Arxiu de la categoria: 1r Batxillerat

Estem malament, però anem bé

Resum de l’article de l’Antón Costas, Catedràtic de Política Econòmica (UB) a el PERIODICO.

L’empenta de les exportacions i l’augment de les inversions indiquen que el panorama millora

Per saber si hi ha bones notícies en l’evolució de l’economia cal analitzar tres variables: l’activitat econòmica, l’ocupació i el crèdit. Si milloren, amem bé.

¿Hi ha bones notícies sobre aquestes variables? N’hi ha.

L’activitat econòmica. Si mirem les dades de l’INE, l’economia espanyola en conjunt, el 2010 va estar estancada (ni creixement, ni recessió).

Però, si al conjunt de l’economia li traiem les activitats de la construcció, llavors ens trobem amb una agradable sorpresa: l’economia no vinculada a la construcció va créixer un 1,7% de mitjana el 2010. Aquesta és una primera bona notícia.

¿Què és el que està tirant de l’economia, si la construcció està parada? Les exportacions, que tenen un comportament espectacular. L’espanyola és l’economia de l’OCDE (el club dels rics) que des del 2002 ha mantingut més bé la seva quota als mercats internacionals, també durant la crisi, llevat d’Alemanya (“of course”). No és poca cosa en el temps de la competència de Xina com a gran exportador.

Això és molt important. Perquè si van bé les exportacions, llavors és possible respondre al gran repte de l’economia espanyola en aquest moment: desendeutar-se i, al mateix temps, créixer. I sembla que, lentament, s’està aconseguint.

Però això va ser el 2010. ¿Com anirà el 2011?

Fixem-nos en l’equació següent: el PIB és igual a consum més inversió, més exportacions, menys importacions (PIB = C + I + D + X – M). Si aquestes variables donen senyals positius, vol dir que les coses aniran millorant. Vegem-ho.

Les exportacions (X) continuen anant molt bé el 2011. El mes de gener, per primera vegada en la nostra història, el saldo comercial d’Espanya amb la Unió Europea ha estat positiu. :-D

Les inversions empresarials (I) s’han recuperat, impulsades per les exportacions i les empreses necessitaran ampliar les seves instal·lacions. :-D

El consum privat (C) ara és feble, moltes famílies estan desendeutant-se i redueixen el consum :-|

La despesa o consum públic (D) està en una etapa de retallades. :-|

Però l’estalvi està baixant i això portarà l’augment del consum. ;-) . (Taxes d’estalvi elevades com les d’aquests anys indicaven por del futur i incertesa. Que es redueixin significa que la confiança augmenta.)

¿I l’ocupació? Si les inversions augmenten, tard o d’hora l’ocupació també augmentarà. Les últimes dades de l’atur :-( no són favorables. Però les afiliacions a la Seguretat Social estan augmentant :-)  , i això significa que s’estan creant nous llocs de treball.

El canvi d’actitud dels mercats financers internacionals respecte a Espanya indica que s’està millorant. Les primes de risc del deute públic han baixat :-D i s’ha allunyat el fantasma del rescat.

I s’ha tornat a obrir l’aixeta del finançament extern per a les emissions de les grans empreses i la banca espanyola. Aquest és un pas previ perquè després el crèdit minorista torni a fluir cap a empreses i famílies. Tot i que trigarà a normalitzar-se, perquè els bancs i les caixes ara també estan desendeutant-se i necessitades de més capital.

I canvien també les actituds respecte a Espanya. Només cal llegir l’elogiós editorial que va fer dimarts passat l’influent diari Financial Times, un mitjà gens complaent amb Espanya i amb el president del Govern.

La inflació subjacent.

