Cerca

Miró,Joan (1918): Hort amb ase

Arxius

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
Licencia de Creative Commons

Calendari

agost 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jul   mai »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

De la literatura a les cuines

pequecats

Activitats d’aula

activitats_aula

BLOCS DE LES CUINES I LA LITERATURA

cats

Bloc finalista dels Premis Blocs Catalunya 2010

logo

BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog

Musicogastronomia

La festa de la galera a Cambrils

Categories

Savina Yannatou & Miquel Gil & Orq. Àrab de Barcelona: Cançó dels Traginers

19 agost 2010 per Beatriz

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Cançó dels traginers
Música i lletra tradicional, del repertori de Peret Blanc de Beget
Transcripció lletra: Francesc Tomàs “Panxito”

Ara ve l’hivern – sempre plou i neva
pobres traginers – que en van de carrera.

Matxos que maneu – gasten gran fatxenda
porten davantal – manteta i coberta.

Si els hi han agafat – i a la presó els menen
si s’hi han escapat – per una finestra.

Que ningú els ha vist – si no una donzella
que en prenia el sol – i al fons d’una era.

N’ha fet un gran crit – ai, l’escarcellera
i els presos se’n van – ja en passen la serra.

Moreu va davant – Jordi va darrera
Moreu se’n girà – Jordi no em segueixes.

No puc caminar – ni trepitjar en terra
i els peus m’hi fan mal – de dur les cadenes

Grinyons en els peus – i a les mans cadenes
si jo puc tornar – i en aquelles terres.

Faria una mort – d’aquella donzella
que en prenia el sol – i al fons d’una era.

Ja en fa un gran crit – ai, l’escarcellera
i els presos se’n van – ja en passen la serra.
Pàgina web de Miquel Gil

Publicat a Blanc de Beget, Peret, General, Gil, Miquel, Mercats, Productes de la terra, Yannatou, Savina | No hi ha comentaris »

Cantar el Mediterrani

19 agost 2010 per Beatriz

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

En Méditerranée — En el Mediterrani

Autor: Georges Moustaki

Adaptació : Pelai Ribas

En el Mediterrani

En aquest gran estany on juguen nens d’ulls negres
hi ha tres continents i una història de segles
els profetes, els déus, el Messies i tot
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani

hi ha l’olor de sang que flota per les ribes
països masegats plens de fondes ferides
i illes amb trinxeres i murs que són presó
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani

hi ha oliveres mortes pel foc de tants canons
allí on va aparèixer el primer dels coloms
i pobles oblidats que les guerres han fos
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani

en aquest gran estany hi vaig jugar de nen
els peus sempre en remull, hi respirava el vent
els meus companys de joc avui ja s’han fet grans
i el món té abandonats a molts dels seus germans
en el Mediterrani

sobre l’Acròpolis el cel està de dol
i llibertat ja no es pot dir en espanyol
Barcelona i Atenes són sempre a l’horitzó
d’aquest estiu tan bell que no tem la tardor
en el Mediterrani

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Joan Manel Serrat: Mediterráneo.

Quizá porque mi niñez
sigue jugando en tu playa,
y escondido tras las cañas

duerme mi primer amor,
llevo tu luz y tu olor
por donde quiera que vaya,

y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas.

Yo,
que en la piel tengo el sabor
amargo del llanto eterno,
que han vertido en ti cien pueblos

de Algeciras a Estambul,
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno.

A fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.

A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino…

Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino,
Tengo alma de marinero…

¿Qué le voy a hacer, si yo
nací en el MEDITERRÁNEO?

Nací en el MEDITERRÁNEO…

Y te acercas, y te vas
después de besar mi aldea.
Jugando con la marea

te vas, pensando en volver.
Eres como una mujer
perfumadita de brea

que se añora y que se quiere
que se conoce y se teme.

Ay…
si un día para mi mal
viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca

con un levante otoñal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.

Y a mí enterradme sin duelo
entre la playa y el cielo…

En la ladera de un monte,
más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.

Mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista…

Cerca del mar. Porque yo
nací en el MEDITERRÁNEO…

Nací en el MEDITERRÁNEO…

Nací en el MEDITERRÁNEO…

Publicat a General | 1 comentari »