De la literatura a les cuines de la Mediterrània

 

Sant Pere de Rodes (2009). Reinante

No es pot ser sant a l’Empordà, la terra on les temptacions gastronòmiques i visuals ens esperen a cada racó. Ho deia Pla i ho certifica Narcís Comadira.

 

Un dia, Josep Pla va preguntar a un amic meu, capellà, nascut a Castelló d’Empúries: “Digui, mossèn, vostè coneix algun sant empordanès?” El meu amic va pensar un moment i abans de dir a l’escriptor alguna cosa com “ara no li ho sabria dir”, Pla ja li va donar la resposta: “No cal que s’hi esforci, no n’hi ha cap!”.

Ser sant i empordanès són, l’experiència ho confirma, dues coses que estan íntimament renyides. I és que a l’Empordà, per més Bisbals, per més monestirs i esglésies, per més ermites, aplecs i processsons, hi ha encara una atmosfera pagana que embolcalla el paisatge com una boira hedonista i fa que els déus antics encara s’hi passegin, com en aquell poema de Kavafis.

L’Empordà es terra de descreguts i és terra de mil possibilitats de satisfacció sensual. I si la rudesa esquerpa del cap de Creus sembla exigir una vida del tot ascètica, aviat és compensada per la blanesa lluminosa del golf de Roses, que va acollir aquells grecs que creien en els déus antics. 

Si voleu llegir l’article complet, CLIQUEU-HI.

Comadira, Narcís. Tota mena de plaers. Descobrir Catalunya, novembre 2009,  Barcelona, 98-99.

Il·lustració: Mariona Cabassa   

 

Narcís Comadira: Escriptors en Llengua catalana: Narcís Comadira LletrA La literatura catalana a Internet: Narcís Comadira Corpus literari: Obres

General

• Semblar el mercat de Calaf.
• A la taula del Bernat qui no hi és no hi és comptat.
• El més calent és a l’aigüera.                                                                                               
• Cada dia carn embafa.
• Qui es mengi el tall que rosegui els ossos.
• Val més el farciment que el gall.
• Donar garsa per perdiu.
• Donar bou per bèstia grossa.
• L’aigua fa la vista clara.
• Càntir nou fa l’aigua fresca.
• La por guarda la vinya.
• El meló i el casament són d’encertament.
• Si aixeques massa el porró aniràs potser de cantó.
• Oli, vi i amic, l’antic.
• Ser de pa sucat amb oli.

Productes del mar

• Val més ser cap d’arengada que cua de lluç.
• Sardines a la nit, metzines.
• El peix blau al vell no plau.
• Qui vulgui peix que es mulli el cul.
• Anxoves de l’Estartit, bones de dia, males de nit.

No diguis blat…

Productes de la terra

• El pa tou dura poc.
• Del pa tou tothom en fa llesques.
• No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.
• Per a triar les llenties has de passar-hi tres dies.
• Déu dóna faves a qui no té queixals.
• Faves comptades no fan plat.
• Qui no té un all té una ceba.
• S’ha acabat el bròquil.
• No valer ni un nap.
• Amb palla i temps maduren les nespres.
• Gallina vella fa bon caldo.
• Allà on no hi ha sang, botifarres no s’hi fan.
• No pot dir que té bon tast qui no tasta xai a l’ast.
• Carn fa carn i vi fa sang.
• Bon vi fa bona sang.
• D’aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria.
• Sols un mal porta alegria, i és aquest: la mal… vasia.
• Qui no vulgui menjar cucs que no mengi bolets.

In corpore sano

• No és tot u estar tip que estar dejú.
• Val més morir d’un tip que de gana.
• Per anar-se’n al llit n’hi ha prou amb un confit.
• Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo.
• Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent.
• Menjar molt i pair bé, no pot ser.
• Val més bona gana que bona vianda.

Costums i tradicions. El calendari

• Per sant Martí mata el porc i enceta el vi.
• Ditxós el mes que entra amb llardons i surt amb torrons.
• Per Nadal capons, neules i torrons.
• Per Nadal posarem el porc en sal.
• Aigua de gener, omple bótes i graner, i la pica d’oli també.
• Pluja joana podreix l’avellana.
• Per santa Magdalena l’avellana és plena.
• Per sant Jaume, l’avellana a taula.
• Per sant Roc, l’avellana cau del floc.
• Per l’Ascensió, cireretes a abundor.
• Si per l’octubre plou, el rovelló mou.

FAVES CRUES

[…] recorde l’horta com un paradís, però no un paradís d’aquells somniats o inventats, sinó com un paradís real, un jardí multicolor de geometries ubèrrimes i esponeroses fet per la mà de l’home, travessat per séquies que eren com rierols d’aigua transparent on hi havia una multitud d’animals aquàtics o que simplement vivien al costat de l’aigua, un paisatge que era d’una bellesa i una perfecció que no trobaré mai enlloc per molts anys que visca. Quan vaig fer set anys, mon pare trobà que havia arribat l’hora de treballar i em feia anar al camp a regar o birbar. A les hortes hi havia de tot i, quan m’ajuntava amb alguns amics, cap al capvespre, de vegades anàvem a furtar melons i fruites de tota mena, a l’estiu. Passat l’estiu s’acabava la varietat, però també ens agradaven les safanòries, que eren unas mica dolces i ens deixaven la llengua i els llavis morats. Les safanòries només es feien servir per donar de menjar al bestiar, però nosaltres ens les menjàvem. En arribar la primavera sempre buscàvem algun favar i allí ens fartàvem de faves tendres, que eren delicioses, petites, amb aquella brillantor llisa i fina que tenen acabades de collir. Però a l’Horta no hi havia costum de menjar faves crues (a taula, vull dir). Que jo sàpia  només se les mengen així a les hortes d’Alacant i del Baix Segura, com a acompanyament de les saladures, per desembafar.

Marqués, Vicent (29 març 2010). El sentit del gust. Diari Avui.

Foto: Gerardo BF (2008) . Habas_(beans)_en_mi_huerta_de_quillota_1

Carlos Mascaró: Sa cuina de madona de Binigaus nou

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Josep Torrent (1925) El meu primer oli

Tenc una tenda de campanya lusa.
La plant discretament pel nord de l’illa
a les platges desertes de setembre.
Menj pa fet meu i fruita,
passeig, escolt, escric,
parl amb els arbres,
llegesc el mar.

Continua llegint

Josep Torrent ( 1960) Plaça Vella de Ciutadella

Anna Pons ( 2008) Es llogaret . Una pel·lícula sobre un lloc – mas – menorquí:

Es llogaret

Els interiors de les cases de l’illa, a travès de la pintura de Carlos Mascaró:

Bodegones de Carlos Mascaró

Per últim, la recepta del plat més exquisit de l’illa, la caldereta de llagosta, entre d’altres les trobareu a:

Receptes menorquines

Més receptes

La cuina menorquina

Miquel Barceló (2001) Llagosta

Salvador Dalí (1936) Teléfono-langosta

Esteban Murillo (1650-1655): Dos nois menjant-hi meló i raïms

EN AQUEST MOMENT DE L’ANY, COINCIDEIXEN les dues fruites que, al meu entendre, s’emporten la palma en aquest temps –per sabor, s’entén. Són el préssec i el raïm moscatell. Si entràvem a detallar les característiques de les espècies que en formen part, potser passaríem els límits d’aquest escrit. És evident que hi ha varietats de raïms que no són moscats, que són riquíssims.

Josep Pla: continua llegint a De “La fruita estival”, dins El que hem menjat, 1972

Recomanem la lectura La cocina de Josep Pla, de Txus López Navarro