LES PARAULES SECRETES DELS ÓSSOS POLARS

Presentació en què es mostren els principals discursos amorosos que es donen a l’edat mitjana, entre els quals cal destacar el mèdic, l’eclesiàstic i el que es recull en els tractats didàctics que segueixen l’Ars amandi del poeta llatí Ovidi. Pel que fa a l’amor en el Tirant, simplement m’he limitat a esmentar els tres tipus d’amor de què parla el personatge d’Estefania i a descatar-ne la sensualitat i el desig que travessa tota l’obra de Joanot Martorell.

Presentació sobre la vida i els aspectes més importants de l’obra del gran poeta català Ausiàs March.

Durant tot el primer trimestre hem estat treballant amb l’alumnat de 1r de batxillerat diferents aspectes de l’edat mitjana, sobretot el literari. Ara que ja hem acabat, m’agradaria deixar-vos amb unes paraules de l’intel.lectual i alhora novel.lista italià Umberto Eco, extretes d’un article que va publicar ja fa uns anys amb el nom d’ “El retorn de l’edat mitjana”. Un article que reivindica la importància d’aquesta època, un retorn a l’edat mitjana,com diu l’autor, “tal com era”, no pas la visió que el romanticisme ens ha llegat (una visió deformada que es mouria entre la fantasia i l’escapisme). Us deixo amb les seves paraules: “N’hi ha que diuen que hi somiem, en l’edat mitjana. Però la veritat és que tant europeus com americans en som hereus, i tots els problemes que tenim a Occident s’hi van originar: les llengües modernes, les ciutats comerciants, l’economia capitalista (amb els seus bancs, xecs i taxes d’interès) són invents de la societat medieval. És a l’edat mitjana que veiem el naixement dels èxercits moderns, del concepte actual de nació-estat, així com de la idea d’una federació supranacional (en forma d’Emperador germànic elegit per una Dieta que funcionava com una mena de convenció electoral); la lluita entre pobres i rics, el concepte d’heretgia i de desviació ideològica, fins i tot la nostra noció contemporània de l’amor com a devastadora i infeliç felicitat.

Ramon Llull arribà per mar a terres musulmanes del nord d’Àfrica per tal de predicar i difondre la doctrina cristiana. Diu la tradició que Llull fou martiritzat i apedregat pels musulmans fins a deixar-lo per mort a la ciutat de Bugia; en resultà tan malferit, que morí just en arribar a Mallorca.

Tirant lo Blanc és una de les novel.les més importants que ha donat la literatura catalana. L’obra de Joanot Martorell ha estat traduïda a moltes llengües i, a més, s’han publicat diverses edicions de còmics que s’hi basen, en aquesta novel.la cavalleresca. Cal recordar també que l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa, recentment guardonat amb el premi Nobel de literatura, publicà ja fa un grapat d’anys un breu estudi sobre l’obra de Martorell en què la considerava com la iniciadora de la novel.la moderna.

En aquesta extraordinària llegenda, l’amor se’ns mostra com una força incontrolable i destructora, capaç d’enfrontar-se a tota la societat i a tot l’obstacle que se li posi davant. La llegenda interessà enormement als novel.listes medievals. Elements cèltics, clàssics i orientals donaren lloc a aquesta història. És interessant veure la diferència entre els enamoraments de Tirant i Carmesina d’una banda i els de Tristany i Isolda per l’altra.

Durant l’edat mitjana, els pobles europeus van ser cridats i adoctrinats pels clergues per tal que alliberessin els Sants Llocs que eren en poder de l’islam. Quan Martorell va escriure el “Tirant” ja sabia que l’imperi grec havia estat derrotat pels turcs uns anys abans. La novel.la ens presenta, tanmateix, la victòria de Tirant davant els turcs. El somni obsessiu de la cristiandat europea medieval s’havia trencat.

Un dels episodis més famosos dels amors de Tirant amb la princesa Carmesina és el que mostra com Tirant, amb l’ajut de la donzella Plaerdemavida, aconsegueix introduir-se al llit de la princesa sense que aquesta ho noti. Crec que per entrendre aquest fet cal aclarir que en els palaus del segle XV era ben normal que la gent, fins i tot la noblesa, compartissin llit amb servidors o companys. A continuació, podem veure un gravat que podria il.lustrar bé una escena en el palau de Constantinoble.