Economia al batxillerat

Amb aquest Bloc treballem la matèria de modalitat ECONOMIA. És una eina per aclarir conceptes, discutir i repassar. També és el mitjà habitual de participació dels alumnes aportant dubtes, plantejant problemes i redactant els exercicis que el professor proposa. També és el mitjà a través del qual els alumnes podreu ampliar coneixements.

L’assignatura ECONOMIA té AVALUACIÓ CONTÍNUA. Això significa que la nota de la 1a Avaluació és el resultat de tots els tests, els exàmens i treballs, més la valoració del comportament a les classes, des de l’inici de curs fins la data de la 1a. avaluació. Així mateix, la nota de la 2a Avaluació també és el resultat de tots els tests i tots els exàmens, etc. de TOT EL CURS, des del primer dia de setembre fins la data de la 2a avaluació. Igualment, la  nota de la 3a Avaluació és la nota Final i és el resultat de TOTA LA FEINA DE TOT EL CURS, de setembre a juny.

En cada avaluació, la nota de l’examen trimestral pesa un 40%, l’altre 40% és la mitjana dels tests, i un 20% és la mitjana dels exercicis i notes de comportament a classe. Per a la 2a i 3a avaluació les notes dels exàmens dels trimestres anteriors, el de la 1a i 2a avaluació respectivament, passen a ocupar una nota més al costat de les notes dels tests que es van acumulant al llarg del curs. Per tant, l’examen trimestral sempre pesa un 40% de la nota de l’avaluació corresponent.

Exàmens trimestrals

Els tres exàmens trimestrals es confeccionen a partir d’un ventall de preguntes dels temes treballats durant el trimestre i que es llisten en el present Bloc. D’aquesta manera, els alumnes, es preparen, amb dies d’antelació, les respostes. Del llistat, a l’examen hi haurà 5 preguntes que si es responen correctament puntuen 2 punts cadascuna d’elles.

Tests

Es faran tests per capítols del Programa, un test per lliçó.

Cada test consta de 5 preguntes amb 4 respostes possibles i només 1 és la correcta. Es puntua de la manera següent:

5 respostes correctes: 10

4 respostes correctes i 1 en blanc: 8

4 respostes correctes i 1 errònia: 7

3 respostes correctes i 2 en blanc: 6

3 respostes correctes i 1 errònia i 1 en blanc: 5

3 respostes correctes i 2 errònies: 4

2 respostes correctes i 3 en blanc: 4

2 respostes correctes, 1 errònia i 2 en blanc: 3

2 respostes correctes, 2 errònies i 1 en blanc: 2

2 respostes correctes i 3 errònies: 1

Resta de resultats i combinacions: 0

No hi ha notes negatives.

Els treballs

Obligatòriament, els alumnes han de formar grups de tres persones màxim i confeccionar UN article diferent en aquest Bloc amb els exercicis de cada lliçó. En cada article cal copiar les preguntes i respondre correctament el que es planteja. Hi ha una data límit per presentar aquests treballs que és la data del test corresponent. Després d’aquesta data ja no es poden presentar els exercicis corresponents però sí les millores. Les millores es podran presentar si l’alumne/a ha fet els deures de manera que el professor els ha corregit, i, sobre els comentaris redactats pel professor i indicacions, l’alumne pot refer els exercicis i millorar-los aconseguint una millora substancial de la nota. Quan abans presenti els treballs l’alumne/a més temps i vegades tindrà per millorar-los, sense més límit que la data de l’examen trimestral a partir de la qual ja no es podran introduir millores de cap mena. els tres alumnes del grup hauran de tenir el mateix treball al Bloc, per tant, n’hi haurà tres versions idèntiques. No hi ha recuperacions.

Aquells alumnes que no aprovin l’assignatura pel juny i hagin d’anar a proves extraordinàries de setembre podran fer i refer els treballs no fets o pendents, òbviament, individualment.

A classe s’explicaran els detalls tècnics per esdevenir usuari autoritzat del Bloc i poder-hi treballar.

LA NOTA DE FINAL DE CURS ÉS:

UN 40% L’EXAMEN DEL TERCER TRIMESTRE,

UN 20% LA MITJANA DE TOTS ELS DEURES I COMPORTAMENT DE TOT EL CURS, I

UN 40% LA MITJANA ARITMÈTICA DE TOTS ELS TESTS I ANTERIORS EXÀMENS DE TOT EL CURS.

 

BONA FEINA!

Publicat dins de General | Envia un comentari

Exercici 24, per Marina Rubio i Ariadna Martija

Algunes de les principals empreses franceses són:

- Total. Activitat (K€): 158.172.000. Sector petroler.

- Carrefour. Activitat (K€): 82.148.000. Sector hipermercats.

- Grupo PSA. Activitat (K€): 60.613.000. Sector automòvil.

- EDF. Activitat (K€): 59.637.000. Sector energia.

- France Télécom. Activitat (K€): 52.960.000. Sector telecomunicacions.

- SUEZ. Activitat (K€): 47.475.400. Sector serveis.

- Saint-Gobain. Activitat (K€): 43.421.000. Sector materials de construcció.

- Renault. Activitat (K€): 40.682.000. Sector automòvil.

 

Publicat dins de General | 2s comentaris

Exercici 22, per Ariadna Martija i Marina Rubio

Crisis de França.

- Primera Guerra Mundial: Els països europeus van demanar ajuda econòmica, sobretot als EEUU, després de la guerra, degut a la reconstrucció. El deute públic de França es va multiplicar per 6,5.

-  Crisi del 20 al 21: aquesta va afectar diferent a cada país. França va reduïr la seva activitat productiva i va augmentar l’atur.

Crisi del 29.

- A França la crisi va afectar a partir de 1931, any en què les exportacions van descendir a la quarta part. L’atur no va arribar a les altes quotes d’Anglaterra i Alemanya, gràcies a la marxa de molts emigrants que havien arribat en els anys anteriors i a la reducció del número d’hores de traball. El descens dels preus va permetre als treballadors industrials mantenir el poder adquisitiu, to i que els seus salaris baixessin, però les rentes dels que vivien de l’agricultura es van veure dràsticament reduïdes. El govern va optar per aplicar una política deflacionària.

- Crisi de Maig (1958): la crisi de maig va suposar un cop mortal per al régim de la Quarta República Francesa que poc temps després sucumbiria durant el govern de De Gaulle que va iniciar un procés constituient donant lloc a la Cinquena República FrancesaLa crisi financera internacional ha portat a França a la recessió en 2009, amb una contracció de l’activitat del 2,5%. Tot i així, ha resistit més que altres països europeus degut a una economia més diversificada, un sistema bancari més sòlid i un estímul massiu.

 

Publicat dins de General | 2s comentaris

Exercici 23, per Marina Rubio

grafic ipc

Publicat dins de General | Envia un comentari

Exercici 19, per Marina Rubio

L’Estat del Benestar està integrat essencialment per prestacions com les pensions, el subsidi de l’atur i serveis com la sanitat, l’ensenyament, la dependència i altres serveis socials. Hi ha un ampli consens sobre el fet de que un bon nivell de l’estat del benestar contribueix a reduïr els desequilibris i a fomentar la igualtat d’oportunitats.

Serveis que ofereix l’estat del benestar:

- Sanitat, amb independència de nivells d’ingressos. A Espanya tothom té dret a rebre assistència mèdica.

- Educació, per tal de transmetre uns valors com ara la convivència, el respecte per les normes, la convivència… L’educació és obligatòria fins als 16 anys.

- Habitatge. En base a la constitució, tothom té dret a un habitatge digne.

Tipus de prestacions:

- Prestacions universals: s’ofereixen gratuïtament a tota la població, com per exemple sanitat o educació.

- Prestacions contributives: són per a qui ha aportat una sèrie de quotes a la seguretat social, com per exemple pensions de jubilació, per les quals és necessari haver cotitzat mínim uns 15 anys.

- Prestacions socials: són les més solidàries, ja que els beneficiats són col·lectius amb recursos escassos o nuls.

Per evaluar la sostenibilitat de l’estat del benestar podem realitzar diverses consideracions:

     – Creixement de la demanda de recursos necessaris per finançar l’estat del benestar. Això s’explica per diferents motius, entre els quals destaquen l’increment de l’atur i la pobresa, així com els avanços en medicina que incrementen els costos sanitaris i allarguen l’esperança de vida de la població, amb el consegüent increment del número de pensionistes. A Espanya, per  exemple, hi ha menys de 17 milions de treballadors per una població de 47 milions.

     – Reducció de la recaptació de tributs, degut a la crisi. Això implica un increment del dèficit i del deute públic. L’objectiu de millorar els comptes públics ha implicat importants retallades que afecten a tots els serveis públics. En els Països Baixos, el govern ha manifestat que l’estat del benestar tal com s’havia conegut fins ara ha arribat al seu final. A si mateix, per Europa no és fàcil competir en costos amb la resta del món mentre té més del 70% de la despesa mundial en estat del benestar.

 – Alts nivells de frau. A Espanya tenim xifres rècord d’economia submergida, que representa prop del 25% del PIB i implica que es deixen de recaptar tributs per un valor de 80.000 milions d’euros a l’any. Però també existeix frau en l’aspecte de la despesa. Així, per exemple, les inspeccions de treball detecten que una tercera part de les persones que cobren l’atur treballen il·legalment. Si aquests fraus es combatessin de forma efectiva, no seria necessari retallar.

 – La despesa social genera un imapcte molt positiu en l’economia.

   – Necessitat de millorar la eficiència econòmica en la gestió pública. Últimament s’han realitzat retallades en el sector públic, però no s’ha realitzat cap reforma important en la línia de fer més amb menys. En aquest àmbit és imprescindible comptar amb una nova gestió pública basada en la eficàcia, la eficiència i la transparència. La col·laboració entre l’àmbit públic i el privat pot ser de gran ajuda per cumplir aquests objectius.

La conclusió, doncs, és que l’estat del benestar que hem conegut fins ara està en perill, i que només es podrà mantenir si es milloren els ingressos, es redueix el frau i es guanya eficiència en la despesa.

Per tant, les perspectives de futur serien:

  • Reforçar el consens social al voltant de l’Estat del benestar:
    -Desenvolupament de polítiques de reedistribució de la renda i la riquesa.
    -Major protecció i cohesió social
    -Desenvolupament comunitari, equitetat
    -Sostenibilitat ecològica.

 

  • Millorar la gestió pública en l’esfera de les polítiques socials:
    -Noves tècniques flexibes i autònomes.
    -Titularitat, finançament i provisió.
    -Estimular i racionalitzar la despesa pública.

 

  • Millorar la estructura de l’Estat de benestar:
    -Rigor i eficàcia el frau social.
    -Mecanismes complementaris d’assegurança púbilca.

 

  • Modificar prioritats:
    -Educació
    -Polítiques actives de creació de treball (reducció de l’atur)
    -Prevenció de la salut.

 

Publicat dins de General | 2s comentaris

exercicis 15, 16, 17 per Júlia Salicrú, Noelia Fernandez, Daira Orench

Exercici 15

La economía Nueva Zelanda con una población de 4,4 millones (Est. 2010) ocupa el 60 º en el mundo con un PIB PPP de 115 millones de dólares y el PIB PPA per cápita de 26.670 comparado con 45.934 (Estados Unidos) de acuerdo con el FMI en 2009. Su moneda, el dólar Nueva Zelanda (NZD) . Los depósitos bancarios hechos por un plazo fijo en Nueva Zelanda se conocen como depósitos a plazo. Según CIA.gov su rédito de inflación fue de 4% en 2008 y 2,1% en 2009.

INTERÈS BANCARI A NOVA ZELANDA

Banco Plazo Divisas Tasa de interés

ANZ New Zealand
12 meses/1 año NZD 4.50% Jan, 2015

BNZ
12 meses/1 año NZD 4.50% Dec, 2014

Westpac New Zealand
12 meses/1 año NZD 4.50% Dec, 2014

ASB
12 meses/1 año NZD 4.50% Jan, 2015

BNZ
6 meses NZD 4.30% Dec, 2014

ASB
6 meses NZD 4.15% Jan, 2015

ANZ New Zealand
6 meses NZD 4.10% Jan, 2015

ANZ New Zealand
3 meses NZD 3.50% Jan, 2015

BNZ
3 meses NZD 3.50% Dec, 2014

ASB
3 meses NZD 3.50% Jan, 2015

ANZ New Zealand
1 mes NZD 3.00% Jan, 2015

BNZ
3 meses USD 0.20% Dec, 2014

Exercici 16

La Caixa (Catalunya)

Aqui podem veure els prestecs que ofereix la caixa a particulars:

  • Per comprar casa
  • Per portar-nos la hipoteca
  • Per estrenar cotxe
  • Per als teus projectes
  • Per als teus estudis
  • Per ser eco
  • préstec Hipotecari Bonificat. compra o rehabilita el teu habitatge
  • préstec estrella Auto. per finançar la compra de vehicles
  • Crediestudis superiors. per a les despeses de la carrera, postgrau o màster.

Aqui podem veure els prestecs que ofereix la caixa a empreses:

Sobre Catalunya i Espanya cerqueu un banc o caixa (tenen web) i mireu els diversos tipus de crèdits i préstecs que ofereixen a particulars i a empreses.

Exercici 17

preu de venda i lloguer

- terrenys rustics:

- terrenys agricoles:

- terrenys urbans:

- terrenys industrials:

Publicat dins de General | 2s comentaris

exercici 12-13-14 per Noelia, Júlia, Daira

EXERCICIS UNITAT 5 (article de grup a exposar a classe)

Exercici 12/ 13/ 14

NOVA ZELANDA ESPANYA CATALUNYA
Edat laboral no hi ha edat mínima 16 anys 16 anys
Edat de jubilació 65 anys 65 anys i dos mesos (si has cotitzat 38 anys) 65 anys i dos mesos (si has cotitzat 38 anys)
Atur 148.592,486 persones aturades.6,2% de la població activa. 5.273.600 persones aturades. 23.186 persones aturades.
 Salari mínim interprofessional 1.479€ mes  645,30€ mes  645,30€ mes
Salari Mitjà 32.848€ 26.027€ 26.027€
Renda nacional/ per càpita

Del país que heu escollit obtenir la següent informació

- Edat laboral

 Otra cosa curiosa es que en NZ no hay una edad mínima para trabajar.

- Edat de jubilació

  • Para calificar para la jubilación de Nueva Zelandia, y debe haber vivido en Nueva Zelanda durante al menos 10 años desde que cumplió 20 años. Cinco de esos años debe ser desde que cumplió 50 años.
  • Si usted califica para pensiones de jubilación y trabajar más allá de la edad de 65 años, recibirá tanto su pago y su NZ pagos de jubilación.

- Atur, absolut i en percentatge sobre la seva població activa

A Espanya l’atur actual és d’un 23,67%, que en xifres absolutes representa 5.427.700 persones d’una població activa de 22.931.700 persones.

A Catalunya l’atur actual és d’un 19,1%, que en xifres absolutes representa 725.952 persones d’una població activa de 3.800.800 persones.

A Nova Zelanda l’atur actual és d’un 6.4% (2013), que en xifres absolutes representa 

- Salari mínim interprofessional

Espanya : 645,30€ mes

Catalunya: 645,30€ mes

Nova Zelanda: 1.479€ mes

- Salari mitjà

NOVA ZELANDA                         ESPANYA                                     CATALUNYA

32.848€ 26.027€ 26.027€

 

- Renda Nacional i Renda per càpita

Publicat dins de General | 2s comentaris

exercici 11 per Júlia Salicrú, Noelia Fernandez i Daira Orench

Exercici 11 La publicitat i els mercats (article de grup, a exposar a classe)

consum responsable:

És un nou estil de vida que pretén millorar les condicions de vida dels éssers humans, dels animals i del medi ambient mitjançant un consum ètic. El projecte és impulsat per organitzacions ecològiques, socials i polítiques que consideren que els éssers humans farien bé a canviar els seus hàbits de consum ajustant-los a les seves necessitats reals i optant en el mercat per opcions que afavoreixin la conservació del medi ambient i la igualtat social.

  • Abans de comprar alguna cosa, reflexionar detingudament si realment es necessita l’objecte a comprar o tan sols és un desig fruit de la publicitat.
Imatge de previsualització de YouTube

Hem escollit aquest anunci perque creiem que aquesta marca de cervesa com es Estrella Damm, conciencia als consumidors que no han de fer un consum excesiu d’aquesta beguda. Ja que si és fa un consum excessiu poden haveri moltes causes negatives, una nit que ho podries passar molt be podria acabar malament. Aixi que aquest anunci ens ha agradat perque informa als consumidors de les causes que pot tenir beure en exces.

 

consum desaforat o excessiu:

Imatge de previsualització de YouTube

en aquest video, podem observar com es poden manipular ela nenes i més en les epoques de nadal ja que al ensenyar el cataleg de les joguines fa que els nens vulguin moltes de les joguines que hi surten. i aixo fa que els pares comprin les joguines perque els nenes estiguin contents. I aixo es un consum excessiu ja que moltes de les coses que es regalen per nadal en els nens, no s’utilitzen gaire, nomes s’utilitzen algunes.

comerç just:

- El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors). La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG’s, cooperatives, empreses, artesans… i es basa en les normes següents:

1   Assegurar als treballadors un salari digne.

2  No acceptar mà d’obra infantil.

3  Igualtat entre homes i dones.

4  Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.

5  Ser respectuosos amb el medi ambient.

6  No privilegiar els cultius d’exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.

7  Estructures democràtiques.

 

La multinacional suissa Nestlé que l’octubre del 2005 va certificar un dels seus cafès Nescafé Partner’s Blend amb el segell de certificació internacional de comerç just, FLO (Fairtrade Labelling Organization). Convertint-se en el producte estrella de la multinacional, aquesta estratègia de màrqueting empresarial no és més que una eina de neteja d’imatge per desviar així l’atenció del conjunt de la seva activitat comercial injusta. Nestlé, la multinacional més boicotejada del món, comercialitza 8.500 productes amb pràctiques que vulneren els drets més elementals dels treballadors i del mediambient*.

Publicat dins de General | 2s comentaris

Exercici 10

MERCAT DEL LLIBRE A ESPANYA.

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport va publicar el passat 23 d’abril el seu informe El sector del llibre a Espanya, en què resumeix els principals estudis referents al sector i repassa la situació actual del món editorial al nostre país.

Una de les principals conclusions que ofereix l’estudi és que el sector editorial és un important motor econòmic per a Espanya, amb gran solidesa i capacitat d’adaptació a les circumstàncies. Aquesta afirmació es basa en que el llibre va suposar un 38,1 per cent del total de l’aportació al PIB de la cultura i que el 2013 hi havia fins 3.086 editorials en actiu, 326 d’elles van iniciar la seva activitat l’any passat. Tot i la importància cultural i econòmica del llibre, en els últims anys s’aprecia una caiguda en els principals indicadors del sector.

Durant 2013, es van editar a Espanya un total de 89.130 llibres, el que va suposar una baixada de gairebé un 15 per cent. El sector privat va continuar sent la principal font de producció, encara que l’edició pública va augmentar lleugerament a causa, sobretot, a l’activitat de les institucions educatives de l’Administració Pública.

La mateixa tendència a la baixa s’observa en les vendes, ja que es van situar en 170 milions d’exemplars, el que es va traduir en un 14,8 per cent menys que el 2011. Per la seva banda, la facturació va arribar als 2.471.000 d’euros , la xifra més baixa en els últims 13 anys. Madrid i Catalunya es van mantenir com els principals centres d’edició.

