir del model teòric de la demanda i oferta agragades intentem entendre les causes i dimensions de les crisis cícliques que observem periòdicament en les economies basades en el lliure mercat. Resumint, la crisi apareix quan la quantitat produïda (béns i serveis, PIB) no creix en proporció al creixemen de la població i les seves  necessitats i més aviat decreix; els símptomes d’aquest fenomen s’expressen o bé en inflació o bé en atur o bé les dues a la plegada. L’exercici que heu de fer consisteix en cercar en la història del vostre país les crisis econòmiques greus que ha patit, quan es van produir, quines dades (atur o inflació) les expressaren i a quines causes foren atribuïdes i quins remeis va semblar que van ajudar a superar-les. Per tant, de cada país, la crisi o crisis que detecteu en la seva història  n’heu d’especificar: DATA, SÍMPTOMES (preus i atur, …), CAUSES I SOLUCIONS. Tingueu present, que a gairebé tot arreu va afectar seriosament la crisi dels anys 30 (després del crac del 29) i la crisi del petroli dels anys 70 i l’actual crisi que més o menys ha anat i va afectant a tothom des del 2008, si és que no trobeu altres crisis abans o després.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Pressupostos de l’Estat i la Seguretat Social a Espanya i Pressupostos de la Generalitat de Catalunya exercici 25

Heu de crear un article nou amb el títol “Pressupostos de l’Estat i la Seguretat Social a Espanya i Pressupostos de la Generalitat de Catalunya” En aquest article heu de posar de manera resumida els Pressupostos Generals de la Generalitat per l’any 2015 tal i com es van aprovar i també de manera resumida els Pressupostos de l’Estat espanyol per a 2015. Podeu cercar moltes i diverses maneres de resumir aquests pressupostos, PERÒ SOBRETOT no oblideu els aspectes següents:

a) En un pressupost hi ha previstes DESPESES i INGRESSOS!!!! no només despeses!

b) Per tant, podem tenir pressupostos amb DÈFICIT, EN EQUILIBRI O EN SUPERAVIT. Cal que mireu en quina situació estem pel 2012, quin és el dèficit previst.

c) Heu de cercar i mostrar partides de despesa concretes i quin percentatge representen respecte el total de la despesa. Concretament vull dir: en EDUCACIÓ, EN SANITAT, EN DEFENSA, EN OBRES PÚBLIQUES i EN TRANSFERÈNCIES.

Aquest article doncs, té dues parts: Espanya i Catalunya.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Exercici 26 per Noelia Fernández

Exercici 26

Cada alumne ha de cercar la moneda de curs legal del seu país, enganxar-ne fotografies de cada mesura de moneda i bitllet; també cal cercar la seva actual equivalènciea en Euros i Dòlars. En el cas d’alumnes que tenen un país de la zona Euro, cal cercar la moneda pròpia anterior a l’Euro i respondre a tots els apartats exposats anteriorment i, a més, l’equivalència a Euros en el moment del pas a l’Euro.

Moneda de dos dólares de Nueva Zelanda 

De Euros (EUR) a Dolar Neozelandes (NZD)

1 Euros = 1,40 Dolar Neozelandes
5 Euros = 6,99 Dolar Neozelandes
10 Euros = 13,97 Dolar Neozelandes
50 Euros = 69,87 Dolar Neozelandes
100 Euros = 140 Dolar Neozelandes
500 Euros = 699 Dolar Neozelandes
1000 Euros = 1.397 Dolar Neozelandes
5000 Euros = 6.987 Dolar Neozelandes

De Dolar Neozelandes (NZD) a Euros (EUR)

1 Dolar Neozelandes = 0,71 Euros
5 Dolar Neozelandes = 3,57 Euros
10 Dolar Neozelandes = 7,15 Euros
50 Dolar Neozelandes = 35,73 Euros
100 Dolar Neozelandes = 71,45 Euros
500 Dolar Neozelandes = 357 Euros
1000 Dolar Neozelandes = 715 Euros
5000 Dolar Neozelandes = 3.573 Euros

DOLAR AMERICÀ A MONEDA DE NOVA ZELANDA:

 1 Dólar norteamericano en Dólar Neozelandés = 1,30659 NZD
5 Dólar norteamericano en Dólar Neozelandés = 6,5330 NZD
20 Dólar norteamericano en Dólar Neozelandés = 26,132 NZD
50 Dólar norteamericano en Dólar Neozelandés = 65,330 NZD
100 Dólar norteamericano en Dólar Neozelandés = 130,66 NZD

USD NZD
$ 1 USD NZ$ 1,31 NZD
$ 5 USD NZ$ 6,53 NZD
$ 10 USD NZ$ 13,07 NZD
$ 50 USD NZ$ 65,35 NZD
$ 100 USD NZ$ 130,69 NZD
$ 250 USD NZ$ 326,73 NZD
$ 500 USD NZ$ 653,45 NZD
$ 1.000 USD NZ$ 1.306,90 NZD
$ 5.000 USD NZ$ 6.534,50 NZD
$ 10.000 USD NZ$ 13.069,00 NZD
$ 50.000 USD NZ$ 65.345,01 NZD
$ 100.000 USD NZ$ 130.690,01 NZD
$ 500.000 USD NZ$ 653.450,05 NZD
$ 1.000.000 USD NZ$ 1.306.900,10 NZD

 

 

 

Publicat dins de General | 1 comentari

Exercici 26

rrtrew

 

 (2008)

 

ACTUALMENT,  1 RON equival a 0,22599 € i 1€ equival a 4,4250 RON.

En dòlars, 1 RON equival a 0,24138 USD i 1 dòlar equival a 4,1429 RON.

Publicat dins de General | 1 comentari

EXERCICI 27

27. Cada alumne ha de cercar la història de la seva Banca (del seu país); quan es va crear el primer banc, quan es va crear un Banc Central. També cal cercar el “coeficient de caixa” del seu país.

El primer banc que es va crear a Espanya va ser el 13 d’abril de 1782, l’anomenat Banc de Sant Carles. La idea va ser de Francesc Cabarrús i aprovada pel rei Carles III. El rei va fer-se amb 1000 accions,  el príncep d’Astúries amb 500, i els administradors de l’hisenda dels jesuïtes expulsats, amb 2000.

Aquest banc es va crear perquè Hisenda tenia moltes dificultats plantejades. Era un banc que estava vinculat al govern, i era un banc central, ja que només hi havia un.

El 1829 aquest banc va desaparèixer al 1829, any en què es va crear el banc de Sant Ferran.

Coeficient de caixa espanyol

El coeficient de caixa és el % de diners que un banc ha de guardar en reserves líquides, és a dir, sense invertir ni gastar en res. Actualment, al Banc d’Espanya és d’un 1%

 

Publicat dins de General | 1 comentari

EXERCICI 26

Cada alumne ha de cercar la moneda de curs legal del seu país, enganxar-ne fotografies de cada mesura de moneda i bitllet; també cal cercar la seva actual equivalènciea en Euros i Dòlars. En el cas d’alumnes que tenen un país de la zona Euro, cal cercar la moneda pròpia anterior a l’Euro i respondre a tots els apartats exposats anteriorment i, a més, l’equivalència a Euros en el moment del pas a l’Euro.

LA CORONA SUECA

La corona sueca equival a 0,106932595 euros   Una corona sueca equival a  0,11466 dolars

 

MONEDA CORONA SUECA

BITLLET CORONA SUECA

 

Publicat dins de General | 1 comentari

Pressupostos de l’Estat i la seguretat social a Espanya i pressopostos de la generalitat de catalunya-Catherine Saviotti i Laia Barea

ESPANYA

↓ ELS MINISTERIS QUE BAIXEN …

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social: és el que compta amb més dotació, que puja a 22.421,4 milions d’euros, un 15,5% menys que el 2014.
Ministeri de Foment veu reduïda la seva assignació en un 14,2%, fins als 4.979,5 milions d’euros.
Ministeri d’Economia i Competitivitat, la dotació es redueix en un 1%, fins als 2.314,7 milions.
↑ … I ELS QUE PUGEN

Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient: el que més puja, amb un total de 1.839,5 milions d’euros, un 14% més.
Indústria, Energia i Turisme, amb 5.749,5 milions d’euros i un increment del 11,3% respecte a 2014.
Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació: arriba als 1.043,3 milions d’euros, després incrementar-se en un 4,9%, principalment pel suport a la cooperació internacional (+ 21%).
Presidència: 442 milions, un increment del 4,6%.
Educació, Cultura i Esport: 2.759,6 milions; augmenta un 3%.
Ministeri d’Hisenda: augmenta un 2,1% enfront del de 2014.
Ministeri d’Interior: creix a causa de la dotació destinada als partits polítics com a conseqüència de la celebració d’eleccions generals, autonòmiques i municipals el 2015.
Ministeri de Defensa: puja per primer cop en set anys, el 0,4%, una mica més de 23 milions d’euros, respecte a aquest any.

↓ BAIXA LA QUANTIA A PRESTACIONS PER ATUR

La quantia global dedicada a les prestacions per atur en 2015 baixa un 15 % respecte al pressupost de 2014 , fins als 25.300 milions d’euros .

El Govern assegura que aquesta reducció es deu als seus projeccions de millora del mercat laboral i és que el Govern confia en la creació d’ocupació, tot i que acabarà la legislatura amb més d’un 22 % d’atur i més de cinc milions de desocupats .

↑ PUGEN ELS INGRESSOS PER COTITZACIONS A LA SEGURETAT SOCIAL

La Seguretat Social preveu ingressar per cotitzacions socials un total de 109.833,3 milions d’euros el 2015, un 6,8% més que el pressupostat inicialment en 2014.

El Govern confia així que la Seguretat Social pugui finançar el 80,7% del seu pressupost total, que explica el repunt dels ingressos per cotitzacions en l’evolució positiva de l’afiliació al Règim General i al d’Autònoms i en el comportament “més favorable “de la remuneració mitjana d’assalariats i de l’ocupació previst per al 2015.

↑ PUJA ELS DINERS PER PARTITS POLÍTICS

Els partits polítics estan aquest any més contents amb els pressupostos generals de l’Estat. Per què? La seva partida augmenta en un 84,6%, i es xifra en 156.400.000 d’euros.

L’explicació és que en 2015 se celebraran tres eleccions: municipals, autonòmiques i generals. Això fa que en el capítol del Ministeri de l’Interior es consigni una subvenció de poc més de 101 milions d’euros per a despeses electorals.

↑ MICA MÉS DE DINERS PER L’ESGLÉSIA

L’Església Catòlica veurà pujar lleugerament l’aportació de l’Estat durant el proper any, que li lliurarà 13.260.000 d’euros durant 2015 (159.200.000 anuals), com a avançament de 0,7% de la quota íntegra de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) dels contribuents que marquin la casella de l’Església.

L’any passat es van pressupostar 13,2 milions mensuals i un total anual de 158.400.000.

= EL PRESSUPOST DE LA CASA REIAL, ES MANTÉ

El primer sou de Felip VI com a rei serà igual que el del seu pare. L’assignació pressupostària anual mara el nou monarca en 2015 serà de 7,78 milions d’euros el 2015, exactament la mateixa quantitat que va rebre la Corona l’any passat, quan el seu pare, el rei Joan Carles, encara regnava.

= PUJADA MÍNIMA ALS PENSIONISTES

Les pensions contributives pujaran un 0,25% el 2015, el mínim previst en l’última reforma del Govern i en la línia de l’any passat.

No obstant això, tenint en compte la previsió d’increment del nombre de pensionistes i la variació de la pensió mitjana, el Govern preveu una despesa de prestacions contributives de 115.669,23 milions d’euros, un 3,2% més.

= RAJOY I ELS SEUS MINISTRES ES CONGELEN EL SOU, UNA ALTRA VEGADA

President del Govern, Mariano Rajoy: 78.185 euros.
Vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría: 73.486 euros.
Resta de ministres: 68.981 euros.
President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes: 130.152 euros.
President del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez dels Cobos: 129.271 euros.
↑ PUJA EL PRESSUPOST PER SANITAT

Després del cop de destral de l’any passat, en què el ministeri de Sanitat Serveis Socials i Igualtat va perdre ni més ni menys que un 35,6%, el seu pressupost per al 2015 puja un 0,7% fins als 1.919 milions d’euros.

Estratègies de salut: 3.440.000 d’euros destinats, entre altres, a malalties rares;
Foment de la investigació en salut, la donació d’òrgans i el desenvolupament del Sistema d’Informació Sanitària: 3,37 milions d’euros.
Desenvolupament de sistemes públics digitals i altres aplicacions digitals en l’àmbit sanitari: 4,76 milions d’euros.
Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris: 47.110.000 d’euros.
Agència Espanyola de Consum i Seguretat Alimentària i Nutrició 15.730.000 d’euros.
Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) 3,95 milions d’euros.
↓ CAU LA DESPESA EN PRESTACIONS DE GARANTIA SALARIAL

El Govern baixa la partida per a les Prestacions de Garantia Salarial que inclouen que l’Estat s’encarregui de pagar aquells treballadors als quals les seves empreses no els paguen en cas d’insolvència, suspensió de pagaments, fallida o concurs de creditors, així com de les indemnitzacions reconegudes com a conseqüència de sentència o resolució administrativa a favor d’aquells a causa d’acomiadament o extinció de contractes.

La dotació pressupostària per al 2015, destinada a aquestes activitats és de 1.064 milions d’euros, un 22,7% menys, dels quals 1.036,5 milions d’euros corresponen al pagament de prestacions del Fons de Garantia Salarial (Fogasa).

↓ DEUTE PÚBLIC: REBASA EL 100% DEL PIB

El pagament dels interessos del deute públic es quedarà amb 10,2 euros de cada cent, enfront dels 10,35 euros de 2014. Espanya gastarà en total l’any que 35.490 milions d’euros al pagament dels interessos del Estat, un despesa lleugerament inferior al d’aquest any.

A més, el deute acabarà 2015 superant el 100% del PIB, fins a situar en el 100,3%.

Igual que en els últims anys, pràcticament la totalitat de les emissions brutes previstes es concretaran en lletres del Tresor i en bons i obligacions de l’Estat.

↑ PUJA LA INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES

La inversió en infraestructures s’ha d’anotar en 2015 el seu primer augment des de l’inici de la crisi , ja que creixerà un 31,9% i sumarà 11.490 milions d’euros , segons el projecte de Llei de pressupostos generals de l’ Estat ( PGE ) per al proper any .

El ferrocarril coparà més de la tercera part ( el 35,9 %) del total d’inversió prevista l’any que per a infraestructures de transport i mediambientals , ja que sumarà un total de 4.127 milions d’euros, un 12,7 % més que un any abans .

↑ ‘MIRACLE A CULTURA!

Per primera vegada des de la crisi (des dels pressupostos de 2008), els PGE contemplen una pujada en les dotacions destinades a la política cultural d’un 4,3% més que el 2014, amb 749 milions per al 2015.

La xifra es queda molt lluny de recuperar les retallades d’anys anteriors. El 2014 la despesa pressupostada per a cultura va baixar un 12,4% i l’any anterior va caure un 22,6%.

↑ MÉS DINERS PER POLÍTIQUES AGRÍCOLES I PESQUERES

El Govern destinarà 8.579,92 milions d’euros el 2015 a la política d’agricultura, pesca i alimentació, el que representa un augment del 11,7% respecte als 7.680,53 milions d’euros d’aquest any.

L’Executiu ha subratllat que l’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació són sectors estratègics de l’economia nacional

INVERSIÓ ESTATAL PER COMUNITATS

Les inversions de l’Estat pujaran a totes les comunitats autònomes el 2015 respecte al passat exercici,
excepte Ceuta, que serà l’única que patirà un descens de les inversions estatals: l’Estat invertirà a la ciutat autònoma en 2015 un 42,53% menys que l’any anterior.

↑ Andalusia: 1.958,16 milions d’euros (17,4% del total).
↑ Castella i Lleó: 1.744,26 milions (15,5% del total).
↑ Galícia: 1.385,78 milions (12,3% del total).
↑ Catalunya: 1.072,29 milions d’euros (9,5% del total).
↑ Comunitat de Madrid: 981,20 milions (8,7%).
↑ Comunitat Valenciana: 776.070.000 (6,9%).
↑ Castella-la Manxa: 570.510.000 (5,1%).
↑ Múrcia: 425.230.000 (3,8%).
↑ Aragó: 396.610.000 (3,5%).
↑ Extremadura: 368.330.000 (3,3%).
↑ País Basc: 364.170.000 (3,2%).
↑ Astúries: 333.430.000 (3%).
↑ Canàries: 267.920.000 (2,4%).
↑ Cantàbria: 229.530.000 (2%).
↑ Balears: 138.450.000 (1,2%).
↑ Navarra: 96.250.000 (0,9%).
↑ La Rioja: 94.870.000 (0,8%).
↑ Melilla: 35.410.000 (0,3%).
↓ Ceuta: 29.530.000 (0,3%).

CATALUNYA

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2015, que s’han lliurat seguidament al Parlament per presentar-los als grups parlamentaris.Els pressupostos del 2015 mantenen el compromís del Govern de no reduir la despesa no financera, que augmenta un 4,2% respecte a l’any 2014. Aquest augment respon en gran part a la recuperació de la paga extra dels treballadors públics i la jornada i retribució completa del personal interí, amb un increment de despesa de 581M. En línia amb els comptes anteriors, es prioritzen les partides de caràcter social, que un any més concentren el 71,2% dels recursos disponibles.  En conjunt, les necessitats de despesa d’aquest any se situen en 22.481M, incloent-hi els interessos del deute -la quarta partida més alta després de Salut, Ensenyament i Benestar- i l’atenció de compromisos de pagament per inversions efectuades en el passat, que, tot i l’aplanament d’obligacions, s’eleva aquest any a 874M.Els comptes del 2015 posen de manifest novament que els recursos disponibles per finançar la  despesa necessària, que arriben majoritàriament a través de l’Estat espanyol en forma de transferències i que no reflecteixen la realitat fiscal de Catalunya, són insuficients.

Malgrat el context de recuperació econòmica, els recursos a disposició de la Generalitat per a aquest exercici no només no augmenten, sinó que retrocedeixen respecte al 2013, el darrer any amb dades liquidades. L’objectiu de dèficit imposat per l’Estat el 2015 és del 0,7%, un 53% menys que en 2013. Per tot això, els recursos disponibles aquest 2015 se situen en 19.981M, 2.500M menys dels necessaris per cobrir les previsions de despesa de l’exercici. Recuperació del creixement.
Pel que fa a l’escenari macroeconòmic, el projecte de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2015 preveu la consolidació de la recuperació econòmica amb un creixement del PIB català d’un 2,2% i una reducció de l’atur fins al 17,9%.Destaca l’aportació de la demanda interna gràcies, sobretot, a l’augment de la despesa en consum de les llars (2,1%), de la formació bruta de capital (4%) i, en menor mesura però també amb una tendència positiva, a la millora del consum de les administracions públiques (1,1%).

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | 1 comentari

Exercici 26 per Júlia Salicrú

Exercici 26

Cada alumne ha de cercar la moneda de curs legal del seu país, enganxar-ne fotografies de cada mesura de moneda i bitllet; també cal cercar la seva actual equivalènciea en Euros i Dòlars. En el cas d’alumnes que tenen un país de la zona Euro, cal cercar la moneda pròpia anterior a l’Euro i respondre a tots els apartats exposats anteriorment i, a més, l’equivalència a Euros en el moment del pas a l’Euro.

 

EURO A MONEDA DE NOVA ZELANDA:

EUR NZD
coinmill.com
0.50 0.70
1.00 1.40
2.00 2.80
5.00 7.00
10.00 13.90
20.00 27.90
50.00 69.70
100.00 139.40
200.00 278.80
500.00 696.90
1000.00 1393.90
2000.00 2787.70
5000.00 6969.30
10,000.00 13,938.70
20,000.00 27,877.30
50,000.00 69,693.30
100,000.00 139,386.60

EUR velocitat
20 abril 2015

NZD EUR
coinmill.com
1.00 0.72
2.00 1.43
5.00 3.59
10.00 7.17
20.00 14.35
50.00 35.87
100.00 71.74
200.00 143.49
500.00 358.71
1000.00 717.43
2000.00 1434.86
5000.00 3587.15
10,000.00 7174.29
20,000.00 14,348.58
50,000.00 35,871.46
100,000.00 71,742.92
200,000.00 143,485.85

NZD velocitat

 

DOLAR AMERICÀ A MONEDA DE NOVA ZELANDA:

