LA POESIA SATÍRICA I BURLESCA DE FRANCESC VICENT GARCIA.
Publicat per: DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA, a PAPERSA una monja gravada de verola
Bon viatge us dó Déu, mossa corcada,
bresca sens mel, trepada celosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l’arada.
D’alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.
Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales,
que de mal en pitjor la sort vos porta,
mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta.
Francesc Vicent Garcia fou un poeta destacat del Barroc.Fou continuador d’un corrent literari català a imitació de la poesia castellana i presentà dues actituds literàries ben diferenciades: una d’elegant i retòrica, i una altra de satírica, burlesca i escatològica. El gust per la ironia i l’humor permeté la creació d’aquestes composicions i donà lloc al vallfogonisme, corrent que augmentà la fama del poeta. El sonet que es presenta és una exemple clar d’aquesta segona actitud.Es titula ” A una monja gravada de verola”.
La producció literària a Catalunya el segle XVI va estar marcada per una sèrie d’esdeveniments molt peculiars. D’una banda, la situació política als Països Catalanas va influir en l’ús de la llengua. El català ja no era la llengua de la cort i l’aristocràcia, i alguns autors es castellanitzen. D’altra banda, la literatura en llengua castellana oferirà un model brillant i modern, que incitarà a la imitació i a la substitució lingüística.
El poema visual és una forma poètica avantguardista. Prioritza la comunicació i el poder d’atracció de l’obra i es caracteritza per la substitució dels elements tradicionals del poema per elements visuals: imatges, dibuixos, gravats, fotografies… Aquí teniu un dels poemes visuals més coneguts de Joan Brossa, en què mostra com la poesia pot ser una arma tant o més poderosa que una arma de foc.
El cal.ligrama és una composició poètica que, mitjançant la tipologia i l’escriptura, podríem dir que dibuixa una forma que està relacionada amb el contingut temàtic del poema. Tot i que el concepte prové de la poesia avantguardista -el terme va ser encunyat per Guillaume Apollinaire-, durant el Barroc ja s’havien escrit poemes en els quals s’havia alterat la disposició tipogràfica. A continuació, es mostra el poema “Jaculatòria”, del poeta Salvat-Papasseit.
Entrades (RSS)