De la literatura juvenil a la cuina

La Paloma i l`Andrea Doria havien anat junts a la sessió de ball. Quan van arribar, la senyora Grancinha va sentir l`olor del pastís que la Paloma li havia portat. Va respirar fondo i va exclamar: “Vull un trosset d`aquesta olor”.

Quan va veure el pastís, la Sabrina no va fer escarafalls i també es va asseure a menjar. L^Andrea Doria va imitar la Sabrina. I mentre el pastís s`anava fent més i més petit entre exclamacions i murmuris de plaer, la Paloma s`entretenia observant-los a tots tres. Fins que, al cap d`una estona, va pensar que havia arribat el moment adient: va explicar a la Sabrina que la volia adoptar com a filla i que, si era així, se n`aniria a viure amb ells.

Al començament, res no es va bellugar a la cara de la Sabrina. Després va començar un moviment lent: va arrufar el front, se li van fer els ulls petits i, la boca (entreoberta i sense recordar-se del pastís, que havia parat de mastegar quan li havien donat la notícia se li va anar tancant a poc a poc. La mirada va buscar la mirada de l`Andrea Doria, i quan va veure que reia i que amb el cap feia que sí, que sí, que anava de veres, el moviment a la cara de la Sabrina es va accelerar: la boca va mastegar el pastís més de pressa, i se`l va empassar encara més de pressa, li van desaparèixer les arrugues del front, els ulls li van començar a brillar, va córrer cap a la Paloma, encara li van brillar més, la boca se li va obrir, deixant sorgir una riallada i li van començar a caure llàgrimes dels ulls, cada cop més.

I la Paloma va recordar un dia, feia molt temps, quan encara era petita: havia mirat el cel de l`estiu, i el blau era tan brillant que es va tapar la cara per protegir-se`n. Precisament aquell moment va passar un núvol fugaç i va començar a ploure. Quan es va destapar la cara, es va quedar fascinada per l`efecte sorprenent de la pluja que relluïa al sol. I és així tal com està ara: parada, fascinada, contemplant l`emoció muda de la Sabrina.

Després, la Paloma va mirar la senyora Gracinha.

La cara de la senyora Gracinha, absorta, gaudint al màxim amb el pastís, només tenia un nom: alegria. Amb els clotets a les galtes i els ulls que li feien un sol recorregut: del pas´ís al sostre del menjador, del sostre del menjador al pastís de la taula i, quan hi arribava, els ulls li lluïen. Quan mirava cap al sostre, feia una expressió atenta i mastegava, quan tornava cap al plat, els ulls li lluïen i il·luminaven el camí que feia la mà en triar un nou tall de pastís.

BOJUNGA, Lygia (2009): Sabates de taló. Barcelona. Cruïlla. (Gran Angular. Alerta Roja, 38), pp. 197-198.

Text en PDF

La senyora Matilde menjava molts caramels, tenia la pressió baixa, feia la migdiada i a la nit dormia com un soc. Va dir a la Sabrina:

-Deixa la porta de la teva habitació oberta. I estigues atenta: si els nens ploren a la nit, ja ho saps, hi vas i mires què necessiten, si volen aigua, galetes, o si tenen els bolquers mullats.

I de dia, durant tot el dia, la Sabrina havia de distreure la Matilda i el Betinho. I rentar i planxar la roba de tots dos. I preparara biberons. I canviar-los els bolquers. I fer-los farinetes. I cintestar al telèfon. (“Estàs al cas, nena? Quan  soni el telèfon, jo ho saps, contesta de seguida”. ) I cada dos per tres calia anar a comprar alguna coseta.

“Vés a cal forner i compra pa”.

“Vés a buscar un litre de llet”.

“Corre al bar, que el senyor Gonçalves s`ha quedat sense tabac”.

La Sabrina hi anava corrent, tornava de seguida, ho trobava tot bé; però tot just acabava de dinar ja pensava en el berenar, i amb prou feines acabava de preparar el berenar que ja pensava en què faria per sopar. Sempre amb la Marilda a un costat i el Betinho a l`altre; els tres s`ho passaven molt bé, reien, jugaven, s`abraçaven i es feien petons. A la nit, quan se n`anava a dormir, la Sabrina pensava en el bistec gegantí que s`havia menjat, en el pa amb mantega i melmelada, en la tele tan grossa, però s`adormia de seguida: estava baldada.

Es llevava ben d`hora, i quan el matrimoni es despertava, ella ja havia netejat, planxat, jugat i rumiat.

p. 10-11

BOJUNGA, Lygia (2009): Sabates de taló. Barcelona. Cruïlla. (Gran Angular. Alerta Roja, 38), 

Text en PDF