Cerca

Miró,Joan (1918): Hort amb ase

Arxius

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
Licencia de Creative Commons

Calendari

juny 2013
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mai    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

De la literatura a les cuines

pequecats

Activitats d’aula

activitats_aula

BLOCS DE LES CUINES I LA LITERATURA

cats

Bloc finalista dels Premis Blocs Catalunya 2010

logo

BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog

Musicogastronomia

La festa de la galera a Cambrils

Categories

De cerezas y guindas

12 abril 2010 per Isabel

cerezo-florido

Como se sabe por Plinio, aunque Plutarco en su vida de Lúculo no diga nada del asunto, fue este quien, de regreso de Asia Menor, concretamente de Kerasos, en el Ponto, trajo a Occidente los cerezos. Según Böhler, se extendió muy lentamente, y todavía para San Beda, en el siglo VIII, era un árbol bastante raro en las Galias. Es el propio Böhler quien afirma que fue Cluny el divulgador del cerezo por toda Europa, y no había casa cluniacense desde Salzburgo a Melon que no tuviese en su huerto media docena de cerezos. La cereza tenía fama de indigesta por un texto de no recuerdo quién, que afirmaba que un sobrino del rey Lisímaco había muerto de una indigestión de cerezas. 

Si voleu continuar llegint

 Cunqueiro, Álvaro (1981) . La cocina cristiana de Occidente

Barcelona : Los 5 sentidos, 229-231

 Informació sobre Álvaro Cunqueiro: Centro Virtual Cervantes

Fregonard, Jean-Honoré (1765) .  The Swing

Foto: Cerezo florido

Receptes

Més sobre la ratafia: Olesti, Isabel (2005) . Ratafia . El País

Recepta de la ratafía: Temps de ratafia

Publicat a Assaig, Castro,Isabel, Cunqueiro,Álvaro, Fotografia, Fragonard,Jean-Honoré, Història, Pintura, Productes de la terra | No hi ha comentaris »