Inflació subjacent: aquella que no inclou els preus dels productes energètics (petroli) ni dels aliments no elaborats (collites). El preu del petroli és molt variable, es veu afectat per l’especulació, per la forta demanda del països desenvolupats i emergents, per l’oferta monopolística i a vegades restrictiva de l’OPEP  i per la inestabilitat política dels països productors (la revolta a Líbia n’ha fet disparar el preu). Les collites agrícoles tenen un fort component estacional i es veuen molt afectades pel clima (sequeres, inundacions, etc), el que fa que els preus puguin ser molt variables. Si a l’IPC li deduïm l’increment dels preus energètics i dels aliments frescos no elaborats, podem veure la evolució del preu de la resta dels béns i serveis.

Una inflació elevada i una inflació subjacent reduïda pot significar un creixement de preus puntual causat pel mal comportament del petroli o de les collites amb una certa estabilitat a la resta de preus.

Una inflació elevada i una inflació subjacent elevada és molt més preocupant, ja que el creixement de preus és general i afecta a tots els béns i serveis de l’economia.

inflacio2

La subida de la luz, la ropa y los carburantes lleva el IPC al 2,3%

logoineEl encarecimiento del recibo de la luz, de los carburantes, de la ropa y del calzado por la entrada de la temporada de invierno aceleraron la subida de los precios en octubre hasta el 2,3% en tasa interanual, lo que supone un repunte de dos décimas, según el Instituto Nacional de Estadística (INE). Se trata de un nivel que no se alcanzaba desde hacía 23 meses. En los 10 primeros meses del año, los precios acumulan un incremento del 1,8%.

En tasa mensual, el IPC subió nueve décimas en relación al mes anterior, lo que supone su tercer aumento consecutivo. Con octubre, ya son 12 los meses seguidos en los que este indicador se mantiene en tasas positivas, tras un largo paréntesis de ocho meses a la baja en plena crisis financiera.
La inflación subyacente (que no incluye los precios de los productos energéticos ni de los alimentos no elaborados) se situó en el 1,1%, la misma tasa que en septiembre.
El organismo estadístico atribuyó la subida interanual de la inflación principalmente a la vivienda, con una variación anual del 5,4%, más de un punto por encima de la registrada en septiembre, debido al aumento de los precios de la electricidad, que en octubre del año pasado se mantuvieron estables.
En el capítulo de las alzas, el grupo de vestido y calzado avanzó también el 9,8%. Los alimentos y las bebidas no alcohólicas influyeron en el repunte, ya que su tasa aumentó tres décimas y se situó en el 0,4%. Destacó el encarecimiento de la carne de ave y del pescado fresco. El transporte repercutió el mayor coste de los carburantes y combustibles y su tasa anual subió hasta el 6,9%.
CAEN LAS MEDICINAS / Frente a estos incrementos, destaca la caída experimentada por el grupo de medicina, que situó su tasa anual en el -1%, cinco décimas por debajo de la de septiembre, debido a la rebaja de los precios de los medicamentos.
Catalunya fue una de las comunidades más inflacionistas en tasa interanual, y los precios subieron el 2,6%, mientras que la variación mensual fue del 0,8%. Los grupos que más aportaron al incremento fueron bebidas alcohólicas y tabaco (8,3%), transporte (6,8%) y vivienda (5,1%). Vestido y el calzado tuvieron una contribución más moderada al incremento de los precios: 0,3%.

Comentari
Crec que aquests augments de llum,roba i carburants no són gens bons ja que aquestes pujades l’únic que fan es que paguem més cada cert temps, i a sobre Catalunya fou la mes perjudicada amb una pujada del 2,6% i la variacio mensual de 0,8%. Si la cosa segueix així de malament no es solucionarà fins llarg la crisi.

Víctor González Fernández

Repsol guanya fins a Setembre un 32,5% més que al 2009.

logo_blue_trans1La multinacional guanya 1.786 milions d’euros, amb l’ajuda per l’encariment del cru i la apreciació del dòlar.

