Col·laborem en l’escriptura d’un diàleg


Per parelles, creeu un docs.
Heu de pensar el guió de la història i aleshores començar a escriura. Cadascú en el paper que li ha tocat.
Quan ja estigui escrit i CORREGIT, podeu copiar-lo i posar-lo al blog com si fos un comentari.

Aquest article s'ha publicat dins de activitats, escriptura creativa i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Col·laborem en l’escriptura d’un diàleg

  1. Helena i Oriol: Diàleg entre dues persones diu:

    Eren dos trens amb destinacions molt diferents que es van creuar. De sobte a causa d’una averia es van parar i uns ancians van començar a xerrar de la seva vida:
    Manolo: Cap a on aneu? Jo vaig a Extremadura.
    Josep: Jo vaig a Barcelona. D’on vens?
    Manolo: Jo vinc del Morell, però he anat a l’estació de Perafort, i tu?
    Josep: Morell? Jo tinc moltes històries sobre El Morell, jo vinc de l’estació de Tarragona però jo soc de Vandellós. Si vols t’explico una història, són molt interessants.
    Manolo: Vinga! Va, m’interessa bastant saber una història del lloc d’on vinc.
    Josep: Dons quan era molt petit jo hi vivia allí. Oh!! Quants records, una de les meves mini aventures es quan anava caminant al super i hem vaig trobar un gatet, però quan l’anava a agafar em va esgarrapar, passats uns dies els meus pares van portar un animaló a casa i resulta que era el mateix gat que m’havia esgarrapat.

    De cop el tren va arrencar i es van dir adéu.

  2. Iván i Andrea P. diu:

    El viatge en tren.

    N: Hola, on aneu vosaltres?
    A: Anem a Barcelona a veure la Sagrada Família.
    N: Nosaltres anem a Lleida a veure el Lleida – Betis a la Copa del rei.
    A: Que bé! I de quin equip sou.
    N: Del Betis. Així aprofitem, ja que està ben a prop de Tarragona. D’on veniu?
    A: També venim de Tarragona.
    N: I que anireu més dies o només avui, nosaltres només avui.
    A: Més dies així visitarem Barcelona.
    N: Que bé, que tingueu bon viatge.
    A: Gracies, adéu.
    N: Adéu.

    Per Iván i Andrea P.

  3. Diàleg de Núria i Florin diu:

    Trobada a la nevada

    Un dia d’hivern dos homes van decidir anar a Romania amb tren.
    Quan van arribar a l’estació van pujar al tren i a continuació el tren va sortir. Com nevava tant el tren es va parar, just hi havia un altre tren que també es va parar, van mirar per la finestra i van veure als altres homes de l’altre tren, i van començar a parlar:
    Manel: -Hola, heu vist la nevada que ha caigut?
    Ionut (Joan): -Bona, scuse dar nu te antaleg. (Hola, perdó però no t’he entès)
    Manel: -Què?
    Ionut: -Cum nu ne entelegem podem sa facem gesti. (Com no ens entenem podríem fer mímica)
    Manel: -No se el que dius
    Ionut: -Gesti / fachem gesti (Mímica / fa mímica)
    El tren torna a arrancar, i…
    Manel: -Espera!!!!!
    Ionut: -Asteapta!!!!! (Espera!!!!!)
    I els trens se’n van anar.

  4. Noelia i Joan diu:

    Paco: Hola, perdoni, em pots dir l’hora?
    Jacinto: Hola, ho sento però no tinc hora, però ell si. Es diu Manel, m’havia dit l’hora fa una bona estona.
    Paco: Manel! Manel! Em pots dir l’hora?
    Manel: Hola, són les 17:32.
    Jacinto: El meu fill i jo ens anem a Barcelona i vosaltres?
    Paco: Jo ja he anat, aquest any i l’any passat, és molt bonica té cada museu, edifici,…
    Manel: Jo també vaig a Barcelona, per veure a la meva família, que fa temps que no els veig.
    Jancinto: Jo també tinc família allí, però vaig pel meu fill que mai ha anat.
    Paco: Doncs adéu, que us ho passeu molt bé a Barcelona i bones festes.
    Jacinto: Gràcies igualment, adéu.
    Manel: Gràcies adéu.

  5. Yoselyn i Antonio diu:

    Jesús- Hola, cap a on vas?
    Jordi- Hola, vaig cap a Nova York, i tu?
    Jesús- Jo vaig a Washington.
    Jordi- M’agrada molt Washington és molt bonic, diuen que hi ha monuments molt bonics.
    Jesús- I a mi m’agrada també Nova York és una ciutat molt bonica i molt gran, a Nova York hi ha l’estàtua de la llibertat.
    Jordi- I que vas fer a Washington?
    Jesús- Vaig a veure els meus néts. I tu?
    Jordi- Jo vaig a veure a la meva família.
    Jesús- Bé els trens es van a separar ja, així que a reveure.
    Jordi- Adéu a reveure.

  6. Sara i Andrea diu:

    -Hola, em dic Jordi i el meu amic es diu Xavi, com us dieu vosaltres?
    -Jo em dic Arnau i el meu germà es diu Pepito.
    -D’acord, a on aneu?
    -Anem a Nova York, i vosaltres?
    -Oí!! Quina casualitat nosaltres també anem a Nova York.
    -I per què aneu a Nova York?
    -Perquè vaig a veure a la meva família, fa uns anys que no els veig.
    -I vosaltres per què aneu?
    -Per treball es que treballo de comerciant, és a dir que faig viatges a molts llocs per vendre els meus productes, així puc aprendre idiomes i les seves cultures, i moltes coses més.
    -Vinga adéu que ja se’n va el tren.
    -Vinga adéu, ah!! A veure si ens veiem.
    – Fins una altra
    – Adéu.

  7. Helena diu:

    Em sembla una bona idea perquè normalment estem molt enfadats entre tots

  8. Yasmina i Mario diu:

    Harry: Una altra vegada us torno a veure.
    Ristophen: Sí, el nostre treball a la fábrica és molt dur.
    Nikolay: Avui que hi farem?
    Takeo: Jo crec que avui fabricarem samarretes. No?
    Nikolay: Sí, és veritat se m’havia oblidat.
    Harry: Vosaltres creieu que el nostre treball es valora i és important?
    Ristophen: Sí, jo crec que sí, però el que no m’agrada és que ens paguin tan poc, només 25 euros al mes, i això no és tolerable.
    Harry: Tens molta raó, tots quatre podríem fer una queixa al nostre cap.
    Takeo: Sí, quan arribem a la fabrica fem-li una queixa.
    Tots: SÍ ANEM-HI!
    Una estona després, quan els trens arriben a la fàbrica…
    Harry: Anem-hi!
    Tots: Sí
    Cap: Què voleu?
    Takeo: Volem que ens paguis més perquè el nostre treball és molt dur.
    Cap: Sí tens raó, quants diners voleu que us augmenti?
    Nikolay: Uns 5 euros més.
    Cap: D’acord el mes que ve us donaré 5 euros més.
    Tots: Gràcies! Fantàstic! Adéu!!!!!
    Cap: Adéu!!!!!!

    Creat per: Yasmina i Mario

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *