04 juliol 2010
Mankell, Henning, Novel·la realista, Suècia, Viatge iniciàtic, Viatges
No hi ha comentaris
-Fas molt bé –va dir tot d`una en Samuel-. Fas bé d`anar-te`n. Però no jo tinc prou forces per fer-ho. Ara mateix no.
-Potser trobaràs algú que et pugui fer el sopar.
-Ja ho solucionaré.
-És important que salis les patates quan les coguis. I que el foc no sigui gaire fort.
En Samuel va assentir amb el cap.
-Ho recordaré.
-Per bullir els ous acostumo a comptar fins a dos-cents. Aleshores queden com a tu t`agraden.
-Comtes ràpid o a poc a poc?
En Joel va comptar. En Samuel va assentir amb el cap. Ho recordaria.
-Has de posar aigua freda al cassó de coure les farinetes. Si no, és gairebé impossible rentar-lo.
En Samuel va prometre que faria el que deia en Joel. Aleshores va arribar el tren a l`andana.
Es van donar la mà. Tots dos tenien un nus a la gola.
-T`escriuré –va dir en Joel-. Quan sàpiga en quin vaixell aniré.
-Recordaré això del cassó de les farinetes –va dir en Samuel-. Posar-hi aigua freda. Si no serà molt difícil rentar-lo.
Després no hi va haver res més a dir.
MANKELL, Henning (2007): Viatge a la fi del món. Barcelona. Columna, Columna jove, 227, pàg. 171.
Textos en PDF de Viatge a la fi del món
Lloc oficial Henning Mankell
04 juliol 2010
Mankell, Henning, Novel·la realista, Suècia, Viatge iniciàtic, Viatges
No hi ha comentaris
En Joel va sentir que tenia gana. Durant aquell dia havia estat incapaç de menjar a causa dels nervis que tenia. S`havia imaginat tota mena de coses que podien succeir i que els obligarien a cancel·lar el viatge. Que en Samuel se`n penedís. Que el tren no aparegués. Que ell es posés malalt. Sabia que era infantil. Que eren coses que un noi de quinze anys no hauria d`imaginar. Però no podia evitar el fet de ser tan infantil.
Senzillament era així.
-No mengem? –va preguntar a en Samuel.
-Ara?
-Tinc gana.
En Samuel va començar a treure el menjar. Hi havia entrepans, ous durs i patates. Tenia un termos amb cafè i una ampolla de llet. A l`altra banda de la finestra els troncs dels arbres passaven volant. Les rodes xiulaven contra les juntes de les vies.
MANKELL, Henning (2007): Viatge a la fi del món. Barcelona. Columna, Columna jove, 227,
pàg. 49.
04 juliol 2010
Mankell, Henning, Novel·la realista, Suècia, Viatge iniciàtic, Viatges
No hi ha comentaris
Patates amb costella
Al cap d`uns dies d`haver tingut el somni del rierol i de l`aigua que bullia ho va preguntar a en Samuel. S`havia preparat amb molta cura. Normalment només menjaven patates saltades amb costella els diumenges. Però com que no hi havia cap altre plat al món que agradés més a en Samuel, en Joel el va preparar malgrat que era dimarts. Sabia que el millor moment per plantejar a en Samuel una pregunta important era en acabar de menjar, quan apartava el plat.
Havia arribat el moment. En Samuel va deixar la forquilla a sobre de la taula, es va eixugar la boca i va apartar el plat.
-Hem de decidir-nos –va dir en Joel.
Malgrat que gairebé li havia canviat del tot el to de la veu, de vegades passava que se li disparava i li sortia un xiulet o un gall. Parlava a poc a poc perquè la veu li sortís ben greu.
MANKELL, Henning (2007): Viatge a la fi del món. Barcelona. Columna, Columna Jove, 227, pàg. 16.