Repsol ha registrat un benefici net de 1.786 milions d’euros als nou primers mesos del any, la data suposa un augment del 32,5% sobre el mateix període de 2009, quan l’empresa va guanyar 1.348 milions d’euros.
L’empresa ha valorat que fins setembre va mantenir la bona tendència dels sis primers mesos amb creixements en les seves principals àrees de negoci.
En aquets nou mesos, el resultat brut de explotació ha estat de 7.067 millons d’euros, un 43.6% més, mentre, que el resultat de l’explotació ha arribat als 4.060 milions d’euros, el que suposa un augment del 58,4%.
Però molt hi ha tingut a veure l’encariment de cru en un 33,9% i del gas un 22,7%. L’apreciació del dòlar ha permès revaloritzar el negoci internacional.
La liquiditat de Repsol és de 7.000 milions d’euros. El deute net puja a 5.504 milions. Durant els nou primers mesos del any, hem donat passos decisius per la consecució dels objectius marcats a la nostra estratègia “Horizonte 2014” ha afirmat el president de la companyia, Antonio Brufau.

Comentari;
Repsol ha obtingut un benefici net de 1.786 milions d’euros als nou primers mesos del any, va augmentar 32,5% durant l’any 2009, quan la compañía va guanyar 1.348 milions d’euros, és un augment considerable per l’empresa ja que això com la noticia diu que la apreciació del dòlar ha servit per revaloritzar el negoci internacional.
Sandra Adelantado

La productivitat laboral ha disminuït a Catalunya des dels anys noranta

El model de creixement basat en mà d’obra poc qualificada provoca taxes de productivitat que fan poc competitiva a l’economia catalana, segons l’informe

productividad-300x2241La productivitat laboral catalana ha disminuït des de mitjans dels anys noranta “i mostra índexs de creixement clarament inferiors als d’altres països europeus”, segons s’assenyala en el nou Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013, elaborat per la Generalitat de Catalunya. En aquest document s’assegura que a Catalunya el creixement mitjà anual del PIB per treballador durant el decenni 1995-2005 va ser negatiu, del -0,6%.

Els autors del pla asseguren que el ràpid augment de la població entre 1995 i 2005 i els elevats índexs d’ocupació van contribuir a un creixement del producte interior brut (PIB) del 3,2%, per sobre del conjunt de les regions de l’OCDE, però a causa dels fluxos migratoris massius el creixement del PIB per càpita va ser, comparativament, poc important.

En aquesta dècada la productivitat del treball a Catalunya es va mantenir per sobre de la mitjana espanyola però per sota d’altres comunitats, com ara el País Basc o Madrid. També considera l’estudi que encara que un 22,5% de les empreses innovadores d’Espanya estan constituïdes a Catalunya-a Madrid es situa en un 15,6% ia Andalusia en un 15% – “el model de creixement extensiu basat en mà d’ obra poc qualificada provoca taxes de productivitat que fan poc competitiva a l’economia catalana “.

Assegura a més que l’intens període de creixement econòmic que va experimentar Catalunya des de principis de la segona meitat dels anys noranta ha arribat a la seva fi, i aquesta contracció de l’economia s’atribueix a la caiguda del sector de la construcció residencial i l’ajust dels mercats financers.

Com a conseqüència de tot això, a Catalunya s’ha observat un augment considerable de l’atur, que ha afectat especialment els treballadors menys qualificats.

Entre el primer trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2009 l’índex d’atur va augmentar fins a arribar al 16,3%. En aquest document es constata que “el canvi de cicle econòmic fa que sigui més pertinent que mai qüestionar si les nostres formes de dissenyar, de produir i de vendre són sostenibles”.

Catalunya ha reconegut la necessitat de fomentar la competitivitat sostenible i, des d’aquesta perspectiva, el Govern de la Generalitat ha potenciat accions centrades en la ciència, la tecnologia i la innovació que permetin estimular el desenvolupament socioeconòmic.

Afegeix aquest treball que per mantenir i incrementar l’estatus que ha adquirit com a territori, Catalunya ha de reaccionar a les amenaces i les oportunitats d’ordre global que comporten els canvis experimentats pels models socioculturals, empresarials i de serveis col.lectius.

