De la literatura a les cuines de la Mediterrània

Julio Romero de Torres (1928). Naranjas y limones. Museo Julio Romero de Torres. Córdoba

Aglae, sota un bell taronger deturada,

al lluny sent les germanes com ocellada al vent.

I ja no va a l’encalç per l’herba i la rosada,

i té la cara pàl·lida d’un gran defalliment.

 

Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,

altiva entre la fressa, joiosa de la llum.

I ja de l’hort s’amaga per les desertes vies

i encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.

 

I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta;

la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.

Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta

i del cabell afluixen el pes les dues mans.

 

Aglae, ja refeta, es bressa en l’esperança;

amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;

ella pogués besar l’infant que ja s’atansa,

batec tan avinent i tan inconegut.

 

veu la piadosa taronja que fou bella,

i jeu abandonada del rec vora l’espill.

De la muller la sort li transpareix en ella:

fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.

 

Carner, Josep (1906). Els fruits saborosos.Barcelona:Edicions 62  

Més sobre Josep Carner en aquest bloc 

Fotografia: Monica Arellano-Ongpin (2008). Oranges and lemons from Siracusa

Pintura: Julio Romero de Torres (1928). Naranjas y limones. Museo de Julio Romero de Torres. Córdoba

Si voleu llegir Casanova, Eduardo: Naranjas y limones, conte basat en l’obra pictòrica NARANJAS Y LIMONES, de Julio Romero de Torres, CLIQUEU-HI.

Monica Arellano-Ongpin (2008). Oranges and lemons from Siracusa

 CURIOSITAT: SOPA DE TARONGES I LLIMONES

Prepareu un brou amb dues gallines i escorreu-lo bé al colador, després barregeu-lo amb el suc d’un quilo de taronges i llimones, convenientment batut amb uns quants ous. Podeu servir aquesta sopa tant calenta com freda.

Les quantitats de taronges, llimones i ous són al gust del consumidor. A Battista, la cuinera de Leonardo da Vinci, li agradava sense taronges, però el mestre la preferia amb elles.

(Extret de Los caminos de la vieja cocina (Ingenieros de Caminos en la cocina). Cofradía Gastronómica “Plat Cerdà“. Barcelona, 2001. 

Albert Gallego. Aquarel·les

Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa

damunt el voleiar dels braços i el vestit.

El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa

i ja a la cantonada és Licas, el marit.

Liceni trenca un vidre, Naïs s’esmuny, plorosa.

Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,

amb una revolada cruel i una amorosa

ha restablert Metimna la pau, que amen els déus.

Cansada, pren la copa de bella transparència

on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,

i riu, sabent que a l’aigua mesurarà amb ciència

el raig de la llimona, la mel de romaní.

I beu, dant a l’entorn les últimes mirades.

La llum en el cristall, esparvilladament,

damunt sa cara es mou i l’omple de besades

i li fa cloure els ulls, repòs de tant d’esment.

         Carner, Josep (1906). Els fruits saborosos.