LES PARAULES SECRETES DELS ÓSSOS POLARS

Aquí us deixo un glossari de termes medievals (n’he fet una selecció) que us poden ser útils a l’hora d’encarar-vos amb la literatura catalana de l’edat mitjana. (Font: Literatura catalana medieval: un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos. Autor: Albert Soler).

Didàctica i amena guia de lectura dels diferents aspectes de la novel.la de Joanot Martorell. Es dóna informació sobre la seva vida, el context social i cultural de l’època, l’estructura de l’obra, etc.

Guia Tirant Lo Blanc

Si algú té curiositat per veure l’edició digital de la novel.la aquí li deixo un enllaç.Podràs veure com era el català medieval i comparar-lo amb l’actual (recorda que llegeixes una adaptació)

Una de les lectures obligatòries que haurem de fer a 1r de Batxillerat serà l’Antologia de la poesia catalana, un recorregut per més de vuit-cents anys d’activitat poètica. Aquí us deixo un enllaç a una pàgina que penso que us pot resoldre dubtes quan llegiu els poemes.

Aquí teniu un enllaç que us portarà a una pàgina molt interessant on podreu treballar de forma autònoma diversos aspectes relacionats amb l’escriptor i la seva gran obra, el “TIRANT” A mesura que aneu llegint el llibre, seria interessant que anéssiu fent les propostes que hi ha.

almogàver

Terme d’origen àrab (mugâwir, “incursor, home que pren part en una expedició en terra enemiga”) que designa el soldat de xoc, devastador i saquejador, de molt baixa condició social.

Desclot, al capítol 79 del seu llibre, en fa una descripció bastant precisa: “Aquestes gents qui han nom ‘almogàvers’ són unes gents qui no viuen sinó d’armes, e no estan en ciutats ne en viles, sinó en muntanyes e en boscs, e guerregen tots jorns ab sarraïns e entren dins la terra dels sarraïns una jornada o dues, enlladroint e apresent, e en traen molts sarraïns preses e molt d’altre haver. E d’aquell gasany viuen, e soferen de grans malenances que altre hom no podria sofrir; que ben estaran dos jorns sens menjar, si mester llur és, o menjaran de les herbes dels camps, que sol no s’ho preen res. E los adalils són cells qui els guien, qui saben les terres e els camins. E no porten mas una o una , sia estiu o hivern, molt curta, e en les cames unes calces ben estretes de cuir e als peus bones avarques de cuir; e porten bon coltell, e bona correja e un foguer a la centura, e porta cascú una bona llança, e dos dards e un sarró de cuir a l’esquena en què porta son pa a dos o a tres jorns. E són molt forts gents e lleuger per fugir o per encalçar; e són catalans, e aragonesos e serrans“.

La rudesa i la ferotgia d’aquests guerrers està relacionada directament amb el fet que viuen només del botí i que no reben cap altra paga ni del rei ni de ningú. Aquesta necessitat de rapinya els fa, per això mateix, difícils de controlar; un exemple paradigmàtic d’aquesta característica és el saqueig i l’incendi de Perelada en un moment crític de la invasió francesa de Catalunya.
amic i amat

La de l’amic i l’amat és una metàfora recurrent a l’obra de Ramon Llull per a expressar en termes d’amistat la relació entre l’home (l’amic) i Déu (l’amat). Les primeres aparicions del tema són al Llibre de contemplació (1274), però és a Blaquerna (1283) on rebrà una formulació definitiva. La introdueix Ramon lo foll (al capítol 79), una veritable contrafigura de Llull, i és al “Llibre d’amic e amat”, una obra que suposadament escriu el protagonista ja vell al seu ermitatge, que són definitivament concretats els personatges i les seves relacions. Després, el tema reapareixerà en diverses obres més: l’Art amativa (1290), les Flors d’amors e flors d’entel·ligència (1294) i l’Arbre de filosofia d’amor (1298).

Si cliqueu damunt de la foto, anireu a la pàgina de la uoc on trobareu informació sobre Ramon Llull.

Tirant Lo Blanc

Quadre cronològic que presenta les etapes i els autors més importants de la literatura catalana