EL VI GREC. De l’antiguitat als cellers catalans actuals

el-vi-grec-CARTELL_medium

Del 29 setembre de 2016 al 29 gener de 2017 al MAC Barcelona podrem gaudir d’aquesta exposició que presenta objectes arqueològics singulars i recursos interactius i multimèdia que desvetllaran les arrels del vi grec a Catalunya com el conreu de la vinya , el procés de transformació de la vinya a la copa, el consum i gaudi del vi, el paper del déu Dionís i la producció i consum de vi pels grec i ibers a Catalunya com a fet econòmic, social i cultural  fins a la mecanització i la cultura del vi avui en dia. La vinya, l’olivera i el blat han estat la base de l’alimentació mediterrània.

L’exposició s’endinsa en el món clàssic amb el vi com a l conductor per a arribar a la societat actual. Mostra de forma entenedora les similituds i diferències que hi ha entre la cultura antiga i la nostra, i com les arrels de la vitivinicultura catalana, amb cellers de prestigi internacional, s’arrelen en la civilització grega, amb les colònies d’Empòrion (Empúries) i Rhode (Roses) com a màxim exponent d’aquest llegat al nostre país.

No us perdeu aquesta exposició que s’inaugura dijous 29 de setembre a les 19 hores al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc)| Barcelona (Barcelonès).

Invitacioi-Vi-grec2_large

Activitats gratuïtes interessants entorn d’aquesta exposició (es recomana reserva prèvia a macvisites.acdpc@gencat.cat o al 93 423 21 49:

Dimecres 5 d’octubre: Conferència Arqueobotànica del vi i de la vinya, a càrrec del Dr. Ramón Buxó (MAC Girona). A les 19 h.

Imatge de previsualització de YouTube

Dimarts 18 d’octubre: Debats Converses a tres bandes: La producció vitivinícola, de l’antiguitat als nostres dies. Ponents: Àngel Garcia (sommelier, enòleg i professor), Guillem Pérez (bioarqueòleg especialista en carpologia) i Sara Pérez (enòloga, biòloga i filòsofa). Modera: Joan Gómez Pallarès, director de l’ICAC. A les 19 h.

Dimecres 19 d’octubre: Conferència Beure vi a casa a l’antiga Grècia: aliment per al cos i l’ànima, a càrrec del Dr. Xavier Aquilué i d’en Pol Carreras (Centre Iberia Graeca). A les 19 h.

Imatge de previsualització de YouTube

Dijous 3 de novembre: Conferència La comercialització del vi grec i les antigues rutes marítimes del Mediterrani, a càrrec del Dr. Gustau Vivar (CASC). A les 19 h.

Divendres 11 de novembre: Seminari Visions del patrimoni enològic: El vi a l’antiga Grècia i a l’actualitat. A les 9.30 h. Inscripcions a partir del 15 de setembre a www.icrpc.cat.

Dijous 17 de novembre: Conferència El consum de vi grec a l’àmbit públic, a càrrec del Dr. Jesús Carruesco (ICAC).

Dijous 24 de novembre: Debats Converses a tres bandes: El vi com a fet social. Ponents: Ruth Troyano (especialista en turisme enològic i sommelier), Marta Domènech (especialista en màrqueting i protocol) i tercer ponent a confirmar. Modera: Joaquim Nadal (director de l’Institut de Recerca en Patrimoni Cultural). A les 19 h.

Dijous 1 de desembre: Conferència El consum del vi grec en la cultura ibèrica, a càrrec d’Antoni Rojas. A les 19 h.

Visites guiades a l’exposició. Tots els diumenges d’octubre a gener de 2017, a les 12.30 hores. Activitat gratuïta inclosa en el preu de l’entrada.

Exposició El vi grec

4 comentaris a “EL VI GREC. De l’antiguitat als cellers catalans actuals

  1. “El vi és la beguda més intel·lectual que podem prendre”
    http://m.ara.cat/cultura/beguda-mes-intellectual-que-prendre_0_1666033382.html

    Els grecs ja bevien vi negre ( mélas ), blanc ( leukós ) i rosat ( erythrós ). No podem saber quin gust tenia el seu vi, però sí com impregnava tots els àmbits de la vida dels grecs, fos quina fos la seva classe social. A molts nivells: “El vi és la beguda més intel·lectual que podem prendre”, assevera el sommelier i copropietari d’El Celler de Can Roca Josep Roca. Al Museu d’Arqueologia de Catalunya es pot resseguir la llarga història d’aquesta beguda, que ens acompanya des de fa milers d’anys. L’exposició El vi grec, de l’antiguitat als cellers catalans actuals, comissionada per Xavier Aquilué,mostra una quarantena d’objectes arqueològics que expliquen la seva història, des que al segle VIII aC es van estendre el seu conreu i el seu consum fins a l’actualitat, en què es recuperen algunes tècniques gregues com l’emmagatzematge en tines de fang. “N’hem après molt, però seguim fent les mateixes coses”, assegura el director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Joan Gómez Pallarès.

    Per als grecs, la nostra forma de beure el vi seria considerada més aviat pròpia dels bàrbars: no concebien el vi en estat pur i el rebaixaven amb dues parts d’aigua per una de vi. A l’època ja hi havia DO i eren especialment preuats els vins d’Ismaros (Tràcia), Lesbos, Quios, Tassos, Lemnos i Rodes. S’introduïa la ingesta de vi a una edat molt tendra: als tres anys durant les Antestèries, la festa de les flors, tot i que els autèntics protagonistes eren el vi i els difunts. Hi havia processons amb dansa i música i s’assolia l’embriaguesa col·lectiva. A l’exposició es pot veure un dels vasos especialment dissenyats per als més menuts: el khoús, decorat amb imatges infantils. El vi es consumia en banquets privats, reservats únicament als homes -i on la beguda es prenia en companyia de joves efebs i de prostitutes-, en actes religiosos -per acostar-se a les divinitats- i en l’àmbit domèstic.

    L’arqueologia ha recuperat les eines i les llavors de raïm que utilitzaven els grecs. “No és possible, però, saber quin tipus de raïm cultivaven i si era o no similar al que es fa servir actualment. Tampoc el gust del vi, perquè el terra segurament ha canviat molt”, afirma Aquilué.

    Retorn als orígens

    L’exposició acaba amb una mostra de vins catalans actuals que s’inspiren d’una manera o altra en els clàssics: Sàtirs, Rhodes, Venus, Dido… Una de les viticultores i enòlogues del Priorat que ha recuperat les tines de fang per guardar el vi és Sara Pérez: “M’he fet gran fent vi, he après, he desaprès i he tornat a aprendre”.

    Pérez explica que cada generació espera alguna cosa diferent del vi i que ella ha fet dues o tres passes enrere per tornar “a dialogar amb la natura”: “Hi ha vins que volen una bóta de fusta, perquè demanen ser clavats a terra; és una sensació descendent, de mirar a terra. En canvi, d’altres demanen enlairar-se; l’àmfora és per a vins més aeris”, diu. “Si hi ha alguna cosa que representa la meva generació és l’obsessió per l’ecologia -assegura Josep Roca-. El món del vi s’està carregant de consciència”.

  2. Xaipe!
    Es una llàstima que no pugui tastar el bon vi grec, però jo soc musulmà ja que en la meva religió el vi es prohibit. Esta prohibit per una historia on hi havien molts musulmans que bevien molt de vi y per culpa de anar molt begut perdien les guerres, i es va prohibir el alcohol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *