LES PARAULES SECRETES DELS ÓSSOS POLARS

DON JOAN DE SERRALLONGA:

Joan Sala i Viladrau     era el nom que jo tenia,
per altre nom Serrallonga,     casat amb una pubilla.
Teníem dos heretat      que molt bé nos hi vivíem,
de continu dos fadris     a la taula nos servien.
Vaig tenir quatre raons     amb un fadrí de la vila,
de raons i més raons      jo li vaig llevar la vida.
Un dia em passà pel cap     de fer-me cap de quadrilla,
és veritat que trobí     cinquanta hòmens en un dia;
ja fórem cinquanta-dos     jo i un mosso que tenia.
No teníem cap diner,     jo i les camarades mies,
sabíem que en un hostal     de diners prou n’hi havia:
d’allà ens en vàrem portar,     passa de cinc-centes lliures.
Jo me’n só determinat      de tornar-hi sol un dia.
Ja en veig venir l’hostalera     que cap a mi se’n venia.
De tan lluny com la’n vaig veure     jo saludar-la volia.
“Diuen que ara per ací      no hi ha gent de mala vida,
per a mi bé n’hi ha hagut,      m’han robat tot quant tenia;
los traïdors d’en Serrallonga,     llamp que li llevi la vida!”
“Jo penso entre mi mateix: “lo mal que tu em vols te vinga”,
posa al llibre els perduts     totes les cinc-centes lliures

Les cançons de bandolers són poemes narratius que es fan ressò d’un episodi històric concret: el desenvolupament del bandolerisme a Catalunya al llarg dels segles XVI i XVII. Aquestes cançons explicaven i mitificaven les aventures i els robatoris de coneguts bandolers de l’època, que, generalment, eren vistos amb simpatia i admiració.La cançó següent n’és un exemple, inspirada en aquest cas en la figura de Joan de Serrallonga, que juntament amb Perot Rocaguinarda, fou un dels bandolers amb més repercussió literària.

Aquest article es va publicar el el dimecres, setembre 22nd, 2010 at 21:33 i s'ha arxivat com a PAPERS. Podeu seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de RSS 2.0 canal. Podeu deixar una respota, or trackback des del vostre lloc web