De la literatura a les cuines de la Mediterrània

Dalí. Angelus (inspirat en Millet)

4 Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se d’una paràbola:

5 –Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. 6 Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. 7 Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. 8 Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.

I, acabat de dir això, exclamà:

–Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

LA BÍBLIA (1993): Nou Testament. Lluc, 8, 4-8, Associació Bíblica de Catalunya, Ed. Claret i Societats Bíbliques Unides.

Per llegir el text

Jesús y la samaritana. Alonso Cano

2 De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.

3 Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.

1 Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.

4 Jesús havia de travessar Samaria.

5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;

6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.

7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:

–Dóna’m aigua.

8 Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.

9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:

–Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?

Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.

10 Jesús li respongué:

–Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.

11 La dona li diu:

–Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?

12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?

13 Jesús li respongué:

–Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set.

14 Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.

(Joan, 4, 1-42) LA BIBLIA (1993): Nou Testament: Joan, 4, 1-42, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides.

Per llegir-ne més

Peter Brueghel el Viejo (1565): La cosecha. Metropolitan Museum of Art, Nueva York

24 Després els proposà aquesta altra paràbola:

–Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp;

25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar.

26 Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull.

27 Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:

»–Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?  

28 »Ell els respongué:

»–Això ho ha fet un enemic.

»Els mossos li diuen:

»–¿Vols que anem a arrencar el jull?

29 »Ell els respon:

»–No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat.

30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner.”

(Mt, 13, 24-30) La Bíblia (1993): Nou Testament: Evangeli de Mateu, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides.

Per llegir-ne més

Recollint el mannà. Il·lustració d`un llibre d`hores s. XV

1 Tota la comunitat dels israelites va partir d’Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d’Egipte. 2 En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. 3 Els israelites els deien:

–Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.

4 El Senyor va dir a Moisès:

–Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d’acord amb això que els mano. 5 I el sisè dia, quan preparin la quantitat que s’han d’emportar, n’agafaran el doble del que recullen els altres dies.

6 Moisès i Aaron van dir a tots els israelites:

–Aquest vespre sabreu que el Senyor us ha fet sortir del país d’Egipte, 7 i al matí veureu la glòria del Senyor, ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre?

8 Moisès va afegir:

–Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor.

9 Moisès va dir a Aaron:

–Digues a tota la comunitat dels israelites: “Acosteu-vos al Senyor. Ell ha sentit les vostres murmuracions.”

10 I mentre Aaron parlava a tota la comunitat dels israelites, ells es van girar cap al desert i van veure la glòria del Senyor que s’apareixia en el núvol.

11 El Senyor digué a Moisès:

12 –He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: “Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu.”

13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. 14 Quan s’esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. 15 Els israelites, en veure-ho, es deien l’un a l’altre: « Man hu? » (que vol dir: «Què és això?»), perquè no sabien què era. Moisès els va dir:

–Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment. 16 El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d’un ómer per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda.

17 Els israelites ho van fer així. Uns en van recollir molt, i altres poc; 18 però, quan ho van mesurar, ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc. Cadascú havia recollit el que necessitava per a menjar.

19 Moisès també els va dir:

–Que ningú no en guardi gens per a l’endemà.

La Biblia (1993):  El Pentateuc, Éxode, 16.  Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Clarel i Societats Bíbliques Unides

Capítol sencer

La Creación, de Michelangelo. Bóveda de la Capilla Sixtina, en los Museos Vaticanos.

Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l`oceà, i l`Esperit de Déu planava sobre les aigües.

Déu digué:

-Que existeixi la llum.

I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.

Déu digué:

-Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per separar unes aigües de les altres.

I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà a la volta del firmament el nom de cel.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.

Déu digué:

-Que les aigües de sota el cel s`apleguin en un sol indret i apareguin els continents.

I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.

Déu digué:

-Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.

I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.

(LA BÍBLIA: Gènesi, 1, 1-12)    

Text en PDF

Visita virtual a la Capilla Sixtina

Imagen de Adán en la escena de La Creación de Adán de la bóveda de la Capilla Sixtina, en los Museos Vaticanos.