Menjar dolços
29 juny 2010 per Isabel
Pastisseria Escribà - Barcelona (2005). Notàrius
A la Sílvia, allò que més li agradava del món era menjar dolços. Havia de fer un gran esforç quan encetava un règim per a aprimar-se i passava davant d’una pastisseria. La flaire del sucre cremat, la sentor de llet dolça i de pasta fullada, les lioneses que vessaven de nata els marrons glacé, els braços de gitano, nevats de sucre fi, els tortells, els Sarah Bernardt, els pastissos de coco i de crema, els borratxos, els borregos que desprenien un aroma de comí… Divendres al matí, la Sílvia només havia pres un iogurt. Estava desesperada, s’havia posat la cinta mètrica al volant de la cintura, cinc centímetres! S’havia engreixat cinc centímetres! En Lluís no ho havia sentit perquè estava encaparrat amb un catàleg de cotxes esportius que li havien enviat els de l’Automòbil Club. Un iogurt, només, i es moria de gana. Per això, abans d’entrar al gimnàs, es va deixar seduir per la sentida dels pastissos. Hi demanà un suís amb una ensaïmada, però no la va demanar farcida de cabell d’àngel –i això que s’hi fonia, per les ensaïmades farcides de cabell d’àngel-, perquè va trobar que per a sucar la xocolata ha n’hi havia prou, amb una ensaïmada normal.
Al vestidor trobà la seva amiga Merche que es despullava. Ahir, deia la Merche, van anar a sopar a la Scala, i la canalla?, féu la Sílvia. He trobat una baby sitter que és un àngel, em cobra cinquanta pessetes l’hora i m’adorm les criatures i tot. En Ramon, continuava la Merche, estava de barrila, n’hi havia per a llogar-hi cadires. Jo em moria de riure. Vam beure molt de xampany, s’hi acostà la Dolors, nois, tu i les vostres gresques, és que a en Ramon, diu la Merche, lli agrada sortir un cop per setmana, gairebé sempre ho fem els dijous, sobretot des que anem de week-end, a en Lluís, mentí la Sílvia, li agrada sortir qualsevol dia de la setmana, no té preferències, jo, quan surto, féu la Merche, menjo pels descosits i després em quedo amb una panxa, no me’n parlis, digué la Sílvia, sabeu que en Luís troba que m’he engreixat molt?
Per continuar llegint, CLIQUEU-HI.
Informació sobre Montserrat Roig
- Associació d’escriptors en llengua catalana: Montserrat Roig
- LletrA. La literatura catalana a Internet: Montserrat Roig
- Pàgina del Programa NOMS a TV3: Retrat d’una mirada
- Vídeos sobre Montserrat Roig
- Propostes de treball sobre El temps de les cireres
- Clase de spinning (2010). Bravofelipe
Fotos
Pastisseria Escribà. Barcelona (2005). Notarius
Clase de Spinning (2010). Bravofelipe
Pastisseria Escribà. Barcelona
|
Publicat a Alimentació, Bravo,Felipe, Fotografia, Hàbits alimentaris, Multimèdia, Roig,Montserrat, Transtorns nutrició, Ventura,Jaume | No hi ha comentaris »
El temps de les cireres
20 maig 2010 per Isabel
Maria Gilda Matteucci (2009). Una tira l'altra
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Abbas Kiarostami (1997): El sabor de las cerezas.
Saps, continuà la Natàlia, quan m’expliques la història del meu passat recent, de tot allò que passà per culpa dels qui guanyaren la guerra, em costa de seguir-te. Però t’entenc el que vols dir quan veig tot això, i la Natàlia contemplava el que tenia al seu voltant, quan veig que la gent és desgraciada. ¿Creus que això s’acabarà algun dia?, repetí. L’Emílio no contestà. A cau d’orella, li xiulà una cançó. Què xiules?, li preguntà ella. Una cançó. És d’un poeta de la Commune francesa. J. B. Clément, es deia. Aquest poeta volia que arribés el temps de les cireres.
Quan vous en serez au temps des cerises
Si vous n’aimez pas les chagrins d’amour
Evitez les belles
Moi qui ne crains pas les peines cruelles
Je ne vivrai point sans souffrir un jour
Quand vous en serez au temps des cerises
Vous aurez aussi des chagrins d’amour.
El poeta va escriure la cançó en temps de la Commune, quan el poble lluitava contra un règim d’opressió ferotge. Ell sabia que després del combat hi hauria una terrible repressió -mataren setanta mil obrers i els que quedaren vius foren forçats a construir el Sacré Coeur de París- i cantava el temps de les cireres, la primavera de la felicitat. El poeta no ignorava, continuà l’Emílio, que al temps de les cireres també hi hauria penes d’amor, però el desitjava. Jo també vull que arribi, el nostre temps de les cireres. I l’Emílio mirà la Natàlia d’una manera que ella no oblidaria mai.
Roig, Montserrat (1993): El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62, 109.
