Cerca

Miró,Joan (1918): Hort amb ase

Arxius

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
Licencia de Creative Commons

Calendari

maig 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

De la literatura a les cuines

pequecats

Activitats d’aula

activitats_aula

BLOCS DE LES CUINES I LA LITERATURA

cats

Bloc finalista dels Premis Blocs Catalunya 2010

logo

BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog

Musicogastronomia

La festa de la galera a Cambrils

Categories

Ens estem translladant a aquest bloc. Disculpeu les molèsties

08 maig 2011 per Isabel

DE LA LITERATURA

 A LES CUINES

 DE LA MEDITERRÀNIA

Publicat a General | No hi ha comentaris »

Savina Yannatou & Miquel Gil & Orq. Àrab de Barcelona: Cançó dels Traginers

19 agost 2010 per Beatriz

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Cançó dels traginers
Música i lletra tradicional, del repertori de Peret Blanc de Beget
Transcripció lletra: Francesc Tomàs “Panxito”

Ara ve l’hivern – sempre plou i neva
pobres traginers – que en van de carrera.

Matxos que maneu – gasten gran fatxenda
porten davantal – manteta i coberta.

Si els hi han agafat – i a la presó els menen
si s’hi han escapat – per una finestra.

Que ningú els ha vist – si no una donzella
que en prenia el sol – i al fons d’una era.

N’ha fet un gran crit – ai, l’escarcellera
i els presos se’n van – ja en passen la serra.

Moreu va davant – Jordi va darrera
Moreu se’n girà – Jordi no em segueixes.

No puc caminar – ni trepitjar en terra
i els peus m’hi fan mal – de dur les cadenes

Grinyons en els peus – i a les mans cadenes
si jo puc tornar – i en aquelles terres.

Faria una mort – d’aquella donzella
que en prenia el sol – i al fons d’una era.

Ja en fa un gran crit – ai, l’escarcellera
i els presos se’n van – ja en passen la serra.
Pàgina web de Miquel Gil

Publicat a Blanc de Beget, Peret, General, Gil, Miquel, Mercats, Productes de la terra, Yannatou, Savina | No hi ha comentaris »

Cantar el Mediterrani

19 agost 2010 per Beatriz

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

En Méditerranée — En el Mediterrani

Autor: Georges Moustaki

Adaptació : Pelai Ribas

En el Mediterrani

En aquest gran estany on juguen nens d’ulls negres
hi ha tres continents i una història de segles
els profetes, els déus, el Messies i tot
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani

hi ha l’olor de sang que flota per les ribes
països masegats plens de fondes ferides
i illes amb trinxeres i murs que són presó
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani

hi ha oliveres mortes pel foc de tants canons
allí on va aparèixer el primer dels coloms
i pobles oblidats que les guerres han fos
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani

en aquest gran estany hi vaig jugar de nen
els peus sempre en remull, hi respirava el vent
els meus companys de joc avui ja s’han fet grans
i el món té abandonats a molts dels seus germans
en el Mediterrani

sobre l’Acròpolis el cel està de dol
i llibertat ja no es pot dir en espanyol
Barcelona i Atenes són sempre a l’horitzó
d’aquest estiu tan bell que no tem la tardor
en el Mediterrani

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Joan Manel Serrat: Mediterráneo.

Quizá porque mi niñez
sigue jugando en tu playa,
y escondido tras las cañas

duerme mi primer amor,
llevo tu luz y tu olor
por donde quiera que vaya,

y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas.

Yo,
que en la piel tengo el sabor
amargo del llanto eterno,
que han vertido en ti cien pueblos

de Algeciras a Estambul,
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno.

A fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.

A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino…

Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino,
Tengo alma de marinero…

¿Qué le voy a hacer, si yo
nací en el MEDITERRÁNEO?

Nací en el MEDITERRÁNEO…

Y te acercas, y te vas
después de besar mi aldea.
Jugando con la marea

te vas, pensando en volver.
Eres como una mujer
perfumadita de brea

que se añora y que se quiere
que se conoce y se teme.