El Pla de recerca i innovació 2010-2013 és l’instrument mitjançant el qual la Generalitat de Catalunya exerceix la tasca de planificació, foment i coordinació de la recerca i la innovació del país.

És també l’eix fonamental sobre el qual es donarà suport al desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació durant els propers quatre anys. Aquest pla abasta un període que arriba fins a l’any 2013, amb la finalitat de sincronitzar-se amb la planificació europea, i el 7è Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic 2007-2013 de la UE.

El comentari

El text fa referencia parla d’un fet actual que s’està observant en els últims temps a Catalunya: la productivitat catalana ha disminuït en aquesta zona des dels anys noranta. Això és degut a que el model de creixement que ha tingut Catalunya aquests anys és el de mà d’obra poc qualificada, que ha provocat taxes de productivitat que fan poc competitiva l’economia catalana. Algunes dades que ens dóna per demostrar el que ens està descrivint és el -0.6% del PIB mitjà anual des del 1995 al 2005, o els baixos índex d’ocupació que actualment estem vivint en aquesta situació de crisi on estem immersos. Fa una mica una evolució d’aquest període de creixement: d’alguna manera parla que va tenir l’època d’esplendor als anys noranta -en aquesta dècada la productivitat del treball a Catalunya es va mantenir per sobre de la mitjana espanyola-, però que actualment n’estem patint les conseqüències. Es posa especial èmfasi en la taxa d’aturats, i en el fet que els més afectats en aquesta situació han estat aquells treballadors menys qualificats. Com a solució plantejada, parla del foment de la competivitat sostenible, i del fet de potenciar accions centrades en la ciència, la tecnologia i la innovació per estimular el desenvolupament socioeconòmic; així com reaccionar davant les possibles amenaces i oportunitats d’ordre global que comporten canvis socioculturals, empresarials, etc.

Glossari

  • Productivitat laboral: es defineix com l’augment o disminució dels rendiments, originat en la variació de qualsevol dels factors que intervenen en la producció: treball, capital, tècnica, etc.
  • Taxa de productivitat: estudi que estableix la relació entre la producció obtinguda per un sistema productiu i els recursos utilitzats per obtenir-la
  • Generalitat de Catalunya: sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya, i el qual s’encarrega de l’economia de la comunitat, entre moltes altres coses.
  • PIB (Producte Interior Brut): és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció
  • Model de creixement: representació gràfica que illustra la variabilitat de l’economia en una regió
  • “El ràpid augment de la població entre 1995 i 2005″: durant aquests anys, Catalunya va passar de 6.200.000 milions d’habitants a 7 milions, aproximadament
  • OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): és una organització internacional formada pels països desenvolupats que accepten els principis de democràcia participativa i de lliure mercat
  • Empresa innovadora: és aquella empresa que accepta el canvi i s’esforça en comprendre’l, és dir, s’adapta als nous canvis socials, econòmics o polítics
  • Atur: en economia, una persona que pot i vol treballar pel salari prevalent del mercat però que no troba feina, és considerada una persona que està en atur
  • Taxa d’atur: el nombre de treballadors aturats dividit entre el nombre de treballadors actius ‘
  • Competivitat sostenible: el fet de marcar-nos nous reptes i objectius al treball, mitjançant una adequada planificació i constància per millorar i intentar-nos superar dia a dia
  • Desenvolupament socioeconòmic: d’alguna manera, millora de l’economia d’una regió
  • Ordre global: que afecten a tot el país
  • Pacte Nacional per a la Recerca i a la Innovació (PNRI): un gran acord, de llarg abast temporal i d’ampli concens entre els agents socials, econòmics i polítics perquè Catalunya esdevingui un país competitiu en una societat del coneixement basada en el progrés a partir del talent, la ciència, la tecnologia i la innovació