USD NZD
$ 1 USD NZ$ 1,31 NZD
$ 5 USD NZ$ 6,53 NZD
$ 10 USD NZ$ 13,07 NZD
$ 50 USD NZ$ 65,35 NZD
$ 100 USD NZ$ 130,69 NZD
$ 250 USD NZ$ 326,73 NZD
$ 500 USD NZ$ 653,45 NZD
$ 1.000 USD NZ$ 1.306,90 NZD
$ 5.000 USD NZ$ 6.534,50 NZD
$ 10.000 USD NZ$ 13.069,00 NZD
$ 50.000 USD NZ$ 65.345,01 NZD
$ 100.000 USD NZ$ 130.690,01 NZD
$ 500.000 USD NZ$ 653.450,05 NZD
$ 1.000.000 USD NZ$ 1.306.900,10 NZD
Publicat dins de General | 1 comentari

Exercicis 22 i 23

22.  A partir del model teòric de la demanda i oferta agragades intentem entendre les causes i dimensions de les crisis cícliques que observem periòdicament en les economies basades en el lliure mercat. Resumint, la crisi apareix quan la quantitat produïda (béns i serveis, PIB) no creix en proporció al creixement de la població i les seves  necessitats i més aviat decreix; els símptomes d’aquest fenomen s’expressen o bé en inflació o bé en atur o bé les dues a la plegada. L’exercici que heu de fer consisteix en cercar en la història del vostre país les crisis econòmiques greus que ha patit, quan es van produir, quines dades (atur o inflació) les expressaren i a quines causes foren atribuïdes i quins remeis va semblar que van ajudar a superar-les. Per tant, de cada país, la crisi o crisis que detecteu en la seva història  n’heu d’especificar: DATA, SÍMPTOMES (preus i atur, …), CAUSES I SOLUCIONS. Tingueu present, que a gairebé tot arreu va afectar seriosament la crisi dels anys 30 (després del crac del 29) i la crisi del petroli dels anys 70 i l’actual crisi que més o menys ha anat i va afectant a tothom des del 2008, si és que no trobeu altres crisis abans o després.

 

Crisi del petroli als anys 70 (Suècia)

Aquesta crisi es va iniciar al 1973, quan la OPEP va decidir no vendre més petroli als països que havien ajudat a Israel a la guerra del Yom Kipur, és a dir, als Estats Units i les seves potències aliades. Això va provocar una forta inflació.

Algunes de les mesures que van adoptar els Estats Units i que van imitar països com Suècia va ser imposar una política monetària restrictiva.

Crisi del 2008 a Suècia

Al 2006 va arribar al poder a Suècia el govern conservador de Fredrik Reindfelt.

Al 2008, quan es va topar amb la crisi va prendre mesures bastant injustes pels sectors més desafavorits del país que van empitjorar encara més les seves condicions de vida. Buscant esquivar la crisi europea, va baixar els impostos però va eliminar els beneficis estatals i les prestacions socials. Es va aconseguir reduir el dèficit però va augmentar la desigualtat social al país. En aquells anys Suècia va patir una crisi social debut a les desigualtats i es van produir revoltes greus (van arribar a incendiar centres educatius).

Les reformes han aconseguit superar la crisi econòmica però a base de retallar en serveis públics i en prestacions socials.

 

 Crisi del 2008 fins l’actualitat a Espanya

La causa bàsica d’aquesta crisi ha estat l’esclat de la bombolla immobiliària (2008) juntament amb la crisi bancària l’any 2010 (quebrament de diversos bancs com Bankia) que va provocar un gran deute amb els bancs alemanys.. i una de les causes més importants: l’augment de l’atur a l’Estat espanyol.

Van haver-hi diverses revoltes com el 15-M, on es van acampar a les places majors de diverses ciutats espanyoles, nombrosos ciutadans anomenats “indignats” i alguna vaga general com la del 29 de novembre del 2011.

Al 2008 governava a Espanya el PSOE amb Zapatero de president i es van adonar tard de la crisi ja que va començar a fer retallades al 2011 quan portàvem ja 3 anys de crisi. Al 2011 va prendre la presidència el PP amb Rajoy de president i va imposar una política d’austeritat i de retallades, algunes molt dràstiques com el tancament de molts hospitals o retallades a l’educació.

Actualment, al 2015, l’atur ha disminuit un 2% respecte 2014 però segueix essent una taxa molt elevada (23,7%) i de moment Espanya està pagant el deute correctament ja que el PP va evitar el rescat econòmic.

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | 1 comentari