Ay…
si un día para mi mal
viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca

con un levante otoñal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.

Y a mí enterradme sin duelo
entre la playa y el cielo…

En la ladera de un monte,
más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.

Mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista…

Cerca del mar. Porque yo
nací en el MEDITERRÁNEO…

Nací en el MEDITERRÁNEO…

Nací en el MEDITERRÁNEO…

Publicat a General | 1 comentari »

Poema sense acabar(Salvat-Papasseit i Ovidi Montllor)

17 agost 2010 per Beatriz
Santiago Rusinol: Son Moragues (1903)

Santiago Rusinol: Son Moragues (1903)

Poema sense acabar (Joan Salvat-Papasseit i Ovidi Montllor)

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capriciós i destre
plau-li besar l’amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
perquè demà al matí puguin parlar d’amors
amb les farigoleres fins l’hora de la sesta,
que és quan reposa el pou,
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l’estrella primera lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s’estrenyen,
de l’una a l’altra serra.
Quin doll d’aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.

Versions musicades del poema:
Salvat-Papasseit , Ovidi Montllor i Toti Soler
Versió de Jofre Borràs i Toni Xuclà

Més informació sobre l’escriptor:
L’autor a la UOC

Publicat a Borràs, Jofre, Ferrater,Gabriel, General, Montllor, Ovidi, Productes de la terra, Salvat-Papasseit, Joan, Soler, Toti | No hi ha comentaris »

Jesús i la samaritana

13 juliol 2010 per Anabel

Jesús y la samaritana. Alonso Cano

Jesús y la samaritana. Alonso Cano

 

De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.

Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.

Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.

Jesús havia de travessar Samaria.

Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;

allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.

Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:

–Dóna’m aigua.

Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.

Però la dona samaritana preguntà a Jesús:

–Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?

Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.

10 Jesús li respongué:

–Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.

11 La dona li diu:

–Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?

12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?

13 Jesús li respongué:

–Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set.

14 Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.

(Joan, 4, 1-42) LA BIBLIA (1993): Nou Testament: Joan, 4, 1-42, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides.

Per llegir-ne més

Publicat a Bíblia, Cano, Alonso, General, Mitologia i religions | No hi ha comentaris »

Paràbola del blat i el jull

12 juliol 2010 per Anabel

Peter Brueghel el Viejo (1565): La cosecha. Metropolitan Museum of Art, Nueva York

Peter Brueghel el Viejo (1565): La cosecha. Metropolitan Museum of Art, Nueva York

 

24 Després els proposà aquesta altra paràbola:

–Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp;

 

25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar.

 

26 Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull.

 

27 Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:

»–Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?  

 

28 »Ell els respongué:

»–Això ho ha fet un enemic.

»Els mossos li diuen:

»–¿Vols que anem a arrencar el jull?

 

29 »Ell els respon:

»–No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat.

 

30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner.”

 

(Mt, 13, 24-30) La Bíblia (1993): Nou Testament: Evangeli de Mateu, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides.

 

Per llegir-ne més

Publicat a Bíblia, Brueghel,Pieter, General, Mitologia i religions | No hi ha comentaris »

Cap al desert de Sin. Les guatlles i el mannà

10 juliol 2010 per Anabel

 

Recollint el mannà. Il·lustració d`un llibre d`hores s. XV

Recollint el mannà. Il·lustració d`un llibre d`hores s. XV

Tota la comunitat dels israelites va partir d’Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d’Egipte. En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. Els israelites els deien:

–Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.

El Senyor va dir a Moisès:

–Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d’acord amb això que els mano. I el sisè dia, quan preparin la quantitat que s’han d’emportar, n’agafaran el doble del que recullen els altres dies.

Moisès i Aaron van dir a tots els israelites:

–Aquest vespre sabreu que el Senyor us ha fet sortir del país d’Egipte, i al matí veureu la glòria del Senyor, ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre?

Moisès va afegir:

–Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor.