Jaume Ros

L’augment de la demanda estabilitza el preu dels pisos

Informe sobre el mercat immobiliari a Barcelona

Baixa un 1,4% el nombre de contractes de lloguer i es mantenen les tarifes

Les operacions de compravenda van créixer un 30,9% el primer semestre

EL PERIÓDICO-BARCELONA

La bombolla ha deixat de desinflar-se a Barcelona i el preu mitjà de les vivendes tant d’obra nova com de ­segona mà s’ha estabilitzat el primer semestre del 2010 en el conjunt de la ciutat a causa de l’augment de la demanda, segons l’informe sobre el mercat immobiliari presentat ahir per l’ajuntament, en què ­també s’indica que el mercat de lloguer ha experimentat un lleuger descens en el nombre de contractes (un 1,4% menys) i els preus es mantenen ­(baixen una mitjana d’un 0,9%).

Pel que fa als pisos d’obra nova, el preu de venda ha augmentat un ­lleuger 0,3% respecte al semestre anterior, i s’ha situat en 5.457 ­euros el metre quadrat; i en el mercat de segona mà les variacions es ­man­tenen entre un descens d’un 0,4% i un ­augment d’un 1,2%, i se situen en els 4.083 euros el metre ­quadrat.

CREIX LA COMPRAVENDA

El creixement de la demanda s’ha traduït també en un augment de les operacions de compravenda del 30,9%. ¿El motiu? La reacció dels consumidors per evitar l’augment de l’IVA del mes de juliol i la reducció de les deduccions per la compra d’un pis, que s’aplicaran a partir de l’1 de gener de l’any que ve.

En l’àmbit de la construcció, l’informe indica que s’ha frenat la tendència descendent de les vivendes iniciades, amb tan sols un 1,3% menys de llicències.

Per districtes, el més car pel que fa a l’obra nova és les Corts, amb un preu de 8.786 euros per metre quadrat, encara que la zona més costosa per comprar un pis de segona mà continua sent Sarrià-Sant Gervasi, amb una mitjana de 5.903 euros per metre quadrat, tot i experimentar la caiguda dels preus més alta de la ciutat: un 3,3%. El tercer districte més car és l’Eixample, on l’obra nova ja està en els 6.400 euros el metre. Ciutat Vella és el lloc amb menys obra nova iniciada, i en el mercat de segona mà els preus han caigut un 2,4%.

El consistori va presentar ahir aquestes dades del primer semestre del 2010, que es recolliran en la publicació Xifres d’habitatge, editada pel Patronat Municipal de Vivenda de Barcelona des de l’any 1998. La revista també inclou el Pla de Vivendes 2008-2016.

Comentari

En primer lloc els preus de l’habitatge han baixat d’una mitjana de 0’9%, però això només els del lloguer i tot això és gràcies a la demanda dels consumidors, com més demanden millor.

En canvi l’obra nova ha augmentat el preu dels habitatges, el preu queda entre uns 5.457 Eur/ metre quadrat.

Els de segona mà no canvien, el seu preu no varia, queda tal com està, ni puja ni baixa, perquè ja que no hi ha hagut demanda dels consumidors, la cosa no varia.

El creixement també ha passat a la compravenda, un 30’9%. El motiu són els consumidors perquè a augmentant  l’IVA al mes de Juliol.

Però tot això es reduirà sobre el mes de Gener del pròxim any, no augmentarà tant ni baixarà tant, es quedarà just al punt d’equilibri, o sigui no variarà  a partir del  mes de Gener, diguem que la cosa seria una mica més suau.

El preus dels pisos varia segons la zona, o sigui serà més car (per exemple) a les Cors que a Sarrià-Sant Gervasi.

Un exemple molt simple, és que a un poble els preus són menys cars que una ciutat, perquè? Un exemple de tants seria perquè en un poble no podem satisfer “del tot” les nostres necessitats i gustos.

Mariam Kamal