Balança comercial positiva
El pes de les exportacions en el conjunt de la facturació és una de les característiques més importants de les que pot presumir el sector del llibre espanyol, que arriba a un total de 527 milions d’euros de facturació el 2012. Aquest any van liderar la llista de receptors dels nostres llibres Mèxic, Argentina i Colòmbia. Altres països europeus també van comprar de forma significativa llibres espanyols, i han començat a interessar-se per obres espanyoles alguns països africans. D’altra banda, Espanya segueix important menys que exporta, aquestes compres suposen 228 milions d’euros, un 4,7 per cent menys que el 2011, i Àsia, amb el 52,2 per cent del total és la zona a la qual comprem més .

Així doncs, la diferència entre les dues partides resulta un saldo net positiu de 299 milions d’euros, el que va suposar el 2013 un 12 per cent més que l’any anterior.

S’edita més llibre digital però no es ven en la mateixa proporció
El 2013 el pes del llibre digital al conjunt de la producció editorial espanyola es va incrementar fins al 23,2 per cent. No obstant això, el total de títols editats va ser de 20.655 títols, el que va suposar una disminució del 0,2 per cent. Cal destacar que l’edició de llibre de text va ser una de les que més va créixer en aquest període.

Paradoxalment, i com s’ha posat de manifest en repetides ocasions, l’increment de la producció no va a acompanyat d’un augment de les vendes, i el pes del llibre digital al conjunt de la facturació del sector només representa el 3 per cent.

En relació a la lectura digital, el 58 per cent dels espanyols ja està acostumat a aquesta pràctica, encara que només el 32 per cent dels lectors digitals paga pels llibres que es descarrega d’Internet.

Les dones i els joves, els que més llegeixen
El 88,6 per cent dels espanyols llegeix amb freqüència (almenys una vegada a la setmana) i durant 2013 es van llegir una mitjana de 11 llibres, enfront dels 10 de l’any anterior. Les dones llegeixen més que els homes i, per grup d’edat, els joves (entre 15 i 19 anys) són els que més llegeixen. Les comunitats més lectores són Madrid, Cantàbria i Euskadi.

De mitjana, diàriament a Espanya …
Es registren 245 nous títols, 57 d’ells digitals (ebooks) *
Es produeixen uns 768.000 exemplars
Es venen més de 466.000 exemplars
Es facturen gairebé 6,8 milions d’euros per llibres en el mercat interior

Per cada 100 llibres publicats a Espanya …
23 són llibres digitals i 74 en paper
22 són llibres traduïts
5 publiquen en alguna llengua estrangera
90 procedeixen d’alguna editorial privada
68 es registren a Madrid o Catalunya
21 són de literatura, 13 de text i 12 d’infantil i juvenil
84 són una primera edició

Per cada 100 euros facturats … **
3 euros procedeixen de llibres digitals
Gairebé 6 euros procedeixen de llibres de butxaca
23 euros procedeixen de llibres de literatura i més de 32 de llibres de text
S’han hagut de vendre gairebé 7 llibres
S’han hagut de produir 11,3 llibres
55 són facturats per una llibreria o cadena de llibreria

Per cada 100 exemplars venuts …
S’han hagut de produir 165
11 dels exemplars venuts han estat llibres de butxaca

L’aportació positiva del llibre a la balança comercial
espanyola el 2012 …
Va créixer prop del 12%, amb un saldo net de gairebé 299 milions d’euros

Per cada euro invertit en una biblioteca espanyola …
S’obté un retorn d’entre 2,49 i 3,40 euros

 

