A LES CUINES

 DE LA MEDITERRÀNIA

Joaquín Sorolla: Barcas en la playa (1909)

Veles e vents han mos desigs complir
(Ausiàs March – Raimon)

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
(1969)

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Video realitzat per Manel Joseph, amb fotografies fetes a Formentera, a casa del músic , l’any 1971/2

Pau Riba i Toti Soler: Mel, de Jo, la donya i el gripau

(Disc gravat a l’aire lliure a Formentera, 1971)

Si passeu mai per davant de casa
no deixeu mai d’entrar una estona:
Ens ajaurem al sol sota les branques
de la més gran de les figueres.
Ens asseurem al sol sota les parres
a sota un pi o d’una olivera
i deixarem que les abelles
se’ns enduguin els pensaments
al rusc
per fer-hi mel.

Mel i rusc. Autor: Jordi Puig

Roger Mas canta La cuca fera, del disc Mística domèstica

La cucafera, del bestiari tradicional

 

Autor de la lletra: Roger Mas i Roger Puig

La cuca fera (Roger Mas i Roger Puig)

I pujo per la carretera,
quin llamp de cel que hi ha a Solsona!
I és que vinc de Barcelona
i la cosa no tenia espera,
cuca fera, de cap manera…

Ja he apagat el mòbil
i he obert tota la finestra.
no fos que algú em trobi,
avui farem una festa
amb la pantera més guerrera.

Quin pet de sol que fa prop del cel,
dels pobles veig la resplendor.
Brisa encara fred em remou d’arrel,
arrupit al ventre d’una flor
de cirera, encisera.

Sóc una cuca fera xaferdera,
o sóc l’home primavera,
que a la balma, al peu de la cinglera,
se deixa péixer amb la cullera
d’una fera punyetera.

I quan penso en el cirerer…
I quan penso en el cirerer.
l’ombra que fa, l’ombra que fa, l’ombra que fa…

Ho remenes tot, vas amunt i avall
I mai no et deixes cap retall,
perquè ets una cuca fera xafardera:
tu ets la meva primavera

A la balma de la cinglera ma pantera és cuca fera.

L’endemà. En una terrassa porticada que s’obre a hortes i serres. Matí assolellat, vora les onze. Assegudes en cadires baixes, Valençona i Caterina broden.[…]

            CATERINA     Pare, fruita!

MUNTANER  Me l’han donada a l’horta. Quin estiu d’abundància, les pomeres estan tan prenyades que les branques es vinclen fins a terra, sembla que s’hagin de desmaiar. Serà anyada d’ametlles i olives. I els ceps…[…] Ah, quina meravella de setembre i quin any més plujós, pertot arreu hi ha bèsties. (S’espolsa). Més mosquits que mai, diu tothom. I més aranyes i ocells que se’ls mengen i més caça pels falcons.

MACARNAU  ¿Anirem a caçar, senyor?, ¿anirem a caçar?

MUNTANER  ¿Ara vols anar a la serra? Passa a gratar pergamins.

MACARNAU  (De quatre grapes). Senyor, a caçar, anem a caçar.[…]

MUNTANER  (Per enllaminar-lo). Becades, perdius, senglars…

MACARNAU  Becades, perdius, senglars, llebres i cérvols… Anem a caçar, senyor, fa molts dies que grato pergamins…

Serés, Francesc (2008). Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig. Barcelona: Quaderns Crema (p. 42 i 46).

Natura morta: pintura de Luyck Kerstiaen (s. XVII)

            http://www.artfinding.com/Artwork/Paintings/Kerstiaen-Luyck/

            http://www.francescseres.net/

Cançó dels traginers
Música i lletra tradicional, del repertori de Peret Blanc de Beget
Transcripció lletra: Francesc Tomàs “Panxito”

Ara ve l’hivern – sempre plou i neva
pobres traginers – que en van de carrera.

Matxos que maneu – gasten gran fatxenda
porten davantal – manteta i coberta.

Si els hi han agafat – i a la presó els menen
si s’hi han escapat – per una finestra.

Que ningú els ha vist – si no una donzella
que en prenia el sol – i al fons d’una era.

N’ha fet un gran crit – ai, l’escarcellera
i els presos se’n van – ja en passen la serra.

Moreu va davant – Jordi va darrera
Moreu se’n girà – Jordi no em segueixes.

No puc caminar – ni trepitjar en terra
i els peus m’hi fan mal – de dur les cadenes

Grinyons en els peus – i a les mans cadenes
si jo puc tornar – i en aquelles terres.

Faria una mort – d’aquella donzella
que en prenia el sol – i al fons d’una era.

Ja en fa un gran crit – ai, l’escarcellera
i els presos se’n van – ja en passen la serra.
Pàgina web de Miquel Gil

En Méditerranée — En el Mediterrani

Autor: Georges Moustaki