Més informació:
|
- Fotografia de JBF. Virgen de las cerezas, óleo sobre tabla, Maestro de las Medias Figuras de Mujer (Flandes, siglo XVI)
Fotografies:
-
JBF (2009). La Virgen de las Cerezas. Óleo sobre tabla. Maestro de las Medias Figuras de Mujer (Flandes, siglo XVI). Museo de San Carlos, Ciudad de México.
-
Maria Gilda Matteucci (2009). Una tira l’altra
Les cireres: Informació en aquest bloc
Publicat a Clément,J.B., Fotografia, JBF, Kiarostami, Abbas, Literatura, Maestro de las Medias Figuras, Matteucci,Maria Gilda, Música, Pintura, Productes de la terra, Roig,Montserrat | No hi ha comentaris »
Els llimoners del pati
17 maig 2010 per Isabel
AmerigoLand: A cup (Vaixella de Llemotges)
- La Natàlia mirava cap a la galeria, plena de la llum grisa d’aquell migdia boirós i humit i buscà el llimoner i les buguenvíl·lees. “I el llimoner?”, féu unes passes cap endavant i s’aturà davant de les vidrieres. I el llimoner?, repetí, què ha passat, tieta, això no ho veig igual! Ai, filla, i és clar que no ho veus igual! Em vaig vendre el jardí. Que et vas vendre el jardí?, va fer la Natàlia. Havia sortir a fora i es trobava a la mateixa alçada de la galeria coberta. Des de la tribuna abans baixava una escala de cargol de ferro esmaltat que anava directament al jardí i ara tot era de planta baixa. On hi havia el jardí, hi veia un enorme terrat amb rajoles de color rosa esbarrellat, un color uniforme amb clapes humides, trencat pel vidre de les claraboies. Al voltant del terrat no hi havia el clàssic seguit de punxes de ferro negre sinó unes parets arrebossades de guix adesiara escrostonat. La Natàlia caminava d’un cantó a l’altre del pati i travessava a frec la roba estesa sota l’esguard iracund de l’Encarna. M’ho van comprar els del magatzem del costat, volíem ampliar les oficines.¿No sents les màquines d’escriure?, diu la Patrícia. El terra del jardí era tapat amb tot de pedretes menudetes que feien soroll en trepitjar-les. La Natàlia, de petita, guardava pedretes a les butxaques i després s’entretenia a tirar-les al cap dels vianants que passaven per sota del balcó de casa seva. Els dos llimoners eren allí, a tocar dels patis de l’altra banda, per on un nen li feia llengots , i els baladres donaven a la banda esquerra, renteu-vos les mans, si heu tocat baladres que les flors són verinoses, els deia la mare; un dia que la Natàlia es va voler morir, se n’empassà una de sencera, una flor rosada i empallegosa. I no es va morir i va pensar que els grans diuen moltes mentides.
Roig, Montserrat (1993). El temps de les cireres: Barcelona : Edicions 62, 22-26
En Gonçal. de tant en tant, li llegia un poema i ella el trobava bell, encara que molts no els entenia perquè eren complicats. Són poemes simbolistes, li deia en Gonçal, i ella, tota flonja, deia que si. En Gonçal no cridava mai, com cridava l’Esteve, i deia “dispensi”, “em permet”, en Gonçal era un home diferente, delicat, com un núvol. La Patrícia pensav, no és un home com el meu pare, no es un home com l’Esteve. Sempre demanava si podia esperar l’Esteve al rebedor però la Patrícia el feia passar a la tribuna i, mentre ella feia ganxet, ell enraonava. Baixaven al jardí i se sentia el crec-crec de les pedretes en ésser trepitjades. En Gonçal acariciava l’heura color d’aran, agafava una llimona i l’olorava. Després se la passava per la cara. “Aromade tardor”, deia, “aquesta és l’aroma de Barcelona.”Roig, Montserrat (1993). El temps de les cireres: Barcelona : Edicions 62, 78.
- Cissibackman: Lemons in Sóller, Mallorca
Informació sobre Montserrat Roig
- Associació d’escriptors en llengua catalana: Montserrat Roig
- LletrA. La literatura catalana a Internet: Montserrat Roig
- Pàgina del Programa NOMS a TV3: Retrat d’una mirada
- Vídeos sobre Montserrat Roig
- Propostes de treball sobre El temps de les cireres
Chacobo Dept: Interior d'illa
Fotografies:
-
AmerigoLand (2009): A cup (Vaixella de Llemotges)
-
Cissibackman (2009): Lemons in Sóller, Mallorca
-
Chacobo Dept: Interior d’illa
-
Per veure l’àlbum NIKON D70s, de Trapac/Tracy, amb magnífiques fotografies d’edificis modernistes, CLIQUEU-HI.
Publicat a AmerigoLand, Chacobo Dept., Cissibackman, Fotografia, Literatura, Productes de la terra, Roig,Montserrat, Trapac | No hi ha comentaris »