MERCAT DE LA LLANA NOVA ZELANDA

Tradicionalment, l’economia de Nova Zelanda es basa en un rang estret de productes primaris, com la llana, la carn i els productes lactis. A tall d’exemple, des d’aproximadament 1920 fins a finals de 1930, la quota d’exportació de productes lactis era en general al voltant del 35% de les exportacions totals, i en alguns anys compon gairebé el 45% de totes les exportacions de Nova Zelanda. A causa de l’alta demanda d’aquests productes primaris – com l’auge de la llana de Nova Zelanda de 1951 – Nova Zelanda van gaudir d’alts nivells de vida. No obstant això, els preus de les matèries primeres per a aquestes exportacions es van reduir, i Nova Zelanda va perdre la seva posició comercial preferencial amb el Regne Unit en 1973, a causa de l’última adhesió a la Comunitat Econòmica Europea. En part com a resultat, de 1970 a 1990, el poder adquisitiu de Nova Zelanda relatiu ajustat el PIB per càpita es va reduir de prop de 115% de la mitjana de l’OCDE del 80%.
L’economia de Nova Zelanda s’ha basat tradicionalment en un lloc d’exportacions del seu sistema agrícola molt eficient. Els principals exportacions agrícoles són les carns, els productes lactis, els productes forestals, fruites i verdures, peix i llana. Nova Zelanda va ser un beneficiari directe de moltes de les reformes aconseguides a la Ronda Uruguai de negociacions comercials, amb l’agricultura en general i el sector lacti en particular, gaudir de moltes noves oportunitats comercials en el llarg termini. El país té l’energia hidroelèctrica considerable i grans reserves de gas natural, gran part del qual s’explota principalment a causa dels grans projectes industrials orientats a la substitució d’importació keynesianes. Els principals sectors industrials són el processament d’aliments, fabricació de metall, i fusta i productes de paper. Algunes indústries manufactureres, molts dels quals només s’havien establert en un clima de substitució d’importacions amb alts aranzels i subsidis, com el muntatge d’automòbils, han desaparegut per complet, i la importància de la producció en l’economia està en un declivi general .

Quant a la producció de la llana en brut, Austràlia, Xina i Nova
Zelanda se situen al capdavant, i entre les tres capitalitzen mica més de la
meitat del total mundial.

Captura

 

El total anual de fibra processada i preparada per al seu ús industrial se situa
actualment al voltant de les 1.200.000 tones, com ja s’ha indicat
anteriorment.

L’ordre per països segueix encapçalat per Austràlia, la Xina i Nova Zelanda.
El grup format per Rússia i els països de l’antiga URSS i Europa es
situen a continuació, amb 53.389 tones, que suposen només un 4,4% del
total mundial. Espanya aporta un 30% de la llana neta europea, equivalent
al 1,33% del total mundial.

Per la seva banda, l’eco-llana (eco-wool) o llana ecològica segueix una classificació
semblant a l’establerta per a la llana orgànica:

Eco-llana, quan es tracta d’una llana el contingut de pesticides, en la
llana bruta, no excedeix els límits de l’eco-label de la Unió Europea.

Producte d’eco-llana, producte manufacturat a partir d’eco-llana el
qual ha estat processat i / o transformat d’acord a les especificacions
de l’etiqueta ecològica europea. El processador ha de conèixer la legislació
del seu país, pel que fa al tractament de residus, per si fos més
restrictiva que la definida en l’eco-label de la Unió Europea.

Producte que conté eco-llana, és aquell que compta amb més d’un
50% d’eco-llana en barreja amb altres fibres que compleixin amb els
requeriments de l’eco-label de la Unió Europea i que hagin estat
processades d’acord amb aquests criteris

Captura g

 

Publicat dins de General | 2s comentaris

Exercicis unitat 3 per Marina Rubio

Exercici 6

Comenta les frases següents:

“A molt curt termini, tots els factors excepte el treball són fixos”.

Aquesta frase està equivocada, perquè en el curt termini no varia la K, i L i T sí.

“A molt llarg termini, tots els factors són variables”.

Aquesta frase és correcta, perquè en el llarg termini, a part de variar la L i la T, ha de variar la K.

