“La característica bàsica de l’exercici comunicatiu consisteix en què s’està dient alguna cosa a una altra persona en la llengua meta. La versió més satisfactòria de l’exercici comunicatiu es produeix quan es proposa a l’alumnat una tasca i han d’interactuar verbalment per a realitzar-la” (Mario Rinvolucri a K Vio, 1996)

“Les activitats comunicatives han de permetre a l’alumnat desenvolupar estratègies i habilitats per comunicar els seu missatge de manera eficaç encara que sovint la precisió gramatical es veu sacrificada a favor de l’eficàcia comunicativa” (Littlewood 1998)

Aquestes definicions ens serveixen per entendre que l’enfocament comunicatiu en l’ensenyament de la llengua té una base que es podria resumir de la següent manera : les activitats que necessiten comunicació real promouen l’aprenentatge.

A partir d’aquesta premissa podem dissenyar activitats per a diferents nivells de coneixement de la llengua. Cada alumne/a té una potencialitat d’habilitats comunicatives que anirà desenvolupant a mesura que vagi utilitzant la llengua objecte d’aprenentatge. Evidentment, entre la llengua que utilitza un/a alumne/a nouvingut/da i l’ús que normalment fan els parlants de la llengua meta, hi ha una gran distància, però a mesura que en fa ús aquesta distància va disminuint.

Objectius

L’ensenyament des d’un enfocament comunicatiu ens permet treballar diferents objectius en relació a l’aprenentatge de la llengua tal com podem veure en el Marc Comú de referència, Consell d’Europa (2003).

• Exercitar la interacció entre alumnat amb un nivell diferent de coneixement de la llengua.
• Realitzar l’aprenentatge de la llengua des d’un enfocament de treball cooperatiu entre l’alumnat.
• Practicar la comprensió oral a partir de l’audició de diferents tipus de textos i de diferents medis (enregistraments de notícies de ràdio, televisió, cançons, etc.)
• Practicar la comprensió lectora a partir del treball amb diferents tipologies de textos (textos informatius, instructius, literaris etc.)
• Practicar l’expressió escrita de diferents tipologies de textos.
• Acostar el llenguatge dels diferents mitjans de comunicació a l’alumnat (diaris, informatius de TV, vídeos)
• Realitzar treballs per tasques que desenvolupin les diferents habilitats comunicatives: comprensió, expressió i interacció.
• Treballar el llenguatge conversacional i el llenguatge acadèmic a partir del treball per tasques.

Característiques de les pràctiques comunicatives

Les activitats de llenguatge a partir d’un enfocament comunicatiu tenen en comú els següents aspectes:

• L’activitat parteix d’elements reals i el llenguatge es fa servir amb una finalitat comunicativa.
• L’alumnat ha d’ interactuar amb la llengua meta per tal de realitzar la tasca.
• En les activitats comunicatives s’ha de primar la comunicació per sobre de la correcció lingüística. A aquesta s’hi arriba a partir de la realització de pràctiques comunicatives i forma part de l’evolució en l’aprenentatge de la llengua.