Moisès va dir a Aaron:

–Digues a tota la comunitat dels israelites: “Acosteu-vos al Senyor. Ell ha sentit les vostres murmuracions.”

10 I mentre Aaron parlava a tota la comunitat dels israelites, ells es van girar cap al desert i van veure la glòria del Senyor que s’apareixia en el núvol.

11 El Senyor digué a Moisès:

12 –He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: “Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu.”

13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. 14 Quan s’esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. 15 Els israelites, en veure-ho, es deien l’un a l’altre: « Man hu? » (que vol dir: «Què és això?»), perquè no sabien què era. Moisès els va dir:

–Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment. 16 El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d’un ómer per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda.

17 Els israelites ho van fer així. Uns en van recollir molt, i altres poc; 18 però, quan ho van mesurar, ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc. Cadascú havia recollit el que necessitava per a menjar.

19 Moisès també els va dir:

–Que ningú no en guardi gens per a l’endemà.

 

La Biblia (1993):  El Pentateuc, Éxode, 16.  Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Clarel i Societats Bíbliques Unides

 

Capítol sencer

Publicat a Alimentació, Bíblia, General | No hi ha comentaris »

Ferragosto

03 juliol 2010 per Isabel
Terrace in Cortona (2007). Echiner1

Terrace in Cortona (2007). Echiner1

Ferragosto, que és dia festiu, al principi ens desconcertava, fins que no vam començar a comprendre que és un estat mental. Nosaltres mateixos hi hem entrat gradualment. En poques paraules, ferragosto, el 15 d’agost, marca l’ascensió del cos material i l’ànima de la verge Maria cap al cel. Per què el 15 d’agost? Potser perquè feia massa calor per romandre un sol dia més a la terra. El sostre de volta de la catedral de Parma en mostra la gloriosa ascensió envers el cel, acompanyada per una gernació. Des de la perspectiva de qui mira des de baix, el que hom veu són unes faldilles inflades en la seva elevació per l’aire. Això sí que és un triomf de l’art: no es veu la roba interior de ningú. Però de fet el dia no és més que un senyal, ja que el seu significat més ampli implica que l’agost és un mes de vacances i un període d’intens laissez-faire. Estem començant a comprendre que la feina diària queda en suspens durant tot l’agost. Encara que arribin a una ciutat hordes de turistes, és possible que la seva millor trattoria tingui penjat un rètol de chiuso per ferie, tancat per vacances, i que els amos hagin fet les maletes i hagin marxat cap a Viareggio. La lògica mercantil dels nord-americans aquí no ajuda. Els italians no es dediquen necessàriament a amassar diners durant la temporada de turistes i se’n van de vacances a l’abril o al novembre, quan ja se n’ha anat tothom. Per què? Perquè som a l’agost. La taxa d’accidents a les autopistes augmenta vertiginosament. Les ciutats costaneres estan atapeïdes. Hem après a posposar qualsevol projecte més complicat que fer melmelades. O fins i tot això: omplo la meva gorra de prunes, m’assec sota un arbre, les mossego absorbint-ne el suc i quan acabo en llenço la pell i el pinyol per damunt del mur. Arreu d’Itàlia, la festa de l’Assumpció invita a les celebracions. Cortona celebra una gran festa: la Sagra della bistecca, una festa per als grans bistecs de la comarca.

Mayes, Frances (2002). Bajo el sol de Toscana. Barcelona: Seix Barral, 214-217. Traducció al català de Fina Masdéu.

Si voleu continuar llegint, CLIQUEU-HI.

Frances Mayes

Cortona

 Fotografies:

Terrace in Cortona (2007). Echiner1

Terrace in Cortona (2008). Anahata Katkin

Terrace in Cortona (2008). Anahata Katkin

Terrace in Cortona (2008). Anahata Katkin

Publicat a Assaig, Cuines mediterrànies, Echiner1, Fotografia, General, Itàlia, Katkin,Anahata, Mayes,Frances, Toscana | No hi ha comentaris »