Exercici 7

Calcula els beneficis diaris d’una empresa que es dedica a la producció de pantalons i que ven 10 pantalons al dia a un preu unitari de 40 euros. Els costos de l’empresa són: els salaris a 5 cosidores que cobren 20 euros diaris cadascuna, 150 euros diaris en materials, 30 euros de lloguer diari de màquines.

10*40=400, amb els pantalons obtenen 400€. Sumem els costos de l’empresa, 5*20+150+30= 280€. Restem els beneficis i el que hauria de pagar, 400-280= 120€.

Exercici 8

Una empresa es dedica a la producció d’automòbils. Cada dia es fabriquen 100 cotxes amb una plantilla de 20 treballadors. Quina és la producció mitjana? Com es podria incrementar la productivitat?

100/20= 5. Podria augmentar la productivitat si augmentés la producció o si baixés el nombre de treballadors i es produís el mateix.

Exercici 9

L’empresa Pintaidecora, que es dedica a pintar cases, té uns costos fixos de 200 euros al dia. Per cada casa que pinta té uns costos de 3 euros de pintura i 80 euros de sous dels pintors. Si per cada casa que pinta cobra 500 euros, quins beneficis diaris si pinta dues cases al dia?

2*500= 1000€, això és el que guanyaria amb les dues cases.

200+6+160= 366€, són els costos fixos per pintar les cases.

Si restem 1000-366= 634€, ens dóna els beneficis que s’obtindrien.

 

Publicat dins de General | 2s comentaris

Exercici 5, unitat 2 per Marina Rubio

Jo crec que la millor opció de sistema econòmic és la de lliure mercat o liberalisme econòmic, pensat per Adam Simth.

Adam Smith va ser el defensor del liberalisme i un dels fundadors de la ciència econòmica; les seves idees estan al seu llibre “De la riquesa de les nacions” publicat al s. XVIII. 

El liberalisme econòmic defensa que el millor sistema per obtenir els béns i serveis necessaris per a una societat és deixar completa llibertat a tots els individus i que l’estat no intervingui en l’economia. Tothom busca el seu interès de manera egoista: treballar el menys possible i guanyar el màxim possible, vendre el màxim possible i al preu més elevat possible, etc. Però cada empresari o cada individu, al perseguir el propi interès, s’ajusten a les necessitats reals i a un preu raonable. Per exemple, els empresaris no donaran feina als treballadors que facin poc i malament la seva feina i per tant, la gent que vol treballar s’esforçarà per fer bé la feina. També els empresaris poden decidir fabricar el que vulguin lliurement, i al veure que determinats béns no es venen, perquè no interessen ningú, deixaran de fer-ho, i, si els seus preus són massa elevats, la gent adquirirà els mateixos béns a qui els vengui més barats. Al mateix temps, si hi ha llibertat, la majoria comprarà els productes de millor qualitat i de millor preu, i amb això obligarà als fabricants a millorar la qualitat i baixar els preus. Adam Smith imagina una mena de mà invisible que porta a l’equilibri i al creixement econòmic i a la justícia social i laboral sense malbaratar recursos. Smith dóna més importància al concepte de treball  com a generador de riquesa i no a la terra, com creia Quesnay.

Davant de Smith sorgiran altres teòrics Malthus (Assaig sobre el principi de població, 1798), on es plantejaran els conflictes entre necessitats i recursos. David Ricardo (Principis d’Economia 1817), qui definirà els conflictes entre classes socials. Les seves teories del salari i de la renda deixen clar  l’antagonisme d’interessos entre empresaris i treballadors.

Els crítics del liberalisme econòmic no tenen tots uns gustos o idees en comú que els fa anar en contra del liberalisme. Alguns procedeixen dels moviments antiliberals, mentre que altres crítiques venen dels mateixos corrents liberals en desacord respecte al paper que es dóna a l’Estat en relació a l’economia: els liberals clàssics volen mantenir un espai de l’Estat en la gestió dels mecanismes econòmics, mentre que els liberals libertaris li neguen qualsevol participació.

Imatge de previsualització de YouTube
Publicat dins de General | Envia un comentari