Cerca

Miró,Joan (1918): Hort amb ase

Arxius

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
Licencia de Creative Commons

Calendari

maig 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

De la literatura a les cuines

pequecats

Activitats d’aula

activitats_aula

BLOCS DE LES CUINES I LA LITERATURA

cats

Bloc finalista dels Premis Blocs Catalunya 2010

logo

BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog

Musicogastronomia

La festa de la galera a Cambrils

Categories

L’Ovidi Montllor prepara escalivada amb botifarra de La Garriga per a Pepe Carvalho

18 agost 2010 per Beatriz

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Manuel Vázquez Montalbán parla sobre la sèrie de TVE Carvalho:

Cada viernes por la noche contemplo la serie Carvalho, con una mano sobre los ojos, los dedos separados, eso sí, para ver y no ver. Para ver lo que reconozco y para tratar de no ver lo que me resulta irreconocible. La semana pasada tuve que dar crédito a mis ojos porque los tenía bien abiertos, pero me resultó difícil reconocerme como remoto argumentista de un capítulo titulado El mar, ese cristal opaco. El título sí era mío y en el guión original se justificaba mediante la cita de un verso de Carlos Barral, “…de cuando el mar es un cristal opaco”, pero en lo que yo estaba viendo el mar no era de invierno y por tanto ni era de cristal opaco, ni ningun hecho o personaje se responsabiliza del título. O yo no lo supe ver.
En cambio, sí asistí aturdido a un despliegue sexual de Carvalho digno de un Mickey Spillane. Aquél no era mi Carvalho, sino un extraño atleta sexual japonés dispuesto a fornicar como un obseso, a vagina por cada cinco minutos de programa. No es que mi Carvalho sea un santo, pero tiene un cierto autocontrol sexual, más relacionado con el sentido del ridículo que con el del pudor. Además, este Carvalho televisivo es un deslenguado que se ha tomado a Cela al pie de la letra y lleva el taco pegado a los labios, como si fuera una colilla de Peninsulares.

Per llegir-ne més, clica aquí

Les receptes de Carvalho

Publicat a Catalunya, Dècada de 1980, Montllor, Ovidi, Segle XX, Vázquez Montalbán,Manuel | No hi ha comentaris »

Poema sense acabar(Salvat-Papasseit i Ovidi Montllor)

17 agost 2010 per Beatriz
Santiago Rusinol: Son Moragues (1903)

Santiago Rusinol: Son Moragues (1903)

Poema sense acabar (Joan Salvat-Papasseit i Ovidi Montllor)

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capriciós i destre
plau-li besar l’amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
perquè demà al matí puguin parlar d’amors
amb les farigoleres fins l’hora de la sesta,
que és quan reposa el pou,
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l’estrella primera lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s’estrenyen,
de l’una a l’altra serra.
Quin doll d’aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.

Versions musicades del poema:
Salvat-Papasseit , Ovidi Montllor i Toti Soler
Versió de Jofre Borràs i Toni Xuclà

Més informació sobre l’escriptor:
L’autor a la UOC

Publicat a Borràs, Jofre, Ferrater,Gabriel, General, Montllor, Ovidi, Productes de la terra, Salvat-Papasseit, Joan, Soler, Toti | No hi ha comentaris »