11. LA CAMPANYA PER L’AUTONOMIA 1918-1919

18 de novembre de 1918
Carta del cònsol francès a Barcelona a l’ambaixador francès a Madrid

Traduïda:
[ADN, Bcn-B-52 o bé ADN, Mad-C-139, o bé ADP, Europe Z-Esp 44]

El plebiscit català per l’autonomia.

Abans d’ahir van ser lliurats als parlamentaris encarregats de fer conèixer al govern el desig de Catalunya, els quatre volums amb les decisions municipals catalanes a favor de l’autonomia.
En la mena de plebiscit que s’ha fet a cadascun dels ajuntaments catalans, gairebé totes les respostes foren afirmatives. Segons uns el 90%, segons altres el 98%.

El que hi ha de cert i bastant frapant és que totes les parts eren presents (o gairebé) oficialment a la cerimònia de dissabte organitzada per la Lliga. El lliurament de llibres el féu l’alcalde de Barcelona, el Sr. Morales Pareja, home de confiança del Sr. Lerroux. Els carlistes, tret d’una minoria, han posat també la seva signatura. La comissió de parlamentaris encarregada d’estudiar els problemes que porti l’autonomia catalana comprèn representants de tots els partits: regionalistes, liberals, republicans i tradicionalistes.(…)

16 de desembre de 1918
Telegrama del cònsol francès a Barcelona a l’ambaixador francès a Madrid

Traduït:
[ADN, Mad-C-139]

Esdeveniments a Barcelona.

Els recents esdeveniments han provocat a Barcelona alguna efervescència. Com sempre, la policia reprimeix brutalment les manifestacions. Ella carrega, i ara que l’han proveïda de fusells, dispara. Ahir hi va haver varis ferits i una vianant morta al Passeig. Aquest fet no ha ajudat a disminuir l’excitació.
Els oficials manifesten vivament els seus sentiments anti-autonomistes.(…)

Activitats:
1.La voluntat dels catalans d’obtenir autonomia es va manifestar en la campanya de 1918-1919 a partir dels municipis. Qui havia de transmetre la seva voluntat al govern espanyol?
2.De què se sorprèn el cònsol de Barcelona en la primera carta?
3.Quina actitud mostra la policia i l’exèrcit davant les manifestacions autonomistes?

29 de gener de 1919
Carta del cònsol francès a Barcelona a l’ambaixador francès a Madrid
[ADN: Bcn-52 o bé Mad-C-139]

Traduïda:

Autonomia catalana

Els dies 24 i 25 de gener els diputats, senadors i consellers de la Mancomunitat han discutit i aprovat el projecte d’Estatut elaborat pel Consell de la Mancomunitat i diverses personalitats.
El 27 de gener els delegats dels municipis catalans l’han aprovat a Barcelona: de 1072, sols 31 han dit no i sols 5 en contra d’una autonomia (només l’1% dels catalans).

Tot i aquesta unanimitat i del fet que tots els polítics catalans, des dels carlistes als socialistes l’hagin aprovat, sembla que aquesta unanimitat és un xic superficial. L’autonomia no l’entenen igual, sembla, els regionalistes pròpiament dits dels republicans radicals o dels socialistes.
Per als primers, Catalunya és el primer (com resumí Cambó: “Monarquia? República? Catalunya”). Els altres no deixen de costat el seu ideal purament polític i veuen la qüestió autonòmica d’un punt de vista més ampli i més espanyol. Demanen, en resum, la substitució del règim actual per un règim federalista.
D’altra banda, els catalans d’extrema esquerra apel·larien si calgués a la violència. Els regionalistes de dreta, per contra, són partits burgesos i amic de l’ordre, i que temen, si aquesta arribés, veure’s ràpidament desbordats per les forces obreres i sindicals.
Els catalanistes de totes tendències, que formen avui un bloc aparentment unit, constitueix a Catalunya la immensa majoria. (…)

1 de febrer de 1919
Carta de l’agregat militar de l’ambaixada francesa a Madrid al ministeri de la Guerra a París
[ADN: Mad-C-139, o bé ADP: Europe-Z-Espagne-44]

Traduïda:

La situació a Espanya. L’exèrcit i la qüestió catalana.

La qüestió catalana acaba de travessar aquests dies una crisi extremament aguda, causada per la intervenció de l’exèrcit en el conflicte i l’actitud intransigent dels representants catalans de l’altra part. La ruptura ha estat hàbilment evitada per Romanones. Però la inquietud no ha desaparegut i la solució sembla llunyana.

La intervenció de l’exèrcit:
L’exèrcit ha estat sempre un factor important dins el problema catalanista. Del principi, ell s’ha declarat contra l’autonomia, considerant-la purament separatista.
Se sap avui que la suspensió de les garanties constitucionals, feta pel govern per aturar l’acció sindicalista, es va declarar sota pressió de l’exèrcit i en realitat contra els catalanistes.(…)

Actitud dels catalanistes:

Havien anunciat que es presentarien a Cambra després d’un mes d’absència per a presentar-hi (el 28 de gener) el projecte d’estatut.
Cambó ha pres la paraula en nom de Catalunya, “ja virtualment separada d’Espanya”. Ha rebutjat categòricament el projecte d’Estatut presentat pel govern i ha demanat al Congrés d’acceptar integralment i ràpidament el que ell aportava, Ha demanat al govern que donés la seva opinió sense tergiversar.(…)


Activitats:

1.Què aproven els representants dels municipis catalans el 27 de gener de 1919? Resumeix el procediment que s’ha seguit per elaborar aquest Estatut d’Autonomia.
2.Quines diferències observa el cònsol francès entre els partits polítics respecte l’autonomia ? Són minoritaris els catalanistes?
3.Quina és la situació l’1 de febrer de 1919? Què significava la suspensió de les garanties constitucionals?
4.Què rebutgen els representants catalanistes al Congrés de Madrid? Què demanen?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *